Els cerverins, els diables i les bruixes (segles XV-XIX)
Reproduïm sota aquestes ratlles l'escrit del professor Josep M. Llobet i Portella titulat "Els cerverins, els diables i les bruixes (segles XV-XIX)", inclòs dins del llibre 'Religiositat popular a Catalunya i als Pirineus (segles XV-XX)', editat a Cervera, l'any 1998, pel Centre Associat de la UNED, pàgs. 249-272.
Introducció.
Uns altres sers considerats malèfics, precisament per tenir pacte amb el diable, han estat les bruixes. Acusades d'heretgia i de causar danys a les collites, els animals domèstics i les persones, s'han vist perseguides des de l'Edat Mitjana fins al segle passat.
Els cerverins, naturalment, durant un llarg període de temps, també es cregueren afectats per l'acció dels diables o de les bruixes, tal com ens informen diversos documents que han pogut arribar als nostres dies. Aquells que coneixem els oferim, transcrits, a l'apèndix documental. Abans, però, fem sobre el seu contingut alguns breus comentaris.
L'acció dels diables.
Una de les actuacions malèfiques del diable resta reflectida en una carta de l'any 1481, mitjançant la qual el prevere Simeó Porta, que era fill del notari cerverí del mateix nom i es trobava detingut a la presó de València, comunicava a la seva mare la trista situació en què es trobava, talment "com si hagués mort Jesucrist". No sabem quina era l'acusació que se li feia, però, fins a cert punt, l'eclesiàstic es reconeixia culpable d'alguna mala acció per ell comesa i se'n penedia. Amb tot, assegurava que havia estat temptat pel diable.
Una altra inducció diabòlica es fa palesa en la documentació del procés judicial que es féu a Cervera l'any 1499 contra Joan Roca, el qual era inculpat d'haver mort la seva mare. L'acusat acabà confessant el crim, encara que demanà misericòrdia tot al⋅legant que el diable li havia fet fer l'acció. Malgrat això, el consell municipal cerverí sentencià a mort i esquarterament Joan Roca.
Diverses referències a persones endimoniades hom pot localitzar en la documentació relacionada amb el Sant Misteri de Cervera, una advocació basada en l'adoració d'una relíquia de la veracreu a partir d'un fet prodigiós ocorregut en la susdita població l'any 1540. El jesuïta Pere Ferrussola, autor d'una història sobre aquesta advocació escrita l'any 1763, ens diu que Crist «se serví del dimoni, obligant-lo a que per boca dels endemoniats nos descubrís la mateixa relíquia». També afirma que aquesta relíquia era especialment virtuosa per «deslliurar los endemoniats».
Durant els primers decennis del segle XIX, encara hi havia qui creia que el diable continuava pactant amb els mortals. Almenys, això és el que indica un text redactat per Felip Minguell, un prevere que era catedràtic de Cànons a la Universitat de Cervera, mitjançant el qual denunciava al tribunal de la Inquisició l'actuació de dos curanderos que, segons el denunciant, exercien activitats que els feien sospitosos d'haver pactat amb el diable. L'un dels curanderos es deia Antoni Marsal i vivia a Tàrrega; l'altre era anomenat Barromba i, també, el duler d'Altet perquè es dedicava a guardar bestiar i habitava en aquesta població. No tenim constància que el tribunal de la Inquisició arribés a obrir processos contra els denunciats.
L'acció de les bruixes.
Les activitats de les bruixes de Cervera o els seus entorns resten documentades, almenys, entre els anys 1545 i 1640, o sigui, aproximadament, durant la segona meitat del segle XVI i la primera meitat de la centúria següent. En aquest període, algunes d'elles foren jutjades pel consell municipal de Cervera, per la qual cosa coneixem els seus noms i els delictes que motivaren les acusacions.
El primer judici d'aquest tipus que coneixem se celebrà l'any 1545. La inculpada es deia Margarida i era esposa d'Antoni Millier, de la vall d'Àssua. Quant als càrrecs que se li formularen, només sabem que era acusada de ser bruixa, però les proves devien ser molt poc convincents, ja que el tribunal acordà alliberar-la.
Tres anys després, però, els cerverins es mostraren novament preocupats per les bruixes. Per tal de poder-les identificar, els paers de la població proposaren al consell municipal, en dues ocasions, fer venir a la vila un home de Flix que les coneixia, però la proposta fou ambdues vegades rebutjada.
Aquell mateix any 1548, va ser jutjada una dona francesa que es deia Maria, la qual havia estat acusada de diversos crims i de ser bruixa. Tampoc en aquesta ocasió la sentència fou excessivament severa, ja que només de li ordenà que abandonés la vila de Cervera i el seu terme.
No fou tan afortunada una dona anomenada Magdalena, esposa de Salvador Cuberes, de Montclar. Inculpada de bruixa fetillera, d'haver tingut tractes impúdics amb el dimoni, d'haver ocasionat danys als fruits i la mort de criatures i, encara, d'altres crims, l'any 1617 fou condemnada pel consell municipal de Cervera a ser torturada i, després, penjada pel coll fins que morís.
En canvi, aquell mateix any, el consell municipal cerverí acordà que una dona que es deia Magdalena, esposa d'Antoni Vilaplana, que havia estat acusada de ser bruixa i metzinera, fos alliberada.
L'any 1620, el consell municipal de Cervera jutjà una altra bruixa. Es deia Caterina -també hom l'anomenava la barbuda-, era esposa de Joan Guerau, pagès de la població, i estava acusada d'haver causat la mort d'una criatura de quatre mesos i de dos animals de labor, a més d'altres delictes. Malgrat la gravetat de les inculpacions, el tribunal acordà lliberar-la sota fiança de cent lliures.
L'últim judici per bruixeria celebrat a Cervera que coneixem tingué lloc a l'inici de l'any 1640. La inculpada, en aquella ocasió, es deia Margarida, era esposa de Magí Mestre, un treballador de la població, i havia estat acusada de metzinera o bruixa. La pena que se li imposà només va ser cinc anys de desterrament de la vila i el seu terme.
A continuació, resumim, mitjançant un quadre, els sis processos contra bruixes que hem comentat anteriorment. Hom pot observar que solament en un d'ells el tribunal acordà l'aplicació de la pena de mort.
Per llegir tot l'article, inclòs l'apèndix documental, clica aquí.
Text extret de http://cervariasegarrensis.blogspot.es
Fotografia extreta de http://enigmas-ccoo.blogspot.com/2009/05/caza-de-brujas.html
Comentaris