El santuari de sant Ramon: 'l'Escorial de la Segarra'



Al santuari de Sant Ramon (la Segarra) té lloc encara un aplec que fou temps enrere un dels més concorreguts de la Catalunya Nova. Hi anaven tots els qui treballaven amb animals o en tenien, car el sant és considerat el protector del bestiar de tir i de llana i de tot altre, gràcies a un miracle que havia fet durant la seva vida. És considerat també advocat dels parts difícils i patró de les llevadores i de les parteres, per haver vingut al món en circumstàncies singularíssimes. Avui, els tres tombs que es fan al santuari el dia 31 d'agost congreguen milers de persones arribades de tota l'ampla geografia catalana i, fins i tot, de terres més llunyanes.

El santuari de Sant Ramon ha estat batejat, i és conegut, amb el sobrenom de "l'Escorial de la Segarra". Al lloc on avui s'aixeca el monestir hi havia una capella dedicada a Sant Nicolau. Segons la tradició era el lloc on resava Sant Ramon mentre feia de pastor per les seves rodalies.

El dia 19 de juny de 1245 la capella és comprada per l'orde mercedari. La venda concedeix tots els drets sobre la capella i les terres del voltant, a excepció de les referències que allí s'enumeren. El primitiu convent que es construí al costat de l'ermita era molt pobre. Probablement només era utilitzat com a lloc de descans per als captaires al seu pas entre Lleida i Vic.

Quan el 1625 el papa Urbà VIII canonitza Sant Ramon, s'inicien les obres d'importància, i és quan es construeix el convent vell. 2 anys després es pretén engrandir l'església i el convent, però la confraria de Sant Nicolau s'hi oposa, al·legant que els terrenys que es volien ocupar eren seus. La comunitat mercedària fa algunes concessions a la confraria i el 1674 s'enceten les grans construccions. Les obres no conclourien fins al 1730. Fou l'any 1741 quan l'escultor Pere Costa inicià la construcció del retaule barroc de l'altar major.

Després es va pensar en un gran convent, però la confraria s'hi oposà de nou. La decidida actuació de Fra Pedro Nolasco Mora, general de l'orde i bisbe de Solsona, fou decisiva per a la construcció del convent que avui coneixem. El seu escut figura gravat en pedra sobre una de les voltes del claustre, la que dóna damunt la porta dels pelegrins. El 1835 l'orde mercedari es veu obligat a abandonar el convent. No hi retorna fins al 1897. Entre els anys 1936 i 1939 el convent sofreix importants pèrdues i destruccions, i és utilitzat com a taller de cotxes. L'altar barroc és destruït. El 1947 es beneí un nou retaule per a l'altar major. El claustre també és renovellat, es pavimenten els passadissos i ornamenten els jardins; era el 1959. L'any següent les relíquies que queden del sant són dipositades en un nou reliquiari.

Com a obra arquitectònica destaca la seva façana barroca. Les quatre columnes de la porta són separades de la paret, cas únic a Catalunya.

Clica aquí per llegir l'article de Xavier Santesmasses 'Sant Ramon. El poble sant de la Segarra.', publicat al núm. 31 de la revista 'Ara Lleida'.

Imatge: http://4.bp.blogspot.com/_EIFFJ8Ugs9E/SANmR-pDyuI/AAAAAAAAAGo/a6SYd3eJJpo/s1600-h/Sant+Ramon+i+Calaf+017.jpg

Font: http://www.lleidatur.com/cat/religios_segarra.html

Comentaris

Anònim ha dit…
l'any passat per aquestes dates van robar la reliquia de sant Ramon
Anònim ha dit…
"en cervera adoran al diablo i en sant ramon a un santo",colla de beatos...