dimarts, 23 d’agost de 2016

El glossari #diabler de Ramon Vallverdú (6): la F de #Forca i de #Francès @FocenDansa




Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006).

Avui, la F...

F.

Fogall: Nom amb què anomenen el calador (l'encenedor) algunes colles.

Fogoner: Nom amb què anomenen el calador (l'encenedor) algunes colles.

Forca: Nom amb què anomenen algunes colles els estris que porten els diables i/o el Llucifer i la Diablessa. A la majoria de colles aquests estris s'anomenen ceptrot quan el porta el Llucifer o la Diablessa i maça quan el porta un diable.

Formació: Distribució espacial que mantenen els membres de cada colla a l'hora de desplaçar-se pels carrers en cercavila. Generalment ho fan distribuïts en fileres i amb una estructura clarament jeràrquica que recorda les desfilades militars.

Francès: Sortidor.

Fulla: Part de l'espasa que s'usa per tallar. Generalment és prima i metàl·lica.

Imatge extreta de  http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-f/

dilluns, 22 d’agost de 2016

diumenge, 21 d’agost de 2016

divendres, 19 d’agost de 2016

Llibres: 'LES #BRUIXES CATALANES. Història i llegendes', d'Anna Ferra Vidal




En un altre temps les terres catalanes devien ser un cau ple de bruixes. Almenys això reflexa la incomptable documentació que es conserva sobre processos judicials contra elles. Tampoc no manquen notícies sobre els seus "ajusticiaments", que per aquestes contrades no es feien mitjançant fogueres, sinó amb la força. Però el coneixement de la seva existència, els seus suposats poders, les seves fetes i les seves maldats improbables no només pels groguencs lligalls que dormen en arxius i prestatgeries sinó sobretot gràcies a la tradició popular. Això comporta certes dificultats, ja que els temps no estan per a massa bruixeries. No obstant, i a pesar de tot, qui així ho desitgi encara podrà seguir-los el rastre. Només caldrà proposar-s'ho, i amb sorpresa descobrirà que la troballa és immediata.

El llibre inclou els següents capítols, per comarques:
  • Alt Empordà: A Amèrica en una hora, anada i tornada; Les bruixes de Llers
  • Alta Cerdanya: La vella de Pimorent
  • Alta Ribagorça: El llibre de les bruixes; Gràcies a Déu!
  • Andorra: Bruixeria andorrana; Una dona de somni
  • Baix Camp: Un caçador de bruixes a Reus; Què passava al Castell d'Escornalbou?
  • Baix Empordà: Les bruixes de Palamós
  • Baix Llobregat: Salnitre, un antre de bruixes
  • Berguedà: El temible Pedraforca; Les bruixes de Borredà; Bruixeries a Les Heures; Els aquelarres de Sagàs; Les bruixes de Santa Maria de Merlès; Mort de por
  • Capcir: La bruixa que volia deixar de ser-ho
  • Cerdanya: L'estany de Malniu; La bruxeta de Bellver
  • Comarques pirenaiques: Nonell de la neu
  • Conca de Barberà: Les tempestes de Solivella
  • Conflent-Vallespir: Notícies sobre el mític Canigó; I el diumenge, set; L'últim aquelarre del Canigó
  • Garrotxa: La roba de la bruixa
  • Gironès: La bruixa de pedra
  • La Selva, Osona i Vallès Oriental: Bruixeria i bruixes al Montseny
  • Maresme i Vallès Oriental: Tempestes provocades per bruixes al Montnegre
  • Pallars Jussà: Bruixeries al Pallars Jussà
  • Pallars Sobirà: El "Boch de Biterna"; El gat i la forca; Els aquelarres del Pla de Négua
  • Pallars Sobirà i altres comarques: Maneres de desembruixar-se
  • Priorat: Bruixes a Ulldemolins; Les bruixes del Montsant
  • Ribera d'Ebre: La Pedra de la Bruixeta
  • Ripollès: El Coll d'Ares
  • Ripollès-Vallespir: Les bruixes de la Roca del Gall
  • Rosselló: Les virtuts de l'aigua beneïda
  • Segarra: La Festa de l'Aquelarre
  • Solsonès: Un aquelarre a Solsona
  • Tarragonès: Altafulla, el poble de les bruixes
  • Urgell: Era de les Bruixes de Vallbona de les Monges
  • Val d'Aran: La bruixa de Les Bordes; La Tuta de Mari Munda; Els aquelarres del Pla de Beret
  • Vallès Oriental: La Pedra Gentil de Vallgorguina
  • Vallespir: Els dissabtes no pots veure'm; Ni gota de llet

Dades bibliogràfiques:
  • Edita: 'Los libros del Cuentamiedos'
  • Any: 2009

dijous, 18 d’agost de 2016

Enguany no hi haurà pedalada al tossal de les Bruixes

Una llegenda recollida al Canós per Joan Bellmunt i Figueras en el llibre Fets, costums i llegendes de la Segarra (Volum 1), que parla del Tossal de les Bruixes com a lloc de reunió de les bruixes i bruixots de la contrada, va servir d'inspiració a la comissió organitzadora del Dijous Gras de l’any 2012 per fer realitat la Pedalada Nocturna i Popular al Tossal de les bruixes.

El que va nèixer com un acte que formava part del desè aniversari de la festa, al llarg de quatre edicions es va anar transformant i creixent fins a fer-se un lloc destacat dins dels actes familiars previs a la celebració a la nostra ciutat del Dijous Gras d’Aquelarre. Organitzada per la Penya Ciclista Cervera i l’Agrupació Seny Major, una o dues setmanes abans de dijous gras, organitzadors, voluntaris i ciclistes marxaven a la llum de la lluna plena fins a la veïna població del Canós.

Malauradament, després de quatre edicions, des de la comissió organitzadora de Dijous Gras, hem decidit no continuar endavant amb l'edició de 2016. No ha estat una decisió fàcil, però el creixement en participació demanava una implicació que, en ocasions, desbordava la pròpia organització i des de la comissió hem decidit centrar els esforços en la festa de Dijous Gras d’Aquelarre.

Des d’aquí, només ens queda aprofitar aquestes últimes ratlles per donar les gràcies a totes les persones que fins ara ho havien fet possible: estaments oficials, participants, voluntaris, actors i actrius, restauradors… Un gran conjunt de gent que ha fet possible durant quatre edicions la Pedalada Nocturna al Turó de les Bruixes.

Gràcies a tots! Ens veiem el Dijous Gras… i qui sap… potser d’aquí un temps ens retrobem dalt del turó de les Bruixes.

Font: Agrupació Seny Major

dimecres, 17 d’agost de 2016

Estrena del drac ATZERIES del barri de #Gràcia de Barcelona, dissenyat i construït per #DolorsSans








El dia 15 d'agost es va presentar el drac Atzeries de la Colla Vella de Diables de Gràcia (Barcelona) dissenyat i construït per l’artista vilafranquina Dolors Sans. El drac es basa en la història d'Agustí Atzeries que va vendre la seva ànima al diable per ser ric. Li va tocar la loteria, es va enriquir i a la façana de casa seva del barri de Gràcia ( que encara existeix) hi ha uns relleus amb una cara de drac que ha servit de model pel cap del drac Atzeries. Per això el drac és basa en el model de diable i té una estructura mig humana i mig animal, amb ales d’àngel caigut ja que el diable havia estat un àngel. Una part de els ales són pròpiament d’àngel i una altra part ja són esqueixades, de dimoni. La posició dels dos braços i mans és desafiant i agressiva amb un cos musculat i amenaçador. Al pit porta tatuatges que són signes satànics.

El drac és per un sol portador amb un pes 48 kg, una alçada de 285 cm, una llargada de 310 cm. Disposa de 12 punts de foc. El nou drac ha estat un projecte de la colla de diables veterana de Gràcia, que ha dedicat dos anys a tirar endavant el nou element de bestiari.

L’acte de a presentació va tenir lloc dins dels actes de la Festa Major de Gràcia. Va estar acompanyat de 3 padrins de luxe: el drac vell de Gràcia ( que només surt el dia 15 d'agost pel matí), el drac nou de Gràcia que és una rèplica del vell i que va construir Dolors Sans i del drac Gaudeamus, del barri del Clot, i que també va dissenyar i construir l’artista vilafranquina a partir del drac del Parc Güell de Gaudí. O sigui que hi havia tres dracs de la mateixa artista.

Més informació i vídeos del drac al facebook de l'Atzeries. https://www.facebook.com/AtzeriesVella/


Informació facilitada per la Dolors Sans, dolors@dolorssans.com

La galeria @LaCerverinadArt edita un gravat de @YoshiSislay inspirat en @Aquelarre_Cerve





Coincidint amb la celebració a Cervera de la festa de l'Aquelarre, la galeria La Cerverina d'Art ha editat un gravat, en positiu i en negatiu, fet per l'artista Yoshi Sislay.

Com s'ha volgut que aquesta creació pugui arribar a tothom s'ha ajustat el preu a 135 € la unitat i a 250 € els dos.

Aquesta oferta es mantindrà fins el dissabte 20 d'agost d'enguany, dia en què es farà la presentació del gravat a La Cerverina d'Art.

A partir d'aquesta data el preu de venda al públic serà, 150 € la unitat i 275 € els dos.

Podeu adquirir l'obra directament a la galeria, per telèfon, correu electrònic o a través de la Web, http://www.lacerverinadart.com/


Informació facilitada per La Cerverina d'Art

dimarts, 16 d’agost de 2016

Racons de Cervera: LA PLAÇA DEL FOSSAR




Des del balcó de la plaça del Fossar veiem els petits turons que formen el paisatge de la Segarra i que ens parlen de l'origen dels assentaments medievals d'aquesta zona. Aprofitant aquestes elevacions del terreny, es van bastir unes primeres torres de guaita que controlaven els camins. Si mirem davant, al sud, podrem veure la torre del castell de Granyena i a la nostra dreta, on ara hi ha els pins, l'espai que ocupava el castell de Cervera.

Aquesta plaça era un cementiri de l'església de Santa Maria i des d'ací podem apreciar les diferents etapes constructives del temple. Destaca la portalada de Sant Martí del segle XIII amb arquivoltes (motllures que emmarquen l'arc) a l'estil de les de la Seu de Lleida. En el timpà hi ha la representació del sant partint la seva capa amb un pobre.

La construcció que queda a sol ixent és la capella dels Dolors, edificada el segle XVIII, d'una sola nau i falsa cúpula. L'interior va ser destruït arran de la Guerra Civil espanyola.

Fossar Square.

From the balcony of the Plaça del Fossar (the ancient cemetery), you can see the little hills that form the characteristic landscape of La Segarra. Straight ahead, towards the south, is the tower of the Granyena castle, and to the right is where the Castle of Cervera once stood. An interesting feature of the Plaça del Fossar is the Romanesque Sant Martí door (13th century), whose tympanum bears the saint's image. Leaning against the Church of Santa Maria is a Neo-Classical chapel, the Capella dels Dolors (18th century).

Plaça del Fossar.

Depuis le balcon de la plaça del Fossar (ancien cimetière), nous voyons les petites collines qui forment les paysage caractéristique de la Segarra. Si nous regardons en avant, en direction du sud, nous voyons la tour du Château de Granyena, et à notre droite nous pouvons voir l'espace qu'occupait le Castell de Cervera (Château de Cervera). Dans cette place se détache le portail roman de Sant Martí (XIIIème s.), avec l'image du saint représentée sur le tympan. Attenant à l'église de Santa Maria nous trouvons la chapelle des Dolors (XVIIIème s.), de style néoclassique.


Text extret del llibret 'Cervera. Ruta turística.', editat l'any 2002 per la Paeria de Cervera.

Imatge de Carquinyol, a http://www.flickr.com/photos/carquinyol/131512965/sizes/l/

dilluns, 15 d’agost de 2016

#RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘VEURE LA PADRINA’ @Amades_acja




Sofrir, patir moralment i materialment. 

Té origen en un engany infantil. Un noi gran pregunta a algun de molt més petit que ell: “Vols veure la padrina?”. El preguntat, si ignora l’engany contesta afirmativament; el ganassa l’alça enlaire agafant-lo per les orelles, o per sota el cap, posant-li una mà a cada galta. L’infant protesta i plora. L’autor de la facècia el deixa anar dient-li que, si s’hagués deixat alçar ben enlaire, si hagués estat prou sofert, hauria pogut veure la padrina. Hi ha una varietat, molt estesa, d’aquest joc, en la qual, en lloc de la padrina, s’ofereix a l’incaut minyó d’ensenyar-li les roques de Montserrat


Imatge extreta de http://recordsdelmoli.blogspot.com.es/2014_05_01_archive.html

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

diumenge, 14 d’agost de 2016

Castelló de Farfanya, un clàssic

Unes imatges del correfoc de Castelló de Farfany que els diables van fer el divendres de la seva Festa Major. Un clàssic per la nostra colla. Ja son 13 anys que han confiat en nosaltres per gaudir del foc.












dissabte, 13 d’agost de 2016

Llibres: 'QUADERNS BARRI DE SANT MAGÍ, núm. 26', editat per l'Associació Amics de #SantMagí de #Cervera

 




A les portes d'una nova edició de la popular i tradicional festa del barri de Sant Magí de Cervera, l'Associació d'Amics de Sant Magí ens obsequia un any més amb un nou 'Quadern' -el vint-i-sisè!-, editat de forma excel·lent, amb gran cura i amb nombrosos articles de diferent caire realitzats per diversos autors.


Sumari

Salutació Festa de Sant Magí 2016, per Ramon Royes
Des de la placeta de Sant Magí, per Mercè Salsench Ollé

De la història
  • El Portal de la Vall, per Anna Camats Malet
  • Una compra de terra pels Capitans de l'Administració de l'església cerverina de Sant Magí (1799), per Josep M. Llobet i Portella
  • Creació i venda d'un censal al convent de Sant Magí de la Brufaganya (1815), per Josep M. Llobet i Portella
  • Llibre de l'administració de Sant Magí (1786-1882) (cinquena part, 1851-1863), per Josep M. Llobet i Portella
  • Dibuix arquitectònic de la Capella de Sant Magí, per Mercè Salsench Ollé
  • Sant Magí en "La ilustración de Madrid", per Mercè Salsench Ollé
  • Programes de la festa de Sant Magí, per Mercè Salsench Ollé
  • Remenant les revistes de l'Arxiu, per M. Teresa Salat i Noguera
  • Del bisbe Torres i Bages amb Cervera i Sant Magí, per Ramon Gené Capdevila
  • La petita campana universitària, una coneguda desconeguda, per Anton Pedrós i Puig
  • 3 senyores i un senyor, per Romi Porredon
  • Esquellots, per Santiago Serrano Maya
  • L'Orquestra Andreví enregistra "La festa de Sant Magí" de Simó Giribet, per Xavier Balcells Trepat
  • Els Rocs de Sant Magí, per Josep Mas Segura
  • L'aigua o H2O, per Laura i Teresa Sala Comorera
  • La força de la fe o els sorprenents miracles de Sant Magí, per Montserrat Rumbau i Serra

De la gent
  • I passaran els dies, per Ramon Gené Capdevila
  • Fent camí, cap a Sant Magí, per Jaume Duran i Mestre
  • Entre pols i excavadores, per M. Isabel Valverde
  • Un quadre de rajoles de ceràmica, per Josep Mas Segura
  • La veu del meu barri J.F., per Montse Pont
  • Sant Magí, per Juliana Fuente
  • Taller de flors, per Carme Bonet i Trilla
  • Homília de la festa de Sant Magí de Cervera, per Mn. Eduard Ribera
  • Els missioners de la Misericòrdia a Catalunya, per Mn. Josep M. Montiu de Nuix
De l'associació
  • Programa d'actes
  • Memòria de l'any 2015 de l'Associació Amics de Sant Magí, per Josep Mas Segura
Anunciants i col·laboradors



Fitxa bibliogràfica

Títol: Quaderns Barri de Sant Magí, núm. 26.  Festa de Sant Magí Cervera 2016.
Autor: Diversos autors
Coordinació editorial: Josep Mas i Max Turull
Coberta: Jordi Sàrries
Revisió lingüística: Teresa Puig i Anna Mas
Edita: Associació Amics de Sant Magí
Lloc: Cervera
Any: 2016


dijous, 11 d’agost de 2016

El #glossari diabler de Ramon Vallverdú (5): la E de #Elsa i #Espolsada · @FocEnDansa @DiablesdelArboc





Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006).

Avui una altra vocal, la lletra E...

E.

Elsa: Últim parlament de la Diablessa del Ball de Diables de l'Arboç a l'acte sacramental. Aquest parlament el representen també a les cercaviles. Els diables s'agenollen al voltant de la Diablessa, que recita el seu vers i posteriorment encén la carretilla que porta a la forca i crema l'esquena dels diables. Simbolitza el càstig que reben els diables pel fet d'haver perdut la batalla contra les forces del cel.

Enagos: Peça de vestir interior consistent en una faldilla amb puntes i passacintes.

Encenedor: Nom amb què anomenen algunes colles el calador.

Entredós: Teixit de malla lleuger que va al mig de la peça de roba. Si anés a l'extrem inferior seria una punta.

Entremès: Representació de petit format que es representava originàriament entre plat i plat dels àpats reials. Posteriorment van passar a ser representats al carrer i  incorporats a les processons de Corpus de la baixa edat mitjana.

Espolsada: Punt de dansa que fan servir algunes colles un cop tenen la carretilla encesa. També es conegut com el salt de Vilanova, ja que aquesta colla és la que el va començar a utilitzar. Musicalment, el punt dura dues negres. A la primera es fa un salt sobre la cama de suport, mentre que amb la cama lliure es fa una flexió del genoll i el peu es porta enrere. A la segona negra es fa molla sobre la cama de suport i es llança el peu lliure cap endavant fent una extensió del genoll. Es va alternant una cama i l'altra. Es fa en un compàs binari. Cada colla, i dins de cada colla cada personatge, el fa més o menys exagerat depenent de la seva voluntat.

Estendard: Bandera on es representa el nom de la colla i alguna figura que s'hi relaciona.

Evolució: Recorregut que fa un o diversos diables a les cercaviles o al ball parlat. En ocasions està molt marcat per la coreografia que es porta a terme en aquell moment.


Imatge extreta de  http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-e/

dilluns, 8 d’agost de 2016

Div19 agost 2016 · #Correfoc i Festa del #BALLdeDIABLES DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA




El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona ens informa de la seva festa anual, que tindrà lloc el proper divendres 19 d'agost, i que obrirà a les 22.30 h amb el tradicional correfoc. 

Després hi haurà concert de la "Sidral Brass Band", i, per acabar, disco mòbil.

Imprescindible!


Informació facilitada pel David AC, mussiye@hotmail.com

diumenge, 7 d’agost de 2016

27 d'agost de 2016 · Cercavila i Correfoc 18è #AQUELARRET de #Cervera





Cercavila de l’Aquelarret 2016 

  • Data: dissabte, 27 d’agost 
  • Hora: a les 5 de la tarda 
  • Recorregut: Universitat de Cervera fins la Plaça Pius XII 
  • A l’arribada lluïment dels grups, escumada de fi de festa 
  • Participants: Nens i nenes dels tallers, Colla infantil del grup de percussió Bombollers, Colla infantil dels Diables de Cervera Carranquers, Colla infantil de diables convidada. 
  • Amb la presentació de l’Astarot, majordom de la casa d’estiu del Mascle Cabró.

dissabte, 6 d’agost de 2016

Llibres: 'REFRANYER CATALÀ', de #JoanAmades · @Amades_acja




El 'Refranyer Català' és un llibre que ens ajuda a recuperar el passat, que ens transporta al món popular d'aquest començament de segle, als grans o petits fets que van marcar la nostra identitat que, en alguns casos, s'han immortalitzat en frases fetes o sentències com les que trobarem en aquest llibre.

Fitxa bibliogràfica
  • Textos: Joan Amades
  • Edita: Cercle de Lectors
  • Any: 1989
  • Pàgines: 119
  • Coberta: Fotografia de Josep Gol, de la pel·lícula "Karnabal" de Comediants
  • Fons de documentació: Arxiu Amades, Arxiu Comediants, Arxiu Edicions de l'Eixample, Arxiu Enric Satué, Biblioteca de Catalunya, Col·lecció Joaquim Gomis, Col·lecció Marc Martí, Museu de Ceràmica de Barcelona, Museu d'Història de la Ciutat, Museu González Martí, Museu Marítim de Barcelona, Museu Municipal d'Arenys de Mar, Museu Municipal de Reus, Museu Vicenç Ros de Martorell

divendres, 5 d’agost de 2016

dijous, 4 d’agost de 2016

Adifolk 2016

Aquí us deixem unes imatges de l'etern viatge que els Carranquers vàrem fer el passat cap de setmana a Perpinyà en motiu de l'Aplec internacional de cultura popular.