Els carrerons del carrer Major

Text extret del capítol titulat 'Els carrerons' del llibre de Josep Pedrós, "Crònica del carrer Major de Cervera", pàgines 33-41, editat a Cervera l'any 1986 per Biblioteca de Cervera i la Segarra i el Centre Comarcal de Cultura. Aquest llibre és el número 6 de la Sèrie Nova.

El carrer Major, espina dorsal de la ciutat, està flanquejat a Llevant i a Ponent per les dues barbacanes, pas defensiu de les muralles que envolten Cervera.

Per comunicar el carrer amb aquestes barbacanes hi havia una sèrie de carrerons, molts dels quals encara avui subsisteixen, que conduïen directament fins al peu de les muralles.

N'hi havia sis a la part del sol ixent, dels quals actualment encara ens en queda la meitat, i quatre a sol ponent, des que en resten tres.

El primer del costat dret o dels números senars era l'anomenat Canaleta, el qual comunicava directament amb les últimes cases del carrer Nou, comunicació que des del Carreró de les Bruixes encara avui existeix; és una costa molt pronunciada i que està en molt mal estat, ja que a penes hi passa ningú, amb tot i que al capdavall hi ha algunes cases habitades.

Aquest carreró fou eliminat del carrer Major l'any 1858, quan el veí Lluís Duran demana ocupar-lo per construir-hi un local, al·legant que despedeix molt males olors i també que a penes s'utilitza el seu pas. Els veïns en protesten perquè els ofereix una sortida, però no se'ls en fa cas.

L'Ajuntament dóna permís per ocupar-lo a condició que deurà efectuar totes les obres pel seu compte, advertint, a més, que si el Municipi el necessita, aquell local, ell deurà cedir-lo.

I aquesta ocasió no es féu esperar gaire, perquè no havien passat quatre anys que l'Ajuntament decideix abastir de carn la població pel seu compte, i considerant que el local on abans era l'entrada al carreró de Canaleta era adequat per aquest fi, demana establir-hi una de les carnisseries.

Cridat el que disposava d'aquell espai se li abonaren les obres que hi havia fet i així l'Ajuntament hi muntà una carnisseria que durà fins a últims d'aquell segle.

L'altre carreró és l'anomenada Costa de la Companyia que, a més de comunicar amb la barbacana, és on s'inicia el Carreró de les Bruixes, la major part del qual discorre per darrera les cases del carrer Major.

Aquest carreró, estava urbanitzat, amb graons de dalt a baix degut a què en la unió amb el del Portalet feia una petita fondalada que era la divisòria de les dues crestes del carrer Major. La costa final no era de bon tros tan pronunciada i, per tant, molt més suau que en l'actualitat, el que fou motiu perquè la porta principal del Col·legi de Sant Carles fos, podem dir, a mitja costa, el qual encara avui és prou visible, tant pel portal d'entrada, tot ell de pedra picada, com per l'escala principal de la casa que allí comença, casa que fou bastida pels Jesuïtes en el segle XVIII, a més de les amples i còmodes escales que des del pla del carreró hi condueixen.

Seguint carrer amunt ens trobem amb un altre carreró cegat per al públic.

És entre les cases Aldabó, núm. 72, i Solsona, núm. 74, i ja fa més de 150 anys que l'Ajuntament cedí la seva propietat a la família Gomar, avui Aldabó, el qual promogué al llarg de bastants anys fortes discussions amb la família Pallerols, després Solsona, actuals propietaris i veïns de l'altre costat, degut al dret de posseir-hi obertures, discussions que poc traslluïren al domini públic.

Al final d'aquest carreró, que comunica amb la barbacana, hi té sortida la Casa de Caritat, però dubto que ningú hagi vist mai oberta la porta que dóna accés a aquest pas.

Seguint carrer amunt, prompte trobem un altre carreró dels que encara subsisteixen.

És el que vulgarment s'anomena de cal Jan, però del qual no podem pas ignorar el nom, puix el rètol enclavat a l'entrada diu ben clar Callejón de Teco.

De què li ve aquest nom és difícil d'aclarir. Jo havia sentit explicar a la meva àvia que en aquest carreró hi havia viscut un oncle seu que ella anomenava l'oncle Teco; el que avui m'és impossible aclarir és si a ell li donaven aquest nom perquè hi vivia o si el carreró havia estat batejat popularment perquè ell es deia o li deien Teco.

Jo, més aviat crec aquesta darrera hipòtesi perquè en documents del principi del passat segle s'anomena aquest carreró d'en Periu, nom que després poc a poc és substituït pel de Teco.

Continuant la ruta pel carrer, en trobem un altre, el que jo sempre he sentit anomenar de cal Regué, degut al veïnatge d'aquesta casa.

Puc dir que és el carreró que tenia més apamat, ja que era pas obligat per anar a casa dels meus avis i per escapolir-me de les obligacions casolanes.

Recordo la impressió i la por que tenia en la meva infantesa en passar davant el portal dels baixos de la casa Regué, que en aquells temps tenien vaqueria i les vaques treien el cap pel reixat que suplia la porta per ventilar els locals.

Després, l'any 1925, en què essent batlle de la ciutat el senyor Joan Ferran, es construí una sèrie de casals en diferents indrets de la ciutat, i també en el primer tram d'aquest carreró, per tal d'abocar-hi les escombraries casolanes, i que no donà pas resultat perquè prompte fou un focus d'infecció i de mals olors per a tot el veïnat.

Per aquest carreró els xavals del barri sortíem al defora, primer saltant les parets de les muralles, després quan es construí l'escalinata que perdurà fins fa ben pocs anys -quan es restauraren les muralles- per allí sortíem a fer les nostres correries jugant a lladres i civils o barallant-nos i fent aquelles pedregades que sols acabaven quan compareixia algun agutzil, que llavors, per art de màgia, desapareixien els contendents.

Aquest carreró fins a finals del segle passat sempre és anomenat carreró del Cistellé; avui, com la majoria, està pavimentat i net i han desaparegut els mals olors propis de la brutícia que s'hi acumulava.

De l'altre carreró existent entre els números 118 i 120, poca cosa se'n pot dir. Devia fer molts anys que no s'utilitzava perquè en el transcurs de les dues últimes centúries, que són les que jo he estudiat, a penes és anomenada la seva existència.

En els comptats casos que es fa referència a dit carreró jo l'associava a un pas que suposava podia haver existit a través de l'antic convent de sant Agustí, fins que per fi vaig poder aclarir que la seva comunicació era amb la barbacana de sol ixent.

Ens confirma prou clar el que dic el fet que tots els desguassos del carrer Major són a través de les cloaques que discorren per aquests carrerons.

El costat esquerre o de ponent del carrer, també té els seus carrerons que el comuniquen amb les muralles.

Seguint ara la ruta de nord a sud, és el primer el que el rètol de l'entrada anomena del Salí, nom amb què es batejà la barbacana de ponent.

Aquest Salí al qual comunica el darrera de casa meva m'havia fet ballar el cap moltes vegades, pensant de què podia venir-li i quin significat podia tenir, ja que no trobava cap lligam que em pogués conduir al seu aclariment.

Més endavant prompte ho poguí aclarir. Es que en els temps en què la sal estigué controlada per monopoli nacional, en aquest carreró hi hagué el dipòsit general per tot el partit de Cervera.

Estava ubicat als baixos de l'edifici del carrer Major, propietat del Govern llavors, on avui hi ha l'escola de Judo, i on durant molts anys hi hagué la casa d'espectacles coneguda amb el nom de l'"Agrícol".

I com que tot el trànsit d'entrada i sortida de la sal s'efectuava per la barbacana, aquest fou el motiu pel qual s'adjudicà el nom de Salí a aquest pas.

Aquest pas de barbacana no té altra comunicació amb el carrer Major que l'entrada, puix la sortida és a la placeta del Portalet. Però cal remarcar que en temps de guerra o perill de revoltes sempre trobem que un contingent de tropa ocupa part del convent de Sant Agustí, el que fa que el trajecte de defensa sigui molt més reduït.

Del carreró del Portalet poc podem parlar-ne, sinó que durant molts anys fou pas per anar al "Matadero", i que la placeta on començava el passeig del Portalet, durant molts anys fou lloc predilecte on es passejava el senyoriu de la ciutat.

El carreró de Sabater és el més antic i atractiu que tenim els cerverins, amb tot i que no fa pas massa anys que s'hi han efectuat reformes ben poc adients.

Ens diu el senyor Duran que antigament s'anomenava barri de sant Joan i que a través del que després fou casa de Sabater o del Marquès de Campmany, es comunicava amb el carreró del Portalet. El pas que hi conduïa s'obstruí al construir aquesta família el seu nou casal, la cantonada del qual, per cert, ostentava l'escut familiar amb la inscripció de la data de 1680.

A partir de l'any 1802 en què s'obrí el pas entre el carrer Estudivell i la plaça Major, aquest carreró hi comunica directament fent que sigui molt més transitat que en altre temps.

Són característiques les arcades que enllacen les cases del davant amb els jardins, horta i corrals de la part del darrera, per la qual cosa ofereix una estructura i vistositat que ha estat captada en moltes ocasions per pintors i fotògrafs que ens visiten.

L'altre carreró del carrer era un petit pas que es trobava entre els números 15 i 17 i pel que més aviat hi passaven les aigües brutes d'aquell tros de carrer tan estret i que l'any 1805 entre tots els veïns acordaren construir-hi una cloaca per tal d'adecentar-lo; cloaca que els veïns del carrer Estudivell continuaren fins a fora la muralla, a través del Molí d'en Guim, últimament de la família Breu.

I aquí donem per acabada la descripció dels carrerons del carrer Major, entre els que potser també hi cabria la descripció i inclusió del Carreró de les Bruixes, ja que tot ell discorre pel darrera de les cases de l'actual barri de Sant Joan.

Imatges: Sala Florensa, juliol 2011.