LO CARRANQUER

Al mes de gener van començar les obres d’edificació del Centre d’Acollida Turística (CAT) que es construeix al terreny de davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Serà un edifici de 351 m2 que posarà a l’abast dels visitants informació sobre la Generalitat de Catalunya, atenció turística i un servei de degustació i venda de productes agroalimentaris i artesans típics de Cervera i la Segarra. El projecte té un cost de 435.744 euros, que es financen a parts iguals (33%) entre l’Estat, la Generalitat i la Paeria de Cervera. Què és un CAT? Un Centre d’Acollida Turística, CAT , és un nou espai polifuncional d’acollida a les persones visitants o turistes, complementari dels existents actualment a Catalunya. El seu objectiu és acollir el viatger o turista, orientar-lo i, al mateix temps, donar a conèixer Catalunya mitjançant la presentació dels seus referents culturals i identitaris més representatius. Un CAT és, doncs, un equipament turístic que proporciona informació turística i perm...

Unes imatges més dels inicis. La presentació de la maça Miquel pel Tirabol, el cafè concert al L'Arc, l'excursió a Sort amb la bruixa...

Aquest any es commemora el segon Any Sant del segle XXI. L'Any Jubilar Compostel·là es celebra des de l'Edat Mitjana, quan la festivitat de l'Apòstol Jaume el Major, 25 de juliol, coincideix amb diumenge. Això succeeix habitualment cada 6, 5, 6 i 11 anys a causa dels anys de traspàs, ja que si aquests no existissin, seria Any Sant cada 7 anys. Els tres últims del cicle van ser 1993, 1999 i 2004 i els següent serà el 2021. La celebració religiosa comença a la tarda de 31 de desembre de l'any anterior, i acaba el mateix dia d'un any després. Durant tot l'Any Jubilar , el pelegrí, pot rebre el Jubileu a la catedral de Santiago de Compostel·la, i per tant, el perdó dels seus pecats. Ara bé, aquells pelegrins que hagin recorregut almenys 150 quilòmetres i no puguin continuar fins a la tomba de l'Apòstol, poden obtenir el perdó dels seus pecats sense haver d'arribar a Santiago de Compostela a l'església de Santiago de Villafranca del Bierzo (poble situat ...

Mirant al mar i al costat del nou port esportiu i pesquer de Badalona, el futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya s'ubicarà a l'antiga fàbrica modernista de la Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria (CACI). Aquest museu suposa un reconeixement a la importància del còmic i la il·lustració en la cultura. Tindrà les funcions de preservar, investigar i difondre el llegat dels dibuixants catalans des del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també acollirà una bona representació d'artistes d'arreu del món. L'objectiu és que, des de Catalunya, on es factura més del 90% del total de vendes de còmics de l'Estat espanyol, el museu es converteixi en un referent internacional. El nou centre disposarà d'un espai de més de 4.000 m2. L'edifici, obra de l'arquitecte Jaume Botey, va ser construït el 1899 per allotjar una fàbrica de colls de camisa de cotó. Es tracta d'una de les obres representatives de l'època de la industrialitza...

El Xavi Martí ha publicat al seu bloc Cal Raccioné unes boniques fotos de la nevada d'aquests dies.

L’any 1985 es proposà i aprovà la construcció d’uns gegants per a l’entitat; guanyà el projecte de la colla de Centelles; els Gegants EL TREBALL i LA CULTURA, dissenyats per Griselda Karsunke, foren construïts per Manel Casserres i Boix de Solsona. Van ser estrenats l’1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms i configuració, volen representar Catalunya. La idea de representar Catalunya en les figures d’una parella de gegants va interessar molt des d’un bon principi. Repassant la història i el caràcter d’aquesta terra la conclusió va ser que si existeix encara i té una personalitat singular, no és perquè sí: l’esforç i la tenacitat de tots aquells que ens han precedit. Tenim la nostra cultura pròpia i el treball, que no ha espantat mai cap català, ha estat sempre el mitjà d’aixecar un país. Bé podrien ésser CULTURA i TREBALL, els noms d’uns gegants, per què no? La Cultura fóra una dona rossa, amb els ulls clars, blaus per exemple, de faccions fines i tranquil.l...