LO CARRANQUER

  La hipnòtica veu de la soprano Anaïs Oliveras acompanya unes oníriques imatges de la baixada de Falles de Sant Joan.  Crèdits:  Anaïs Oliveras, soprano  Joan Izquierdo, flauta de bec  Santi Mirón, viola de gamba  Rafael Bonavita, tiorba  Oriol Casadevall, violone  Marc Clos, precussions  Ramon Humet, arranjaments  Enregistrat a l'Aliança del Poblenou per L'Intèrpret Produccions, que també s'han encarregat de la seva edició. Extret de  https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/01_activitats_festives/01_festes_populars/visions-creatives/index.html#bloc1

    L' Scoppio o Explosió del Carro és un esdeveniment que se celebra cada diumenge de Pasqua a la ciutat de Florència , a la Piazza del Duomo.  El seu origen es remunta a l'època de la primera croada. La celebració d'aquesta festa és la mateixa que la que tenia lloc en el passat: pintorescs bous empenyen el carro, que data del segle XVIII, des de Porta al Prato fins l'esplanada del Duomo.  Al centre del carro es col·loca el filferro sobre el qual es lliscarà, des de la catedral, el coet amb forma de colom anomenat colombina , mentre que des de l'església dels Sants Apòstols, comença la processó del clergat que arribarà fins al Baptisteri, on s'iniciaran les funcions sagrades. Al migdia, s'encén la colombina , que baixa pel filferro deixant un rastre de fum al llarg de la nau central del Duomo. Després arriba a el carro, on es prenen els petards, i finalment torna a punt de partida. Al cap d'uns instants, centenars de fums multicolors s'encenen ...

La ciutat valenciana de Gandia acollirà, entre els dies 13 al 15 d’abril, el tercer Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània , organitzat per l’Ajuntament de Gandia, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana i l’Institut Valencià de Cultura, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, entre d’altres. Amb el subtítol d'“ Els sons del foc: la pirotècnia a les festes ”, el simposi pretén considerar la importància que han jugat els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic, com artístic i, més recentment, normatiu. Durant els tres dies de congrés, hi haurà ponències, taules redones i comunicacions, així com activitats complementàries com exposicions, demostracions de pirotècnia i concerts, tots ells relacionats amb la temàtica central de la pirotècnia festiva. Hi participaran estudiosos com Josep Vicent Frechina, coordinador de la revista Cara...

Extracte del programa del Primer Aniversari de la victòria de la ciutat sobre els carlins, elaborat -en castellà, com pertocava a l'època- per l'ajuntament de la ciutat de Cervera el dia 5 de febrer de 1876. AL PÚBLICO C ervarienses: el Ayuntamiento que se honra en ser el fiel intérprete de vuestros sentimientos, aunque todo lo fía y todo lo espera de vosotros, no ha podido prescindir de tomar en esta ocasión la iniciativa de los festejos públicos que se preparan para dicha conmemoración, y atemperándose igualmente al criterio unánime manifestado, ha acordado el siguiente programa: Día 15 de febrero: A l mediodía repique general de campanas. A las 3 de la tarde saldrán de las Casas Consistoriales nutridas músicas, Gigantes, la tradicional Águila, Timbales del Ayuntamiento y con representación del mismo, recorrerán las calles de la población para anunciar la fiesta. Día 16: A las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que los carlistas prin...

La festa de Nadal marca l'entrada de l'hivern, un temps que es caracteritza per les baixes temperatures i les nits més llargues de l'any. Fred i foscor eren, per tant, condicions ambientals prou perceptibles per als nostres avantpassats. En aquest context, hi ha un costum -avui emblemàtic de la tradició catalana- vinculat, si més no inicialment, amb el foc domèstic: el tronc de Nadal o tió. El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Encara es poden trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar a la llar de foc uns quants dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evolucionà: s'ha convertit en un tronc triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar...

El món catòlic celebra el dia 4 de desembre la festivitat de Santa Bàrbara, erigida com a patrona dels pirotècnics, els artillers, els miners i tots els oficis relacionats amb els explosius.  Sembla que el mèrit per exercir aquest patronatge no és altre que pel fet de ser martiritzada i degollada pel seu pare, Diòscor, al retornar aquest cap a casa seva, es va originar una gran tempesta i un llamp va caure sobre el botxí i el va fulminar. D'aquí ve la dita "que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona".  Aquesta màrtir del segle III, que és venerada i està inclosa en el santoral ortodox i cristià, va ser reclosa pel seu pare en una torre en la qual hi havia dues finestres. Ella, per la seva pròpia iniciativa, va fer que se n'obrís una altra perquè considerava que la llum entrava des d'un mateix lloc per tres parts, la qual cosa simbòlicament identificava amb la Santíssima Trinitat. A l'adonar-se el seu seu pare que s'havia...

Finalitzem avui el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la V , la darrera lletra d'aquest recull de termes diablers ... V. Valona: Capa curta que generalment només tapa la part superior de l'esquena, les espatlles i el pit. Vareta: Peça prima de ferro, de forma cilíndrica, que surt del cap del ceptrot, en sentit vertical o amb certa divergència, i que serveix per posar-hi les carretilles o sortidors. Les carretilles, un cop enceses, roden mantenint el clau com a eix. Els sortidors queden fixats al clau. El nombre de varetes i la seva llargada varia en cada ceptrot. Versos: Nom amb què anomenen algunes colles els versots . Versots: Part del ball parlat formada per uns textos rimats satírics destinats a criticar la vida social i política del poble o del país, que en alg...

És usat en dos sentits: per a indicar el pressentiment que un afer acabarà malament i per a significar que hom no veu clar un afer i que creu que hi ha misteri, engany, etc.  Té origen en els antics processos de bruixeria, que tots acabaven cremant les suposades bruixes. Fer, doncs, pudor de socarrim enclou la idea que en un afer intervé la bruixeria i també que acabarà de mala manera, com acabaven les pobres dones acusades de bruixes. Imatge extreta de http://eldesvansecreto.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989.

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la S , una lletra recargolada ... S. Salt de Vilanova: És com s'anomena en l'entorn dels balls de diables el punt de dansa que fan els diables de Vilanova. Vegeu e spolsada . Saquer: Nom amb què anomenen algunes colles els personatges de la intendència. Seguici: Conjunt de balls populars d'una població que conformen les cercaviles i processons. Sortidor: Tub de cartró que porta una combinació de pólvora a dintre, amb una metxa en un extrem i un tro a l'altre, similar a la carretilla però d'unes dimensions més grans. Porta un tub més petit enganxat que permet col·locar-lo a la maça en sentit vertical perquè llanci espurnes cap amunt un cop encès. Els més coneguts són el francès i el portuguès . Imatge extreta d...

Trobar-se entre dos perills.  Al primer cop d'ull sembla que pot tenir origen en la vida militar i que es refereix a la situació d'un combatent entre dues línies de foc; però, segons Monsieur Ampère, en la seva 'Historie littéraire de la France' , aquest refrany és antiquíssim i ja estava en ús molt abans de la invenció de les armes de foc: per tant, deu ésser un altre origen. Creu que el pot tenir en els costums religiosos dels druides, que en immolar les víctimes les feien anar al sacrifici fent-les passar entre dues grosses fogueres. Imatge extreta de http://www.auva.cat/1714-entre-dos-focs-de-jordi-mata/ Extret de ‘Refranyer català’ , de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la P... P. Pas lliure: Punt de dansa consistent a caminar sense anar al compàs de la música. S'anomena també simplement caminar . Passacinta: Peça de roba que normalment volta una faldilla, una màniga, etc. a la qual s'ha afegit una c inta, normalment de color, que va entrant i sortint. Passeig: Punt de dansa consistent a caminar mantenint la pulsació. Pecat capital: Cadascun dels set pecats que la tradició eclesial considera origen d'altres vicis i pecats. Són: supèrbia, avaricia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa. A la majoria dels balls parlats (analitzats en aquest llibre) són representats per set diables. Pelegrí: Personatge que només apareix a la representació del ball parlat de Vilafranca del Penedès. Represent...

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la M... M. Maça: Estri que fan servir els diables i alguna Diablessa per tirar les seves carretilles. El seu nom es deu al fet que recorda els estris de fusta que es feien servir per picar. Està formada per un mànec, un cap i un clau. El cap acostuma a tenir forma de bóta, segurament per la relació dels diables amb els gremis de boters. El clau, de llargada diferent segons la colla, serveix per fixar les carretilles, a les quals serveix d'eix de gir, o els sortidors. Manament: Cada un dels deu preceptes de l'Església. Matinades: Cercavila que es fa a punta de dia amb la intenció de despertar la població el dia de Festa Major. Matines: Nom amb què anomena alguna colla les matinades. Membrana: Part del timbal on es percudeix per...

Llibret 40 Isagoge I Fm Cervera 2016 Read more publications on Calaméo

El dissabte 8 d'octubre de 2016 es farà a Manresa el segon curs de RGCRE de l'any. Serà a l'Auditori Plana de l'Om, situat a l'indret del mateix nom, al centre neuràlgic de la ciutat.  A partir de les 9 del matí es farà la recepció dels alumnes ja inscrits i com tots els cursos, durarà tot el dia amb algunes pauses entre ponències i una parada de dues hores per dinar. Cap a les 6 de la tarda hi haurà la prova-test que es fa a tot l'alumnat per avaluar el grau d'aprofitament del què s'ha explicat durant la jornada. Es recorda que cal portar una còpia de la sol•licitud d'inscripció i lliurar-la a la recepció per tal de facilitar el control d'assistència. Documentació necessària: Sol·licitud d'inscripció (un full per persona)  Dades de l'entitat Cal enviar degudament emplenats els dos fulls de sol·licitud al correu info@bestiari.cat . La inscripció només serà vàlida quan es disposi de tota la documentació correct...

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la lletra I, la tercera de les vocals... I. Intendència: Personatges que transporten i proporcionen als diables les carretilles i altres elements pirotècnics a les cercaviles de foc. Antigament les carregaven, generalment, en un sac d'arpillera, però actualment fan servir bosses de diferents materials resistents a les espurnes i, fins i tot, carros amb rodes. Imatge extreta de  http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-i/

S’usa per a significar que hom té una seguretat plena en la veritat del que es diu; o que no es dubta de tenir plenament la certitud i la realitat d'un afer el sentit del qual es dubtós. Té origen en el sentit antic de la llei i la justícia, segons els anomenats judicis de Déu . Era creença que la veritat era invulnerable al foc i, quan es volia saber si un declarant mentia o deia la veritat, se li fien posar les mans damunt les flames. Si laceraven els teixits, es creia que el declarant mentia; però si no deixaven sentir la seva acció ardent damunt els membres del pobre sotmès a una prova tan terrible, cas que, naturalment, mai no es donava, les seves paraules eren interpretades com a veritat. Imatge extreta de http://www.hondudiario.com/?q=node/8183 Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la F... F. Fogall: Nom amb què anomenen el calador (l'encenedor) algunes colles. Fogoner: Nom amb què anomenen el calador (l'encenedor) algunes colles. Forca: Nom amb què anomenen algunes colles els estris que porten els diables i/o el Llucifer i la Diablessa. A la majoria de colles aquests estris s'anomenen ceptrot quan el porta el Llucifer o la Diablessa i maça quan el porta un diable. Formació: Distribució espacial que mantenen els membres de cada colla a l'hora de desplaçar-se pels carrers en cercavila. Generalment ho fan distribuïts en fileres i amb una estructura clarament jeràrquica que recorda les desfilades militars. Francès: Sortidor. Fulla: Part de l'espasa que s'usa per tallar. Generalment...

Extret del document de Formació dels Responsables de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui toca la lletra D... D. Diable: Personatge que representa les forces del mal, generalment a les ordres del Llucifer. Pot tenir una categoria definida, com ara Alferes, Borron, Capità, Llicenciat, que es pot fer evident amb el seu vestuari, el seu estri, la seva ubicació a la formació de cercavila o les seves intervencions al ball parlat. En el ball parlat d'algunes poblacions, representa un pecat capital, i pot ser anomenat amb un nom específic. Carrega una maça amb la qual tira carretilles. Diablessa: És la companya del Llucifer. Porta un ceptrot o un altre estri que destaca del de la resta de diables. Generalment ocupa un lloc destacat a les cercaviles. Al ball parlat és la que carrega amb el pes de la batalla dialèctica amb l'Arcà...

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui és el torn de la C... C. Caixa: Tipus de timbal petit amb molta ressonància, a causa dels bordons que porta, que pot ser tocat amb molta agilitat. No acostuma a ser un instrument que portin els balls de diables tradicionals, pel seu so metàl·lic, però el cap de colla dels timbalers del Ball de Diables de Sant Pere de Ribes el toca per fer variacions i ornamentacions dels tocs bàsics. Calador: Nom amb el qual anomenen l'encenedor algunes colles. Calçons: Pantalons blancs fins a sobre genoll amb puntes i passacintes a les vores que era utilitzat com a roba interior de les dones. Forma part del vestuari tradicional català. Cap: 1. Part superior de la maça. En les maces originals era la part amb què es picava. En algunes colles té forma de ...