Arriba la primavera

Aquesta nit, en concret a les 0.21 hores de demà dilluns 21 de març, s'inicia la primavera astronòmica. Per il·lustrar-nos vers el que és la primavera i com tes produeix el canvi d'estacions, he escollit un interessant text titolat 'Arriba la primavera' del llibre de la Mònica López 'Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys.', editat l'any 2007 per TV3 i Columna Edicions. La Mònica és llicenciada en física i fou presentadora del temps a Televisió de Catalunya. Actualment és la cap dels serveis meteorològics de TVE a Madrid.

En meteorologia el mes de març ja es considera de primavera. Però el canvi d'estació astronòmica, l'oficial, es produeix en el dia de l'equinocci. La paraula prové del llatí 'aequus' (que significa "igual") i 'nox' (que es tradueix per "nit"), o sigui, 'equinocci' vol dir "igual que la nit". Dos cops a l'any, en l'equinocci de primavera i el de tardor, la Terra està col·locada en un punt de la seva òrbita al voltant del Sol en què hi ha les mateixes hores de dia que de nit. A partir d'aquest moment guanyem hores de llum.

En els darrers anys hem pogut observar un fenomen curiós, canvis d'estació en dia 22, quan sempre ho havien fet el 20 o el 21. De fet, d'aquí a uns quants anys, l'estiu començarà a finals de desembre!

Què està passant?

Les estacions són la conseqüència del fet que l'eix de rotació terrestre estigui inclinat. Posem-hi cara i ulls...! Quan estigui mirant directament al Sol serà el solstici d'estiu, quan el tingui al clatell, el d'hivern. Quan el Sol li escalfi les orelles, els equinoccis, de primavera i tardor.

Imagineu-vos ara una baldufa girant esbiaixada. Penseu en la baldufa quan s'està aturant. Continua rotant al voltant del seu eix, però aquest va dibuixant un con. El nostre planeta es mou així. La direcció cap a on apunta el pol nord terrestre és un cercle. I fa la volta sencera en uns 26.000 anys. Això vol dir que en 13.000 anys serà la coroneta la que miri al Sol en el solstici d'estiu i la barbeta el d'hivern. Aleshores, l'estiu començarà a finals de desembre.

Aquest fenomen es coneix com la precessió dels equinoccis i es pot percebre al llarg d'una vida humana. Si fem càlculs, aquesta volta en 26.000 anys implica que cada 70 anys, les estacions arriben 1 dia més tard.

La constel·lació en què es troba el Sol el dia de naixement d'una persona és el que determina el seu signe del zodíac. Doncs bé, com que la Terra fa aquest lent moviment respecte a les estrelles, la trajectòria aparent del Sol també canviarà i el retard que pateixen els equinoccis també el patirà l'horòscop. Així, el nascut el 21 de desembre del 15000, arribarà al món a l'estiu i en lloc de ser sagitari serà bessons. Quin daltabaix per a les pitonisses!

Hi ha un bonic refrany que uneix la imatge clàssica d'aquesta època, els presseguers florits i l'equinocci: Quan el presseguer floreix i madura, el dia i la nit són d'una mesura.

L'altre arbre que està en la plenitud de la seva bellesa és l'ametller. I, és clar, la primavera és l'estació de l'amor (allò que la sang altera): Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor.

En qualsevol cas, hi ha una dita la mar d'intel·ligent: Al llit, tot l'any és primavera, que ens recorda que calentets sota les mantes, sempre s'hi està bé. Podríem buscar-hi un altre sentit, però no ho farem...

Fotografia del Carles Tarsà, extreta de http://desdelasegarra.blogspot.com/2011/02/present-i-futur.html