Pizza diabòlica

Bon partit ahir, amb nombrosa assistència de diables salsa tot i jugar-se a les vuit del vespre. El secret està en que gairebé tots ens vam dopar el dissabte a base de sopes de pa i cols amb arengada + cansalada. L' únic negatiu és el resultat, però ahir és van veure espurnes del que aquest equip podria donar de si (crec que cap a l'any 2014 farem furor!).

CARRANQUERS - 4

PIZZERIA JARDÍ - 11

El dilluns, cansats de sopars casolans i naturals, vam cuinar una pizza ben cruixent i picant . Juntament amb la grada, entregada i ressignada a no esperar mai la victòria, els jugadors ens veiem amb ganes i capaços d'a més a més d'oferir espectacle, de guanyar el partit.

El problema és que de pensar-s'ho a creure-s'ho i a més a més aconseguir-ho hi va una gran distància. I vet-ho aquí que una vegada sobre el camp no vam tenir ni temps de calentar, fins i tot, el porter (que és qui escriu), va tenir que córrer desde'ls vestidors per arribar a temps per començar. I ja se sap que els diables, i més nosaltres, si ens agafen en fred malament rai. I així quan encara no haviem fet ni dues flexions per allò d'agafar temperatura, ja ens havien marcat tres gols. Vam passar uns primers minuts d'esgarrifor, fins l'aparició d'en gran Messi Flautí, que amb la pilota als peus i driblant a qualsevol que gosés interposar-se entre ell i la porteria contrària, va marcar un gran gol, tot provocant el deliri de l'afició i de l'equip. El somni era possible?

Almenys durant els primers minuts següents al gol, potser si, però els dos gols de la Pizzeria Jardí ens van despertar de la pitjor manera. Si no recordo malament la primera part va acabar amb aquest 5 a 1. La segona part va ser una altra cosa: El Jogo Bonito s'olorava, es començava a palpar. I així fou com vam aconseguir mantenir la porteria a zero durant bastants minuts de la segona part. Poc a poc ens anavem convencent, i allò que abans només intentavem ara ens sortia com si fossim naturals de Sao Paulo o Porto Alegre.

Dos gols en contra no ens van fer tirar endarrera, continuavam donant guerra, i atiant el foc que a nosaltres tan ens agrada. Llavors va ser quan el nostre Pitxitxi es va sortir. Ell que agafa la pilota des d'abans del mig camp, i que veu el porter contrari avançat i patapam!!! la pilota surt disparada com la fusta d'un voramar després de petar i aconsegueix, per sorpresa i alegria, el nostre segon gol. No recordo molt com va anar, però els deu minuts de després vam jugar com els àngels ( caiguts ). Un exemple, el porter passa la pilota que arriba als peus del Ramon "de l'Ametlla" Parellada, que de taló envia a la banda on recull la "Batedora" Calo, i tot fent un giravolt es desmarca sol davant del porter. L'ocasió no va acabar amb gol, però déu n'hi do, tot rutllava. Seguidament arriba el tercer gol, fruït de la combinació Calo-Joan Miret, que acabà transformant en Joan. El quart gol del Xavi "Fletxa" Majà. L'alegria d'aquests minuts, i sobretot el desgast que ens va provocar, ens va portar a la defallida final, em sembla que van ser uns 4 gols els últims minuts. Massa poc premi per tant esforç. Fins i tot jo vaig intentar pujar a rematar els últims segons.

PUJA

La pòlvora!!! Fins ara no haviem aconseguit més de tres gols al mateix partit!!
El jogo Bonito, detalls espectaculars

ES MANTÉ

La Grada, fa goig jugar així!

BAIXA

Els partits guanyats: 1 de 6
El gol average 12 gols a favor i 59 en contra.
El qui escriu la crònica, vam jugar dilluns i la penjo dijous... això ja és el NODO

Van jugar: Juanjo Herrojo, Joan Miret, Xavi Miret, Ramon Pinós, Ramon Parellada, Jordi Rovira, Xavier Badia, Carles Sala, Xavi Majà, i Carles Costa.

El pròxim partit, el Dimarts 11 de desembre a les vuit i mitja del vespre contra el Frankfurt Passadís. De Bar en bar i de barra en barra!!

No el veureu ni a la Sexta ni a la TV3 és que sa de veure desde la grada!