Les festes dels Innocents


Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant del costumari originat per la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues festes de folls medievals. Es tracta d’un periode de disbauxa, desordre festiu i inversió dels rols socials semblant al Carnestoltes.

En la tradició cristiana, la història explica que, quan va conèixer la notícia del naixement de Jesucrist, el rei Herodes va fer matar tots els infants menors de 2 anys que havien nascut a Betlem. Els historiadors diuen que milers d’infants innocents van morir degollats. En record d’aquests tràgics successos es celebra avui la festa dels Sants Innocents.

Ara bé, la festa tal i com la coneixem avui, un període gerneralitzat de bromes i enganyifes, no s’entén sense tenir en compte l’herència de les Saturnals Romanes, uns dies de gresca generalitzada i irreverent abans del final d’any en els que era permès tot. Uns dies de món al revés, coneguts a l'època medieval com les "llibertats de desembre" o "festes de folls". Començaven per Sant Nicolau, el 6 de desembre, i acabaven el 28 de desembre, Dia dels Innocents, i eren un periode que servia de preludi del cada vegada més proper Carnestoltes.

Aquestes disbauxes, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgiren durant els dies d’aburriment i impàs que seguien la fi de les tasques agrícoles de la sembra. Durant aquest moment en què la terra estava adormida i no hi havia feina al camp, el temps lliure era més abundant i el jovent l'utilitzava per explaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertint-se fent bromes i bogeries de tot tipus.

Celebracions festives dels Innocents.

Les principals activitats que perviuen dins el costumari del dia d’avui giren el voltant de la subversió i les bromes, genèricament anomenades “innocentades”, i poden ser classificades en tres grans grups:

Les llufes. Una de les principals activitats dels més joves és l'acció de penjar o posar la llufa a algú en senyal de burla. La llufa és un tros de paper o drap amb silueta humana que s’enganxa a l'esquena de qualsevol persona incauta sense que se n’adoni. Antigament les llufes eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.

Les bromes generalitzades. Una altra de les característiques de la festa dels innocents en molts indrets del país és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades. Les bromes es fan a determinades persones amigues o familiars que s’ho han guanyat durant l’any i que les accepten de bon grat quan es miren el calendari. Trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb toxtanes o llançar detergent a les fonts públiques.

Falsa notícia als mitjans de comunicació. Aquest dia també és costum que els mitjans de comunicació, diaris, televisions i ràdios crein una notícia falsa i errònia que els lectors, oients i telespectadors miren d’endevinar, no sempre amb encert. L’endemà, els mateixos mitjans s’encarreguen de fer pública quina va ser la innocentada que van difondre.

Inversió dels rols socials.

Una altra característica, més desconeguda, del Dia dels Innocents són els anomenats "ajuntaments de farsa", que es fan a molts indrets del País Valencià. Grups de joves vestits amb robes extranyes i amb les cares pintades, presidits per un d’ells que fa d’alcalde, passegen pels carrers des de la vespra i durant tot el Dia dels Innocents simulant la presa del poder polític municipal. Aquestes comparses irreverents, llegeixen bans satírics i burlescos que dicten disposicions estrafolàries. També es costum que facin pagar a la gent un impost per passar per determinats carrers, sometent un càstig exemplar a tots els que s'hi neguen. Aquests grups efímers ridiculitzen i exageren els discursos i gestos dels polítics i exerceixen, per un dia i en clau humorística, d’autoritat municipal. Entre les celebracions del Dia dels Innocents que participen d'aquest caràcter destaquen la Festa dels Enfarinats d’Ibi i el Dia dels Locos de Xalans, al País Valencià. A Veneçuela també es celebra una festa molt semblant, anomenada "Las Zaragozas".

Article extret de lamalla.cat, http://www.lamalla.cat/actualitat_cultural/festes_populars/article?ids=161420

Comentaris

lo caganer ha dit…
Veig que alguna se'n prepara...
cervereta de vergós ha dit…
No cal confondre el concepte:
Inocentades,si(penjar llufes,fotocopiar un bitllet i enganxar un fil de pescar....).
Gamberrades,no(tirar ous a la gent o als apadarors de les botigues,tirar espuma de afeitar a la gent o als apadarors de les botigues,etc.).