CaixaForum · Lleida estrena l'any amb l'exposició de fotografies 'Espanya oculta', de Cristina García Rodero

La mostra Espanya oculta. Fotografies de Cristina García Rodero. Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, comissariada per Lola Garrido, es podrà veure a CaixaForum Lleida (Av. Blondel, 3) del 27 de gener al 20 de març de 2011.

Cristina García Rodero (Puertollano, 1949) va iniciar fa gairebé trenta anys la sèrie 'Espanya oculta', ja convertida en un clàssic de la fotografia en aquest país.

Com va néixer el seu interès per l''Espanya oculta'?

Després de llicenciar-me en belles arts -perquè a començaments dels setanta no hi havia escoles de fotografia- tenia ganes de recórrer Espanya amb la meua càmera per retratar paisatges, tradicions, àpats..., però em van meravellar les festes i tradicions populars. En aquella època, a l'Estat només li interessava donar a conèixer les festes més turístiques, com la Setmana Santa, la Fira d'Abril o els Sanfermines. Jo vaig haver de buscar festes i tradicions desconegudes a les quals no es donava importància.

Com les trobava?

Em vaig passar anys buscant i preguntant per tot arreu, als secretaris dels ajuntaments, a les telefonistes dels pobles, als rectors, en bars i gasolineres... De vegades eren tradicions populars de segles a les quals la mateixa gent que les practicava no donava importància. Les meues fotos són fruit d'una dona molt curiosa que es contagia de la il·lusió de la gent dels pobles per unes festes que llavors estaven infravalorades.

Va retratar l'Espanya profunda?

No, no, aquesta no era la meua intenció. Jo anava on hi hagués alguna cosa que m'interessés, coses úniques, diferents, antigues... per això parlo de l'Espanya oculta. Eren celebracions amb molt poca gent. Ara, quan torno a algunes d'aquelles festes, estan plenes de reporters de premsa, càmeres de televisió, gent fent fotos amb mòbils... Ja és impossible tornar a fer aquelles fotografies.

Sempre sola amb la càmera?

Sí, la gent en aquella època no estava acostumada a veure una fotògrafa i menys entrant en bars i parlant amb els homes, em prenien per una venedora... o de vegades per una altra cosa! La fotografia i el món del reportatge era un món molt masclista, amb molt poques dones. S'ha de viatjar sola, sense lligams emocionals perquè podies estar sis mesos de viatge. Ara s'ha avançat molt.

Va viatjar per Lleida?

Per Catalunya vaig vindre poc, però sí que vaig retratar el carnaval de Solsona, les falles d'Isil o l'Aquelarre de Cervera.

Què va aprendre d'aquells anys?

Em vaig transformar en fotògrafa i reportera. La festa em va ensenyar que és música, acció, melodrama... tot es vivia en excés. Vaig conèixer Espanya i vaig valorar-ne les coses més senzilles. Després vaig viatjar pel Mediterrania. Més endavant vaig anar al Carib i per Llatinoamèrica i finalment per Àsia i Àfrica. En aquells anys pensava que viatjar a Galícia era molt lluny i ara, en canvi, anar a l'Índia ja no ho és tant.

Entrevista extreta de http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/en-la-fotografia-hi-havia-poques-dones-era-un-mon-masclista/

Imatge extreta de http://www.sarabiaphoto.com/blog/2009/06/29/cristina-garcia-rodero-primer-fotografo-espanol-miembro-de-magnum/