30 anys del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981-1982) · CONCLUSIONS DE L'ÀMBIT DE BALL DE DIABLES (I)

Enguany es compleixen 30 anys de l'inici del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (desembre 1981 - desembre 1982).

Avui us oferim la primera part -ho hem dividit en dos parts degut a la seva llargària- de les conclusions de l'àmbit de Ball de Diables, incloses en el llibre 'Memòria del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular', editat l'any 1983 pel Departament de Cultura de la Generalitat.



Àmbit de Ball de Diables.

Aquestes conclusions han estat elaborades a partir de les converses tingudes a Vilanova i la Geltrú durant les "Jornades d'estudi sobre el Ball de Diables", en les quals participaren una bona part dels grups de diables de Catalunya; en altres reunions celebrades a diferents poblacions i aprovades a la reunió que ha tingut lloc aquest matí.

El resum, que ha estat elaborat per una sèrie de persones integrants dels grups de l'Arboç, el Vendrell, Cerdanyola, Terrassa, Gràcia, Reus i Vilanova i la Geltrú, intenta ésser una aproximació a l'origen del ball de diables, la seva estructura i la seva finalitat.

Les tesis sobre l'origen del ball, pel fet que es remunta gairebé a l'inici de la història humana, són pràcticament indemostrables, però la fundació del nostre ball i la constant evolució soferta paral·lelament pel conjunt de la societat, fan que siguin, si no demostrables, creïbles per via del raonament lògic.

1. Llista de Balls de Diables de Catalunya.

Colles històriques:

  • Ball de Diables de l'Arboç (el Baix Penedès)
  • Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
  • Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès)
  • Ball de Diables de Les Borges del Camp (el Baix Camp)

Colles noves:

  • Ball de Diables de Reus (el Baix Camp)
  • Ball de Diables del Vendrell (el Baix Penedès)
  • Ball de Diables de Sitges, colla jove (el Garraf)
  • Ball de Diables de Sitges, colla vella (el Garraf)
  • Ball de Diables de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges (el Garraf)
  • Ball de Diables de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)
  • Ball de Diables de Sant Pere de Ribes (el Garraf)
  • Ball de Diables de Terrassa (el Vallès Occidental)
  • Ball de Diables de Cerdanyola (el Vallès Occidental)
  • Ball de Diables de Gràcia (el Barcelonès)
  • Ball de Diables de Castellar del Vallès (el Vallès Occidental)
  • Ball de Diables dels Monjos (l'Alt Penedès)
  • Ball de Diables de la Ràpita (el Garraf)
  • Ball de Diables de Sant Andreu (el Barcelonès)
  • Ball de Diables del Pla del Penedès (l'Alt Penedès)
  • Ball de Diables de Sant Sadurní d'Anoia (l'Alt Penedès)
  • Ball de Diables de Moja (l'Alt Penedès)
  • Ball de Diables de Puigdàlber (l'Alt Penedès)
  • Ball de Diables del Clot (el Barcelonès)
  • Ball de Diables de Vila-rodona (l'Alt Camp)

2. Ball de Diables: Origen i característiques.

Sembla que els diables actuals, en les seves diferents manifestacions tenen, el seu origen en celebracions ancestrals i paganes en les quals simbolitzaven les forces de la Natura. Representaven una mena de divinitats menors que participaven en rituals màgics per a la fertilització de la terra i dels ramats.

Suposem que, molt abans de l'aparició del cristianisme com a força político-social, aquests éssers anaren evolucionant cap a un nou tipus de ritual màgic: la preservació d'un espai sagrat per a la festa o la dansa, procurant que ningú no el profanés. Aquesta funció la trobem encara avui en dia en algunes manifestacions populars, com per exemple: el pollo de Moià, els diables d'Artà.

Quan el cristianisme comença a ésser una força ideològica, va assimilant tota mena de rituals pagans a la seva pròpia estructura. És en aquest moment que es pot parlar de cristianització. Cristianització que afecta els diables, que passaren a representar les forces del mal.

Tot seguit hi ha una època de foscor i tenebres (aproximadament del segle V al XIV), que suposem perquè el poble assimili la cristianització en el seu vessant popular.

Tornem a retrobar el fil dels diables a partir de la institució de les festes del Corpus l'any 1318, pel papa Joan XXII. Els entremesos tenen la funció d'explicar o representar al poble els misteris i dogmes de la fe cristiana. En aquest temps de les processons, els diablots tenen la funció d'obrir pas amb el foc dels seus coets (abans de l'arribada de la pólvora i en alguns balls, s'obria el pas o es conservava l'espai sagrat amb l'ajut d'unes branques d'arbre o de bufetes de pell).

L'aparició de nous entremesos i la seva progressiva evolució cap a formes més laiques, provocà que comencessin a passar a d'altres festes populars deslligades de l'Església. Això derivà en un divorci dels entremesos i les festes del Corpus, amb l'evolució dels primers cap a la seva forma actual. En aquest període, els diablots anaren evolucionant i es configuraren en ball, amb una estructura i una funció característiques de les quals parlarem tot seguit.

Funció.

La funció més característica a l'actualitat és la d'obrir pas encapçalant processons i cercaviles. També tenen una funció satírica i de crítica social amb la recitació d'uns versots sobre fets o persones del moment. Aquesta segona funció és una degeneració de les representacions d'actes sagramentals en què s'escenificava la lluita entre el Bé i el Mal, el primer representat per l'Arcàngel que sempre guanyava els diables.

Encara que l'origen dels nostres diables no tingui res a veure amb el principi del Mal introduït pel cristianisme, el ball de diables actual s'emmotlla a la representació cristiana d'aquesta eterna lluita.

Característiques.

El nombre d'individus que formen el ball és estable. S'estructuren en una colla fixa.

El ball està format per una sèrie de personatges que poden variar d'un lloc a l'altre, però que fonamentalment són els següents: Llucifer, Diablessa, Arcàngel, timbalers i diables.

Els parlaments que fan els diables acostumen a ésser per la Festa Major de la localitat o en un dia assenyalat, i són els actes sagramentals, a molts llocs perduts, i els versots satírics.

El Ball va acompanyat del so d'uns timbals que varien la tonada, sobretot segons les comarques.

Els vestits del diable típic són fets amb roba de sac. En línies generals consisteixen en una part que cobreix del cap fins a la cintura i una altra que cobreix la resta del cos. Els vestits són pintats amb motius de la simbologia popular, que poden variar lleugerament segons el lloc, i els colors predominants són el verd i el vermell, i també el negre i el blanc, tots ells sobre fons clar.

Aquest vestuari acostuma a ser patrimoni del ball així com els timbals, maces, ceptrots i resta de material.

Les maces són allargades, amb l'extrem superior més gruixut i amb un dispositiu on es posen els coets de manera que quedin fixats.

Els diables acostumen a participar a les festes majors obrint pas a la cercavila, a cercaviles de foc, als Carnestoltes (per exemple a Vilanova) i en definitiva a qualsevol acte o manifestació de caire estrictament folklòric i popular.

En algunes ocasions i llocs molt concrets trobem l'aparició de diables amb el seu vestit propi i els seus coets, que surten al carrer i s'afegeixen a la colla local. Per exemple, a Sitges per les matinades de la Festa Major, i a Vilanova antigament pels Carnestoltes.

(...)

Documentació facilitada pel Salvador Puig i Castellà.

Comentaris

Llucifer ha dit…
Fa 30 anys sols hi havia 25 colles a tot Catalunya?
Belcebú ha dit…
Quantes n'hi ha ara?
Pere Botero ha dit…
de les colles centenàries en falta alguna