El Grup Enderrock fa néixer la revista 'SONS de la Mediterrània'
El primer número de Sons de la Mediterrània, revista impulsada pel Grup Enderrock com a successora de la desapareguda Folc, ja es pot trobar als quioscos i també en format digital a través de Zinio, líder mundial en la distribució de publicacions de paper en versió digital.
Autoproclamada com «la primera publicació sobre les músiques de la Mediterrània», el primer número de la publicació ofereix converses amb l'Orquestra Àrab de Barcelona i amb una de les grans revelacions de la música tradicional als Països Catalans, Pep Gimeno "Botifarra". «La revista vol obrir una finestra i vincular la música tradicional dels Països Catalans amb la resta de països europeus, africans i asiàtics de l'arc mediterrani», explica el cap de redacció de Sons de la Mediterrània, Ferran Riera.
La nova revista, de caràcter bimensual, s'afegeix a Enderrock, Jaç i altres productes del Grup Enderrock. Lluís Gendrau, director editorial, afirma que «La marca mediterrani és un concepte i una denominació que ven i que, de la mateixa manera que la música, està en continu procés de mutació i de contaminació. Totes aquestes cultures han estat en contacte i fins i tot han compartit cançons, però fins ara no s'havia fet encara des d'un mitjà de comunicació». El primer número de la publicació obre amb el títol Odissea Musical, del cap de creus a Alexandria.
Font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2625556
Comentaris
Quan Pepe Botifarra obri la boca i canta sense cap acompanyament aquells cants de batre que ell ha aprés directament de boca dels vells llauradors de la comarca de la Costera, alguna cosa màgica esdevé. Aquell passat ja desaparegut d’una societat agrícola, on el cant era una cosa natural de cada dia, torna a viure en el present per uns instants.
Quan canta acompanyat per la rondalla de corda, les lletres tradicionals (a vegades delicades a vegades barroeres, a voltes eròtiques i altres còmiques, però sempre sublims en la seua insuperable senzillesa) es converteixen en la crònica social d’una societat que ja ha canviat per a sempre.
Nascut en el barri jueu de Xàtiva, Josep Gimeno (que aquest és el seu nom autèntic) és un d’aquests personatges que apareixen una vegada cada cent anys. Autèntic ídol per al públic coneixedor de la música folk, els seus seguidors van augmentant a cada dia que passa i els elogis van caent-li de totes bandes, un darrere de l’altre.
Magnetisme, autenticitat, carisma innat, naturalitat, espontaneïtat... aquestes són les virtuts que adornen Botifarra, i que l’han convertit en un dels millors cantaors valencians de les últimes dècades.
-Formació: Juanjo Blanco (acordió i bandúrria), Pepe Botifarra (canya badà, pandereta, postisses i veu), Paqui Gil (guitarra), Vicent Guerrero (llaüt), Paco Lucas (llaüt), Nèstor Mont (guitarra i veu), Pere Ródenas (baix elèctric), Lola Tortosa (veu) i Emili Vera (guitarró).
-Discografia: Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006).
Crec que cal un debat profund sobre com aprofitar els mitjans de comunicació i com fer arribar que des del carrer es fan coses igual d'interessants i mediterrànies que les que es publiquen a aquestes revistes i mitjans.
Salut!
Pel que fa a altres tradicions, penso que als castellers se'ls està tractant de manera correcta.
M'agradaria el mateix tracte pels diables, els geganters, les sardanes...
Endavant amb la cultura popular!