Els 'punts de dansa' dels balls de diables tradicionals

Per conèixer una mica més el significat del terme diabler 'punt de dansa', reproduïm aquí l'explicació que en fa l'arbocenc Ramon Vallverdú a les pàgines 36 i 37 del seu llibre "Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona", editat l'any 2006 per l'Ajuntament de l'Arboç, l'Esbart Català de Dansaires, i l'associació Carrutxa.

Si l'apartat musical ha estat poc tractat en les publicacions de balls de diables, el tractament de la dansa és, fins ara, pràcticament inexistent. El diable, al llarg de les cercaviles de foc, i un cop se li ha encès la carretilla, fa unes evolucions amb un punt de dansa característic de la seva colla que la diferència de les altres. Tot i que hi ha coincidències entre balls de diables, cada un dóna a la dansa un aire concret que fa que es pugui identificar la colla a la qual pertany un diable per la seva manera de ballar.

Hi ha colles que fan servir més d'un punt de dansa, i és diferent el que fan servir a la cercavila del que fan servir a les enceses conjuntes o al ball parlat. Fins i tot hi ha colles que diferencien el punt de dansa que fan uns personatges o altres. Hi ha algun dels balls de diables analitzats, sobretot els que han patit una renovació important de components fa poc temps, que tenen dificultats per definir el seu punt de dansa. De vegades es dóna prioritat a altres aspectes i no s'incideix prou en la manera de ballar, i alguns components de la colla fan un punt de dansa de collita pròpia que difereix substancialment del punt que identifica el seu ball de diables.

Els punts utilitzats en cada una de les colles es poden identificar dins dels punts més usuals en dansa catalana, i són:

• Pas lliure: Punt de dansa consistent a caminar sense anar al compàs de la música. S'anomena també simplement caminar.
  


• Galop: Punt de dansa que es fa en un compàs binari, consistent a fer amb un peu una corxera amb punt i una semicorxera mentre el genoll de l'altra cama s'eleva, més o menys segons la colla. Es va alternant una cama i l'altra. El trobem anomenat també salt, punt de contrapàs o pas de bolangera.
  


• Espolsada: També es conegut com el salt de Vilanova, ja que és aquesta colla la que el va començar a utilitzar. És un punt de dansa que dura dues negres. A la primera es fa un salt sobre la cama de suport, amb la cama lliure es fa una flexió del genoll i el peu es porta enrere. A la segona negra es fa molla sobre la cama de suport i es llança el peu lliure cap endavant fent una extensió del genoll. Es va alternant una cama i l'altra. Cada colla, i dins de cada colla cada personatge, el fa més o menys exagerat depenent de la seva voluntat.

Imatge: Xavi Martí -arxiu Carranquers-, festa de la Colla 2007