diumenge, 1 març de 2015

'CONTENTS I ENGANYATS' o l'orígen incert dels balls de bastons i de diables, i de les danses i festes de moros i cristians




festes.org publica des de fa poques dates l'interessant article d'Àngel Vallverdú, Pau Plana i Daniel Vilarrúbias 'Contents i enganyats. Ball de bastons, Ball de diables, Moros i Cristians i les noces de Ramon Berenguer IV', sobre l'origen incert de diversos balls folklòrics i representacions festives. Aquí en teniu un breu resum del seu contingut:

A partir de mitjan segle XX, gràcies a l’obra de Joan Amades, s’ha imposat la creença que la primera notícia escrita sobre els balls de bastons, els balls de diables i les danses i festes de moros i cristians es troba a les noces de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó, l’any 1150. 

En aquest article, els autors, Àngel Vallverdú Rom, Pau Plana Parés i Daniel Vilarrúbias Cuadras posen de manifest que Amades no va fer altra cosa que una interpretació, interessada si es vol, d’una font secundària que no podrà ser contrastada a no ser que aparegui un manuscrit que, probablement, porti uns dos-cents anys desaparegut.

Clica aquí per llegir l'article: http://www.festes.org/arxius/contentsienganyats.pdf


Imatge extreta de https://antoniripollblog.wordpress.com/

'Un proverbi és l'enginy d'un de sol i la saviesa de tots': ELS REFRANYS SOBRE BRUIXES (I)




Les dites, els refranys i els proverbis són el nucli de la literatura popular, unes manifestacions orals del saber del poble que, des de l'oralitat, un dia es decideixen a penetrar en els diccionaris.

Els refranys reflecteixen el coneixement pràctic de la comunitat. A través d'ells les persones grans han deixat en herència els resultats de les seves experiències, quan vellesa volia dir saviesa. El refranyer no pretén ser un aplec de consells sobre allò que és ocasional o excepcional sinó que parteix de fets quotidians, transmesos per repetició de pares a fills, d'avis a néts. D'aquí que, per memoritzar-los, molts d'ells tinguin forma de rodolins. Si, doncs, se'n troben que pertanyen al món de la bruixeria, cal creure que aquesta era una saviesa antiga, sentida i viscuda pel comú.

En la llista de refranys que segueix queda palès el protagonisme, sovint malèfic, de les dones. De fet, no és que aquesta tendència només afecti els refranys sobre bruixes -un àmbit en què coincideix una major presència de les dones-, sinó que forma part del caràcter absolutament misogin del conjunt del refranyer.

Potser aquest seny val més per al passat que per al present o per al futur, ja que vivim en una cultura d'eslògans i de fórmules, en la qual la incertesa, la banalitat i els canvis continuats de l'actual societat de consum no són propicis per a l'invent de refranys nous. No cal dir, doncs, amb quina relativització cal prendre el refranyer tradicional avui dia. No obstant això, no tota saviesa és obsoleta ni inútil, i aquestes dites descriuen el perfil -sovint malintencionat- del que suposava l'exercici de la bruixeria.

Els refranyers, doncs, ens han deixat el testimoni d'aquests personatges que avui ja només trobem en els contes i en el món confós de les creences: uns éssers entranyables.

'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen.
'Plou i fa sol, les bruixes porten dol.

A
A Centelles, bruixes totes elles.
Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans.
A la casa on hi ha ruda no valen les bruixes.
A les dotze de la nit, dimonis i bruixes sota el llit.
Als de Perelló, les bruixes els fan por.
A Montesquiu les bruixes hi fan niu, i a Besora hi paren taula.
Any de pluges, fora bruixes.
Any de vi, any de bruixes.
Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.

B
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.
Bruixa o bruixot, del celler a l'hostalot.
Bruixes i jocs de mans, patranyes de xarlatans.
Bruixes i mals surten dels hostals.
Bruixots i curanderos, papadineros.

C
Cap bruixa s'atura on hi ha ferradura.
Com la bruixa Marrufa, que portava tretze armilles.
Com més dones, més bruixeries.
Com més pa i més vi al celler, més bruixes pel carrer.


Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana
Joan Soler i Amigó · Roser Pubill
Ed. Pòrtic, 2014


Imatge extreta de http://mozartines.blogspot.com.es/2013/11/libros-de-brujas-los-meses-de-octubre-y.html

Jocs populars i tradicionals dels Països Catalans: XARRANCA




Xarranca

Material: Una pedra i guixos per dibuixar el joc a terra

Nombre de jugadors: Mínim 2

Objectiu: Aconseguir passar per tots els números

Desenvolupament del joc:

La xarranca és un joc tradicional en què cal dibuixar a terra unes caselles numerades amb una forma concreta i que són el camp on es juga.

Cadascun dels jugadors, per torns, llança una pedra a la casella que li toca. Es comença pel número 1 i es va pujant fins al 10 a mida que s’aconsegueix completar el recorregut. La pedra ha de caure dins la casella corresponent, llavors es comença a fer el recorregut per la xarranca saltant a peu coix i saltant per sobre, sense tocar sobre la casella que té la pedra. Cal fer el camí d’anada i tornada saltant sense trepitjar cap línia i sense posar el peu que va en alt al terra. Només quan s’arriba a dalt de la xarranca, el número 10 o el cel, es pot girar posant els dos peus a terra.

També es poden posar els dos peus a terra quan es passa per les caselles que estan de costat (generalment el 4 i el 5 i, a vegades, també el 7 i el 8), però només si no tenen la pedra. Quan es fa el camí de tornada, també a peu coix, i s’arriba a la casella on hi ha la pedra, el jugador s’ha d’ajupir a peu coix, recollir la pedra i acabar el camí de tornada.

Guanya qui aconsegueix fer el recorregut passant per tots els números.


Extret de https://www.omnium.cat/contingut-programa/xarranca

dissabte, 28 febrer de 2015

La Xarxa reobre el Teatre del Casal de Cervera






La pallassa Bleda serà l’encarregada de reobrir l’escenari del Teatre Casal, un any després del tancament del cinema i de les instal·lacions del Teatre.

La junta del Casal de Cervera es va avenir de seguida, amb la proposta xarxera, per tal de reobrir l’espai. L’aforament del Casal no arriba, per poc, a les 500 localitats, i sovint La Xarxa supera aquesta xifra d’espectadors, és per aquest motiu que La Xarxa i els xarxers, faran un esforç d’organització per tal que els espectadors que assisteixin diumenge al teatre, es trobin amb un espai ben acollidor i ningú es quedi sense butaca.

A la part del vestíbul hi haurà l’espai xarx@mic, on els nens i nenes podran recollir els seus carnets i segellar les caselles de la fidelitat. Després els xarxers acompanyaran al públic a les seves localitats.

Al tractar-se d’un espai nou, el preu de l’entrada per a infants i adults serà de 4€. Els espectadors de La Xarxa decidiran si el Casal podrà ser també un escenari xarxer d’ara en endavant.

Veniu a La Xarxa, us sorprendrem!


Tut-turutut, la princesa! 
Espectacle de pallassos per als més petits. + 2 anys
Companyia La Bleda 
Data: DIUMENGE, 1 DE MARÇ DE 2015 
Hora: A les 6 de la tarda
Lloc: Teatre Casal de Cervera 


Informació facilitada per La Xarxa Cervera

4a Matinal d'Intercanvi de Llavors de la Catalunya interior · Argençola, 1 de març




Totes les persones que encara es fan el seu planter i que conserven i cultiven varietats locals o antigues tenen una cita el proper diumenge 1 de març Argençola. I és que aquesta població acull la 4a matinal d’intercanvi de llavors de la Catalunya interior.

Els organitzadors de la trobada són el Trill, Associació cultural d’Argençola.

Des del Trill expliquen que la conservació d’aquestes llavors “és molt important perquè afavoreixen la diversitat i varietat dels cultius, a més d’estar completament adaptades a les condicions del lloc on creixen”. I afegeixen: “La millor manera de conservar i mantenir aquest patrimoni genètic és procurant que es difongui, es cultivi i es consumeixi”.

Les activitats començaran a 8.30h amb una caminada pels voltants d’Argençola. Tot seguit, hi haurà un bon esmorzar. El mercat Mercat ecològic i l’espai de trobada d’intercanvi de llavors estaran oberts de 10h a 14h. Animen que tothom que tingui llavors les porti i les intercanvii.

A banda, a les 13h hi haurà una xerrada, amb el títol ”La recuperació del coneixement etnobotànic de la comarca de l’Anoia: situació actual, aplicabilitat i perspectives de futur”, a càrrec de Marc Talavera Roma, llicenciat en Biologia, màster en Gestió i Restauració del Medi Natural.


Informació extreta de http://xarxapenedes.cat/argencola-acull-la-quarta-matinal-dintercanvi-de-llavors/

divendres, 27 febrer de 2015

EL PASTORET DE LA SEGARRA, a 'Valor afegit' (TV3)





Tot va començar quan la família Pont de Sant Guim de Freixenet es va decidir a aprofitar la llet sobrant d'un ramat de cabres fa 25 anys. Ara, elaboren 300.000 productes lactis diàriament i han sabut mantenir el procés artesanal en l'elaboració i innovar amb l'oferta de postres lactis. Els productes de Pastoret de la Segarra es distribueixen als supermercats, les botigues gurmet i la restauració. Però també es poden trobar a mercats tan madurs com Suïssa, Àustria o Dinamarca, o tan llunyans com Hong-Kong. Ens ho explica Teresa Vallès, fundadora i directora general de la marca.

Valor afegit (TV3)
25/02/2015

Extret de http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/teresa-valles-pastoret-de-la-segarra/video/5473111/

27 de febrer: Dia Mundial de les ONG




Oficialment no existeix un dia internacional dedicat a les Organitzacions No Governamentals (ONG), les entitats sense ànim de lucre o a altres organitzacions de la societat civil. Per això s'ha generat la iniciativa World NGO Day,  que treballa amb l'objectiu d'establir un dia internacional oficial en reconeixement a la tasca d'aquestes organitzacions fan arreu del món.

Aquesta reivindicació es realitza avui, el 27 de febrer.

Per a més informació: http://yourngoday.com/


Informació extreta de http://xarxanet.org/internacional/noticies/12-dies-mundials-de-sensibilitzacio-al-2015

Oferta de l'IEI de colles i balls de diables de les Terres de Ponent




L'Oferta Cultural de l'Institut d'Estudis Ilerdencs inclou en l'actualitat, pel que fa a colles i balls de diables, 10 de les entitats de les Terres de Ponent d'aquesta tipologia. Són aquestes:

El catàleg

L'Oferta Cultural de l'IEI és un catàleg amb prop de 400 grups d’una trentena de sectors artístics i culturals de les terres de Lleida: Animació i cercaviles, àpats de festa, bandes de música, cantautors, castellers, cinema, cobles...

L’existència de l’Oferta Cultural té dues raons de ser bàsiques: que els principals beneficiaris són joves (artistes, actors, creadors…) de les comarques de Lleida, d’edats compreses entre els 20 i 30 anys; i que, amb el suport de la corporació, els ajuntaments i els consells comarcals poden oferir un producte artístic i de qualitat.




dijous, 26 febrer de 2015

El DIA DEL GRALLER 2015 ja té dates!




Enguany el Dia del Graller, organitzat per la Coordinadora de Grallers de Vilafranca del Penedès, tornarà a farcir d’actes dos caps de setmana d’abril, del 17 al 19 i el 25 i 26.

Ben aviat es publicarà el programa d’actes complert de la 22a edició, tot i que ja podeu anotar-vos a l’agenda el diumenge dia 19 com a concert central de les colles de grallers a la plaça Sant Joan.

El Dia del Graller

Des de l’any 1994 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller.

El Dia del Graller és ja una data assenyalada en el calendari festiu vilafranquí i també dins l’àmbit nacional. Aquesta festa constitueix actualment un lloc de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya.

Té lloc durant un cap de setmana del mes d’abril, durant el qual Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. El programa d’actes presenta un seguit d’esdeveniments fixos any rere any: l’homenatge a algun graller, institució o luthier que hagi destacat en la seva trajectòria, la cercavila amb el convidat de pedra, el ball, el concert de les colles participants i, darrerament, la fira de luthiers.

A més, el Dia del Graller té altres actes més puntuals com ara presentacions de llibres, de treballs discogràfics, de nous conjunts instrumentals com gralla i orgue o gralla i piano, entre altres. 


Per a més informació: http://www.grallersdevilafranca.cat/

20 de maig, DIA SENSE MÚSICA




L'IVA actual per la música en viu està a un 21%, tres vegades més alt que a la mitjana dels països de la Unió Europea. Diverses associacions reivindiquen des d'ahir el dret que els impostos en cultura siguin més raonables. 

El 19 de febrer a la sala Barts es va presentar una campanya de protesta per l'IVA que recau sobre les activitats culturals, concretament sobre la música en viu. Un dia sense música és el títol amb què s'ha presentat. Durarà tres mesos i inclourà diverses accions, amb les quals es vol mobilitzar tots els afectats, des dels empresaris fins als consumidors, passant pels artistes i grups.

El 20 de maig serà l'última acció de la campanya, i es preveu tancar totes les sales de concert i espais on es fa música en viu per protestar contra l'impost, que es considera exagerat. De moment moltes sales han pogut canviar les dates dels concerts programats per aquell dia. Joan Manuel Serrat ha anunciat que el concert que tenia programat en aquella data a Madrid el farà el dia anterior, el 19 de maig.

Des del 2012 l'Estat Espanyol té l'IVA més alt de la Unió Europea en cultura, que arriba al 21%, en front de França (5,5%), Holanda (6%) o Portugal (13%). En aquests països també hi va haver una forta pujada de l'impost, però van rectificar al cap de poc temps d'haver-ho fet.

Txema Arnedo va publicar el Manifest d'Un Dia Sense Música, on es reivindica el caràcter universal de la música, l'aportació social i cultural dels concerts en directe, els drets dels petits empresaris i emprenedors del sector i els drets dels consumidors. Des d'aleshores s'han adherit al manifest l'Associació de Promotores Musicales (APM), Asociación Estatal de Salas de Música en Directo (ACCES), La Noche en Vivo - Asociación de Salas de Música en Directo de Madrid (LNEV), l'Associació de Professionals Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Asociación de Representantes Técnicos del Espectáculo (ARTE), l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Musika Industriaren Elkartea (MIE) i Asociación de Salas Privadas de Música en Directo de Euskal Herria.


Imatge extreta de http://laextra.mx/regresa-el-dotor-abdiel-con-su-microfono-abierto/

Informació extreta de http://www.enderrock.cat/noticia/10027/maig/dia/sense/musica

dimecres, 25 febrer de 2015

El Departament de Cultura constitueix el Consell de l'Associacionisme Cultural




El Consell de l’Associacionisme Cultural, el màxim òrgan consultiu del Departament de Cultura pel que fa a la cultura popular, dinamització sociocultural i l’associacionisme cultural, va celebrar el passat dissabte 21 de febrer la seva sessió de constitució formal, en un acte que va estar presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

A la reunió, celebrada  a l’Ateneu Barcelonès, hi va assistir un representant de cada una de les les associacions, federacions i confederacions de caràcter nacional que pertanyen a l’àmbit de la cultura popular i tradicional, la dinamització sociocultural i l'associacionisme cultural de Catalunya. Durant la reunió de constitució, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar que l'associacionisme cultural "té un caràcter qualitatiu vinculat a la configuració de la identitat, del sentit de pertanyença, de la cohesió social del país" i va posar de relleu "la seva voluntat de sumar i construir un país des de la cooperació". Per a Mascarell, les associacions culturals "representen un element fonamental per a la configuració del país, són un clar element d'universalització per a la cultura catalana i per al seu patrimoni, i tenen una voluntat permanent de treball cooperatiu". En aquest sentit, va dir, "Richard Sennet diu que en el món actual és bàsic el treball cooperatiu. Sempre penso que l'associacionisme cultural fa anys que ho sap i ho practica". Per tot això, el conseller de Cultura va voler expressar "el meu agraïment a les associacions per contribuir a construir una societat més culta". 

En el marc d’aquesta sessió constituent, el Departament de Cultura va presentar una nova eina de gestió on line per facilitar a les entitats poder complir amb les imposicions tributàries a què les obliga la reforma fiscal aprovada pel Ministeri d’Hisenda, després de les diferents sessions informatives sobre aquesta legislació que el Departament ha fet a diferents localitats catalanes al llarg dels darrers mesos.

El Govern va aprovar la creació del Consell de l’Associacionisme Cultural el passat novembre per tal de donar veu a tots i cada un dels 32 sectors de la cultura popular i l’associacionisme que hi estan integrats:
 
Àmbit de la festa i l'artesania: 
1. Associació Catalana de Puntaires.
2. Federació Catalana d'Entitats Catifaires.
3. Federació Catalana de Pessebristes.
4. Federació Catalana dels Tres Tombs.

Àmbit de l'ateneisme cultural: 
1. Associació Cultural XarxAteneu.
2. Federació d'Ateneus de Catalunya.

Àmbit dels castellers i falcons: 
1. Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
2. Federació de Colles de Falcons de Catalunya.

Àmbit dels centres d'estudis: 
1. Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.
2. Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Àmbit del cant coral: 
1. Corals Joves de Catalunya.
2. Federació Catalana d'Entitats Corals.
3. Federació Catalana de Pueri Cantores.
4. Federació de Cors de Clavé.
5. Moviment Coral Català.
6. Federació Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

Àmbit de la música: 
1. Federació Catalana de Societats Musicals.

Àmbit de la dansa: 
1. Associació Agrupament d'Esbarts Dansaires.
2. Associació Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.
3. Confederació Sardanista de Catalunya.
4. Associació Obra del Ballet Popular.
5. Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
6. Agrupació de Colles del Ball de Gitanes del Vallès.

Àmbit dels diables, bestiari i trabucaires: 
1. Associació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya.
2. Federació de Diables i Dimonis de Catalunya.
3. Bestiari, Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Àmbit dels gegants i nans: 
1. Associació Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Àmbit del teatre: 
1. Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya.
2. Coordinadora de Pastorets de Catalunya.
3. Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.

Àmbit del cinema i la fotografia: 
1. Federació Catalana de Cineclubs.
2. Federació Catalana de Fotografia.

El consell pren el relleu de l’antic Consell de la Cultura Popular i Tradicional, que, a banda dels representants del Departament de Cultura, estava format per 14 experts. Amb la nova composició, ara més extensa, el nou Departament de Cultura té la voluntat d’aplegar en l'òrgan consultiu els representants de totes les vessants de l’associacionisme cultural, estretament vinculat amb l’àmbit de la cultura popular catalana. D’aquesta manera es vol que les diferents associacions, federacions i confederacions hi tinguin veu directa.   


El nou Consell elaborarà estudis, informes i dictàmens sobre els seus àmbits, dins la seva tasca de prestar assessorament tècnic al Departament pel que fa al foment i la protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural. També podrà donar suport i col·laborar amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts en l'elaboració dels informes, estudis i dictàmens que hagi d'emetre aquesta entitat i que afectin l'àmbit de la cultura popular i tradicional i l'associacionisme cultural i, especialment, en l'informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts de Catalunya.

El Consell de l’Associacionisme Cultural està presidit pel director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura.



Tàrrega editarà material pedagògic per divulgar a les escoles targarines els exponents de la cultura tradicional de la ciutat




L’Ajuntament de Tàrrega ha signat un conveni amb l’Associació Cultural Guixanet i el Servei Educatiu de l’Urgell per impulsar la divulgació de la cultura popular local entre les escoles de la ciutat. L’acord es tradueix en una aportació municipal de 3.000 euros destinats a l’edició de material pedagògic basat en la iconografia dels elements folklòrics targarins com gegants, capgrossos, nans, coreografies i figures del bestiari. Aquestes eines educatives, adreçades a alumnes d’infantil i primària, també explicaran l’origen de les festes i tradicions. La finalitat és difondre entre els més joves el patrimoni folklòric de Tàrrega, el qual ha experimentat un fort auge d’uns anys ençà, “així com fomentar el sentiment de pertinença de les noves generacions vers els costums genuïns i identificadors de la ciutat”, apunten els portaveus de Guixanet. 

El material pedagògic que es farà arribar a les escoles a través del Servei Educatiu de l’Urgell seran quaderns, manualitats i vestuari basats en la cultura tradicional de Tàrrega. Així mateix, i de forma gradual, els centres educatius comptaran amb rèpliques en miniatura de figures com L’Àliga, Lo Tossino o els Cavallets. En paral·lel, els docents rebran també formació per ampliar els seus coneixements sobre aquestes manifestacions culturals i transmetre-les així a l’alumnat. A la llarga, “es pretén garantir el relleu generacional perquè aquests costums perdurin en el temps”, afirmen des de Guixanet. Per la seva part, l’alcaldessa Rosa Maria Perelló ha lloat la tasca de les entitats locals de cultura popular, “que han contribuït a forjar un imaginari col·lectiu singular i integrador”. 

L’Associació Cultural Guixanet, amb 12 anys de trajectòria, esmerça esforços a perpetuar la cultura popular targarina a través dels més joves. Així, publiquen regularment una sèrie de contes basats en tradicions locals explicades per personatges del folklore autòcton. També han creat un nou atractiu per a la Festa Major de Maig anomenat Eixideta amb els més petits com a protagonistes. En la mateixa línia s’emmarca la formació del grup infantil de percussió Targalets, que debutaren l’any passat amb èxit. 


Fotografia: L’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, i la directora del Servei Educatiu de l’Urgell, Teresa Vilalta, han signat l’acord amb membres de l’Associació Cultural Guixanet, a la imatge amb el Nan Guantxo

Informació extreta de http://www.radiotarrega.cat/Noticia_detall_1/_WbG8NZvDIQSz5ZCWLd7Aalj-AIgRUMkg1tCbgxZ9PODWWXST_sH5N5Orw6KnSFDU

Llibres: 'AQUESTA MULASSA ÉS MASSA!', de Míriam Culleré i David Rovira (Els contes de la Festa Major de Valls, núm. 1)




En aquesta ocasió presentem la Mulassa de Valls, una de les figures més estimades de la festa major vallenca. En aquest conte, una escriptora i un dibuixant de Valls, Míriam Culleré i David Rovira, fabulen al voltant de la incorporació d'una mula enjogassada i balladora a la família del nostre bestiari festiu. Visca la festa major!

Inclou una fitxa tècnica amb totes les dades bàsiques sobre la Mulassa de Valls.

Dues tipologies textuals, totes les edats.





Míriam Culleré i David Rovira

Míriam Culleré Pié va néixer fa 38 anys a Valls i va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa en l’àmbit de les polítiques de joventut i el seu temps lliure el dedica a passar hores amb els seus fills ajuntant veritats i mentides, rodes de bicicleta, nines repintades i contes inventats.

David Rovira Ripoll va néixer fa 32 anys a Tarragona i va estudiar art gràfic a l’escola Joso de Barcelona. Actualment, està treballant en el camp de la il·lustració infantil, explorant nous mons ajudat per la seva princesa i un llapis màgic.

Dades bibliogràfiques
  • Preu: 7,50€
  • Col·lecció: Els contes de la Festa Major de Valls, núm. 1
  • ISBN: 978-84-9034-263-3
  • Nombre de Pàgines: 32
  • Nombre d'il·lustracions: 19
  • Mides: 24 x 17 cm
  • Enquadernació: En rústica
  • Data primera edició: Octubre del 2014
Fes-ne un tastet


Extret de http://www.cossetania.com/aquesta-mulassa-es-massa-1669

LA PASSIÓ DE CERVERA 2015 aixeca el teló




La Passió de Cervera aquest diumenge 1 de març estrena la temporada de Passions a Catalunya amb canvis renovadors i un únic text que compleix ja el seu 75è aniversari que es representarà únicament en llengua catalana.

 La incorporació d’un nou director ha emocionat a tots els actors i actrius que omplen a vessar el teatre amb assajos iniciats als voltants de Nadal i que estan a punt de finalitzar el seu recorregut amb l’estrena de la temporada. Entre vestuaris es pot copsar l’essència d’una tradició arrelada a Cervera des de fa més de 500 anys i que de cap manera veu el seu final, perquè generacions i generacions s’apleguen al voltant dels decorats per omplir un escenari dels més grans d’Europa. Entre aquests personatges encara es poden trobar autèntics apassionats que segueixen la Passió de Cervera des del seu primer dia de representació i que actualment acumulen un plegat d’anys i anècdotes, després d’aquests 75 anys interpretant el text escrit per Emili Rabell i Josep M. Sarrate.

Les noves generacions d’actors també se senten plenament emocionades al voltant d’aquest nou director, Jordi Purtí, que va iniciar-se com a actor en la companyia “Els Joglars” i que ha estrenat ja de manera professional 64 obres reconegudes amb premis i distincions nacionals i internacionals. Aquest any reconeixen que estan treballant molt i que fan nombrosos assajos per tal d’aprendre’s tots els canvis que ha endegat el nou director.




Realment, 75 anys és una data important de commemorar. Per això, el Patronat de la Passió ho vol celebrar amb tothom qui vingui a veure l’espectacle i han fet ja un munt de canvis per acollir tots els visitants. “L’acolliment de l’espectador és essencial per a nosaltres”, segons ens comenta el president, Xavier Cañabate, que assenyala que han rehabilitat nous espais per encabir el públic que esperen aquesta temporada. A més destaca altres novetats com: nous serveis sanitaris, una botiga renovada i l’edició d’una ampolla de cava commemorativa del 75è aniversari que es podrà adquirir de manera exclusiva i en edició limitada al Gran Teatre de La Passió, el els set dies de representacions. Pel que fa a l’espectacle s’ha renovat material tècnic, algun element d’escenografia i s’han realitzat innovacions en coordinació tècnica. “Tot això gràcies a un gran nombre d’hores de voluntariat de persones que realment senten en pròpia pell aquesta tradició cultural representativa del món Passional del nostre país” tal com vivament ens comenta.

Recordeu que podeu comprar les entrades i fer qualsevol consulta tant per telèfon: 608 78 10 12, correu electrònic: info@lapassiodecervera.com o per la pàgina web: www.lapassiodecervera.com

No deixeu escapar l’oportunitat de celebrar aquests 75 anys de La Passió de Cervera els quals no es tornaran a repetir.

75è Aniversàri de les Representacions de La Passió de Cervera (1940 – 2015)
Dates de representació:
  • MARÇ: 1, 8, 15 i 22
  • ABRIL: 3 (Divendres Sant), 12 i 19 d’Abril
Horari: Tots els diumenges de 10 a 14h i el 3 d’abril (divendres Sant) de 16 a 20h.

Per a més informació: www.lapassiodecervera.com/

dimarts, 24 febrer de 2015

ARRIS.CAT · Joves amb empenta




Arris.cat és un bloc creat pel periodista Roger Vilaseca Porta que vol mostrar els joves amb empenta que, en comptes de marxar a l'estranger, es queden a Catalunya per muntar els seus propis negocis.

En el seu interior pots gaudir de les següents entrevistes:

Extret de http://arris.cat/
 

La Xarxa Cervera, amb la Companyia La Bleda, aquest diumenge al Teatre del Casal




La Princesa Bleda ha perdut el seu tresor. Avui, que ha vingut tanta gent a veure-la, i no els el pot mostrar! Amb la il·lusió que li feia! Ep: l’ha perdut… o li han pres? Potser li ha robat el gripau blau? Ja se sap que els prínceps tenen els dits llargs!

La Princesa Bleda emprèn un viatge per recuperar el seu tresor. El trobarà, però en un lloc ben diferent al que s’havia imaginat. I és que el seu tresor és ben diferent a com ens l’havíem imaginat…


Per a més informació: https://ca-es.facebook.com/LaXarxaCervera

El Paranimf de la Universitat s'omple amb el concert d'intercanvi de la Coral Infantil Nova Cervera i l'Orfeó Lleidatà






El passat diumenge dia 22 de febrer, el Paranimf de la Universitat de Cervera va omplir-se de gom a gom per acollir el concert de clausura de la primera part de l’intercanvi que enguany duen a terme el Cor Infantil de l’Orfeó Lleidatà i la Coral Infantil Nova Cervera, i que aquest cop va tenir lloc a la nostra ciutat, amb la Coral Infantil Nova Cervera com a organitzadora de l’esdeveniment.

Cal destacar que ambdues formacions corals infantils (que formen part del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya), gaudeixen d’una llarga trajectòria, ja que en el cas del Cor Infantil de l’Orfeó Lleidatà, que en aquesta ocasió va estar representat pels grups de Vailets i Xiquets, dirigits actualment per Maria Berenguer i Anna Borrego, va esdevenir la primera entitat coral infantil de la demarcació de les terres de Lleida, ja que va fundar-se l’any 1958 de la mà d’Antoni Virgili Farrà, i pel que fa a la Coral Infantil Nova Cervera, que els seus inicis es remunten a l’any 1970, al llarg d’aquest any 2015 celebrarà el seu 45è aniversari.

Al llarg de la jornada d’aquest diumenge, els cantaires lleidatans (que havien arribat en tren a la nostra ciutat) van poder visitar-la (tot gaudint d’un passeig-caminada pel Carreró de les Bruixes i pel casc antic), van poder participar en els jocs de cucanya que havien preparat els cantaires del grup de grans de la coral cerverina a l’interior dels patis de la Universitat, i després del treball coral conjunt entre ambdues formacions, van estar acollits a dinar a les cases dels cantaires dels grups de petits i mitjans de Cervera, esdevenint una fantàstica experiència a nivell de creixement personal i humà.

A la tarda va tenir lloc el concert conjunt al Paranimf, on totes dues formacions van mostrar el treball coral realitzat en els darrers mesos, tant per part de cadascuna de les corals com de repertori comú, que va permetre mostrar a tot el públic present, que les corals infantils són una eina fantàstica d’educació musical i humana.

El proper mes de març es durà a terme la segona part de l’intercanvi a la ciutat de Lleida, que tant els cantaires de la Coral Infantil Nova Cervera com els de l’Orfeó Lleidatà ja estan esperant amb candeletes!


Informació i imatges facilitades per la Coral Infantil Nova Cervera, coralinfantilnovacervera@gmail.com

Calaf organitza la 2a FIRA DE LA BIOMASSA per al darrer dissabte de febrer




Les empreses del sector de la biomassa i totes aquelles persones interessades en aquesta energia tenen una cita a Calaf el proper dissabte 28 de febrer. Es tracta de la 2a Fira de la Biomassa, una activitat organitzada per l'Ajuntament i amb el suport de la Diputació. 

Durant tot el matí, a la plaça dels Arbres, es podran visitar els estands de les empreses del sector, així com dues exposicions: “El recorregut de la biomassa” i “Calaf renovable i sostenible”. A més, a les 10.00 i a les 12.00 hi haurà demostració d'estelladores; a les 11.00, demostració de construcció de fusta amb encaixos; i a les 12.15 h, contes sostenibles per a la mainada. 

Una matinal que acostarà els visitants al món de la biomassa, als productes i a la maquinària que s'hi relacionen. Totes les activitats són gratuïtes.


Informació extreta de http://www.calaf.cat/actualitat/noticies/calaf-organitza-la-2a-fira-de-la-biomassa-per-al-darrer-dissabte-de-febrer.html

'Festes, cultura popular i cohesió social', d'Adrià Pujol Cruells





La revista 'Canemàs', que edita l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, en el seu número 6 (2014), incloïa aquest article de l'antropòleg i escriptor Adrià Pujol dedicat a la influència de les festes i la cultura popular en la cohesió social dels territoris.