La crisi arriba a les festes majors

Publiquem sota aquestes línies l'article editorial "La crisi arriba a les festes majors" publicat a http://www.tornaveu.cat/, mitjà de comunicació de l'Ens de Comunicació Associativa. Aquest text és un excel·lent retrat de la situació actual de la majoria dels nostres ajuntaments, enmig de la crisi econòmica, i de la gestió de les festes majors que s'ha fet ens els darrers anys.

Per fer anar una estona el tupí...

Aquest estiu les festes majors han patit la manca de recursos municipals. La crisi ha arribat als ajuntaments i les seves organitzacions federatives han exigit més fons a un govern central que acaba de publicar al BOE la prohibició d’acudir al crèdit per als ajuntaments que tinguin un deute acumulat per damunt del 75% dels seus ingressos. La disposició s’aplicarà a partir del proper 2011. Hi ha dades que parlen del 96% d’ajuntaments en aquesta situació, que s’ha agreujat aquests darrers tres anys, quan l’endeutament dels municipis ha crescut un 33%.

L’amplitud estadística posa en aquesta difícil situació financera el conjunt d’ajuntaments, qualsevol que sigui la seva tendència. Sorprèn que el 24 % del deute global dels ajuntaments correspongui a Madrid, amb 2.081,4 euros de deute per habitant. Barcelona és molt per sota d’aquesta xifra i és l’única entre les grans ciutats que s’ha fet auditar els comptes per un expert independent. Tarragona (1.019,1 euros per habitant) i Lleida (963,8 euros per habitant) ocupen el vuitè i el novè lloc del rànquing. Les mesures per a afeblir l’ofec, al marge de la prohibició de nou endeutament, es centren en l’elevació en un 9,2 % d’ingressos procedents dels pressupostos estatals repercutint-hi la pujada de l’IVA, l’habilitació d’una línia de l’ICO perquè puguin pagar els proveïdors i la Secretaria d’Estat d’Hisenda estudia la cessió de solars de propietat municipal per a la devolució del deute per les quantitats avançades per l’Estat.

Els mitjans de comunicació s’han ocupat a bastament del tema. No hi ha diners per a moltes activitats considerades supèrflues. Protocol, festes i cultura ja han patit la reducció d’horaris d’obertura en equipaments esportius i culturals, al mateix temps que es planteja la concentració d’aquests serveis en els municipis petits, per a abaratir-ne el cost i fer front al ‘minifundisme’ que provoca que més de la meitat de municipis catalans estiguin per sota dels mil veïns. El Banc d’Espanya considera cabdal que els ajuntaments s’impliquin en la consolidació fiscal, l’Institut d’Economia de Barcelona valora una gran diversitat de comportaments que van des de l’austeritat a les mans foradades. La despesa ordinària és el gran problema: els ajuntaments dediquen de mitjana un 43 % dels pressupostos al capítol de personal.

Hem superat tres dècades de democràcia municipal. Els ajuntaments sorgits de les eleccions municipals del 1979 van heretar unes estructures municipals obsoletes, incapacitades per a resoldre els problemes immediats de la ciutadania, però la desastrosa situació econòmica en què es mouen actualment també és conseqüència de la seva gestió. Els governs espanyols no s’han plantejat mai els mecanismes financers del món municipal, obsessionats a administrar els cabals de l’Estat amb criteris centralistes, buscant que la rendibilitat política fos per als inquilins de La Moncloa. Però els responsables de la política municipal no són aliens a les responsabilitats. Sovint han creat unes estructures municipals sobredimensionades, impròpies d’un país que tot just fa tres dècades sortia del Tercer Món. S’han inflant les plantilles de personal fent clientelisme, hi ha excés de professionalització, es dupliquen funcions innecessàriament... Han desenvolupat una administració cara que massa vegades no calia.

Precisament és a les partides d’esport i cultura que ara es retallen on l’acció municipal ha provocat un canvi de model incoherent. Aquest era l’espai de la societat civil, tant en el cas dels clubs esportius com en el de les associacions culturals, com a molt —en el cas de l’esport— l’ajuntament hi aportava unes instal·lacions, i en el cas de la cultura ni això. Les sales on es feia teatre, ball, cinema..., el cafè adjunt, l’ateneu pròpiament dit, eren propietat de les associacions culturals, que les administraven amb les quotes dels socis i amb les rendes que produïa l’activitat. Aquestes associacions, generalment, tenien al seu càrrec l’organització de les festes majors. Els clàssics envelats s’autofinançaven partint de la qualitat de les orquestres i concerts que es contractaven. Les comissions de festes formen part de la tradició d’aquest país; han estat els mecanismes d’autogestió que han format molts gestors públics.

L'intervencionisme en el camp de l’esport es prou conegut i no ho és menys el que s’ha produït en el camp de les festes i la cultura. Són dues activitats que tenen rendibilitat política. A no poques comunitats s’han substituït els clubs tradicionals per escoles d’esport sota el control municipal i els centres cívics o casals municipals han estat la competència deslleial dels ateneus i casals culturals. Les entitats repercutien al veïnat els costos de l’esbarjo i els ajuntaments ho fan als dèficits que acaben sent el deute municipal. La contractació dels espectacles es fa des del criteri de l’interès polític. Es tracta de ‘portar artistes mediàtics’, costin el que costin. Curiosament han baixat les contractacions, perquè el preu dels que surten a la TV és altíssim. Hi ha una queixa en el sector que s’escampa amb la discreció d’un murmuri, des de la por que si en parles «pot ser no et contractin ni per pujar el teló».

S’ha trencat el model tan nostre de l’autogestió de la cultura que va omplir el Principat de sales de teatre, però encara hi ha centenars de casals i associacions que sobreviuen a contracorrent. Potser ara que no hi ha calers hi tornarem a pensar com a alternativa. No serà gens fàcil, perquè els que els van substituir són a la nòmina municipal i, precisament ara, no és oportú enviar ningú a l’atur.

Article extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-18/editorial/6629/la-crisi-arriba-a-les-festes-majors

Imatge extreta de http://ca.salines-bassegoda.org/agenda/festa-major-de-macanet-de-cabrenys-59.html