L'epidèmia de grip de la festa Major de Cervera de 1918.

Sota aquestes ratlles teniu el text 'L'epidèmia de grip de l'any 1918', de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el seu llibre 'Cent episodis de la història de Cervera' (Diputació de Lleida, 1992), on parla de com per la festa Major de setembre de 1918 Cervera es veié afectada per una gran pandèmia de grip sense precedents: la que més tard s'anomenà 'la grip espanyola'.

"Durant el mes de setembre de 1918, la població de Cervera es veié afectada per una epidèmia de grip amb tanta rapidesa -un periodista deia que la malaltia s'estenia a la velocitat d'un tren exprés- que gairebé no hi hagué família que no tingués algun membre afectat. Malgrat que, de moment, la infecció tenia un caràcter més aviat benigne, l'alcalde de la ciutat -ho era Francesc Xuclà-, a l'inici del mes d'octubre, féu publicar un ban amb el qual manava als veïns que, en el moment que un familiar que tingués el grip abandonés la seva habitació, el fet havia de ser comunicat a l'Ajuntament amb la finalitat que un empleat del municipi passés a desinfectar la cambra. Qui incomplís el manament seria castigat amb la màxima multa possible i se li faria denúncia criminal davant els tribunals de justícia.

De poc degué de servir aquesta disposició, ja que a mesura que avançava el mes d'octubre l'epidèmia es manifestava més mortífera. La desorganització sanitària de la ciutat durant les primeres setmanes, cosa que ocasionà que alguns malalts passessin 2 o 3 dies sense rebre assistència mèdica, i algunes mesures espectaculars, com que s'enterressin els morts durant la matinada, provocà que la situació a Cervera fos comentada negativament en els principals periòdics espanyols i comportés un descrèdit per als cerverins.

La dificultat de poder atendre els malalts a les seves pròpies cases i la manca de recursos de moltes famílies féu que s'organitzés a la població una Junta d'Auxilis. Era formada per l'alcalde, el rector, el president de la comunitat de preveres, el superior dels Missioners del Cor de Maria, el jutge de primera instància, el capità de la guàrdia civil i els presidents de l'hospital de Castelltort, Conferència de Sant Vicenç de Paül i Junta d'Obra de l'església de Santa Maria.

Immediatament prengué dues mesures: organitzar una capta general per recollir diners i establir un servei d'assistència a l'hospital amb la col·laboració de 3 infermers de la Creu Roja de Lleida.

Sembla, però, que, si bé les famílies necessitades acceptaven els bons de pa, carn, gallina i llet que els oferia la Junta, no veien amb gaires bons ulls que els seus malalts fossin portats a l'hospital. Un anònim cerverí es dolia d'aquesta actitud i, fins i tot, afirmava que alguna defunció s'hauria pogut evitar si no hagués estat per aquesta mena d'escrúpols. Malgrat tot, en aquell mes d'octubre de 1918 la Junta d'Auxilis sostenia a l'hospital uns 16 malalts i ajudava una vintena de famílies necessitades, les quals rebien setmanalment entre 250 i 260 dels bons anteriorment esmentats.

Un metge de la veïna població de Sant Antolí -text en la imatge-, en descàrrec seu i dels companys de professió, advertia que el contagi del grip en situacions en què es reunia un gran nombre de persones era ràpid i inevitable i els mitjans de profilaxi resultaven ineficaços. De fet, indicava que la passada festa major de setembre, la qual havia provocat una gran concurrència de cerverins i forasters als envelats, teatres i cafès, era la principal responsable de la gran propagació de la malaltia entre la població de Cervera, un 80% de la qual havia resultat afectada.

Quan al suposat mal servei dels metges, justificava l'actuació d'aquestes persones dient que els dos facultatius que tenien més clients s'havien hagut de quedar a casa, un per raó d'haver agafat el grip i l'altre perquè restà esgotat a causa de l'excessiu nombre de malalts que li calgué visitar.

Amb tot, la fi del mes d'octubre significà, també, la pràctica extinció de l'epidèmia. Si bé la Junta de Sanitat prohibí, com a mesura de precaució, que el cementiri de la ciutat fos visitat durant la festa de Tots Sants i l'endemà d'aquest dia, en canvi autoritzà l'obertura, aquells mateixos dies, de les sales d'espectacles i els establiments docents."

'La grip espanyola' (també coneguda com la Gran pandèmia de Grip i l'Epidèmia de grip de 1918) va ser una inusualment severa i mortal epidèmia de grip, una malaltia infecciosa viral, que va matar entre 25 i 40 milions de persones a tot el món entre 1918 i 1919.

Es creu que ha estat la més letal pandèmia en la història de la humanitat, amb mortalitat major que la Pesta negra i la Sida. Va ser causada pel tipus H1N1 del virus de la grip.

Segons alguns informes, sembla que la malaltia va començar al Tibet en 1917 propagant-se per les mobilitzacions militars de la Primera Guerra Mundial. Altres hipòtesis col·loquen el seu inici a Kansas (Estats Units), el 4 de març de 1918, entre soldats de l'exèrcit nord-americà que esperaven aquarterats el seu trasllat a Europa.

Després de registrar-se els primers casos a Europa, pel que sembla a França aquesta va passar a Espanya, un país neutral en la guerra i que no va censurar la publicació dels informes sobre la malaltia i les seves conseqüències. Espanya va ser un dels estats més afectats amb prop de 8 milions de persones infectades el maig de 1918, calculant-se al voltant de 300.000 morts (tot i que les xifres oficials van reduir les víctimes a "només" 147.114).

El lloc més castigat va ser l'Índia, amb 15 milions de defuncions, arribant a una mortalitat del 20% de la població en algunes zones.

Imatge: "Nuevo Ambiente. Periódico quincenal de avisos y noticias", Cámara de Comercio e Industria, Cervera, año VII, 27 d'octubre de 1918, núm. 143, pàg. 4.

Informació sobre la Grip espanyola a http://ca.wikipedia.org/wiki/Grip_espanyola