Les basses del terme de Cervera (I)

Extret del llibre 'Històries de Cervera, I', editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull.

"Cal, abans de fer esment a les basses del terme, situar-nos en aquella època, tan a prop dintre el marc de la història (30 o 40 anys tot just) i tan llunyana en la manera de fer, en la manera de treballar i en la manera de viure de la pagesia. Abans de la mecanització de l'agricultura, i em refereixo a la mecanització massiva, el percentatge de gent de Cervera i comarca que es dedicava a la terra i en vivia era molt alt, no sols en el nombre de famílies, ans també en el nombre de membres de cada família. De la majoria de cases n'hi treballava dos homes, n'hi havia de tres i fins i tot es donaven casos en què hi havia quatre homes en una casa i tots treballaven de pagès. I això sense comptar les dones, que amb la seva col·laboració eren un gran ajut, principalment en les feines de temporada, a l'hora d'aixecar les collites: collir ametlles, veremar, collir olives i particularment segar i batre.

Faig aquest preàmbul per evidenciar que, una quarantena d'anys enrera, quan a Cervera i comarca es dedicava almenys un 90% de gent a l'agricultura, les finques del terme eren molt concorregudes. També ho eren els camins, generalment al matí, a l'hora d'anar a la vinya i al vespre a la tornada cap a casa, en especial els dies de la collita, on es formaven a vegades nombrosos grups i vertaderes corrues de gent.

Al fet que hi havia tanta gent que cada dia anava a treballar al camp, i que es quedava gairebé sempre a dinar al defora, cal afegir-hi per norma una gran mancança d'aigua (el terme de Cervera ha estat sempre molt secaner). Aquest és el motiu pel qual allí on el terreny ho permetia i aconsellava -a la vora d'un camí de molta tinguda, al capdavall d'una solana o obaga amb un bon desguàs o bé senzillament a la punta de l'era- allí es feia una bassa on s'arreplegava l'aigua de la pluja, en especial dels temporals, que era quan més se'n recollia.

Em referiré només a les basses, diguem-ne públiques, a aquelles que eren freqüentades per un cert veïnat de la partida, i deixaré de banda les particulars, de les quals, a més de ser més aviat petites, només se'n servia el propietari de la finca i algun altre veí.

A la vora dreta del camí de Cervera a la Cardosa, al Clot de Sant Magí, a sota mateix de l'últim rastell de l'anomenat "Clot del Regué", hi havia la Bassa de Sant Magí. Era una bassa una mica allargassada, d'un metre i escaig de fondària, en un terreny més aviat argilós i que servava l'aigua com una ampolla. Quasi sempre hi havia aigua i era molt concorreguda, tant pels vianants com pels veïns de finques que hi anaven sovint a abeurar les mules i altres bèsties de treball."

Imatge:http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/ff/Bassa-Pond_12_febrer_2006_020.jpg