Visita a l'edifici de la Universitat de Cervera



En els murs exteriors de la Universitat s'assenyala amb un fris l'espai ocupat pel primer pis, mentre que unes faixes verticals separen les plaques rectangulars en la part baixa i les finestres al seu damunt. D'aquesta manera es trenca la monotonia que presentaria un pany de mur de 115 metres i es possibilita, al mateix temps, l'estètica que li dóna el joc de llums i ombres quan el sol hi incideix lateralment.



Al capdamunt de la portalada s'eleva la corona, símbol del poder reial, al davall seu se situa la imatge de la Immaculada que presideix l'espai, com a patrona que era del recinte universitari. No han estat reemplaçats els escuts reial i pontifici situats un a cada costat de la imatge i que durant la Guerra Civil van ser extrets del seu lloc. La clau de l'arcada de la porta és una grotesca màscara que està relacionada pel seu estil amb les que hi ha sota la teulada bufant les trompetes per les quals era expulsada l'aigua de la pluja.

Els patis interiors.

Al traspassar al primer pati, ens queda al darrere una contraportada de formes corbes que aixopluguen un rellotge de sol; mentre que al davant veiem un timpà esculpit amb alts relleus que representen la saviesa invitant homes de totes les edats a entrar en el seu temple. És un conjunt sobri, inspirat en l'escultura clàssica, obra de l'artista manresà Jaume Padró. Un gran balcó mostra la destresa del treball de forja dels artesans de la zona.




Si mirem al nostre voltant, veurem com queden destacats en pedra tots els elements constructius (el fris que separa el pis superior, els arcs, les mènsules...) i que es ressalten sempre les claus de les arcades, tant en les finestres com en les voltes d'aresta del claustre. Travessant l'espai, trobem els dos patis interiors, amb les seves respectives cisternes coronades per un petit amoret.

El paranimf.

Pujant les escales, en el pis superior, una magnífica porta mostra l'acurat treball d'escultura en fusta, presidit per l'escut reial i una petita Immaculada. Proclama que estem arribant al lloc més important de l'edifici: el paranimf. Aquest àmbit, dissenyat i esculpit per Jaume Padró, era utilitzat com a capella i com a sala d'actes acadèmics. Els pilars el divideixen en tres naus i just davant de l'altar s'eleva una cúpula sobre petxines (triangles corbs), on se situen els quatre evangelistes amb els seus corresponents símbols i, com si del cel es tractés, uns petits angelets ocupen els espais buits.



El retaule.

El retaule de marbres i alabastres és, una vegada més, una lloança a la Immaculada que al xafar amb el peu dret la serp del mal i elevar-se sobre la mitja lluna de les tenebres esperona els estudiants perquè, amb l'estudi, controlin i dominin de la mateixa manera la foscor de la ignorància. Els àngels laterals porten tots dos un símbol d'exaltació a la Verge. En un se la invoca com a la ciutat sagrada, la Jerusalem celestial, i en l'altre s'explica que la seva virtut és més gran que tots els cims de la terra i per això té una petita imatge damunt d'un bloc muntanyós. Als laterals de l'altar es troben, esculpits un a cada costat: l'escut papal, amb franges inclinades, i el reial, amb tots els emblemes de la corona espanyola. Els balcons daurats de damunt les sagristies guarden alguns indicis de les seves antigues gelosies.


Text de M. Teresa Salat i Noguera, extret del llibret 'Cervera. La Universitat.', editat l'any 2002 per la Paeria de Cervera.Imatges de la Maria Giribet extretes de http://www.calidos.cat/05/2010/universitat-de-cervera/

Comentaris

nikon94 ha dit…
bones fotos!
Anònim ha dit…
la Maria Giribet és la nostra Maria? (nostra amb permís dels seus pares1)
Anònim ha dit…
Tant l'edifici com les fotos es mereixen un llibre!
jordi ha dit…
si mires el link veuràs que és d'algun estudi professional. Al primer moment també ho vaig pensa jo
Anònim ha dit…
de la última foto se'n podria fer una bèstia