A Les, era soca de Nadau!

Els habitants de Les, que ja fa temps que tenen calefacció i que han deixat d’utilitzar la soca per escalfar-se, van decidir donar continuïtat a aquest costum convertint-lo en una celebració popular que unís a tot el poble, tal i com antigament havia unit a tots els membres d’una mateixa família. Van treure al carrer l’antic costum familiar i van col·lectivitzar el ritu casolà.

Així, cada dia 24 de desembre a la tarda es va a cercar la Soca més gran que es pugui trobar (algunes poden arribar a fer dues tones, dos metres cúbics de volum de fusta) i es situa a la plaça de l’Església. Allà, la darrera parella casada, la parella casada de l’any en curs o en el seu defecte, la parella més antiga, té l’honor d’encendre la Soca de Nadau. Una vegada encesa la Soca, la gent beu un vas de vi i menja un aperitiu i se’n va a casa a esperar l’inici de la Missa del Gall. Aleshores els nens, abillats amb motius nadalencs i cantant cançons típiques araneses o de moda, passen casa per casa recollint el que la gent els dóna (caramels, menjar, diners, etc). Després de la capta dels nens es va a la Missa de Miejanet o del Gall i, al sortir-ne, es torna a anar davant la Soca de Nadau, on l’Ajuntament obsequia als presenta amb un petit ressopó, amb xocolata calenta, coca, mistela i ron.

Només vull puntualitzar un parell de coses en aquest article, una és que la soca (la pronunciació es "era suca de nadau") ja fa uns dies que hi es i realment es espectacular, es mes alta que jo! Si puc tiraré una foto i la penjo! I l'altra cosa, es sobre el vi que donen és "ei Vin caud" un vi servit calent i amb unes gotes de whisky i algun tallet de fruita (no es sangria) que reconforta el cos quan fa fred i estàs al carrer!

Extret de festes.org i si voleu acabar de llegir l'article http://www.festes.org/articles.php?id=260

Comentaris

Anònim ha dit…
EL POBLE DE LES INSTAURA LA FESTA DE LA SOCA DE NADAU
________________________________


La soca (en aranès pronunciem la 'o' com una 'u') és la festa que commemora el solstici d'hivern. La soca és, de fet, la soca d'un arbre que s'ha tallat i que es fa cremar davant de l'església patronal del poble, la nit de Nadal, després de la missa del gall.

Segons la tradició, dos o tres dies abans de l'arribada del solstici, a cada casa es netejava la xemeneia per eliminar tot el sutge, cendres i carbó de l'any i del cicle que se acabava; d'aquesta manera, es deixava el centre de la vida familiar, la llar, preparada i neta per encendre el nou foc que inaugurarà l'any.

La soca, al ser una fusta grossa i retorçada, quasi sempre de faig, es va consumint lentament; quan era el moment, el cap de família (eth cap de casa o d'ostau) la dipositava en un racó de la casa perquè anés assecant-se, fins i tot, se la tapava amb una manta. El cap de família li feia una creu, o bé amb la destral o bé amb el ganivet; era la forma de cristianitzar aquest ritual tant antic i pagà en un moment de l'any en que conviuen la Festa del Solstici d'Hivern i la Nativitat del Senyor, Algunes famílies feien tantes creus com membres de la família hi havia a la casa o al clan.

La Soca s'encenia el vespre del solstici, abans de la vigília de Nada, i havia de romandre viva fins l'any nou, cosa que no sempre s'aconseguia. Aquest foc purificador hauria de portar bona sort i fortuna a la família, a més a més, de fer defugir als mals esperits. El foc de la Soca i del solstici d'hivern és un foc d'interior i de brasa, un foc lent sota la cendra però que, en certa manera, els nens i la joventut exterioritzaven anant d'una llar a l'altra.

Recollint tota aquesta tradició, en part perduda a la Val d'Aran, Eth Conselh dera Vila de Les, reunió de veïns del poble que volen revitalizar les tradicions antigues i autòctones així com, dinamitzar la vida del poble, la vigilia de Nadal d’aquest any 1.999, aquesta festa amb la idea que perduri almenys mil anys més. Així, la Soca de Nadau d’uns dos metres cúbics de volum va ser encesa, mentre que les campanes tocavan alegres i festives. Després de la Missa de Miejanet (Misa del Gall) l’Ajuntament de Les convida a tots els assistents a xocolata calenta, coca i moscatell mentre que en la gélida nit de Nadal els més grans, juntament amb el grup Es Corbilhuèrs de Les canten cançons de la terra i fan tertúlia i els més petits es diverteixen mirant el foc.

_____________________
http://www.turismoles.com/fiesta.asp?id=60