Conclusions del 10è Curset d'Arquitectura Popular


El Curs d'Arquitectura Popular d'enguany ha coincidit amb el 10è aniversari de la fundació de l'Associació d'Amics de l'Arquitectura Popular, que compta actualment amb uns 130 socis. Amb 25 inscrits de diferents indrets de Catalunya, en aquest curs hem estat a Cervera, Montsonís, Anglesola, Massoteres, els Plans de Sió i Tàrrega.

El tema ha girat al voltant dels materials de l'arquitectura popular, i s'han elaborat les següents conclusions arran de les activitats que s'han efectuat:

  1. Les institucions han de seguir vetllant per la recuperació d'espais arquitectònics significatius en algun període històric, tot i que en l'actualitat hagin perdut vigència i patit notables transformacions d'ús.

  2. Necessitem recuperar els coneixements constructius tradicionals i seculars que ara s'estan perdent.

  3. Cal que utilitzem els materials en comunió amb l'entorn natural i per tant cal que siguin cíclics (reciclables), solars energèticament, sans, eficients i socials.

  4. Hem d'aprofitar més encara la connexió compartida que ofereix la xarxa d'internet per comunicar-nos coneixements i tècniques alternatius.

  5. La recerca arqueològica ens fa valorar, més que els grans jaciments, les traces de les humils cabanes d'assentaments i poblats, construïdes amb materials i tècniques d'arquitectura popular.

  6. La connexió de l'home amb els materials (pedra, terra, fusta, ferro) facilita la creació de formes artístiques que humanitzen el patrimoni cultural.

  7. La fusta és un material alternatiu perfectament vàlid per a la construcció, amb el qual es pot experimentar, i més econòmic que molts d'altres usats en la construcció actual.

  8. Els forns de calç com a patrimoni preindustrial i la calç en si mateixa han estat històricament els artífexs de l'arquitectura popular i tradicional.

  9. L'elaboració de la pedra és un procés mil·lenari i la configuració d'aquesta matèria dóna com a resultat el caràcter d'un territori, d'una cultura i d'un ecosistema.

  10. Els focs d'aquest estiu ens han servit per conscienciar-nos d'un abandó de masies, cobertes, pletes... ja existent des d'abans dels incendis.

  11. L'administració ha de fomentar un model de territori en què el pagès, com a jardiner d'aquest espai, hi pugui viure en condicions i no l'hagi d'acabar abandonant.

  12. La substitució de les activitats tradicionals -agricultura i ramaderia- per altres relacionades amb l'oci i el turisme ha comportat reinventar la fesomia de molts pobles a partir d'una percepció urbana d'una vida passada que no fou així. És lamentable l'homogeneïtzació i estandarització de moltes construccions que no tenen ni tan sols en compte l'ús dels materials autòctons.

  13. Cal denunciar la desaparició d'un patrimoni secular a causa d'un sistema de reg -el del Canal Segarra-Garrigues (REGSEGA)-, que no està sotmès a cap control ambiental, patrimonial ni cultural, i que atempta contra la integració paisatgística.

Associació d'Amics de l'Arquitectura Popular

Font: periòdic setmanal 'La Veu de la Segarra', Cervera, 21 d'agost de 2009

Imatge: http://www.quadricula.com/blog/wp-content/uploads/pedra2.jpg

Comentaris

lo pont de ponts ha dit…
quanta raó tenen! sobre tot amb lo del Segarra-Garrigues, que és la cosa més antiestètica del món!!!