Els nombres: el 4

Símbol de la Terra i els seus límits, de l'ordre de l'espai, de l'organització i la racionalitat: els quatre cantons, extrems o racons de la Terra, imaginada com una immensa superfície estesa; els quatre horitzons o punts cardinals que formen la creu del món i, en la cruïlla, en defineixen el centre. Els quatre grans vents: llevant i ponent, tramuntana i migjorn. Els quatre rius que brollen de la font del Paradís, al peu de l'Arbre de la Vida, al centre del món, i divideixen la Terra en quatre partions. La totalitat posseeix quatre angles i es fonamenta en quatre bases o columnes. El quatre és el quadrat, símbol de la Terra, i el cub, la Terra i el Cel. També la nova Jerusalem "és quadrada: la seva llargada és igual a l'amplada... i de la muralla, la llargada, l'amplada i l'alçada són iguals" (Ap. 21, 16.17). Els quatre colors progressant vers la purificació o l'espiritualització: negre, blanc, roig i daurat. La quadratura del cercle tenia un planteig còsmic, més que no matemàtic; el cercle és símbol del Cel i el quadrat, de la Terra. Obtenir la unitat de l'univers material i l'espiritual, per damunt de les orientacions del quadrat. L'octàgon és un pas intermedi d'aquesta quadratura del cercle o "circulació del quadrat", via per assolir la perfecció.

El déu hindú Brahma té quatre rostres. El quatre és el místic "tetramorf", format pels "quatre vivents". També entrarien en la relació els quatre elements: aire, aigua, terra i foc. I quatre són les estacions de l'any, marcades pels solsticis i equinoccis, en relació amb els punts cardinals, les quatre parts del dia, els quatre elements, el tetramorf, les quatre edats de la vida: l'est, matí, aire, lleó, lluna creixent, infantesa, primavera; el sud, migdia, foc, àguila, lluna plena, joventut, estiu; l'oest, tarda, aigua, home, lluna minvant, maduresa, tardor; el nord, nit, terra, bou, lluna nova, vellesa, hivern. Quatre extremitats del cos humà. Les quatre darreries: Mort, Judici, Infern i Glòria. Els quatre genets de l'Apocalipsi, muntant cavall blanc, negre, roig i cendrós. Els quatre cavalls de tir de la quadriga simbolitzen els quatre elements i el tetramorf; i la quadriga, l'univers. El quadrivi (aritmètica, geometria, astronomia i música), amb què s'estructuraven les ciències en els estudis medievals. Les Olimpíades són quadriennals. El trèvol de quatre fulles porta ventura. I quatre barres de sang formen l'escut de Catalunya.

El quadrat, la creu, és la forma més utilitzada pels humans. L'urbanisme romà s'establia a partir d'una creu de carrers: cardo i decumanus, i l'encreuament era el forum o plaça: de cada una de les quatre parts en derivaren les quadres o barris (en francès, quartier). Una quadra és una partida, un tros de terra. Una quarterada, terra llaurada per un parell de bous. El quartà o la quartera, el quarteró, el quartí són mesures de gra o de lìquids. Les febres quartanes són les febres que apareixen cada quatre dies. Les quadernes són peces del costellam de les naus formades per quatre peces. Així mateix, també parlem de quartar, quartejar, esquarterar, dividir, trossejar en quatre parts.

REFRANYER: "Proclamar als quatre vents"; "Caure-hi de quatre potes" (deixar-se enredar de ple); per indicar poca quantitat: "quatre i el cabo", "quatre gats", "quatre quartos", "quatre gotes", "quatre paraules", "quatre pèls", etc. Tan clar o tan senzill com "dos i dos fan quatre".

CANÇONER: A Espinàs canta Brassens: "Pel nord, sud, est i oest crucificant la terra...". "Quatre pedres té el carrer, jo les sé comptar molt bé, / de color de xocolata: un, dos, tres, quatre"; "Un, dos, tres, quatre, del segar ve el batre"; "Uni, dori, teri, cateri..."; "Quatre minyonets feien una barca; / quan l'han tingut feta ja són vint-i-quatre". Gairebé totes les corrandes i cobles populars són de quatre versos.

DANSES: Els tradicionals "balls de quatre".

JOCS: "Els quatre cantons": un jugador a cada angle, han de córrer i intercanviar-se mútuament el lloc sense que el jugador que para enmig aconsegueixi d'ocupar-ne cap. Els quatre pals o colls de la baralla. "Els quatre llauradors", fent rodona que s'estreny i s'eixampla ràpidament, ara en un sentit ara en l'altre, al so de: "Els quatre llauradors com treballen, com treballen, / els quatre llauradors com treballen dos a dos"; "Els quatre sabaters", de papiroflèxia.

ONOMÀSTICA: Quadres, Quadrada, Quadreny, Quatrecases...

TOPONÍMIA: Quart, Sant Bartomeu de la Quadra, Quadró, Quartell, Quarterades, Corterades, Quatrecorts, Bellcaire?... Pedró dels Quatre Batlles, punt on convergeixen els límits de quatre termes.

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://www.martinelkort.com/ph-abstracts.html