18 de gener: SANTANTONÀ al Forcall
Per sant Esteve, els veïns del Forcall (els Ports, País Valencià) busquen pins pels boscos propers i els guarden fins al divendres més proper al 17 de gener. Llavors, planten un arbre central (el maio) a la plaça Major i el recobren de fullatge de manera que adquireix la forma d'una barraca amb una porta d'entrada i una de sortida.
Tot estarà preparat perquè a les 9 del vespre els botargues o dimonis (vegeu-ne un a la imatge) comencin a voltar pel Forcall junt amb Sant Antoni, Sant Pau, el Despullat i la Temptadora, que van lligats amb una corda. Els botargues persegueixen la gent. Armats amb uns pellots (saques de paper trenades amb la forma d'una porra), peguen el terra i la gent.
Cap a les 11 de la nit, els sants entren dins la barraca i es cala foc, perquè morin; després ressusciten. En aquells moments els sants i els botargues ballaran al voltant de la barraca i la gent començarà a passar per la porta d'entrada de la barraca (que representa la mort) i sortirà per la de sortida (que vol dir vida). Quan s'acabi el foc, els dimonis desapareixen i es fa la benedicció dels animals.
Per a més informació: web de l'ajuntament del Forcall
Font: revista Descobrir Catalunya, núm. 44, juny 2001
Imatges: http://www.forcall.es/?q=es/node/124 i http://www.comunitatvalenciana.com/images/agenda/forcall3.jpg
Comentaris
Massip Bonet, J. Francesc
festes.org
Com a personatges del folklore festiu, les botargues apareixen en múltiples celebracions, particularment hivernals, des de Nadal a Carnaval, amb algunes mostres desplaçades modernament al Corpus i a les festes majors o patronals. La figura de botarga sovint s’associa a personatges demoníacs, no tant com a éssers malignes (aspecte que, en propietat, només conté el “diabolos”, això és ‘el que desuneix i calumnia’), sinó com a genis de la natura (“daemones”), potencialment perillosos, però vinculats als ritus de renovació estacional, esperits tel.lúrics sovint benèfics per l’home. El cristianisme va posar-los tots a un mateix sac, però les festivitats més arcaiques i tossudes singularitzen aquesta espècie de divinitat inferior, estretament unida al món vegetal, amb el mite de l’home primigeni i altres personatges silvestres de l’imaginari tradicional como el Basa-Gizon i el Basa-Jaun èuscars o els mateixos “Zanni” de la commedia dell’arte, l’un dels quals, rebatejat a França com a Arlequí, deu el seu nom precisament al personatge folklòric “Hellequin”, una mena de geni boscà o d'home salvatge d’antics ressons que encapçalava el seguici dels morts que cavalcaven durant la nit.
_______________
http://www.festes.org/media.php?id_media=501