El caganer: entre el misticisme i l'escatologia.

Segons el diccionari, un caganer és aquella persona que “caga sovint”, però també “un nen amoïnador” i per extensió, “una criatura fins als tres anys aproximadament”. Un caganer és també un “covard”, un “cagacalces”. Ara bé, la figura del caganer s’ha fet famosa arreu per la seva presència controvertida dins els pessebres casolans del Nadal.

Les característiques d’aquesta figura, que es situa entre la trascendència de la representació del fet religiós i la contingència còsmica del fet de defecar, l’han convertit en el blanc de tot tipus de polèmiques i possibles interpretacions. Cada any apareixen nous arguments a favor i en contra del caganer.

A favor, ser el contrapunt que humanitza i posa un toc d’humor en una qüestió tant profunda i universal com és el misteri del Nadal, un personatge que representa l’emblema del saber riure’s d’un mateix, símbol de la nostra relació amb la Mare Terra, referent del caràcter català i de la llibertat d’expressió.

En contra, s’argumenta que és una figura que atempta contra el bon gust, que és irrespectuosa amb el cristianisme i amb la representació del seu misteri primordial, el Naixement d’un infant de mare verge. D’entre les interpretacions més iròniques destaca la de Jordi Bassas: “L’acció del caganer és la ressonància orgànica de l’esverament experimentat per un dels pastors davant de l’aparició de l’àngel anunciador.”

Font: text de Manel Carrera, a http://www.festes.org/articles.php?id=244

Imatges: http://www.caganer.com/