La carretillada de l'Arboç: 'L'Infern Arbocenc'


Reproduïm sota aquestes línies el text de l'etnòleg i membre fundador de l'associació cultural Carrutxa Salvador Palomar, titolat "L'infern Arbocenc", aparegut a finals de l'any 2008 en el seu bloc 'La Teiera' i dedicat a la carretillada de l'Arboç, esdeveniment únic que té lloc el quart diumenge d'agost en aquest indret màgic del Penedès.

"La carretillada és una de les manifestacions festives de foc més característiques del país, una mena de «salt de plens» de la Catalunya Nova. És evident que no es poden equiparar ambdues manifestacions, ni pel context, ni per la forma com es desenvolupen, però sense entrar en comparacions, el cert és que ambdues són icones, referents cabdals i indiscutibles, d’una tradició de foc i pirotècnia a les nostres festes que s’emmarca en la representació simbòlica de la lluita del bé i el mal, el cel contra l’infern.

La carretillada concentra una enorme gernació de públic, entre el qual hi ha una considerable quantitat de membres de colles de diables de tota Catalunya, que atapeeix els carrers per veure l’espectacle.

La carretillada és un espectacle de teatre popular. Narrativament, la visualització del foc de l’infern després que els diables hagin estat derrotats per sant Miquel. Un infern que es construeix, al so dels tabals, a partir de la pirotècnia tradicional dels diables: el foc constant de les carretilles, enceses per una roda contínua de persones que malden per mantenir sense interrupció el nivell d’espurnes i el ritme dels trons, o els sortidors encesos des dels ceptrots de Llucifer i la diablessa. I que, d’any en any, s’enriqueix amb nous artificis –dissenyats per la pròpia colla– que, això sí, s’encenen sempre des de les maces i ceptrots que sostenen els mateixos diables, un fet clau per copsar l’espectacularitat de la carretillada. No és un castell de focs o un espectacle de llum i soroll que es contempla des de la distància. És el foc que generen i han de suportar una colla de persones, en un espai reduït, en un exercici –gens exempt de risc– que embadaleix el públic i emociona aquells que coneixen el joc pirotècnic.

En acabar l’entrada del seguici festiu a la plaça –un seguici que, a l’Arboç, millora d’any en any–, els diables representen el ball parlat o acte sacramental, segons la denominació local. Enguany destacà l’excel·lent actuació d’un joveníssim àngel Sant Miquel, que demostrà que això de la festa també es pot portar al codi genètic. I de fet, no era l’únic fill de diable que s’estrenà a la diada, si més no, dins la carretillada.

Al migdia, els diables han exercit la prerrogativa de la sàtira, han emprat la paraula com a eina de crítica i, amb l’ajut d’una escenografia autoconstruïda però ben efectista –teatre popular, un cop més–, han fet burla justificada de l’espanyolisme esportiu i mediàtic que ens bombardeja a diari.

Però la nit és del foc. Entre espurnes i espetecs, molta suor i algun renec –que no es pot sentir, però s’intueix en el gest enèrgic i en els moviments d’un botafoc que busca metxa rere metxa perquè el foc no s’acabi– crema prop de mitja hora de carretillada. Un altre any, i després d’una treballada preparació, la col·laboració de moltes persones i l’esforç d’uns diables, aconsegueixen fer de l’Arboç un referent en el món de la festa a Catalunya. Fins l’any que ve!"



Per consultar el programa de la Festa Major de l'Arboç 2009, clica aquí.

Imatge: Salvador Palomar, realitzada el 24 d'agost de 2008 a L'Arboç, a http://cat.bloctum.com/spalomar/files/2008/08/final2jpg.jpg

Comentaris

pere botero ha dit…
La Carretillada de Catalunya per excel·lència!
jaume primer ha dit…
Diumenge, tots a l'Arboç!
Anònim ha dit…
Demà el canvi climàtic serà una mica mes aprop...