Dissabte d'Aquelarre: la nit més curta de l'any
Després d'uns quants anys de no ser-hi fins tant tard, he viscut el dissabte des de la sortida de la Universitat fins dur tot el material a sant Magí un cop acabat el Foqueral. Sis hores que passen volant!
Pel meu parer, la Baixada ha estat excel·lent, sense perill (amb un agraïment especial als pares de la colla infantil que ens han ajudat). El Ball de la Polla, impressionant, com poques vegades. El Ball de Diables, amb alguns dubtes (potser perquè no hi era el Salvador...). La Carretillada, apretada, amb el Llucifer sense poder entrar a la rotllana final. El Foqueral, calent, molt calent... (estrenant els discutits sortidors "Aquelarre"). Sense oblidar la notable 'actuació dels grallers i els tabalers dalt de l'escenari de cal Racó, del "toc de castells"...
A millorar, moltes coses. A destacar-ne, tantes o més. Petits i grans detalls, individuals i col·lectius. Temps tindrem per parlar-ne aquests dies en improvisades tertúlies, com és costum. Però passem full a un altre dissabte d'Aquelarre sense cap incident a destacar. I ja en fan uns quants anys... I per a mi això és el més important.
Però sens dubte enguany em quedaré amb dos moments especialment màgics: la pregària a sant Magí a la capella (quelcom difícil de definir), i l'arribada en formació a la Universitat tot just abans d'iniciar la baixada (enmig d'un silenci sepulcral). D'aquells instants que no vols que s'acabin mai... Dos autèntics regals!
Carranquers i carranqueres, per molts anys!
Gora sant Magí!!!
Imatges del dissabte d'Aquelarre que podeu trobar al YouTube:
La Baixada: Sortida Universitat; Plaça santa Anna; Inici del carrer Major
El Ball de la Polla: Impressionant!
XXX Aquelarre de Cervera: crònica d'una nit, a El Bloc d'un de Reus
Imatge: Ball de la Polla 2005 -autor: Jordi Prat-
Comentaris
Més de 40.000 persones es deixen embruixar per l'Aquelarre de Cervera
20:13 · 26/8/2007 · Xavier Santesmasses
__________________________________
Més de 40.000 persones, segons fonts municipals, han passat per l'Aquelarre de Cervera, la festa de l'últim dissabte del mes d'agost que enguany ha celebrat el 30 aniversari. Un total de 250 actors de sis entitats de Cervera s'han ocupat de mantenir dotze hores d'activitats ininterrompudes en els nou escenaris de la festa de la Segarra. Segons ha explicat l'alcalde, Joan Valldaura, el major èxit de la festa és que la gent s'ho hagi passat bé i que no hi hagi hagut ni un sol incident greu. L'Aquelarre tanca aquest diumenge les portes amb la Fira del Gran Boc, que se celebra a la Universitat, unes festes que van començar dijous amb el Dijous Gras, organitzat per les dones de Cervera; divendres amb l'espectacle de la Cabrona i els Carranquers; i finalment, dissabte amb la jornada de l'Aquelarret infantil durant el dia i l'Aquelarre a la nit. La festa s'ha donat per acabada a les set del matí, amb el tancament dels concerts. Segons el director artístic de l'Aquelarre, el trenta aniversari "ha sortit rodó". Tothom coincideix en assenyalar que s'ha fet la millor sortida de la Universitat dels 30 anys de la festa. L'inici ha estat a les onze de la nit, amb la peça de Xesco Grau, Tempus Fugit, composada el 1999. La música amb un espectacle visual de Xavier Miret i l'encesa de l'edifici de Felip V, han donat l'inici de l'Aquelarre. Just acabada la cremada de la Universitat, la plaça ha estat presa en qüestió d'instants pels 120 diables, els Carranquers i la colla de la Ràpita del Penedès acompanyats pel drac de l'Aquelarre Lo Carranco Bilandó. Acte seguit han aparegut els Geganters amb el seu bestiari, el GREPP que ha portat els cinc sentits de l'Aquelarre, a qui enguany ha estat dedicada la festa, les Ban Tokades, Fadunito i el grup de tabals els Bombollers. Per primera vegada la Cercavila de l'Aquelarre ha anat acompanyada amb equips d'il·luminació durant l'itinerari de més de 2 quilòmetres fins la plaça del Racó.
Sobre la pregaria a Sant Magí, jo ho definiria una mica com el seny i la rauxa, que tots ens ho volem passar bé, pero que no prengui mal ningú, que hi tenim mes a perdre que a guanyar!
La pujada a la universitat es una de les parts amb més nervis i al mateix temps amb por i alegries una sensació estranya. Crec que es un moment molt intens per a reflexionar amb el que deia el jordi que sempre tenim de pensar que estem jugant amb foc i qui juga amb foc de vegades es crema.
Salut!
Cris.