30 anys del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981-1982) · CONCLUSIONS DE L'ÀMBIT DE BALL DE DIABLES (i II)

Enguany es compleixen 30 anys de l'inici del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (desembre 1981 - desembre 1982).

Avui us oferim la segona part -i darrera- de les conclusions de l'àmbit de Ball de Diables, incloses en el llibre 'Memòria del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular', editat l'any 1983 pel Departament de Cultura de la Generalitat.



Àmbit de Ball de Diables.

(...)

3. El Ball de Diables al Baix Camp.

La dinàmica del "ball de diables" a la comarca del Baix Camp, pot considerar-se ben diferenciada de la que es dóna, a l'actualitat, en altres comarques catalanes amb tradició de diables, principalment el Penedès i el Garraf. Aquesta dinàmica és vàlida com a mínim pel que fa als darrers cent o cent-cinquanta anys, encara que la documentació anterior assenyala altres formes del "ball" potser més properes a les de la resta de Catalunya.

Una sèrie de característiques concretes ens permetran de definir un model tradicional de "ball de diables" a la nostra comarca.

  1. No hi ha colles estables de "ball de diables": el nombre de participants en cada festa o sortida és variable i no es coneix cap limitació específica.
  2. Absència de personatges definits en el "ball"; en especial no hi ha els de Llucifer, la diablessa i l'àngel, tan propis del "ball" en altres indrets. Els diables no tenen noms concrets.
  3. No es coneixen parlaments (ja sigui en la variant religiosa -acte sagramental- o en la satírica -versots-), ni coreografia; els diables evolucionen caminant i llançant gran quantitat de correcames.
  4. El nostre "ball de diables", darrerament, no ha portat timbalers ni cap altre acompanyament musical.
  5. Els vestits de "ball de diables" són de propietat particular o es lloguen, porten dibuixos retallats i cosits al damunt i cada diable porta els seus propis correcames en un sarró o civader.
  6. Diables idèntics als del "ball" participen en la majoria de balls parlats, danses, acompanyant els "nans", etc., del folklore del Camp de Tarragona com a encarregats de:
    • Crear i mantenir l'ordre i l'espai escènic de la representació o dansa.
    • Recitar versos satírics, generalment improvisats, al final de la representació del "ball".
    • "Passar el plateret", recollir diners.
  7. En moltes poblacions de les comarques del camp i algunes del Priorat, es constata l'aparició esporàdica de "balls de diables" en diverses celebracions sense periodicitat determinada.
  8. Igualment consta la participació de "correcamers" en bon nombre de festes.
  9. Les sortides dels diables es relacionen generalment amb processons de trasllat de la imatge d'una Mare de Déu de la seva ermita a la població, i també durant les festes de Carnaval acompanyant el rei Carnestoltes, encara que hi ha documentades altres sortides amb motius ben diversos.
  10. Per contra, no es pot dir que formin part, generalment, de les cercaviles i processons característiques del folklore de Festa Major.

4. Problemàtica actual de les Colles de Diables.

De vuit o deu anys ençà hi ha hagut una revitalització de les colles de diables i el resultat ha estat un augment considerable del nombre de colles en actiu (d'unes 5 colles, s'ha passat a unes 25).

Aquesta proliferació de colles, la majoria de les quals han aparegut o reaparegut en un espai de temps molt curt, ha donat peu a la diferenciació d'aquestes colles en dos apartats:

  • Colles històriques: les que s'han anat mantenint sense interrupcions d'importància.
  • Colles noves: les que no tenen cap tradició de diables o les que tot i tenint-la, ha estat interrompuda durant tant de temps que s'ha de procedir al seu redescobriment.

Aquesta divisió per raó del temps, entenem que ha d'ésser sols això: una divisió segons la història de cada colla, i en cap moment no pot ésser la justificació d'una nova divisió per raó del caràcter o essència del ball.

A la "jornada d'estiu sobre el ball de diables" celebrada a Vilanova, en la discussió sobre la problemàtica de les noves colles que poden anar-se creant, s'arribà a la conclusió que implícitament existien una mena de "normes de joc" que servien per marcar uns límits d'allò que avui anomenem Balls de Diables, i que aquestes normes vénen donades pel total de característiques dels diables tal i com han estat descrites.

També es va parlar de les peculiaritats sòcio-culturals de cada poble com un factor determinant dels diferents tipus i estructura de les colles: l'entorn, sens dubte, models segons les seves necessitats, però insistim que si aquestes necessitats van més enllà del conjunt de característiques pròpies i de funció d'allò que avui entenem per "Ball de Diables" el producte d'aquest entorn no podrà ésser anomenat d'aquesta manera.

La projecció dels diables de cara al futur fa que ens aturem a considerar un punt vital al nostre entendre: a més a més de la conservació de les formes per part de la colla, s'ha de tenir en compte la finalitat i la intencionalitat del ball. El ball de diables no ha estat ni podrà ésser mai un espectacle comercial, sinó una manifestació popular, amb tot el que aquesta paraula implica. El criteri d'elecció de les sortides no és el motiu econòmic, sinó el seu caire folklòrico-popular. I per últim, els membres del ball estan en la categoria del que avui anomenem afeccionats, per contraposició a professionals, és a dir, no reben cap benefici econòmic de la seva activitat.

Els reunits considerem que cal diferenciar clarament el "Ball de Diables" de l'àmbit de Dansa, en el qual, en principi, ha estat inclòs i creiem necessària, de cara al futur, la creació d'un àmbit "d'entremesos", en el qual inclouríem diables, dracs, gegants, àligues, nans, cavallers...

Comentaris

Mou ha dit…
per què hi ha tantes diferències entre els balls de diables del Penedès i els del Baix Camp
Joan ha dit…
jo diria que debem passar les 300, sinó poc li falta