Les Completes del Santíssim Misteri

El cant, anomenat de "les Completes" del Santíssim Misteri, és una obra simfònica i coral amb participació de solistes; patrimoni cultural, arrelat i viu, de Cervera, que componen unes antífones corresponents a les maitines(*) de la festa de l'Exaltació de la Creu.

Cada any, el dia 5 de febrer, al capvespre de la vigília de la festa, a l'hora de les completes*, s'interpreta aquesta obra musical.

Així com el text litúrgic és molt antic, la música que ara coneixem és de la segona meitat del segle XIX, obra dels mestres de capella Joan Pont i Salvador Vidal, que trobarem d'acord amb el gust de l'època, melodies vibrants i de fàcil captació que, assimilades pel poble, formen part del seu patrimoni cultural.

No és agosarat afirmar que abans d'aquesta versió musical n'hi havia una altra o més d'una, ja que la festa arrenca del segle XVI i Cervera li dóna relleu especial dignificant-la amb els recursos que ha tingut a mà en cada època.

Si els mestres Pont i Vidal van fer una bona obra al seu temps, cal esmentar l'aportació de Josep Sancho Marraco, mestre de capella de la Catedral de Barcelona, qui recull la tradició, refà alguns papers perduts i adapta i revisa la partitura l'any 1940.

Aquesta tradició ha anat evolucionant des d'un acte de caire litúrgic al de concert religiós.

Molts recorden el cant de les antífones interpretat des del cor per veus masculines i les tirallongues de salms gregorians cantats discretament per la comunitat de preveres formada, vint-i-cinc anys enrera, pel rector i dos vicaris.

Fa una vintena d'anys es formà el cor mixt i s'incorporà la idea de concert situant els solistes, el cor i l'orquestra al presbiteri.

D'aquesta manera es recollia una tradició i s'obria el camí per incorporar-hi elements i possibilitats d'avui, per tal d'aconseguir un millorament progressiu.

El cant de 'les Completes' és part important d'una festa que manté viva la significació, i que té el futur garantit perquè la lloable participació de tothom i l'esforç de renovació han aconseguit mantenir-la i millorar-la.

(*) A l'edat mitjana, el dia es dividia en 24 hores, 12 de diürnes i 12 de nocturnes, que tenien una durada variable depenent de les estacions, ja que es calculaven segons la sortida i la posta del sol. Set d'aquestes hores eren les anomenades hores canòniques, en les quals els clergues havien de resar determinades pregàries de l'ofici diví: les matines es resaven quan encara era de nit, cap a les tres de la matinada, però moltes vegades es resaven just abans de prima; la prima o laudes, cap a les sis; la tèrcia, cap a les nou del matí; la sexta a migdia; la nona, cap a les tres de la tarda; les vespres, cap a la posta, cap a les sis de la tarda; finalment, les completes, abans d'anar a dormir, cap a les nou del vespre.

Font: Narcís Saladrigues i Fernàndez, a "Guia Històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies." (CMC, 1993) i http://www.editorialuoc.com/literaturacatalanamedieval/web/nwin/glossari/defs/defs69.html

Imatge: Completes 2006, de Jordi Prat -a la seva web-