La nit de Sant Joan

Sant Joan s’escau pel solstici d’estiu i coincideix amb una festa solar antiga. Situat a sis mesos de distància del Nadal, té unes característiques molt semblants a les d’aquella festa. De fet, dura més d’un dia: de la nit del 23 de juny fins al dia de sant Pere.

Durant la nit de sant Joan els vegetals tenen virtuts especials: si es cullen a mitjanit tenen més poder curatiu que els altres dies. Els tresors amagats brillen i poden ser descoberts. Les aigües curen d’una manera especial les malalties de la pell: hom acostuma a banyar-se al mar o al riu quan toquen les dotze de la nit. Qui es frega la cara amb la rosada no envelleix. I qui cull l’herba anomenada berbena o agram queda guarit de tot mal. D’aquí ve que en castellà la revetlla hagi pres el nom de ‘verbena’.

Amb tot, l’element principal de la festa és el foc. Els nens i les nenes recullen llenya i mobles vells ja bastants dies abans i ho amunteguen tot evitant que d’altres colles els ho robin. A la nit s’encenen i es fan danses circulars al seu voltant. Es salten les fogueres i es trepitgen a peu un les cendres, les quals tenen virtuts especials. El costum de fer focs sembla que prové d’antics cultes pagans al sol, però també pot provenir del costum d’usar-lo com a preventiu de les epidèmies pel seu poder antiinfecciós i per allunyar els mals esperits.

Les fogueres són fetes sense cap estructura i se’n fan arreu de Catalunya. Les falles, en canvi, són brandons traslladables que acaben per ajuntar-se en una foguera col·lectiva que també es diu “falla”.

Actualment molts pobles celebren els “Focs del Canigó”: del cim del Canigó es baixa una teia encesa fins a Perpinyà, ciutat on s’encenen les torxes del Castellet i a partir d’allà es propaga la flama arreu dels Països Catalans, de mà en mà i de poble en poble, per donar una idea d’unitat de les nostres terres.

La nit de sant Joan és també nit de danses al voltant del foc, que representa el sol. També s’acostuma a menjar coca ensucrada i vi dolç. A les contrades pirinenques, la nit de sant Joan és celebrada de manera intensa: es va al bosc a buscar una branca de pi, s’encén i es baixa a l’església fent una foguera, al voltant de la qual es balla i juga.

La revetlla és la pràctica més generalitzada. Gairebé tothom s’aplega per passar-la en grup, xerrar, cantar, fer gresca, i menjar i beure. La nit de sant Joan és un dels moments que més apropa les persones, ja sigui el grup familiar o el grup d’amics. El foc, en canvi, tendeix a desaparèixer per les característiques del medi urbà; malgrat tot, encara és ben present a molts carrers enquitranats de les grans ciutats.

Text extret del llibre de Jaume Colomer (1987) “Festa i escola. Recursos per a les festes populars”, de l’editorial Graó.

Imatge extreta de http://blocs.xtec.cat/lamiraculosa/files/2009/06/sant-joan.gif