L’associacionisme cultural català reivindica un marc legislatiu propi

Dins l’associacionisme cultural català existeix una amplia normativa que afecta a les activitats impulsades per les entitats i federacions culturals, sense tenir en compte la singularitat d’aquests esdeveniments. Davant d’aquesta realitat, l’Ens de Comunicació Associativa (ECA) considera que s’està legislant amb un impacte negatiu sobre un col·lectiu de milers d’entitats i, per aquest motiu, reclama una única llei que reguli la cultura popular.

Aquesta ha estat una de les iniciatives presentades el passat 29 de novembre per part de l’ECA en una trobada amb mitjans de comunicació. Tal i com va explicar el seu president, Antoni Carné, “en moltes ocasions, s’equiparen els requeriments per a la celebració dels grans espectacles amb els actes públics fets per les associacions, a més de regular una mateixa activitat des de diferents perspectives i impossibilitant moltes vegades la seva aplicació”.

Per Carné, existeix una inflació de lleis i normes “ineficaces i contradictòries” fetes sense la participació dels col·lectius implicats. Segons el President de l’ECA, “aquest excés normatiu, deixa en mans de l’administració local el seguiment i l’aplicació de moltes lleis que afecten al territori, provocant un tracte desigual de les entitats en funció del municipi i generant confusió entre els responsables municipals que les han d’aplicar”.

Exemples de lleis que afecten a l’associacionisme.

Al llarg de la trobada es van donar alguns exemples de normatives que recauen sobre el món associatiu:

• Decret 82/2010, de 29 de juny, sobre el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció. Aquesta llei, malgrat que inicialment estava pensada per a grans esdeveniments, inclou també els “actes de cultura popular a la via pública” i, al no establir uns mínims, obliga a generar una important despesa econòmica en permisos, homologacions, etc., totalment inassolibles per al teixit associatiu cultural. Aquesta despesa podria debilitar en el futur l’activitat cultural associativa.

• Llei 11/2009, del 6 de juliol, d’Espectacles i activitats recreatives / Model d’Ordenança tipus d’intervenció municipal en espectacles públics i activitats recreatives. L’aplicació de la llei resta parcialment en mans de l’administració local, generant criteris interpretatius desiguals per a les associacions en funció del municipi. La Diputació de Barcelona ha fet una proposta d’ordenança adreçada als municipis de Barcelona, per tal de donar una certa homogeneïtat. En aquest cas, no s’ha tingut en compte la veu de l’associacionisme cultural a l’hora de plantejar-ho.

Banc de continguts de l’associacionisme i de la cultura popular.

L’ECA, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, ha impulsat el Banc de Continguts de l’Associacionisme i de la Cultural Popular, un espai a disposició dels mitjans on s’aglutina la informació més rellevant d’aquest sector.

L’objectiu de la iniciativa és, per una banda, posar a disposició dels mitjans de comunicació tota aquella informació rellevant que aquest sector desenvolupa, organitzada per temàtiques, àmbit territorial i gèneres periodístics i, a la vegada, donar una major difusió a aquestes iniciatives que conformen l’associacionisme cultural català.

Imatge: representants de les federacions adherides a l'Ens de Comunicació Associativa - Trobada amb els mitjans de comunicació 29 de novembre de 2011.

Text extret de la pàgina web de l'Ens de Comunicació Associativa, a http://www.ensdecomunicacio.cat/noticia/lassociacionisme-cultural-catala-reivindica-un-marc-legislatiu-propi