Comença l’excavació arqueològica de la batalla de Prats de Rei

L’ajuntament de Prats de Rei i el grup de recerca DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni) de la Universitat de Barcelona, amb la col∙laboració del Museu d’Història de Catalunya, impulsen l’inici de la recerca arqueològica de la batalla de Prats de Rei a finals del mes de maig del 2009. Els treballs arqueològics s’iniciaran a la zona de les posicions austriacistes, i està previst que en els propers tres anys es vagi completant l’exploració del conjunt de l’àrea de combats.

Es tracta de la iniciativa més ambiciosa desenvolupada a l’estat espanyol pel que fa a la investigació d’un camp de batalla. Hi participaran una vintena d’investigadors i especialistes en arqueologia, Sistemes d’Informació Geogràfica, anàlisi espacial, història militar, iconografia didàctica i museografia. El grup de recerca DIDPATRI compta ja amb una considerable experiència en aquest tipus de recerca, després d’haver treballat en els camps de batalla d’Almenar (1710), Cardedeu (1808), Talamanca (1714), Oravais (Finlàndia, 1808) i Ciudad Universitaria de Madrid (1936‐1939), així com diversos camps d’aviació republicans en territori català (1938).

El finançament de la investigació correrà a càrrec dels recursos propis del grup de recerca, i se situarà al voltant dels 50.000 euros anuals.

La batalla de Prats de Rei

Durant la tardor de l’any 1711 el municipi de Prats de Rei va ser testimoni directe d’una de les batalles més importants de la Guerra de Successió. A mitjans del mes de setembre arribaven a la vila, per una banda, les forces austriacistes comandades pel mariscal Guido von Starhemberg. Un mosaic de tropes imperials, austríaques, holandeses, portugueses i catalanes acamparen al sud de Prats de Rei, amb la Torre de la Manresana com a punt de comandament d’Starhemberg.

Per altra banda, al nord de la vila prengué posicions el contingent borbònic comandat pel mariscal francès Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme. Sota les seves ordres soldats espanyols i francesos ocuparen masos pròxims a Prats de Rei. Tot plegat els efectius sumaven uns 30.000 soldats per cadascun dels bàndols. En aquest sentit la batalla de Prats de Rei és la batalla més important en terres catalanes abans de la batalla de l’Ebre (1938).

Un contingent austriacista ocupà la vila i resistí fins al final dels combats el bombardeig continuat d’un setge en les formes que iniciaren els borbònics. Fins al mes de desembre del mateix any la vila i els seus camps propers visqueren diverses operacions militars: amb els dos exèrcits situats front a front es succeïen els petits combats per prendre posicions o malbaratar peces d’artilleria enemiga. Al mateix temps, l’escenari bèl∙lic de Prats de Rei jugà un paper essencial en la defensa de la fortalesa de Cardona, que rebé ajuda continuada des del campament austriacista i aconseguí rebutjar una gran ofensiva borbònica.

Finalment les tropes de Felip V desistiren en l’intent d’ocupar Cardona i fugiren cap a Lleida. El 22 de desembre abandonaven la base logística de Calaf i les seves posicions a Prats de Rei. A finals de mes Starhemberg, ja sense perill, ordenava de forma victoriosa l’aixecament del campament instal∙lat vora la torre de la Manresana.

Font: Ajuntament de Els Prats de Rei, http://www.pratsderei.cat/

Imatge: http://www.pratsderei.cat/wp-content/uploads/2009/03/n1268317402_30358513_1123451.jpg