Passió pel foc

"El joc del foc i l'home en el marc de la festa és ambivalent com el mateix foc: d'una banda existeix un temor que provoca un allunyament del foc i, de l'altra, es manifesta una tendència o impuls irracional que fa acostar-se el màxim al foc. És un joc i un repte en el qual l'home posa a prova la natura i es posa a prova a ell mateix.

En certa manera té un cert aire de ritu d'iniciació, d'enfrontament de l'home amb si mateix i de comprovació de les pròpies habilitats i poders. En aquest sentit, es relaciona amb les proves i riscos que els herois mítics han de superar. I també amb l'ambivalència entre festa i risc que cal superar. Ens nens, sobretot, han de passar la prova de foc, període dolorós per a determinats infants que el paguen amb molts plors i temors només amb la presència d'un drac o l'espetec d'una carretilla de diable. S'han anat construint, cada vegada, coets més potents, els dracs tenen més punts de foc i les maces dels diables van més carregades. Excés ritual en tots els sentits.

I aquesta fascinació irracional pel foc es produeix en l'home del segle XXI que viu en un món tecnificat i racionalitzat, amb un control i un allunyament notables de la natura. El foc simbolitza clarament el descontrol i la força de la natura. Possiblement, aquest gust per jugar amb el foc ens porta a situacions primitives, ancestrals, en les quals l'home s'havia d'enfrontar a la natura sense la tècnica actual. Recordem que la por de l'home al foc és present en molts mites i religions; el Déu dels cristians també castiga amb foc. Per tant, el joc de l'home amb el foc a les festes majors podria funcionar com un exorcisme d'aquest temor ancestral. La festa major esdevé un ritual anyal.

El primitivisme de la relació entre l'home i el foc també es concreta amb la música dels diables: timbals repetits i molt forts, amb un so i un ambient més proper a la tribu que a la música evolucionada. Els dracs també han incorporat els timbals com a música d'acompanyament amb ritmes similars als dels diables amb alguna excepció històrica, com en el cas del de Vilafranca del Penedès o el de Vilanova i la Geltrú.

En un altre nivell, aquest procés de primitivisme també és viscut pel públic participant. A diferència del públic simplement espectador, aquest primer va evolucionant al ritme de la festa i com si d'un procés ritual es tractés va avançant en intensitat per arribar a la plenitud final. Aquest procés va acompanyar d'il·lusió, eufòria, esverament, flirteig, suor, cansament, alcohol, disbauxa, corregudes, riscos reals sota el foc... entenent que tot aquest compendi forma part de participar en un acte de festa i tradició.

I és que un dels components de la fascinació pel foc és el risc. Un risc civilitzat i domesticat per la cultura, però risc al capdavall. Malgrat que, habitualment, el joc amb el foc no porta conseqüències físiques greus, el fet d'arriscar-se és constant i intrínsec gairebé al concepte de festa i foc. Les carretilles, els francesos, els sortidors són elements amb prou quantitat de pólvora i explosius per poder causar mal de debò.

És prou sabut el risc que hi ha enmig d'un salt de plens de la Patum de Berga o en qualsevol correfoc esperat. El risc és compartit pels components dels balls i també, i sobretot, pels ciutadans espectadors que assisteixen a les cercaviles i processons. El ciutadà sempre guarda una distància prudencial envers el drac o diable, però no la suficient per estar del tot segur. En alguns casos no està ben vist apartar-se massa del foc i alguns signes de valentia consisteixen a acostar-s'hi.

Totes aquestes conductes reforcen la teoria de determinats antropòlegs sobre l'ambivalència de la festa entre plaer i dolor. S'aconsegueix un plaer com a conseqüència d'haver estat sotmès al dolor o almenys a córrer el risc de rebre dolor. I és que els adolescents i joves són un exemple d'aquesta actitud quan, superada la situació de perill i aglomeració, s'enorgulleixen de rebre cremades o de dur la roba foradada per una espurna."

Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals.", editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.

Fotografia de l'Avel·lí Pérez, extreta de http://www.festa.cat/arxius/LLEIDA/GARRIGUES/ALBI/Albi%20-%20Correfoc%20Diables%20Carranquers%202009%20-%20Vist%20per%20Avel-li/L´Albi%20Correfoc%20Diables%20Carranquers_0006.jpg