Els nombres: el 6

Ambivalència i equilibri: unió dels dos triangles -foc i aigua- i símbol, doncs, de l'ànima humana. Expressa dualisme, ambigu com el dos: dues vegades tres, o tres vegades dos. Correspon a les sis direccions de l'espai: dues per a cada dimensió, amplada, fondària i alçària -verticalitat des del centre o creuament dels quatre punts cardinals-. El cub té sis costats, i el dau, sis números. Hi ha un sisè sentit corporal: per a alguns és el seny, o la intuïció; per a Ramon Llull era l'affar o capacitat de parlar, d'expressar-se. El món va ser creat en sis dies. Els àngels que volten el setial de Déu, segons la visió de l'Apocalipsi, tenen sis ales, tres a cada costat. El sisè manament de la Llei de Déu prohibeix les "accions impures" relatives al sexe; per això es creu que el Diable influeix en el nombre sis. A l'Apocalipsi, el sis-cents seixanta-sis és el nombre de la Bèstia, per mancança amb relació a la virtut del set.

Un nombre geomètricament ple; l'hexàgon té per costat la mesura del seu radi, i l'estrella de sis puntes -o de David- correspon a dos triangles capiculats i superposats. L'antic sistema de numeració sexagesimal ens ha arribat en el còmput del temps, dels mesos de l'any, dels dies, hores, minuts i segons, i dels graus de la circumferència. Sis és mitja dotzena; sis mesos, la meitat de l'any. Del dia de més que s'afegia a l'any de traspàs, els romans en deien bisextum, o dia repetit, "l'altre sis", que constitueix l'any "bixest".

CANÇONER: Muntanyes del Canigó: "Sis mesos n'hi som estat sense veure persona nada...".

LITERATURA: Carles Riba, el conte dels Sis Joans.

JOCS: Els daus no s'utilitzen solament com a joc d'atzar, sinó que també ho fan per moure les fitxes de jocs de caselles; en alguns d'ells -parxís-, quan surt un sis es torna a tirar, o bé compta per set.

LÈXIC: La sisa era un antic impost sobre els comestibles, corresponent a una sisena part; d'aquí que cisar hagi passat a significar defraudació o furt en la compra de comestibles i altres gèneres. Una fonda de "sisos" vol dir de preus populars, de "sis quartos". La "sesta" és el repòs que corresponia a l'hora sexta dels romans, és a dir, a migdia.

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://lasfelicidadesdelmundo.blogspot.com/2010/11/seis-meses.html