El turcs i cavallets a l’Alguer i Berga

Reproduïm sota aquestes ratlles l'article 'Els turcs i cavallets a l'Alguer i Berga', de Ramon Felipó Oriol, publicat a la revista cultural L’Erol, número 106.

Arreu dels Països Catalans la celebració del Corpus Christi tenia moltes similituds i això es va mantenir fins que un rei de la casa de Borbó, Carles III, per la Reial Cèdula del 10 de juliol de 1780 va prohibir l’assistència a la processó de tota la comparseria festiva que feia segles que l’acompanyava. Aquesta Cèdula deia (1) “: …se manda que en ninguna Iglesia de estos Reinos sea Catedral, Parroquia o Regular, haya en adelante Danzas, ni Gigantones sino que cese del todo esa práctica en las Procesiones y demás funciones Eclesiásticas, como poco conveniente a la Gravedad y Decoro que en ellas se requiere…”. La Reial Cèdula va ser enviada a totes les autoritats eclesiàstiques i civils, i anava acompanyada d’una carta del mateix Carles III datada a “San Ildefonso” el 21 de juliol de 1780, que demanava l’observança i el compliment de la prohibició, i afegia“: …algunas y notables irreverencias que en la Fiesta del Santísimo Corpus Christi de ese año se han cometido con ocasión de los gigantes y Danzas en donde permanece la practica de llevarlos en la Procesión de aquel día…”. L’única de les ciutats catalanes que no va acatar mai aquestes disposicions va ser Berga. Això encara avui és un gran misteri, potser algun dia, algú trobarà a l’Arxiu de Berga el document que farà sortir definitivament de tots aquests dubtes.

Turcs, Cavallets o Cotonines de Cervera, Solsona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Manresa o València.

El nom dels Cavallets Cotoners, cavallins o cotonines (*), segons Amades (2) els vindria d’haver estat a càrrec del el gremi de cotó – cotoners -. Aquest gremi de teixidors va tenir aquest animal, per espai de força segles, com a distintiu. Segons Eloi Miralles (3) la primera notícia sobre el ball de cavallets és de l’any 1383 a Tarragona. Cal tenir present que el 7 d’octubre de 1571 l’exèrcit turc va ser derrotat pels cristians a la batalla de Lepant; l’afegitó del nom de Turcs els podria venir d’aquest fet ja que els turcs eren els principals enemics dels cristians en aquells segles. A d’altres indrets de Catalunya les comparses semblants, s’havien anomenat: Cavallets Cotoners, Cavallins, Turquia, Turcs i Cavallets, o a Barcelona l’entremès del Gran Turc. Aquest entremès, per mossèn Armengou, és un dels elements més antics de la Patum (4).

Per Cordomí (5), la majoria de cavallets de la festivitat del Corpus fan una dansa entre els cristians –que són els cavallets– i els altres que són turcs, moros, pirates o … berbers; els de Barcelona eren coneguts amb el nom del gran Turc i Cavalls Cotoners. Van actuar a les festes de les beatificacions de sant Ramon de Penyafort de l’any 1602 i sant Josep Oriol de l’any 1807. També varen actuar en les festes de l’any 1839, per celebrar la fi de la primera guerra carlina. Després varen caure en desús, fins que l’any 1860 van ser recuperats per la Societat del Born quan van anar juntament amb els nans a la rebuda, l’arribo, del rei Carnestoltes d’aquell any. Antonio Aragón (6) recull un text que explica com era la processó del Corpus a Barcelona del 10 de juny de 1599 a la qual va assistir Felip III. La narració la fa seguint una relació dels fets, dipositada a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona “…Primer el drac, item la vibra, item els diables, item els tabals i trompetes de la ciutat, item els cavalls cotonérs,item la bandera de santa Eulàlia, més els gassanoms de …” de la Seu, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sant Just i Pastor, Sant Miquel, Sant Jaume i Sant Cugat del Rec. Els gassanoms dits també gonfanons són penons que porten els senyals o escuts del temple o entitat que representen. He pogut comprovar com a l’Alguer cada cop que el seu batlle -síndic- acut a alguna cerimònia oficial ho fa, encara avui dia, acompanyat pel “gomfaló” de l’ajuntament alguerès. Duran i Sanpere (7) – probablement la persona que més ha estudiat el Corpus barceloní- afirma que hi ha una gran similitud en les festes del Corpus de Barcelona i de la ciutat de València als segles XIV i XV. Pel que fa la comparseria al segle XV diu que hi havia l’Àguila, el Bou, el Drac i la Mula. Un dels entremesos que s’havia de reparar més sovint era el dels Turcs. Assenyala que l’any 1424 ja existien els Cavalls Cotoners, que l’any 1742, per la penúria econòmica del municipi, a la processó no van assistir-hi els cavallets, els gegants, el drac, la víbria, el bou, la mulassa, ni els diables. Per Eloi Miralles (3), a Vilafranca del Penedès, els primers Cotoners s’han de situar entren els anys 1598 i 1613. Ramon Miró (8) diu que a la processó de Cervera “El 1546 … cobra d’adobar el drac i tres cavalls cotoners”. Joaquim Sarret explica en el número 67 del Butlletí del Centre Excursionista del Bages, que a les darreries del segle XVI “anaven a la processó l’àguila, el lleó, el bou i l’àngel … la mulassa, el drac, les carosses i els diables que treien foc pels queixals, segons diu la pòlissa del llibre del Racional de 6 de juny de 1597… i que en el segle XVIII s’hi afegiren els cavallets, nans, i gegants, i que varen quedar sols amb l’àguila fins a la meitat del segle XIX”. En un fulletó municipal de la ciutat de València (9) de l’any 1994 que vaig poder consultar s’explica que en la processó actualment van primer les” Roques, seguiran els Carros de l’Enramada que escamparan la murtra … els nans, els gegants, … la Moma i els Momos possiblement el ball més antic i específic de la Festivitat del Corpus (a València) … la Magrana, Cavallets, Llauradors, Turcs. A Mallorca, segons Amades (2), n’hi havia hagut a Artà, Felanitx i Manacor. Per Joan Amades (2), després de la darrera Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya, tenien cavallets, Olot, Sant Feliu de Pallerols i Berga –els Turcs i Cavallets–. Segons Cuadrench (10), els de Solsona foren reintroduïts l’any 1934; van ser cremats durant la guerra civil del 1936–1939, i l’any 1940 se’n feren uns de nous.

Els Turcs i Cavallets de la Patum.

fotografia: Turcs i Cavallets de la Patum de Berga. arxiu ARB

Aquest entremès, avui, està integrat per quatre persones que porten els Cavallets i quatre que fan de Turcs. Els cristians –Cavallets– porten punyals i els Turcs una simitarra. Simulen un combat en què els Cavallets sempre guanyen. M. Dolors Santandreu va donar conèixer, l’any 2010, a L’Erol número 101, el document més antic de la Patum que s’ha descobert fins ara a l’Arxiu de Berga. És un volum “perdut” del llibre de Clavari berguedà on s’explica que l’any 1621 es va pagar per Corpus “… a dos turchs, setse sous; a quatre cavallets,setse reals…”, El Baró de Maldà (11), que va residir a Berga els anys de la Guerra contra Napoleó, consigna en el seu dietari, Calaix de Sastre, el 4 de juny de 1809 que: “…en esta real vila de Berga, també tenen gegants però com malalts –i tots ja en son modo malalts de cos,d’esperit, i també de pecúnia– , no han eixit a ballar, corrent los carrers o el Carrer Major de Berga, en prova que no anaren al davant de la processó del Corpus de la parròquia ni els cavalls cotoners ni el Patum, que aquí ne diuen d’un gran Tabal, reservant-se tota esta bulla per lo temps se sosiego i tranquil·litat…”.

Sansalvador (12), l’any 1916, va escriure el primer llibre sobre la Patum, i sobre l’evolució d’aquest ball diu: “Els Turcs porten sabre morisc i alcançen als cristians que figurant muntats a cavall fugen per entre mig d’ells sense deixar-se agafar; semblen cabretes perseguides, que refiades de la seva lleugeresa, juguen amb l’enemic i en burlen la persecució…” Potser aquesta mania –mai provada ni documentada– de considerar aquest entremès com una possible reminiscència d’un ball de pastors precristià i ibèric, arranca d’aquest text de Sansalvador. Manuel Riu va defensar aquestes teories en un article al Diario de Barcelona de 15 de juny de 1954 sota el títol de El baile de los Trucos y Caballos es un canto guerrero.

Joan Amades (2) explica l’any 1932 que la figura dels Cavallets de Berga és de cartró: “…no és sencera, sinó de mig cos en amunt i sense cap pota; enmig del cos hi té un forat per on es posa el ballaire o simulat genet que sosté el cavall a mig aire del seus cos, sostenint-lo per uns tirants que amaga sota el seu vestit, de manera que no és el cavall qui porta el genet, sinó aquest al cavall, movent-se per l’impuls de les cames del ballaire, que per dissimular-se es confonen entre uns manolls de cintes i gallardets que pengen del cos del cavall per fer bonic i dissimular les cames del genet…”.

Els Turcs i Cavallets surten a la Patum de dijous i diumenge tant a la de lluïment com a la de la nit. És el primer entremès de la festa. Entren a la plaça, fan una formació i al mig d’aquesta, després de fer la salutació reglamentària comencen el ballet que es fa de forma circular en direccions oposades a mig de la plaça. El moment més esperat, és quan han de xocar les armes els dos contendents; a la plaça es feia una gran cridòria quan tothom xisclava allò de Pega! (4). La dansa acaba, quan els cristians guanyadors fan veure que maten als Turcs. És molt vistós, quan cap al final del ballet, un dels qui porta el Cavallet llença el seu punyal enlaire, i torna a recollir-lo mentre segueix ballant. El darrer dels Turcs és qui fa les millors evolucions, es qui volta més que els altres.

L’autor de la música dels de Berga és Joaquim Serra i Farriols (1). Per Joan Casas, … “és una melodia molt escaient… que respecta el sentit primitiu de la dansa”. Joan Cortina diu que “…la música d’aquest ball la podríem subdividir en quatre parts: 1r, la desfilada d’entrada amb ritme de marxa o galop de presentació o salutació. 2n, el salt pròpiament dit amb ritme de dansa. 3,. el darrer període de la tonada, en el qual cada Turc queda situat enfront del Cavallet. 4t, l’acord de la música en què els Turcs piquen en una placa de fusta que porten els Cavallets, del quan n’hauria de resultar un soroll a l’uníson”. Joan Cortina afirma que la música va ser incorporada a les darreries del segle XIX, ja que abans ballaven a l’únic so del Tabal, “…instrument que pot marcar un aire, però que no suggereix punts de dansa… abans resultava una representació força pobre, pesada, que no s’acabava mai. D’aquí ve que la gent, quan sortia aquest salt, digués: Ja surt, la pudor! perquè es feien més pesats que la pudor”.

Els Cavallets cotoners i els Turcs de L’Alguer.

fotografia: L’Aliga de la Catedral de l’Alguer. autor: Ramon Felipó.

L’Arxiver del Bisbat i la Catedral de l’Alguer, en una recent visita, va informarme que a l’Alguer també hi havia hagut Cavallets Cotoners. La veritat és que quan mossèn Antoni Nughes –l’arxiver– va dirm’ho vaig quedar sorprès, molt sorprès, i li vaig demanar on podia trobar aquesta referència; va fotocopiar-me un article d’Antonio Serra (13), publicat fa quasi 19 anys, del Corpus Christi alguerès on deia: “Mentre la relazione del vescovo Nuseo riferisce de Equi picti danzanti e non offre altri particolari, le succitate carte menzionano expressamente le dues squadre dei cavalls cotoners e deu turchs composte da cinque uomini ciascuna e guidate dai rispecttivi capitans, alle quali la municipalità fornisce le spade e gli scudi. La fonte archivistica del 1649 attesta anche un meglio identificato diable de la massa una figura che trova riscontro ai nostri giorno del famoso Patum di Berga… In occasione del Corpus algherese si faceva un grande dispendio anche di fuochi d’artificio : rodas, coets de ma, voladors, la nau. Lagalera, il castell de foc” Serra donava les informacions de l’Arxiu Municipal de l’Alguer on havia trobat aquesta documentació. A l’Arxiu Històric Municipi de l’Alguer vaig poder consultar totes aquestes informacions (**). He consultat un altre treball de Serra (14) on diu: “Ad Alghero alla dimensione religiosa propia della festa si associano anche caratteristici connotati laici e profani –El Corpus– per l’esibizione dei cosiddetti cavalls cotoners … seguono la processione esucaristica persieduta dal vescovo… danzano ritmicamente al suono di pifferi e tamburi, simulando un combattimento con una squadra di trucs infideli”. Antonio Budruni (15), en comentar la festa de l’Assumpció del 15 d’agost de l’Alguer, explica que hi havia: coets voladors, rodes… i que per Corpus hi havia el “ball de cavalls cotoners i turcs” on indica que eren sis per “parte guidate dai rispettivi capitani, che simulavo un torneo equestre, battendosi con spade di legno. …” El mateix mossèn Nughes va facilitar-me el Llibre de les cerimònies, dels consellers de la Ciutat de l’Alguer, (16) de l’any 1586; aquí la meva sorpresa encara fou més gran en veure que les referències a l’ús de la pólvora en aquells anys era molt freqüent, i una cosa que em va impactar és que per Corpus “se tiran 24 mascles” (***).

Conclusió.

Aquest treball no l’haguera pogut fer mai sense l’inestimable ajut de Mossèn Nughes, arxiver del bisbat (17), i de Gianfranco Piras, arxiver de l’Ajuntament (****) de l’Alguer, i de l’historiador Antonio Serra, que va tenir la paciència tota una tarda d’explicar-me totes les seves descobertes de fa quasi 20 anys sobre els Turcs i Cavallets algueresos. A tots ells, i a Joan Elies Adell Pitarch i Janin Ros Feliu, per facilitar- me la possibilitat de trobar-me amb Antonio Serra. Moltes gràcies. Els Països Catalans celebràvem d’una forma semblant la festivitat del Corpus Christi; el que realment m’ha sorprès és que més enllà de la Catalunya continental i de les Illes Balears i Pitiüses, a la ciutat de l’Alguer fessin, també, el Corpus de manera semblant. No m’hauria d’haver sorprès ja que el domini català de Sardenya i en especial de Sàsser o Càller i sobretot de l’Alguer va durar varies centúries (18).

Els Cavallets Cotoners i Trucs eren presents a l’Alguer com també ho eren a Catalunya, Illes i País Valencià; la qüestió és d’on venia i on anava aquesta comparsa –entremès– improperi del Corpus. Vull dir, quins Cavallets foren primer, els de Barcelona o l’Alguer? Encara no s’ha pogut comprovar on comença la tradició del ric Corpus Català i/o la seva història… Ara el que sí que és ben cert és que la ciutat de Berga mai no ha deixat de tenir Turcs i Cavallets. Sempre m’agrada referir-me a la cita de Joan Amades, quan va escriure allò que per veure bé com era un Corpus català antic es podia fer dues coses o pujar a Berga a veure la Patum o anar a la ciutat de València per veure la seva processó. Qui veu, ni que només sigui un cop a la vida la processó del Corpus i totes les festes de la ciutat de València per aquells dies mai més no pot oblidar-ho. La Patum, no cal dir-ho, pels de Berga, sembla que és la raó de ser i viure, i més encara quan la UNESCO la va declarar l’any 2005 Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Fins i tot, des de l’any 2000 s’edita anualment el Calendari Cíclic de la Patum. No fem cap esment en aquest article de la descoberta d’Antonio Serra via Antonio Budruni diable de la massa. Això ho haurem d’estudiar en un altre article, com la presencia de tot el “foc” en el Corpus alguerès i molt especialment els Mascles. Els Mascles de Solsona els expliquen Cuadrench (9) en el llibre Homes de terra i foc. Els trabucaires de Solsona (19), quan remarquen que al Corpus solsoní n’hi va haver entre els anys 1693 i 1703, entre les mateixes dates que a l’Alguer. A Solsona van ser recuperats per la Festa Major de l’any 2009. No puc acabar l’article sense recordar que a la catedral de l’Alguer i a l’Illa de Mallorca són els únics indrets catalanoparlants on per Nadal mai no han deixat de fer el Cant de la Sibil.la.

(*) La incorporació de les dones a les festes populars catalanes és de la segona meitat del segle XX.
(**) 854 de 14 de maig de 1649 “per pintar los camals als cavalls cotoners“ i 832/2/71 Registre de Mandatos de l’any 1611 i 1612 “als qui han ballat Cavallets Cotoners i Turchs…”.
(***) Segons el diccionari Alcover Moll, entre les accepcions de mascle hi ha: canó de bombarda o d’altra peça d’artilleria, aquest mot està lligat amb el de masclet i/o mascletà, a Solsona com s’ha dit els han recuperat recentment.
(****) Archivo Storico Diocesano i A.S.C.A Archivo Storico Commune Alghero – Arxiu Històric Municipi de l’Alguer.

Notes.

1. Felipó, R., La Patum, el Corpus Crhisti de Berga, Tarragona, 2005.
2. Amades, J., Guia de les Festes Tradicionals de Catalunya, Barcelona, 1958. Iconografia Popular: Gegants, bèsties del comú, cavallets, nans Barcelona, 1929. Gegants, Nans i altres entremesos, Barcelona, 1934. La Patum, Barcelona, 1932.
3. Miralles, E., Del Ball de Cotonines de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, 1987. El ball de Trucs i Cavallets: la Creu Contra la Mitja lluna, Tarragona, 1999.
4. Armengou, J., La Patum de Berga, compilació de dades històriques, amb un suplement musical dels ballets de la Patum, Berga, 1981.
5. Cordomí, X., Imatgeria Festiva de la Barcelona,Vella, Tarragona, 2001.
6. Aragón, A., La Festvidad del Corpus Cristi en Barcelona, Barcelona 1925.
7. Duran i Sanpere, A.., Barcelona i la seva història Volum II, Barcelona, 1973 i La Fiesta del Corpus,Barcelona, 1943.
8. Miró, R., La Processó de Corpus i els entremesos. Cervera segles XIV – XX, Barcelona, 1998.
9. Corpus de València, Ajuntament de València, 1994.
10. Cuadrenc, J., Gegants i demés improperis de Solsona, Solsona, 1998.
11. Amat i de Corta da, Rafael d’, (Baró de Maldà), Calaix de sastre, VIII, IX i X, Barcelona, 1995, 1999 i 2003. Dietari que explica com era la vida a Berga i evidentment la Patum d’aquells anys.
12. Sansalvador, Antoni. La Patum, Barcelona, 1916
13. Serra, A., La tradizione dei Cavalls Cotoners ad Alghero, Revista de l’Alguer num. 3 1992.
14. Serra, A., La festa ad Alghero nell’età barroca, al llibre La Setmana Santa a l’Alguer, Barcelona 1999.
15. Budruni; A., Storia di Alghero, Il Cinquecento e il Seicento, Alguer, 2010.
16. Molina, Pl. I J. Armangué Llibre de les cerimònies, dels consellers de la Ciutat de l’Alguer, L’Alguer, 2005.
17. Nughes, A., L’Alguer , L’Alguer, 2010,
18. Budruni; A., Breu Història de l’Alguer, Barcelona, 2010.
19. Auguets, M., Montraveta, R., i P. Cuadrench Homes de terra i foc. Els trabucaires de Solsona. Solsona 2010.

Informació facilitada pel Ramon Felipó Oriol, wrfelipo@gencat.cat

Article extret de http://www.alguerdigital.cat/2011/01/21/els-turcs-els-cavallets-lalguer-berga/