L'àliga

L’àliga, àguila o àcura (Alguer) és segons el diccionari un “ocell carnisser molt gros, del qual hi ha moltes varietats que corresponen a diversos gèneres i espècies”. La seva imatge ha estat, arreu del món, un símbol del poder diví o humà. Com a símbol de regnes i imperis sovint ha estat representada en escuts i banderes, des dels romans fins als americans, passant per l’heràldica europea.

Ara bé, la figura de l’àliga també ha estat també utilitzada, des de mitjans segle XIV, en les celebracions festives populars. Convertida en figura de cartró pedra, l’àliga ha passat a ser una part del conjunt de personatges, balls i danses característics dels seguicis festius catalans, integrada (amb els gegants, dracs i altres elements) en els anomenats entremesos.

L’àliga acostuma a ser una figura mitjana, representada de forma més o menys fantàstica, portada per una sola persona, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades i l’expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder l’àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala. Durant les cercaviles o ballades, algunes àligues duen un colomí, garsa o òliba atrapada al bec, mentre que d’altres duen un ram de flors.

L’àliga en les festes populars

La presència d’aligues de cartró en les festes populars compta amb una llarga tradició a casa nostra i és coneguda des de temps medievals. El primer document escrit en el que trobem pistes d’aquesta figura festiva data de l’any 1399 a Barcelona. Durant els segles XV a XVIII la presència d’aquest animal és una constant en les grans festes i solemnitats.

Per una banda, l’àliga participa bàsicament de les processons de Corpus, portada pels membres de determinats gremis i confraries. Per això, en un primer moment s’identifica aquest ocell amb Sant Joan Evangelista i amb el mateix Jesucrist, esdevenint símbol del poder diví. Però per l’altra, la presència de l’àliga en les recepcions de grans personatges i altres esdeveniments extraordinaris, fa pensar també que l’àliga era bàsicament un símbol de la ciutat.

Funcions i atribucions

En l’actualitat, l’àliga és un dels components del bestiari amb una personalitat més diferenciada, un entremès festiu amb unes funcions ben delimitades. El folklorista Joan Amades la qualificà com "el més important dels entremesos a peu", tot afirmant que "el major acte a un hoste era enviar l'àliga a ballar al seu davant, amb què s'interpretava que la ciutat li oferia la més noble hospitalitat".

En primer lloc, es tracta d’un animal que té unes funcions ben delimitades, i sovint privilegiades, en la festa. L’àliga és el personatge encarregat de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l'arribada dels convidats a la festa. També és l’única peça del bestiari festiu que pot ballar davant l’altar de l’església. Disposa de una ubicació ben determinada en les processons, les encapçala i està separada de les altres bèsties. Participa dels moments centrals en la seqüència ritual de la festa: el toc d’inici, el ball central, etc. A l’àliga s’hi vinculen, a més a més, característiques musicals i coreogràfiques exclusives d’aquesta peça i sovint, els seus balladors i acompanyants han de passar per un rigorós procés de selecció.

Text: Manel Carrera i Escudé, a http://www.festes.org/articles.php?id=775

Imatges (per ordre): Àliga de la Patum de Berga, a http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=9132&autor=666; Àliga de Solsona, a http://www.solsonalafesta.net/imatges/aliga2g.jpg; Àliga de Mataró, a http://www.mataro.cat/campanyes/santes07/images/textos_aguila.jpg