Poemes del campanar de Cervera

Escrita per -



Els Campaners de Cervera, en motiu de la restauració de les campanes Trinitat i Onzena han editat el llibre de poemes "Les campanes de Santa Maria", de Ramon Gené Capdevila.

El mateix autor el presenta així:

"El volum que teniu a les mans és un recull de fins a divuit poesies de caire popular, dedicades, més o menys directament, al nostre estimat Campanar de Cervera i el seu important conjunt de campanes.

Com a jove campaner i poeta de la ciutat, vam aprofitar l'avinentesa de què la campana Trinitat estava esquerdada i l'associació de Campaners estava promovent la seva restauració per tal d'escriure la poesia que duu per títol "La Trinitat", la qual fou publicada al Setmanari "La Veu de la Segarra", juntament amb un text que encoratjava a la ciutadania a fer els possibles per aconseguir la restauració de dita campana.

Degut a l'èxit que tingué, i gràcies al coratge i la motivació que el suport de molta i diversa gent em donà, vaig posar-me a recopilar i revisar totes aquelles composicions poètiques que havia escrit amb anterioritat i que es referien d'una o altra manera al campanar cerverí...".

El volum inclou les següents composicions:

  1. La Segarra
  2. Cervera, Cristiana Ciutat
  3. L'Església de Santa Maria
  4. El Campanar
  5. L'Onzena
  6. La Trinitat
  7. La Carranca
  8. La Nova
  9. El Seny Major
  10. El Seny Tibau
  11. Les Tenebres
  12. En Pere de Vall-Llebrera
  13. En Mateu de l'Olm
  14. Homenatge als Campaners
  15. Els Tocs de Campanes I: Recordatori de Tocs
  16. Els Tocs de Campanes II: Ding, Dong, Sonen les Campanes
  17. Santa Bàrbara I: Llegenda de Santa Bàrbara
  18. Santa Bàrbara II

I per anar obrint boca, aquí teniu un fragment del poema dedicat a la campana Carranca:

(...)

Una campana que té un gran ressò,
-no només en termes musicals-
A tota la població.
En part és gràcies també,
Al grup de diables, "Carranquers",
Que per contra del que pugui semblar,
No són pas qui la campana fan ballar,
D'això ja se n'ocupen els campaners.

Fins i tot quan un drac feren,
I en buscaven nom per poder-lo batejar,
-un bateig de foc és clar-
Van posar-li Carrancó Bilandó,
Carrancó, de la campana Carranca,
Bilandó, del toc de Festa Major.

(I el drac encara balla...)

I no s'acaba pas aquí la coincidència,
No fineix l'estranya/bonica relació,
Entre campanar, campaners i tocs,
I els grups cerverins, tradicionals, d'animació.

I un clar exemple d'això,
És que l'entitat que a totes agrupa,
Porta el nom de Seny Major.

(...)