Bitlles catalanes: cultura o esport?
Les bitlles catalanes, un joc tradicional que fins l'arribada del franquisme es jugava amb assiduïtat arreu del país, ara s'han convertit en un esport sistematitzat, reglamentat i federat, involucrant més de 1.800 esportistes i més d'un centenar de clubs que, d'octubre a maig, competeixen pel títol.
L'objectiu de tot jugador de bitlles catalanes és tombar cinc de les sis bitlles de què consta el joc, a diferència del joc de bitlles americà, on l'objectiu és tombar totes les bitlles. En el cas català, tampoc no s'utilitza cap bola esfèrica per tombar les bitlles, sinó que cada jugador disposa de tres bitlles més petites i robustes, anomenades bitllots, per atènyer l'objectiu.
El joc de les bitlles és dels més antics amb què s'ha distret la humanitat, fins al punt que s'han trobat restes egípcies del 3000 aC que correspondrien a un tipus de joc similar a les bitlles actuals.
La combinació de força i punteria va captivar els soldats romans, que el van exportar arreu de l'imperi, arribant d'aquesta manera als Països Catalans. Tres documents de 1376, 1402 i 1408, trobats a Torroja (el Priorat), Igualada (l'Anoia) i Pollença (Mallorca), demostren l'antiguitat de la pràctica d'aquest joc a les contrades catalanes.
La bitlla catalana va ser prohibida per la repressió franquista perquè, majoritàriament, era un joc d'apostes, explica Toni Solé, responsable de la secció de bitlles catalanes de la Federació de Bitlles i Bowling. La majoria de jugadors van deixar de jugar-hi i es va anar perdent.
Amb la mort del dictador, arreu del país es van començar a disputar campionats de bitlles coincidint amb la festa major de cada vila. A partir de 1987-88, quan l'esport arrela a Barcelona, les diverses colles sorgides d'aquestes incipients competicions van decidir federar-se i competir conjuntament, no només per festa major, sinó durant tot l'any.
El primer reglament estandaritzat va sorgir el 1991 i, tres anys després, la federació va homologar un material de joc estandaritzat per a tothom, dos punts claus per iniciar un procés d'extensió arreu de les comarques en què encara no es jugava a bitlles.
Les comarques de Ponent són les que apleguen un major nombre de clubs, més de 50, seguits de la zona de l'Ebre, majoritàriament al Montsià i el Baix Ebre, amb una vintena. El conjunt de les comarques de Barcelona també apleguen una vintena de clubs, sis dels quals a la ciutat de Barcelona, mentre que a les comarques de Girona s'hi compten uns deu clubs.
De setembre a maig, el centenar de clubs federats competeixen, o bé a la Lliga Nacional/Divisió d'Honor, o bé a una de les cinc lligues territorials existents -Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Marina Alta, que aplega els clubs del Maresme i la Selva marítima-, que se subdivideixen, alhora, en primera i segona divisió. Al llarg de l'any també té lloc la Copa Generalitat, competició per eliminatòries, així com el Campionat Individual, la Competició per a categories en edat escolar i les diverses competicions de festa major que se celebren durant l'estiu.
Comentaris