Josep-Joan Piquer i Jover, pedagog i historiador

Dins del fons documental de la Biblioteca 'Josep Finestres' de Cervera -en concret, en un raconet de la planta superior- es troba un tresor desconegut de la nostra ciutat: la biblioteca personal del pedagog i historiador Josep-Joan Piquer i Jover (Barcelona, 1911 - Vallbona de les Monges, 1985).

Avui dimarts, 23 de novembre de 2010, es compleixen exactament vint-i-cinc anys de la data de la seva mort. Amb aquest escrit de Josep M. Razquin i Jené, inclòs en el llibre 'Gent de la Segarra' (1988), i que recull àmpliament la seva biografia, hem volgut recordar-lo i dedicar-li aquest senzill homenatge.

Segarrenc d'adopció. Nascut a Barcelona el 20 de maig del 1911, quan només tenia 3 anys, fou assassinat el seu pare, militant sindical catòlico-obrer, i quasi al mateix temps morí la seva mare. Adoptat per uns oncles materns, passà a Vallbona de les Monges i en el si d'aquesta família pagesa visqué la infantesa i la joventut.

L'any 1921 ingressà al seminari de Tarragona però, tot adonant-se que no tenia veritable vocació sacerdotal, es traslladà a Barcelona i inicià els estudis de filosofia i lletres, especialitat de pedagogia. Del seu pas per Vallbona, se li despertà un gran interès per la història del monestir de monges del Císter i per l'estudi de totes les qüestions relacionades amb la vida monàstica.

A Vallbona curà amb senzilles inhalacions de resina de pi, que ell mateix recollia pels boscos d'aquelles contrades, una greu afecció asmàtica congènita, que mai més no se li reproduiria.

Alumne destacat i preocupat especialment pels problemes de la infància abandonada, pels marginats, i per les repercussions socials que plantegen aquests grups, fou escollit pel destacat pedagog Mn. Pedragosa, i sota la seva direcció amplià estudis i realitzà pràctiques a l'Escola-Granja de Plegamans, que mantenia el Patronat de la Infància abandonada. Els seus principals treballs, conseqüència d'experiències obtingudes en aquesta Escola-Granja, foren publicats els anys 1934-1935 al 'Butlletí dels Mestres'.

Finits els estudis, inicià la seva tasca professional a l'Obra de Protecció de Menors i en aquesta activitat, fins a la jubilació, ocupà diversos càrrecs de responsabilitat.

L'any 1940 es casà amb Isabel Jornet i Portella, que li donà el primer fill, però morí quan l'infant tenia només 5 anys. L'any 1948 es casà en segones noces amb Carlota Pomés i Coll, bibliotecària destinada a la Biblioteca de Catalunya, i que col·laborà amb ell en les obres que publicà seguidament. D'aquesta segona unió, tingué una filla, Maria Rosa, que més tard professaria al mateix Monestir de Vallbona, on ell, en els anys d'infantesa i de jovenesa, havia fet d'escolà i ajudat a les monges en tasques auxiliars.

Els anys seixanta, fou director del laboratori psicotècnic del Tribunal Tutelar de Menors i sots-director del Grup Benèfic de la Junta de Protecció de Menors. Compartí aquestes tasques amb la direcció de la revista 'Pro Infancia y Juventud' i treballà, en qualitat de director literari, a l'Editorial Litúrgica Española, lloc des d'on féu possible i promocionà l'edició d'obres notables, que obtingueren gran difusió.

Pel conjunt de la seva obra rebé diverses distincions. L'any 1946, per un exhaustiu informe sobre els infants abandonats de la postguerra, li fou concedit el premi 'Pelfort', de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País. Aquest mateix treball, conjuntament amb altres estudis sobre temes complementaris, li valgué l'ingrés a la Secció de Pedagogia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la secretaria del Consejo mateix a Barcelona. En el despatx d'aquesta secretaria, situat a l'edifici del carrer de les Egipcíaques, a l'ombra de l'antic Hospital de la Santa Creu (Biblioteca de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans) romangué fins l'any 1981.

L'any 1976 obtingué el premi Ciutat de Barcelona, d'assaig.

Carlota Pomés diu que la seva extensa obra bibliogràfica pot fitar-se en tres etapes ben significatives:

1. De 1926 a 1936, obres de joventut primordialment, dedicades a la pedagogia.
2. De 1942 a 1973, obres de maduresa sobre psicologia dels infants abandonats i delinqüència dels adolescents.
3. Del 1962 a 1983, amb una seixantena llarga d'estudis històrics, dels quals 45 tracten directament del Monestir de Vallbona, i la resta fan referència a la flora i fauna de la Baixa Segarra, a la introducció de la radiologia a Espanya, a l'eremitisme, a sant Ramon de Penyafort, i a santa Joaquima de Vedruna.

Morí a Vallbona de les Monges el dia 23 de novembre del 1985.

BIBLIOGRAFIA.

• Piquers, Dels. Nadala de la família Piquer. Any 1955. (Tirada limitada de 100 exemplars numerats).
• Pomés i Coll, Carlota. Bibliografia de Josep-Joan Piquer i Jover. Vallbona de les Monges, 1987. (Hi ha acurada notícia de la seva obra completa).

Imatge extreta de http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720089a.htm

Fotografia de Josep-Joan Piquer i Jover extreta de http://ddd.uab.cat/pub/expbib/2004/jjpj/