La crisi no pot amb la cultura popular.

Escrita per -



Comença la temporada de festes majors i es fa evident el compromís del teixit associatiu amb la cultura popular. Molts catalans que viuen fora de casa tornen de lluny per no perdre's la seva festa. Les entitats han patit una retallada de les subvencions, però la crisi no els ha restat força. L'època daurada de les colles castelleres no és una excepció. La cultura del foc, els gegants o els trabucaires mobilitzen cada cop més gent. Hi ha prop de 150.000 persones que viuen amb l'agenda condicionada per la tradició. Si s'hi sumen aquells que participen en alguna festa i la força dels ateneus, la xifra es dispara fins als 260.000, segons la direcció general de Cultura Popular.

Així arrenca el dossier que el diari ARA dedicava el diumenge 8 de juliol a analitzar la vitalitat de la cultura popular, més viva que mai enmig de la crisi i en una societat multicultural. Aquí el teniu.

Hi trobareu:

  1. Els testimonis del Jesús, la Laia, la Raquel, la Noèlia i el Joan Pere.
  2. 'De la tradició a la integració', un reportatge sobre el fenomen integrador respecte de la immigració que són les entitats de cultura popular.
  3. Entrevista a Carles Prat, tabal de la Patum.
  4. Entrevista a Kamal Chohabi, un casteller i falconer amazic nascut al Marroc i establert a Vilanova i la Geltrú.
  5. 'De la gralla a la batucada', o com les festes populars han introduït novetats, com els ritmes brasilers.
  6. 'El món casteller, pendent del nou format del concurs'.


I per acabar, l'editorial del diari ARA d'aquell dia, a càrrec del Carles Capdevila, director de la publicació.

Catalunya amateur, gran escola de gestió.

Molt abans que algú inventés el concepte emprenedor social el nostre país ja n'era ple. I abans que es creessin estudis de gestió cultural ja hi havia una gran escola de gestors repartida amb delegacions a tot el territori, a cada barri, a cada racó on es crea una entitat. No és casualitat que el moviment associatiu tingui tanta presència. Per esperit, per caràcter, per actitud, apareixen i es renoven de forma espontània líders locals amb empenta. I per necessitat pròpia de país petit i castigat ha calgut refer-ho tot diverses vegades, portem anys lluitant per avançar i no anar enrere, i la dificultat ens motiva. Penso que la Catalunya amateur fa temps que rutlla millor que la professional, en eficiència, ètica, constància i imaginació. És una escola de valors, de vocacions, una prova que la cohesió social es practica amb l'exemple diari, una fàbrica de voluntaris. I, pel mateix preu, qui ha de liderar una colla popular, empènyer una associació o muntar l'entitat que sigui aprèn a tenir una mirada global, a plantar cara a l'adversitat, a ser creatiu i imaginatiu i a gestionar equips humans i recursos econòmics escassos. En petites entitats juvenils, culturals i de barri s'hi fan màsters transversals i intensius en administració d'empresa, psicologia ciutadana, política municipal i gestió de crisis. Els felicito per ser bona gent i gent bona.

Imatge extreta de http://lacomunidad.elpais.com/batiburrillo-punto-com/2010/11/16/castells-cataluna

Text extret de http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Merce-Sant-Jordi-Santa-Maria_0_733126743.html

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada