Foc i pirotècnia a les festes d'exaltació de la Vera Creu de Cervera de l'any 1633

Durant el segle XVII, a la —aleshores— vila de Cervera es portaren a cap dues importants celebracions religioses en honor d'una relíquia anomenada el Sant Misteri.' La primera d'elles, que tingué lloc l'any 1620, fou amb motiu de la recuperació de l'esmentada relíquia, que havia estat robada l'any anterior. La segona, realitzada el 1633, solemnitzà la inauguració d'una capella dedicada al culte del Sant Misteri.

Aquest segon esdeveniment ocasionà l'aparició de diverses publicacions que, sobretot, es proposaven donar a conèixer la història del Sant Misteri de Cervera i fomentar la seva devoció.

Entre aquestes publicacions destaca el llibre de Pere Giscafré de l'any 1634 'El Triunfo del Santo Mysterio de la Vera Cruz de la villa de Cervera', dividit en tres llibres (Llibre primer: història i miracles; Llibre segon: el robatori sacríleg; i Llibre tercer: les festes dels anys 1620 i 1633, per la seva recuperació i el seu trasllat a la nova capella, respectivament), i del que avui us en parlarem.

Precisament, l'historiador cerverí Josep M. Llobet i Portella ha dedicat a l'estudi d'aquesta obra el seu treball 'Els poemes de les festes del Sant Misteri de Cervera dels anys 1620 i 1633: una mostra de la castellanització de la llengua literària dins la societat segarrenca' ('Miscel·lània cerverina', núm. 6, any 1989).

El Llibre primer:

El Llibre segon:

I el Llibre tercer:

Pel que fa a la inauguració de la nova capella del Sant Misteri, tingué lloc el dia 14 de setembre de 1633, festa de l'exaltació de la Santa Creu.

En arribar aquell dia, l'església de Santa Maria es mostrava extraordinàriament ornamentada. La capella del Sant Misteri, construïda a l'extrem d'un dels braços del creuer, també es trobava embellida i ja la reixa d'entrada sorprenia el visitant amb la figura d'un bonic pelicà.

El toc de les campanes, unes completes que duraren tres hores i les lluminàries dels carrers anunciaren, la vigília, la sumptuositat de les festes programades.

Pere Giscafré relata així aquest episodi en el capítol III del Llibre tercer:

"(...) començó la fiesta con el repique de campanas de la vigilia con los tronidos de los morteretes, mosquetes i arcabuzes que tenian a punto con la musica de tantos clarines, ministriles, trompetas, bastardas, atabales, viguelas, harpas, sonajas y otros varios instrumentos: (...) pero donde hecharon el resto, fue en vnas completas, que a poco duraran tanto como las de Christo en la Cruz, que duraron tres horas, en fin completas de Cruz que se acabaron con las tinieblas y escuridad del dia: porque cuando salieron ya estaua toda la villa qual otra Troya abrasandole en fuegos, y luzes con tan grande excesso, que no auia torre, ni ventana, ni corredor, ni terrado, ni galeria sin ellas, i en muchas partes hachas de cera blanca, de quatro pauilos, luego empeçò la torre mayor, y campanario de la Iglesia a despedir mangas de boladores, y toda suerte de cohetes, triquitraques, buscapies, y otros que al fenix de su muerte sacauan quatro luzes como lagrymas, y estrellas que se yuan aplomando a lo baxo, todo con notable ruydo, y regozijo: vuo muchas bombas de fuego, que al tiempo de apagarse dauan vna grande respuesta como de arcabuz bien cargado, ruedas de marauilloso artificio que ya parando, ya arrancando con furia dauan espantosos tronidos, esparziendo centellas, y girandulas que con varios plumajes de cohetes llenauan el medio de rayos, respódieró en su tanto las otras torres, y casas particulares. Con esto y con la variedad de musica de toda suerte de instrumentos, y repique vniuersal de campanas se passo la noche alegrissimamente, pronosticando a todos grande fiesta, la extraordinaria solenidad de la vigilia. (...)"

Si voleu llegir tot el llibre de Pere Giscafré cliqueu aquí.

Textos de Josep M. Llobet i Portella, extrets de http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/viewFile/132995/183091

Informació facilitada pel Xavi Miret, xavimiret@hotmail.com