LO CARRANQUER

Turisme de Catalunya a travès de Catalunya experience, va presentar a principis de setmana un vídeo promocional dirigit per Oliver Astrologo on destaca la Cultura i el patrimoni cultural com una peça clau de la singularitat de Catalunya. Protagonista inesperat, el drac de Cervera, lo Carranco Bilandó, apareix en un tall dedicat al Taller-Escultura Casserras de Solsona. Unes imatges que segurament foren gravades la passada primavera durant el període en què el Drac estigué restaurant-se en el taller Casserras. Podeu observar el drac, aproximadament, a partir del 1:40. Oliver Astrologo , és un director especialitzat en videos promocionals, entre d'altres, ha treballat per destinacions turístiques com Malta, Mèxic, Cuba o Venècia, entre d'altres. Font: http://oliverastrologo.com/ http://www.catalunya.com/

Aquí us deixem unes de tantes imatges que ens va deixar la diada: Més imatges aquí.

El Tió de nadal és un tronc decorat amb ulls, nas i una barretina catalana, recolzat per dues potes davanteres i cobert amb una manta per al fred.  Els dies previs al solstici d’hivern es alimentat, com més millor, perquè sigui més generós. La nit de Nadal, la família el colpeja amb un bastó, mentre li canta cançons populars, perquè vagi “cagant” petits regals, abans dolços i torrons.  Antigament el tronc era cremat a la llar per donar llum i calor però ara es conserva de generació en generació per gaudir-ne el següent Nadal. Extret de www.magimo.net

Sortir a passejar o a caminar a l’aire lliure sense motiu determinat ni objecte directe.  La dita recorda una pràctica de bruixeria avui perduda, emprada per a esvair la boira, per a la consecució de la qual els iniciats voltaven pels camps sense ruta ni terme fix, remugant uns conjurs i unes fórmules màgiques encaminades en aquest objecte. Imatge: Granyena entre la boira. Autor: Carles Tarsà. Extreta de http://desdelasegarra.blogspot.com.es/2012/12/granyena-entre-la-boira.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Darrer mes de tardor: Novembre, Tots Sants el primer i Sant Andreu el darrer , i entre aquestes dues dates pot passar de tot. Comencem bé, amb dia festiu, i d'entrada ja tenim un gran ventall de possibilitats meteorològiques: tan aviat es diu Per Tots Sants, pluges i vents com Per Tots Sants, la neu pels alts. Tot això continuarà la resta del mes: Passat Tots Sants els dies són germans. I en el que s'espera que s'assemblin més els jorns és en les precipitacions: De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu. Les temperatures, però, aniran baixant i també ho farà la cota de neu: si Pet Tots Sants la neu pels alts, per Sant Andreu la neu al peu. Resumint, s'acosta l'hivern i les situacions meteorològiques s'allunyen dels patrons estivals. Aquest mes, però, continuarà sent inestable com els seus cosins tardorencs. Mostra de la variabilitat serà l'Estiuet de Sant Martí, que gairebé cada any ens porta alguns dies de caloreta envoltats de jorn...

Amb la tardor i les primeres pluges, molts catalans esperen amb ànsia el moment de sortir a buscar els primers bolets als nostres boscos.  Aquesta tradició mil·lenària que ja practicaven els romans és ara molt popular i és celebrada en família, amb amics o fins i tot en solitari. Cal sortir a hora molt primerenca, si per quan s’arribi al bosc, es vol trobar alguna cosa, acompanyats per una cistella de vímet i una navalla. Com recompensa de la gran matinada cal cuinar-los juntament amb altres plats típics catalans i gaudir-los en bona companyia i un bon vi. Extret de www.magimo.net

L’Havanera és un gènere musical originat a Cuba durant el segle XIX. Encara que a Cuba aquest gènere crioll no va progressar, a Catalunya es va fer popular la cantada d’Havaneres a les tavernes.  Des de 1966, i any rere any, se celebra la coneguda cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, el primer dissabte de juliol a la platja de Port Bo, aplegant fins a 40.000 persones, moltes arribades en barques fondejades davant la platja. Extret de www.magimo.net

Quin és l'espai més vist de TV3, excloent un partit del Barça? Els "Telenotícies" ? El "Crackòvia" ? La "Fórmula 1" ? No! "El temps" .  En el segon capítol de "La meva" , Roger de Gràcia farà d'home del temps i viurà en primera persona la pressió que senten Tomàs Molina o Francesc Mauri d'encertar si plourà, nevarà o farà sol. Aprendrem lèxic nou, el "chroma" , les "beauties" , sabrem per què el Francesc Mauri afirma que el temps a Catalunya és "encabronat" i coneixerem la gent que desinteressadament i des de fa molt anys envien les dades del temps que fa al seu poble. Per què el temps de TV3 el fem tots. Data de publicació a Youtube: 2 de maig de 2013 Extret de https://www.youtube.com/watch?v=nnCSxZO5-oI

Amb l’arribada de la primavera, l’inici d’un nou temps, diferents municipis catalans celebren una antiga tradició on el protagonista és un gran arbre anomenat “arbre de maig” o “maig”. Aquest gran arbre es va a buscar en processó als afores i es planta de nou a la plaça del poble, aixecant-ho amb cordes i engalanant-ho amb fruites, embotits, dolços i garlandes. Durant tot el mes se celebren fogueres, balls, jocs i berenars al voltant. Extret de www.magimo.net

70a Anada a  Peu de Cervera a Montserrat 25 i 26 d'abril de 2016 Reunió prèvia: divendres 8 d'abril, a les 9 del vespre, al bar del Casal de Cervera Imprescindible formalitzar la inscripció abans del dissabte 16 d'abril Per a més informació, podeu trucar al telèfon 973 530 338 Informació facilitada pel Joan Castellà

La cooperativa “La Garbiana Pagesa” de Tarroja va rebre dissabte el Premi SIKARRA d’aquest any de mans del president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Francesc Xavier Rivera. Aquest és un guardó que convoquen anualment aquesta institució i el Fòrum l’Espitllera . Es tracta d’una escultura feta per l’artista Anna Marín-Gálvez, i que és una representació conceptual de la moneda que dóna nom al premi. En el seu discurs d’agraïment el David, un dels integrants de la cooperativa va donar una lliçó de quina ha de ser l’actitud dels ciutadans/es amb el paisatge que ens envolta. Ell, que és madrileny de naixement, però amb quinze anys d’estada al nostre país , té molt clar que “la terra és una entitat del nostre entorn que hem d’estimar i cuidar” . Missatge clar per tothom de la Segarra o que viu a la comarca, que sàpigui valorar el que té al costat de casa. Pel que fa als Parlaments de l’acte, l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, va destacar la feina dels premiats i de les ...

El Fòrum l'Espitllera exposa que en els darrers anys a la comarca de la Segarra, hem sigut testimonis de diverses actuacions de rompudes de terrenys forestals, on rouredes, carrascars o pinedes han sigut del tot transformats en terreny agrícola per conreus extensius.  Aquest tipus d'actuacions dràstiques es fan notar molt en la percepció ciutadana en una comarca com la nostra, on la superfície estricta de bosc representa tan sols un 15 per cent del total de la superfície comarcal, i el conjunt de la forestal un 29 per cent, i amb abundància de marges i bosquetons (menys de 1.000 m2) vulnerables i, susceptibles de ser integrats als terrenys agrícoles.  Per tant, en aquestes circumstàncies, on el bosc és generalment escàs, enmig d'un paisatge predominantment agrari, els terrenys forestals són més que mai d'especial d'interès, una infraestructura bàsica del país, que representa una clara font de qualitat de vida, de paisatge valuós, de ...

“Una figura única, singular i irrepetible del nostre panorama científic, cultural i patriòtic” . Així va definir Rafael Patxot el seu biògraf, Joaquim Maluquer, que remarcava que “fou el primer astrònom, i sobretot, meteoròleg, que va contribuir decisivament al desplegament de la ciència del clima a Catalunya, i fou també un gran mecenes a favor de la nostra cultura”. Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX i un dels precursors de l’estudi de l’astronomia i la meteorologia a Catalunya. Però potser la seva aportació encara no és prou coneguda. És per això que, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecè Produccions, han organitzat l’exposició itinerant Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l’home , que a partir d'a...

  Aquest és el rànquing de les deu notícies més llegides durant l'any 2015 al blog 'Lo Carranquer' : Calendari 2016 en català Calendari 2015 en català La Patum de Berga 2015: programa, dates i horaris Aquelarre de Cervera 2015: programació i horaris La Patum de Berga 2016: programa,dates i horaris Calendari dels Pagesos 2015 Càmeres de TV3 · Canal en directe El Calendari 2014 de Tradicions i Costums homenatja els gremis... Tres Tombs 2015: calendari de festes i trobades Marxa dels Castells de la Segarra 2015 Imatge extreta de http://www.mpug.com/articles/top-10-best-practices-for-managing-project-schedules-within-a-pmo/

Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi sembla equívoc, car significa que el dia s’allarga un pas de puça , i encara s'escurça.  Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari . Al calendari julià , Santa Llúcia s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga.  En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar , hom no va tenir en compte la quantitat de temps de cinc hores, trenta minuts i quaranta segons de més dels tres-cents seixanta-cinc dies. Aquesta petita quantitat menyspreada, a força d'anys, hauria arribat a fer un còmput prou important per a alterar la situació de les estacions dintre de l'any; de manera que per Sant Joan hauria fet els dies curts i el temps hivernal, i al contrari per Nadal. En temps del papa Gregori XIII fou decidit de corregir l'error sofert per Juli Cèsar, i l'any 1582 aquell publicà una but...

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va organitzar una de les trobades territorials de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) a la Paeria de Cervera dimarts 17 de novembre.  A la trobada hi van participar trenta observadors i vigilants de la XOM a les Terres de Lleida.  Per tal d'avaluar el funcionament, l'estat actual i futur de la XOM, el Servei Meteorològic de Catalunya organitza cada any trobades en municipis representatius de les quatre demarcacions catalanes. Aquest any l’organització de les trobades ha tingut lloc a Barcelona (21 d’octubre), Olot (10 de novembre), Valls (11 de novembre) i Cervera (17 de novembre).  La Xarxa d'Observadors Meteorològics de Catalunya (XOM), que es va crear el 2008, compta actualment amb més de 300 col·laboradors d'arreu del territori. Imatge extreta de http://www.eltiempodelosaficionados.com/PERAQUESERVEIX.html Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

Unes imatges de l'espectacular Diada des del tram 59. Més imatges aquí .

Cels Gomis i Mestre va deixar acabada la segona edició de la Botànica popular catalana l’abril de 1909. Havia fet una “feina d’abella” –hi escrivia- aplegant totes les creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums que deien els catalans del seu temps en relació a les plantes i que havia pogut arreplegar quan voltava pel país fent la seva feina d’enginyer.  L’olivera, la vinya i el blat són les tres espècies més ben representades. La tríada mediterrània i els productes que n’elaborem: l’oli, el vi i el pa, acaparen bona part de les dites i les creences del nostre imaginari col·lectiu. Però la relació amb el món vegetal va molt més enllà i Gomis aplega coneixements de fins a 194 plantes, un tresor que ara posem de nou a l’abast del lector. Ara que fa també un segle de la mort d’aquest folklorista injustament oblidat. L'autor Cels Gomis i Mestre (1841-1915) va recórrer el país les darreres dècades del s. XIX. Va treballar com a enginy...

‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. Pròleg (...) El proverbi, tot i la seva gran valor lingüística i psicològica, és a casa nostra gairebé verge d’estudi. A mitjan segle passat, el gran polígraf Joaquim Maria Bastús va publicar la seva obra magistral ‘La sabiduría de las naciones’ , en la qual estudià un gran nombre de proverbis i dites de tot ordre, però tots castellans, puix que aleshores, la llengua catalana, encara no la feien objecte de consideració. D'altra banda, la grandíssima erudició del distingit autor el feia volar tan enlaire que, quan un proverbi no tenia arrels en les llengües clàssiques o en les antigues cultures, de manera inconscient s'escapava als seus ulls, no avesats a tractar amb les coses populars, on, al nostre entendre, poden trobar-se un gran nombre de fonts i dades que fins als temps moderns ha desconsiderat la ciència i l'erudició. En un article publicat al 'Diario de Barcelona' ...

Els frondosos boscos del Montseny van ser l’escena ri on van transcórrer les històries de personatges llegendaris, com ara el bandoler Serrallonga, habitants mítics com les dones d’aigua, o les bruixes de Viladrau, que van ser perseguides i fins i tot executades durant el segle XVII. L’Espai Montseny de Viladrau us proposa descobrir-ho a partir de les històri es de tots aquests personatges. Un espai-experiència sobre l’essència del Montseny L’Espai Montseny és un espai suggerent que us permetrà endinsar-vos en atmosferes màgiques, amb efectes d’imatge i so envolvents i emocionants. Bandolers, dones d’aigua, un bosc màgic, rituals de bruixes... La seva visita us permetrà conèixer la història i les llegendes sobre bandolerisme i bruixeria, a través d’una experiència inoblidable i estimulant. Espai Bandolers : un bosc màgic ple de sorpreses, en què les dones d’aigua (o paitides ) sorgeixen dels tolls i els éssers mítics cobren vida. Espai Bruixes: una espectacular r...