Discurs d'en Pau Casals a les Nacions Unides
El 24 d'octubre de 1971, avui fa quaranta anys, Pau Casals (1876-1973) va rebre a Nova York la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (ONU. Era un reconeixement a la seva trajectòria en favor de la justícia i de la dignitat humanes.
En l'avinentesa, el pedagog, director i compositor musical del Vendrell va adreçar als assistents un breu discurs (vídeo), del qual es va fer famosa la frase 'I am a Catalan'. Va ser la primera vegada que es feia servir el català a l'assemblea general de l'ONU. Aquell mateix dia, Casals va tornar a agafar el violoncel després de molt de temps per interpretar el 'Cant dels ocells' (vídeo) i estrenar l'Himne a les Nacions Unides, que li havia encarregat el secretari general, U Thant, i que des d'aleshores és l'himne oficiós de l'ONU.
Vídeo extret de You tube i la notícia i el text és de Vilaweb
Comentaris
Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.
I aixì va ser!