Diccionari Carranquer - juny 2004
Ja fa un temps que els Carranquers varem celebrar el Xè aniversari; vam fer multitud d'actes i celebracions...
Avui repesquem el diccionari humorístic Carranquer que vam publicar al dossier de Segarra Actualitat.
Les entregues seran setmanals, per ordre alfabètic i lletra per lletra.
Doncs avui i per no enfarfegar, una definició que no va aparèixer i que la vam trobar a faltar. Serà l'única paraula que es crea nova d'aquell diccionari.
Avui: LA VACA SAGRADA
Sobrenom que agafen els membres fundadors de la colla, molts dels quals han passat per junta per demostrar lo molt que en saben d'això de l'associacionisme.
Títol que se'ls dona pel pes que volen tenir sobre la junta i la colla, on sempre mostren el seu caràcter i saviesa a la resta del grup.
Ells fan sentir la seva veu i experiencia i et recorden qui va crear tot això!
No posarem exemples per no seguir inflant algun d'ells!
Comentaris
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.