LO CARRANQUER

    Per commemorar el 700 aniversari de la primera referència històrica de la celebració del Corpus a Barcelona, es va preparar una exposició inèdita aquest passat mes de febrer, coincidint amb la celebració de les festes de Santa Eulàlia 2021 .  Amb el nom "El Corpus és BESTIAL!", a la Sala Castellví del Born CCM es van reunir, per primera vegada, diferents peces de bestiari històric d’arreu de Catalunya. L’historiador Nil Rider va ser el comissari de la mostra i l’encarregat d’escollir les peces i explicar la seva importància. Informació extreta de  https://www.bestiari.cat/2021/02/exit-de-participacio-en-les-activitats-de-bestiari-per-santa-eulalia-2021/

  Per commemorar el setè centenari de la celebració del Corpus de Barcelona, l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya exposa a la Sala Castellví del Born CCM de Barcelona grans figures festives del país.  Voleu conèixer la Cucafera de Tortosa, l’Àliga de Girona, el Bou de Barcelona, la Mulassa de Reus o el Drac de Vilafranca? Voleu veure de prop els caps històrics de l’Àliga de Cervera, de la guita de Cal Serraïs de Berga i del bou de Solsona? Totes elles són figures cabdals per entendre la importància del Corpus en la gènesi de la nostra festa actual i de la societat festera del país.   Del 7 al 21 de febrer, el Born es converteix en la seu del bestiari, compartint aquesta exposició de bestiari històric amb la mostra del bestiari infantil de la ciutat comtal, demostrant que és cert que la imatgeria és ben viva i que aquests 700 anys no són res pel que li espera a les nostres figures festives!   Per assistir a totes aquestes exposicions no cal rese...

Aquesta tarda ha tingut lloc la gravació del cant de l'oratori de Les Completes de Cervera ,  concert que serà retransmès en la seva data tradicional, el proper divendres 5 de febrer, a les 9 de la nit, per Lleida TV i pel canal de YouTube de la Paeria de Cervera , en el marc de la celebració de la Festa Major del Santíssim Misteri. Malgrat no poder assistir-hi com a públic o com a cantants per raó de la pandèmia, les cerverines i els cerverins, així com tothom que vulgui acompanyar-nos, podrà gaudir a través de les pantalles d'una de les tradicions més estimades de la nostra ciutat, reconegudes per la Generalitat de Catalunya com a festa patrimonial d'interès nacional . L'emissió també comptarà en la seva part final amb la interpretació del ball de l'Àliga de Cervera. Consulta aquí tota la programació de la Festa Major d'Hivern d'enguany.

Extracte del programa del Primer Aniversari de la victòria de la ciutat sobre els carlins, elaborat -en castellà, com pertocava a l'època- per l'ajuntament de la ciutat de Cervera el dia 5 de febrer de 1876. AL PÚBLICO C ervarienses: el Ayuntamiento que se honra en ser el fiel intérprete de vuestros sentimientos, aunque todo lo fía y todo lo espera de vosotros, no ha podido prescindir de tomar en esta ocasión la iniciativa de los festejos públicos que se preparan para dicha conmemoración, y atemperándose igualmente al criterio unánime manifestado, ha acordado el siguiente programa: Día 15 de febrero: A l mediodía repique general de campanas. A las 3 de la tarde saldrán de las Casas Consistoriales nutridas músicas, Gigantes, la tradicional Águila, Timbales del Ayuntamiento y con representación del mismo, recorrerán las calles de la población para anunciar la fiesta. Día 16: A las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que los carlistas prin...

Badalona serà la seu de la propera sessió del Congrés d’Imatgeria Festiva País Gegant el pròxim 22 d’octubre. La sessió, que porta per títol Quan els peus els donen vida. Balls de gegants i balls de l’àliga, abordarà la dansa de gegants i àligues i com els seus balladors i músics donen vida a les grans figures.  La ciutat serà una amfitriona excel·lent, ja que compta amb una gran tradició de ball, amb arrels d’esbart, que fa que les seves figures ballin solemnement i amb una gran delicadesa.  El ball és, sens dubte, una de les parts essencials de les nostres figures, el que els dóna vida i ànima: “Les figures desfilant pel carrer tenen vida pròpia, però ballant tenen ànima” .  País Gegant vol posar sobre la taula tot el que envolta el ball de gegants i de l’àliga: l’evolució i el procés que han seguit els balls de l’imaginari festiu, l’elaboració de coreografies, les melodies per fer ballar els gegants, el ball solemne de l’àliga, les tipologies i p...

Del 6 al 9 d’octubre, Manresa tornarà a esdevenir epicentre cultural del país amb més de 100 companyies artístiques, prop d’un miler de professionals i al voltant de 300 activitats, -incloent 38 estrenes i 12 coproduccions.  Entre aquesta àmplia programació, la Fira ha convidat la població de Cervera a mostrar el seu patrimoni, de manera que bestiari i balladors cerverins es traslladaran fins a Manresa per mostrar la tradició de la capital de la Segarra. Al llarg del cap de setmana de la fira, dissabte 8 i diumenge 9, els assistents podran veure: el Ball de Gitanes de Cervera,   el Ball d’Espases de Cervera,  el Bombollers de Cervera i el Cèrvol Tibau,  els Diables Carranquers i el Drac de Cervera Lo Carranco Bilandó,  els Geganters i Grallers de Cervera, l’Àliga de Cervera, acompanyada de la Banda del Conservatori de Cervera.  La participació d’aquests grups de cultura popular cerverins ha estat possible gràcies a l’Agrupació Seny Maj...

D’origen incert, probablement gegants i bestiari festiu formaven part d’antics rituals teatralitzats, lligats a la mitologia i a creences atàviques del poble. No obstant això, els primers documents sobre imatgeria festiva no apareixen fins a l’edat mitjana, amb les cròniques de les processons de Corpus i de les efemèrides institucionals de l’època. L’església va institucionalitzar al segle XIII la festa de Corpus, dedicada a l’hòstia consagrada com a símbol del cos de Crist, i la va universalitzar a tot el món cristià el 1317. Tres anys després, el 1320, ja es tenen notícies de la processó de Barcelona. Els gegants i les bèsties festives, provinents de les creences del poble, van ser convenientment cristianitzats per l’església i incorporats a la processó amb la finalitat pedagògica de transmetre la història sagrada a la població. Així, el gegant representava Goliat o Samsó, la mula acompanyava Balaam, els cavallets formaven part de l’entremès de Sant Sebastià o el drac ...

El passat dilluns dia 4 de juliol, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, es van lliurar els diplomes de Mestres Artesans que otorga cada any la Generalitat de Catalunya. Entre els premiats hi havia l’escultora d’imatgeria festiva i popular vilafranquina Dolors Sans, que va rebre el guardó de mans del president Puigdemont. El diploma de Mestre Artesà s’ha lliurat aquest any a 22 artesans de tot Catalunya. Aquest diploma s’atorga a aquelles persones que han fet de l'exercici d'un ofici artesà la seva professió, i que compten amb més de vint anys de trajectòria professional reconeguda, amb excel·lència en el domini tècnic de l'ofici i aportacions a la seva pràctica, combinades amb la capacitat de transmissió dels coneixements de l'ofici mitjançant el mestratge exercit. El jurat va destacar de Dolors Sans la seva capacitat creativa i innovadora en les seves peces, tant en els aspectes de disseny com en l’ús dels materials. De tots els artesans gu...

En el marc de els festes del barri, el passat dissabte dia 18 de juny es va estrenar una melodia pròpia per l’àliga de Sant Julià de Vilafranca. La nova melodia l’ha composada el músic vilafranquí Paton Felices i l’ha titulada “Àliga negra” . La peça està pensada per una cobla de tres quartans i va ser interpretada per la colla Ministrers de Vilafranca. El cap de colla, l’Eloi, ha muntat una coreografia per l’àliga i també per la gent, grans i petits, que l’acompanyen. Es fa un gran cercle al voltant de l’àliga i tothom balla una petita coreografia tot giravoltant. Recordem que l’àliga de Sant Julià es va estrenar per la Festa Major de Vilafranca de l’any 2003, en substitució de l’àliga vella, encarregada per la regidoria de cultura de l’ajuntament a l’artista vilafranquina Dolors Sans. Aquesta Àliga Nova va sortir per la Festa Major durant 8 anys. L’any 2012 el Consell de la Festa Major de Vilafranca va decidir que no sortís i va tornar a sortir l’àliga vella. L’any 201...

A l'espera del programa oficial, us oferim un avançament del programa d'actes i els horaris de la Patum de Berga 2017 : __________________________________ Dissabte 10 de juny 10 de la nit: Concert de Patum , a la plaça de Sant Pere. XXè Memorial Ricard Cuadra, a càrrec de la Banda del Memorial. __________________________________ Diumenge 11 de juny 2 quarts de 6 de la tarda, a la plaça Viladomat: 66è Concurs Nacional de Colles Sardanistes,   amb la Cobla Pirineu. 8 del vespre, a la plaça Viladomat: Els Quatre Fuets. __________________________________ Dimecres 14 de juny 12 del migdia: El Tabaler i els quatre gegants, al so de la Banda de l'Escola Municipal de Música, satisfaran els berguedans i les berguedanes amb la tradicional Passada . 8 del vespre: Tabal, maces, guites i gegants vells, acompanyats de la cobla Pirineu, sortiran de la plaça de sant Pere i faran els Salts corresponents davant dels domicilis de les autoritats locals. Acabar...

Les àligues de la Universitat Ja de petit m'impressionava el veure-les dreçades per damunt de tot Cervera, amb el vol retingut i la falera, que pressentia, de llençar-se al cel. Dues àligues negres, coronades, que en les torres bessones feien cara als vents de la Segarra i esmolades urpes clavaren en l'esfera, encara com la presa vivent atalaiant... Fins que un mal dia algú va arrabassar-nos l'una d'elles i el vent seré, en passant, i el llevant, la morella, tramontana , el segarrenc, la marinada i tots, ploraven tristament i la germana solitària ofegava els seus sanglots! Anys van passar, però a la fi en la perxa buida de l'alta torre es va posar -fera d'urpes i bec i de mirada- la que tant temps enrere va volar. I jo crec que en les nits de clara lluna, amb veu sonora es criden l'una a l'altra i aixequen la volada poderosa per teixir mil figures acrobàtiques, altes, molt altes en els foscos cels, mentre que als ulls els po...

Ja s’ha publicat el número 112 de la revista GEGANTS que edita l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya , corresponent a l’hivern del 2016. En aquesta ocasió, la nova Àliga de Santa Coloma de Farners il·lustra la portada de la revista, arrel de la recuperació de la figura per a la vida cultural de la capital de la Selva. Com sempre, la revista arriba plena d’articles de recerca, novetats i temes destacats en el món dels gegants i la imatgeria. Ben aviat les colles i els subscriptors en rebran els exemplars.  Què hi trobarem L’Àliga de Santa Coloma de Farners Resultats del primer curs de professionalització dels oficis d’imatgeria festiva  Gegants a la Pica d’Estats  Gegants i nans de foc  25 anys de gegants a Malgrat de Mar  Gegants a l’India  Gegants al Museu Etnològic  Naixement de la colla Gegantera de Vila-real  Opinió: com caldria vestir un gegant?  Històries de germans: Arenys i Premià de Mar  Expedie...

El passat dissabte 30 de gener a la tarda va tenir lloc l'assemblea ordinària anual de la Confraria de l'Àliga de Cervera, on es va presentar la nova pàgina web de l'entitat, http://aliga.ecervera.cat   El web, en el que podem trobar nombrós material documental i gràfic, inclou els següents apartats: L'Àliga de Cervera La vella Àliga Les àligues de la Universitat El projecte de recuperació El procés de construcció Fotografies Fitxa tècnica Actes de Bateig Fotografies Vídeos Vídeo conjunt del Bateig La Confraria de l'Àliga Reglament intern Bastaixos/es El ball de l'Àliga Partitures Àudios Protocol Fotogaleries Vídeos Agenda Notícies L'Àliga i el Patrimoni Festiu L'Àliga i el bestiari festiu popular Les Àligues dels Països Catalans Bibliografia Per perdre-s'hi i gaudir-ne una bona estona!

Del 21 al 24 de gener tindrà lloc la mostra “Som Cultura Popular” , impulsada per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ens de l’Associacionisme Cultural.  En aquest marc, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat organitza una jornada formativa per a tècnics municipals de cultura i gestors culturals amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre el Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) a partir del protagonisme que ha adquirit en les polítiques públiques i les expectatives i iniciatives de dinamització, de patrimonialització i de recerca que ha generat.  La jornada s’estructura en tres eixos, que defineixen les tres ponències: Patrimoni Cultural Immaterial: definicions, àmbits  i usos. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial , a càrrec de ROGER COSTA i RAFEL FOLCH, tècnics de patrimoni cultural dela Dire...

El 7 de desembre de 2105 es va estrenar a Ontinyent (País Valencià) una Tarasca, dissenyada i construïda per Dolors Sans . L’acte va tenir lloc en el marc de les festes de la Immaculada d’Ontinyent. Després de la presentació es va fer un cercavila amb la Tarasca, l’àliga i els gegants i cabets d’Ontinyent. El compositor Àlex borrell ha creat una melodia per la Tarasca. La Tarasca és una figura d’imatgeria que sortia per Corpus i que es representa com un animal amb closca de tortuga i cap de lleó o humanoide i amb una cua d’escorpí. A Ontinyent hi ha documentada l’existència d’una Tarasca des del 1609 i rep el nom de “Tartuga” , que significa tortuga. La “Tartuga” que ha dissenyat i construït l’escultora vilafranquina Dolors Sans és una tortuga monstruosa, amb els elements de la closca imaginaris i exagerats per tal de convertir-la en el monstre que diuen les llegendes. Les punxes del llom de la peça són allargassades i fan un joc de contrast i de moviment ...

L’Àliga de Reus del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) ha obert una exposició de les imatges de les àligues participants en la Trobada del 27 de setembre del 2014 a Reus, tant les àligues que van participar a la cercavila com les que van estar exposades al museu, i que va esta organitzada per la Regidoria de Cultura, juntament amb la nostra Entitat.  L’exposició es va inaugurar el divendres 9 d’octubre a les 19.30, a la Sala Noble del Palau Bofarull, situat al carrer Llovera número 15 de Reus i romandrà oberta fins al 7 de novembre i els horaris son de dimarts a dissabte de 11 a 13 i de 17 a 20 hores.  Informació extreta de www.bestiari.cat

Deu anys de música de gralles, a l’ Auditori Pau Casals del Vendrell, on cinc grups es trobaran el divendres 9 d’octubre a les deu del vespre (22 h.). Aquest any els grallers del Vendrell han decidit celebrar-ho sent els protagonistes del concert, amb els quatre grups de gralles del Vendrell:   Les Gralles del Baix Penedès,  Tocats de Canya,  Els Mosquits, i Els Aixats, i convidant al grup Els Vinardells .  Grups que també han tingut molta cura en l’elecció de les obres a interpretar, com a mostra en destaquen: El vestit d’en Pasqual (Joan Viladomat), per Les Gralles del Baix Penedès; Good Night (John Lennon), pels Tocats de Canya; Toc de processó (tradicional) pels Mosquits; Oye como va (Tito Puente) pels Aixarts.  Els Vinardells , que faran tota la segona part del concert, està format per Jordi Mestres , Maria Mestre i Jordi Catasús , gralles; i Xavier Vila , percussions. És un grup que va crear-se l’any 2004 amb l’objectiu...

La propera Festa Major de Santa Coloma de Farners (la Selva), que es celebrarà del 23 al 27 de setembre, serà estrenada la nova Àliga del municipi, aquesta feta per l'artista cardoní Toni Mujal . La Fundació Colomenca, entitat fundada aquest 2015, i a amb suport de l'Ajuntament colomenc, han engegat un ambiciós projecte de creació de la Comporsa de l'Àliga, així recuperant la figura de l'Àliga seguint el model de l'anterior, creada l'any 1999 per el ninotaire Nona i que va quedar en desús, i així també com objectiu de crear un conjunt de comparses festives a Santa Coloma de Farners en marc de la Festa Major. La construcció de la nova peça festiva d'aquest municipi selvatà va a càrrec de Toni Mujal , artista especialitzat en construcció de gegants, capgrossos, nans i tot tipus de bestiari i figures festives. Així doncs, serà el segon encàrrec per la capital de la Selva un any després de d'haver creat el capgròs Salvi. La principal car...

Agramunt celebrarà, aquest cap de setmana, el 20è aniversari de la recuperació de l'Àliga d'Agramunt, un dels components del bestiari festiu català amb més importància, ja que és el símbol del poder municipal. Joan Pedrós, president de l'Associació Tradi-sió, explica que va ser al 1995 quan es va presentar la nova Àliga d'Agramunt, amb un ball creat especialment per aquesta figura festiva: "No podem dir recuperar, perquè no sabem com era, ni tampoc sabem el ball que feia. El que vam fer al 1995 va ser reintroduir, es a dir, tornem a tenir l'element, però el tenim de la manera que creiem més oportuna. La figura representa l'àliga normal i corrent i ens vam inspirar en una de les figures que estan esculpides a la portalada principal de l'església de Santa Maria d'Agramunt, que és una àliga amb les ales desplegades." Ara, en la Festa Major d'aquest any, es presentarà l'àliga restaurada i també el nou vestuari que l'acompan...

L' "Amparito Roca" és un popular pasdoble que amb el pas dels anys s'ha convertit en l'himne de les festes de Santa Tecla de Tarragona. Composta pel barceloní Jaume Teixidó l'any 1925, l'Amparito ha estat durant el segle xx una peça habitual en moltes poblacions en el repertori de la música de banda. Fins i tot, és probable que ja sonés a les festes de Santa Tecla dels anys 30, segons assegura Jordi Bertran. Però és als 80 quan la seva popularitat augmenta moltíssim a la ciutat. La Colla Jove Xiquets de Tarragona la demanava sovint a la Banda Ciutat de Tarragona i poc temps després la colla castellera la va adoptar com himne de celebració dels seus èxits. Uns anys més tard, el pasdoble es converteix en la banda sonora única de les primeres baixades de l'Àliga. A partir d'aquí el binomi Santa Tecla - "Amparito Roca" és indissociable: el programa oficial d'actes el cita en diferents ocasions i ...