Jaume Arnella, 'l'últim romancer en actiu dels Països Catalans'

La biografia del Jaume Arnella és tan atapeïda d'activitats que es fa difícil de resumir en un esbós. Per ser ha estat fins i tot sacerdot, havent exercit de "capellà obrer" a Terrassa i a la parròquia de Sant Medir, a Sants, en temps de grans convulsions socials.

Nascut a Barcelona el 5 de maig del 1943 ha estat cofundador de diverses iniciatives en el camp editorial i musical. Entre elles cal destacar l'Equip Telstar 33 (1963) dedicat a la publicació de cançoners i a la difusió de la cançó folk, el segell discogràfic Als 4 Vents (1966), la revista 'Gralla' (1976) o el cicle de música Tradicionarius (1988). Ha estat també en la creació del popular Grup de Folk (1967), Els Sapastres (1969), la Cobla del Cotó Fluix (1978) i l'Orquestrina Galana (1980). La seva obra musical -incloent-hi els grups en els que ha cantat, les col·laboracions i els reculls col·lectius- suma més de quaranta discos en diversos formats.

Els seus primers discos foren "singles" i "ep's", els típics de dues o quatre cançons dels anys seixanta, alguns d'ells com a complement dels cançoners editats per difondre la música folk en boga a l'època. Amb el Grup de Folk -on hi havia, entre altres, el Pau Riba, el Jordi Batista, el Sisa, l'Eduard Estivill o l'Oriol Tramvia- va editar dues gravacijons en directe, que van tenir una gran difusió. Al 1969 li arribaria l'èxit en solitari amb un disc petit on hi apareixien "Les rondes del vi" i "La timba de les cartes". A finals dels seixanta i principis dels setanta canta amb Els Sapastres; al 1971 i 1972 publica sengles discos d'espirituals negres amb la Coral Sant Jordi. Al 1976, amb els exEsquirols Rafel Sala i Joan Crosas, publica el disc "Cançons de vi i de taverna". Al 1978 fundaria La Cobla del Cotó Fluix, una orquestra de balls d'envelat basats en músiques tradicionals que més tard acabaria donant pas a l'Orquestrina Galana amb qui va gravar quatre discos. L'últim d'ells, "No trencaràs el son dels càtars", inclou una cantata sobre aquesta orde occitana i un romanç que relata l'últim viatge del maquis Quico Sabaté.

A partir del 1986 Jaume Arnella canta sol i es dedica d'una manera especial a la creació de romanços, alguns d'ells per encàrrec. Els seus darrers discos publicats han estat "Els temps estan canviant", una revisió col·lectiva editada en dos volums (el 2001 i el 2003), que recupera les cançons del Grup de Folk interpretades pels seus antics membres. També ha publicat "Cançons i balades" (2002) basat en l'obra de Jacint Verdaguer; "Cap i cua" (2005), un recull de la seves cançons en solitari des del 1968 fins aquell any, i "Balades i testament", dedicat a François Villon, que aparegué l'any 2007.

Des de fa tretze anys presenta dues cançons -dissabte i diumenge- al programa del Jordi Margarit. Primer va ser a Catalunya Ràdio ("El pont de les formigues") i ara a Rac 1 ("La primera pedra"). Al llarg de la seva carrera li han estat atorgats diversos premis i distincions. Al 2001 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.

Visita la web del Jaume Arnella: http://www.jaumearnella.com/

Imatge extreta de http://puntsiseguits.files.wordpress.com/2010/01/dsc_0040.jpg

Imatge del disc de l'Orquestrina Galana extret de http://www.tradebit.com/filedetail.php/50778121-orquestrina-galana

Imatge del disc de cançons de "El Pont de les Formigues", extreta de http://cdn.hmvdigital.ca/static/img/sleeveart/00/005/567/0000556729_500.jpg

Text extret de http://www.clubcantautor.com/artistes/jarnella/index.htm