LO CARRANQUER

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui toca la lletra D... D. Diable: Personatge que representa les forces del mal, generalment a les ordres del Llucifer. Pot tenir una categoria definida, com ara Alferes, Borron, Capità, Llicenciat, que es pot fer evident amb el seu vestuari, el seu estri, la seva ubicació a la formació de cercavila o les seves intervencions al ball parlat. En el ball parlat d'algunes poblacions, representa un pecat capital, i pot ser anomenat amb un nom específic. Carrega una maça amb la qual tira carretilles. Diablessa: És la companya del Llucifer. Porta un ceptrot o un altre estri que destaca del de la resta de diables. Generalment ocupa un lloc destacat a les cercaviles. Al ball parlat és la que carrega amb el pes de la batalla dialèctica amb l'Arcà...

S’usa per a significar que s’ha fet una cosa d’importància extraordinària, que s’ha pres una decisió transcendental.  Aquesta dita té origen en els costums de la Confraria de la Sagrada Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que té al seu càrrec i compte de curar dels condemnats a mort en els darrers moments de la seva vida. Aquesta confraria té dues imatges del Sant Crist, una de més petita que l'altra. La petita és la que ordinàriament es treia en la processó que era organitzada per conduir el condemnat a la forca o cadafal; la grossa, o sia el Sant Cristo gros , sols era treta quan eren penjats tres condemnats alhora, cas que no es donava gaires vegades i, per tant, el fet prenia un caràcter de cosa extraordinària. La Confraria de la Sang fou fundada en 1341, i des del 1547 que està establerta a la parròquia de Santa Maria del Pi , en la qual té altar propi presidit per la imatge del Sant Crist, o sia la que ens ocupa. En un dels diversos bombardeigs soferts per la ciuta...

Informació facilitada per la Margarida Riu, margaridariuca@gmail.com

La tradició dels Castells i de les colles castelleres es remunta al segle XVIII al Camp de Tarragona, concretament a Valls, estenent-se fins als nostres dies per tot Catalunya, Catalunya Nord i les Illes Balears.  Un castell és una torre humana que, ajudada per centenars de persones, s’aixeca formant diferents construccions humanes, sense ajuda mecànica i que pot arribar fins als 9 o 10 pisos d’alçada.  El 2010 van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La colla més coneguda és la “Colla Vella dels Xiquets de Valls” amb una reeixida història de 200 anys. Extret de www.magimo.net

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui és el torn de la C... C. Caixa: Tipus de timbal petit amb molta ressonància, a causa dels bordons que porta, que pot ser tocat amb molta agilitat. No acostuma a ser un instrument que portin els balls de diables tradicionals, pel seu so metàl·lic, però el cap de colla dels timbalers del Ball de Diables de Sant Pere de Ribes el toca per fer variacions i ornamentacions dels tocs bàsics. Calador: Nom amb el qual anomenen l'encenedor algunes colles. Calçons: Pantalons blancs fins a sobre genoll amb puntes i passacintes a les vores que era utilitzat com a roba interior de les dones. Forma part del vestuari tradicional català. Cap: 1. Part superior de la maça. En les maces originals era la part amb què es picava. En algunes colles té forma de ...

Se li donen dos sentits, l’un aplicat a persones i l’altre a coses. Quan es refereix a persones, es diu per a significar que li han fet perdre la serenitat i la paciència i fet sortir el seu centre o estat normal. Aplicat a coses, és usat per a indicar que han estat tretes del seu lloc, desencaixades. És usat molt, parlant de mainada, per a indicar que tot ho toquen i ho belluguen. La polleguera , parlant de campanes, són els dos pius o puntals de pedra, generalment, on és apuntalat el travesser de les grans campanes; fa possible que siguin vogades. És el lloc on se sosté la campana per mitjà del travesser. També tenen polleguera les grans portes de portals molt alts, i és així mateix el pern de la paret on descansa el golfo que sosté la porta i que li permet el moviment giratori, per a ésser oberta i tancada. Tant a les campanes com a les portes, la polleguera fa el mateix ofici i respon a la mateixa idea, o sia sostenir-les i permetre'ls una mobilitat. Treure de po...