diumenge, 29 març de 2015

El Ball de Diables de Vilanova presenta dimarts la renovació dels seus vestits

 


El Ball de Diables de Vilanova presentarà dimarts el projecte de renovació del seu vestuari. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a la biblioteca del Museu Víctor Balaguer, on es troben en custòdia vestuaris històrics del Ball de Diables. 

La colla donarà a conèixer l’artista que dissenyarà els nous vestits, els accessoris i la imatge del Ball de Diables. De la mateixa manera que els artistes que l’han precedit, Enric Cristòfol Ricart, Armand Cardona Torrandell, Joaquim Budesca Català i Pep Duran Esteva, es tracta d’un artista vilanoví de gran renom i reconeixement internacional, amb una influència molt característica del Mediterrani i la mitologia que l’envolta.

Degut al desgast i deteriorament de 10 anys d’ús, la colla s'ha vist obligada a renovar el vestuari. Aquest projecte de renovació s’allargarà dos anys, fins que puguin desvetllar el seu disseny final i fer-ne l’estrena per la Festa Major de l’any 2016. Seran dos anys d’intensa feina per a l’elaboració dels vestits, estris, accessoris i la nova imatge gràfica de la colla. També seran dos anys en que hi haurà diversos actes i celebracions al voltant d’aquesta renovació del vestuari.


Informació extreta de http://www.eixdiari.cat/cultura/doc/54060/els-diables-de-vilanova-presenten-dimarts-la-renovacio-dels-seus-vestits.html

dissabte, 28 març de 2015

L'Ajuntament de Solsona demana al ministre de l'Interior que es retracti sobre el Carnaval o dimiteixi

 
 
 
L’Ajuntament de Solsona ha aprovat per unanimitat una moció en defensa del Carnaval i l’honorabilitat de la ciutat que demana al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que es retracti de les acusacions formulades davant dels mitjans sobre la festa solsonina, que va qualificar d’“infàmia”, a més d’atribuir a l’alcalde unes declaracions que no havia pronunciat. En cas que no ho faci, el Ple insta el ministre a dimitir.  
 
Un mes després de l’esclat de la polèmica per l’escenificació televisada de l’arribada del Rei Carnestoltes, el darrer Ple ordinari del mandat al consistori solsoní va donar llum verd ahir a una moció consensuada per tots els grups municipals que denuncia la manipulació interessada que es va fer del cas per part de sectors unionistes. 
 
Per primera vegada, l’Ajuntament demana la dimissió d’un alt càrrec de l’Estat. L’alcalde, David Rodríguez, retreu al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que emetés una opinió pública sobre els fets sense haver contrastat la informació amb els responsables polítics de la ciutat, i que donés per vàlid el fals cartell del Carnaval que convidava a matar espanyols. 
 
Tot i que Rodríguez va intentar posar-se en contacte amb la presidenta del PP de Lleida abans el partit no emprengués accions, els responsables populars “van preferir tirar pel dret”, segons denuncia el batlle. D’aquí que David Rodríguez insinuï que “la voluntat real de tot això no té res a veure ni amb el Carnaval ni amb Solsona, sinó amb l’interès d’utilitzar l’afer com una estratègia política per desacreditar l’independentisme”.  
 
D’altra banda, el Ple ha acordat també en aquesta moció instar al sindicat Manos Limpias i Societat Civil Catalana que retirin les seves acusacions envers la ciutat i la festa per reparar l’honorabilitat del municipi. Ambdues entitats van presentar sengles denúncies. 
 
El mateix text aprovat ahir denuncia la “manipulació interessada” que es va fer de la paròdia de l’arribada del Rei Carnestoltes per part de diversos mitjans de comunicació espanyols, especialment del diari La Razón  i el canal de televisió 13TV, entre d’altres. Per això se’ls demana que també es facin ressò del resultat de la investigació policial i judicial sobre l’autoria del fals cartell quan es tanqui el cas. 

Arribar al fons de la qüestió 

Igualment, es reclama als tribunals que arribin al fons de la qüestió i que adoptin les mesures corresponents contra l’autor del cartell de missatge condemnable, del qual es van desvincular tant l’Associació de Festes com el propi Ajuntament des de bon principi. En aquest sentit, el consistori s’ha personat en la causa oberta.  
 
El grup municipal de CiU comparteix plenament el contingut de la moció, ja que va decidir que calia defensar el Carnaval en el moment que “va patir l’agressió totalment desproporcionada dels mitjans de comunicació i fins i tot del ministre”, tal com destaca el seu portaveu, David Manzano. A més, “l’honorabilitat de la ciutat havia quedat tocada”
 
Amb tot, en la sessió plenària Manzano va fer palès el malestar de la seva formació per la manera com es va gestionar internament aquesta moció, ja que tot i que feia tres setmanes que se’n parlava, “s’ha volgut consensuar políticament a corre-cuita” els últims dies, sense que hi hagi hagut suficient temps per debatre-la entre tots els regidors. CiU és del parer que l’executiu actua més de cara al ressò que en puguin fer els mitjans de comunicació.   
 
Per a la regidora socialista, Encarna Tarifa, “tota la ciutat ha de fer pinya al voltant d’aquest assumpte”. Tarifa va manifestar en el Ple la “indignació de la gent del PSC pel fet que a les xarxes socials i en alguns mitjans persones xenòfobes hagin abocat barbaritats sobre el Carnaval”. Per això la regidora considera prioritari que s’arribi al final de la investigació sobre l’autoria del polèmic cartell.



La Colla Jove Xiquets de Tarragona engega el projecte JOVESCOLA






Aquesta setmana la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha engegat el projecte JOVESCOLA, un projecte innovador que pretén apropar el món casteller per diverses escoles del territori. Mitjançant tallers adaptats per les diferents etapes educatives, es vol donar a conèixer amb més profunditat què són els castells i què es fa en una collamés enllà del que es veu des de fora.

L'objectiu principal del projecte és el de presentar la Colla Jove als infants, nens, adolescents de Tarragona i rodalies. Però a més, del que es tracta és que els infants entenguin els Castells, conèixer els diferents grups de la colla (canalla, gralles, equip mèdictransmetre els valors castellers. I per aconseguir això, s'ha creat materials adaptats per cada etapa (EI, EP, ESO...) tot aplicant les noves tecnologies (TAC) en el desenvolupament del taller.

Els tallers es realitzaran d'una manera diferent a la qual estem acostumats. Es vol que els nens es diverteixin fent les activitats, aprenguin i sobretot, transmetre la passió castellera i la passió per la Colla Jove. I per aconseguir això amb més efectivitat, s'han creat diversos materials didàctics que acompanyaran les explicacions teòriques.

El projecte pretén arribar a totes les escoles i instituts que ho demaninajustant-se al màxim a la seva demanda i a aquells aspectes que més volen treballar, podent així arribar a fer una xerrada per trimestre o podent arribar a desenvolupar projectes molt més grans els quals també estan citats dins d'aquest.


Informació extreta de http://www.collajove.cat/354/tret/de/sortida/del/jovescola

'Un proverbi és l'enginy d'un de sol i la saviesa de tots': ELS REFRANYS SOBRE BRUIXES (II)




D
De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases i tretze bruixes.
Divendres és fill d'una bruixa, per això arruixa.
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts.

E
El gall blanc crida les bruixes.
El ric tornat pobre, o metge, o bruixot, o alcavot.

F
Fer córrer la bruixa.
Ficar-s'hi la bruixa.
Fort com un all bruixat.

L
La beata bruixa amaga el peu i mostra la cuixa.
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa.
Les bruixes són a l'ampolla.
Les bruixes són a les bótes de vi.
Les bruixes són al celler.
Les bruixes van a missa només els dilluns.
L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot.
L'òliba viu amb les bruixes i els bruixots.

M
Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot.


Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana
Joan Soler i Amigó · Roser Pubill
Ed. Pòrtic, 2014


Imatge extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/2014/10/un-grapats-de-bruixes-preparades-per.html

La filòloga ebrenca Mònica Sales s’emporta la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular




La 30a edició dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig ja té guanyadors, tant en la categoria absoluta, que aquest any augmenta la dotació a 5.000 euros, com en les categories infantils i juvenils adreçades a alumnes des d’ESO a Batxillerat.

La filòloga de Jesús (Baix Ebre) Mònica Sales de la Cruz, de 31 anys, ha estat distingida amb la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular pel treball ‘Quan les revistes Conten Rondalles’.

Els Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular han esdevingut una important eina per a la recuperació i divulgació d’un patrimoni cultural amenaçat de caure en l’oblit. L’organització també ha editat enguany un col·leccionable, ‘Dotzena de frare’, on es presentaran cada any materials d’un folklorista o estudiós de la cultura popular, el primer dels quals serà Manuel Milà i Fontanals.


L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc avui a la nit al Teatre Armengol de Bellpuig, en el marc d’una vetllada literària organitzada per l’Ajuntament i durant la qual es  presentarà el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat i el llibre recull amb els treballs dels premis de les categories infantil i juvenil de les darreres tres convocatòries.

Coincidint amb l’acte d’enguany, l’organització ha editat també un col·leccionable ‘Dotzena de frare’ on es presentarà cada any materials d’un folklorista o estudiós de la cultura popular. El primer serà Manuel Milà i Fontanals.
L’Ajuntament de Bellpuig convoca anualment  el Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, que també compta amb el patrocini del Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.


divendres, 27 març de 2015

Gaudeix d'un Divendres Sant a Cervera ple de Passió








La Passió de Cervera prepara un Divendres Sant ple a vessar d’activitat:
  • Dia de la Comarca de la Segarra: on tothom que sigui resident de la comarca podrà veure la representació al preu especial de 15 € l’entrada.
  • Mercat de la Passió: amb el suport de la Paeria de Cervera, el Patronat de la Passió organitza un mercat de productes artesanals i d’arrel tradicional en el Passeig Jaume Balmes (situat davant del Gran Teatre de la Passió), aquest mercat vol que sigui una cita específica que de forma continuada els divendres Sant de Passió facin gaudir al visitant d’una activitat que complementi la seva visita a la representació de La Passió de Cervera, en aquest mercat podrem trobar tot de productes de la zona elaborats de forma tradicional i contarà amb més de 20 paradistes.
  • Pack especial Marc Màrquez: el pack turístic que s’ofereix habitualment amb dinar i recorregut turístic per Cervera, aquest dia inclou a més d’una explicació de Cervera i les seves tradicions la visita a l’espai expositiu Marc Màrquez del Museu Comarcal de Cervera.
Realment 75 anys és una data important de commemorar. Per això, el Patronat de la Passió vol celebrar-ho de la millor manera possible i per aquest motiu està immers en una activitat frenètica, perquè a totes aquestes activitats assenyalades cal sumar-hi que l’espectador podrà gaudir de dues exposicions en la recent inaugurada sala d’exposicions del Gran Teatre de la Passió, la exposició permanent: “La Passió Històrica de Catalunya. Teatre, Sentiments i Tradició” i l’exposició temporal cedida per l’Institut del Teatre de Barcelona “Adrià Gual. L’Escenògraf de la Modernitat” que es podrà visitar fins el dia 19 d’abril.

La Passió de Cervera està en immillorables condicions, amb nova direcció artística de Jordi Purtí, nous actors i actrius i un munt d’activitat que la situen en el primer lloc dins del món Passionari de Catalunya, fent-se valer com la Passió més antiga que continua representant-se en el nostre país i com la representant del Patrimoni Cultural i Immaterial de les Passions de Catalunya i Andorra.

Recordeu que podeu comprar les entrades i fer qualsevol consulta tant per telèfon: 608 78 10 12, correu electrònic: info@lapassiodecervera.com o per la pàgina web: www.lapassiodecervera.com

No deixeu escapar l’oportunitat de celebrar aquests 75 anys de La Passió de Cervera els quals no es tornaran a repetir. 


Informació facilitada per premsa@lapassiodecervera.com

Arriba el bon temps!




Terrasses i quioscos comencen a situar-se de manera estratègica pels carrers i places de la ciutat. Un senyal inequívoc de què arriba el bon temps.


Imatge: Sala Florensa, 24 de març de 2015

El 'Cafeïna Tour' (Lleida Televisió) es va emetre dimecres des de Cervera


Anem a Cervera amb el Cafeïna Tour i coneixem la capital de la Segarra, els seus costums, cultura, associacions, música, patrimoni, la seva gastronomia i els seus vilatans.


Extret de http://lleidatelevisio.xiptv.cat/cafeina/capitol/cafeina-tour-des-de-cervera-capitol-1782

dijous, 26 març de 2015

31 colles posaran els primers pilars per donar el tret de sortida a les obres de construcció del MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA




El món casteller es trobarà a Valls per protagonitzar l´inici de les obres del Museu Casteller de Catalunya que tindrà lloc demà divendres 27 de març a partir de les 7 de la tarda en l´entorn de la plaça del Blat. En memòria de les víctimes de l´accident de dimarts de l´avió Airbus-320 que volava entre Barcelona i Düsseldorf, l´acte s´iniciarà amb un emotiu minut de silenci per expressar el condol i la solidaritat de tot el món casteller. A més, com a mostra de dol, l´acte no inclourà els parlaments oficials de les autoritats programats inicialment i, a conseqüència dels fets esdevinguts, el president de la Generalitat, Artur Mas, no hi podrà assistir.

D´aquesta manera, l´acte es concentrarà només en l´apartat popular i casteller, d´una manera especial amb l´enlairament simultani de 31 pilars que marcaran de manera simbòlica l´inici de les obres de construcció del Museu Casteller. En concret, hi prendran part: 
  • la Colla Joves Xiquets de Valls, 
  • la Colla Vella dels Xiquets de Valls,
  • Castellers de Vilafranca, 
  • Xicots de Vilafranca,
  • Colla Jove Xiquets de Vilafranca,
  • Xiquets de Tarragona, 
  • Colla Jove Xiquets de Tarragona, 
  • Xiquets del Serrallo, 
  • Castellers de Sant Pere i Sant Pau, 
  • els Castellers de Barcelona, 
  • els Castellers de Sants, 
  • els Bordegassos de Vilanova, 
  • els Xiquets de Reus, 
  • els Nens del Vendrell, 
  • els Minyons de l´Arboç, 
  • els Castellers de Terrassa, 
  • els Castellers de Sabadell, 
  • la Colla Jove de Castellers de Sitges, 
  • els Brivalls de Cornudella, 
  • els Xiquets d´Alcover, 
  • els Castellers d´Altafulla, 
  • els Castellers de Sant Vicenç, 
  • els Encantats de Begues, 
  • els Torraires de Montblanc, 
  • els Xiquets de Cambrils, 
  • els Xiquets de Vila-seca,  
  • els Castellers de les Roquetes, 
  • los Xics Caleros, 
  • els Carallots de Sant Vicenç, i 
  • els Ganàpies de la UAB.  
A l´acte també s´hi ha volgut sumar la Muixeranga d´Algemesí del País Valencià i la Moixiganga de Tarragona, antecedents dels actuals castells. 

A més, tot i que no aixecaran pilars, també han confirmat que assistiran representants de les juntes directives dels Minyons de Terrassa, Capgrossos de Mataró, Castellers de Badalona, Castellers d´Esparreguera, Castellers de Sant Feliu i Sagals d´Osona.

L´acte, que serà conduït i presentat pel periodista Xavier Grasset, tindrà també com a protagonistes als enxanetes que, en representació de totes les colles de la Coordinadora de Colles Castelleres, dipositaran en el recinte on s´alçarà el Museu Casteller els escuts distintius de cada agrupació. També hi prendrà part el grup de grallers de Valls, Bufalodre, prestigiosa formació de música popular en actiu des de 1994, que interpretarà diverses peces del repertori casteller.

Descarregar dossier informatiu del projecte executiu del Museu Casteller


Imatge extreta de http://www.teinteresa.es/catalunya/tarragona/Museu-Casteller-Valls-Semana-Santa_0_1111690890.html

Informació extreta de  http://www.valls.cat/default.asp?web=titulars&tipus=asp&id=3701

POPULÀRIA, a Figueres, 28 i 29 de març · Jornades de Cultura Popular i XXXIII Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya




El dissabte 28 de març les entitats de Figueres protagonitzaran la Jornada de la Cultura Popular a la Rambla i el diumenge 29 la ciutat acollirà la XXXIII Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya, organitzada per la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya.

Si voleu saber què fan i com es preparen els geganters, els castellers, els sardanistes, els músics que toquen instruments tradicionals i els dansaires que les ballen o com es vesteixen els hereus i pubilles el dissabte 28 de març ho podreu veure als tallers que faran les entitats de Figueres al llarg del matí a la Rambla.

I a partir de les 4 de la tarda les entitats faran un cercavila pel centre de la ciutat aprofitant les diferents places per aixecar castells, ballar danses tradicionals, fer ballar els gegants i totes les demostracions de la important cultura popular de la ciutat de Figueres.

I el diumenge 29 de març la ciutat acull la XXXIII Trobada Nacional de Trabucaires, organitzada per la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, que començarà amb una galejada a la Rambla i posteriorment es desplaçarà, en cercavila, fins el Castell de Sant Ferran per fer-hi la gran galejada que clou la trobada.

Cliqueu aquí per accedir al programa sencer.


Informació extreta de http://ca.figueres.cat/elements/jornades-de-cultura-popular-i-tradicional-xxxiii-trobada-nacional-de-trabucaires-17884/

'DEL CORREBOU AL CORREFOC' · Article d'Adrià Gala a l'entorn del llibre d'Heribert Masana, 'Mercè 79. Els orígens del correfoc'




El Punt Avui inclou en el diari d'avui aquest interessant article d'Adrià Gala a l'entorn del llibre d'Heribert Masana i Soler, 'Mercè 79. Els orígens del correfoc'.

Del correbou al correfoc

Situem-nos a finals dels setanta. L'Ajuntament de Barcelona, en plena transició cap a la democràcia, decideix que la diada de la Mercè (24 de setembre) passi a convertir-se en l'acte central de la nova festa major de la ciutat en detriment del dia de Santa Eulàlia (12 de febrer). En aquest mateix debat, en el qual prenen part il·lustres personalitats com ara Bienve Moya, Premi Nacional de Cultura Popular el 2009, també s'estableix la necessitat de crear progressivament un programa que combini cultura i festa a parts iguals per donar certa volada a la gran festa de la ciutat.

D'aquestes reflexions acaba naixent el 23 de setembre de 1979 la primera concentració de dracs a Barcelona, un acte en el qual van participar mitja dotzena de colles de bestiari de foc i dues més de diables d'arreu de Catalunya, les poques que estaven actives després de la dictadura. Gairebé 36 anys després d'aquella data, Heribert Masana recull en el llibre Mercè 79. Els orígens del correfoc (Emboscall) els testimonis i vivències d'aquella efemèride, una data històrica perquè va ser la primera vegada que es feia una concentració d'aquest tipus i, sobretot, perquè va ser l'origen d'aquesta popular passavila amb guspires i foc.

Masana relata moltes anècdotes divertides de com es va viure aquella primera concentració de dracs, que va omplir de foc i espurnes el centre de Barcelona, de la plaça de Sant Jaume a la de Catalunya. Aquell 23 de setembre va ser el primer cop que les colles –en molts casos formades per persones voluntàries– traslladaven les bèsties de foc tan lluny de la seva població i es van viure moltes peripècies.

Una de les colles participants, de Vilafranca del Penedès, es va deixar els coets a casa, per exemple. La del drac de Vilanova i la Geltrú, capitanejada entre d'altres pel periodista Xavier Capdevila, va tenir un “accident”: se'ls van encendre tots els coets que portaven a la bossa. I el drac de Sant Pere de Ribes (Garraf) va perdre un dels seus tres caps mentre era traslladat del centre de la ciutat al Poble Espanyol, on es va celebrar el sopar de cloenda de la jornada. “Va xocar amb una branca quan el portaven en un camió”, explica Heribert Masana, que destaca la resposta que van tenir els veïns de Barcelona en aquella primera experiència. “El públic estava entregat, tot i que anava vestit de diumenge, sense mocadors ni barrets. En lloc de marxar espantat, va començar a saltar i ballar, sobretot la gent més jove. Va començar el joc entre el bestiari de foc i els participants”, explica l'autor del llibre, que recull diversos articles publicats sobre l'acte a la premsa catalana.

“Els dracs [...] eren els més representatius de Catalunya: de Vilafranca, Olot, Vilanova, la Geltrú, Mataró, Begues, Sant Pere de Ribes i Castellbisbal. [...] I els diables participants havien vingut des de Vilanova, l'Arboç i el Vendrell. El drac és un dels pocs animals que s'han mantingut en aquest tipus de festes populars”, resumia la crònica del diari Avui de l'època.

Un any després (1980) es va repetir la concentració a Barcelona, però ja amb el nom de correfoc. Es desconeix exactament qui es va inventar el nom, i hi ha diverses tesis sobre d'on prové la denominació, però tot indica que va ser el mateix Bienve Moya qui el va patentar per semblança amb el dels correbous. El que sí que se sap del cert és que després de l'èxit de 1979, el “joc” del correfoc es va estendre per tot Catalunya. I s'hi ha quedat. El llibre de Masana es presenta aquesta tarda a La Casa dels Entremesos.


Article extret de http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/836072-del-correbou-al-correfoc.html?cca=1

Obertes les inscripcions a les tradicionals Colònies d'Estiu de La Guàrdia Lada




Aquesta setmana, s'obre el període d'inscripcions de les tradicionals colònies d'estiu del Grup de Colònies Guàrdia Lada, que des de fa més de quaranta anys es duen a terme a la casa de colònies del nucli de La Guàrdia Lada (La Segarra).

Us adjuntem el cartell informatiu d'enguany, per tal que ja pugueu reservar plaça per a les Colònies Guàrdia Lada 2015.


Informació facilitada per coloniesguardialada@gmail.com

dimecres, 25 març de 2015

El CoNCA fa públics els Premis Nacionals de Cultura 2015




El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha donat a conèixer els deu guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2015. Són Josep Maria Cadena; Guillermina Coll; Núria Espert; la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya; la Fundació Privada Espai Guinovart; Francesc Parcerisas; Xavier Pla; Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries; Amèlia Riera, i Jaime Rosales. El lliurament tindrà lloc el proper 17 de juny.

Com en els dos darrers anys, el jurat ha escollit els guardonats sota una única categoria, i amb la seva distinció ha volgut posar de relleu “deu referents que contribueixen a enriquir i enaltir el projecte cultural català, deu exemples a seguir que gaudeixen del reconeixement tant del sector professional com de la ciutadania".




Premis Nacionals de Cultura 2015

El plenari del CoNCA ha distingit el periodista Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935) per la seva dilatada trajectòria en l’àmbit de la crítica d’art, i especialment per la seva contribució a l’estudi, la difusió i l’anàlisi del periodisme gràfic català, des dels autors de les revistes de primers de segle XX fins als més contemporanis. El jurat destaca que els seus estudis vinculen la consciència i l’afirmació de les arrels dels mitjans de comunicació catalans amb la il·lustració. “Més enllà de la seva dimensió periodística, la tasca de Cadena conté una dimensió artística i de tradició que la fan única i essencial en el patrimoni cultural i periodístic català”, afegeix.

Guillermina Coll (Barcelona, 1951) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura per la seva “significativa aportació” a la dansa catalana i al seu ensenyament. El veredicte afirma que ha destacat com a primera ballarina del Liceu; com a solista del Ballet de Valònia i del Reial Ballet de Flandes; com a directora Dart Companyia de Dansa, i com a docent de l’Institut del Teatre. “Coll és un exemple de rigor i creativitat que compta amb el reconeixement del sector i personifica la voluntat de comprendre l’univers de la dansa catalana”.

Per la seva part, Núria Espert (L’Hospitalet de Llobregat, 1935) ha estat distingida com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària de teatre, que ha deixat un “rastre inesborrable” en l’escena teatral catalana i de l’Estat espanyol. “Ànima d’innombrables projectes teatrals, Espert és una de les representants incontestables de la història del teatre català i ha contribuït, entre d’altres, a relligar els grans clàssics europeus teatrals amb els catalans”, ressalta el veredicte.

El CoNCA ha guardonat la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya per la “preservació dels valors” de la festa popular al carrer i per la “capacitat” per afrontar la nova normativa europea sobre l’ús del foc. “La ferma voluntat de formar i acreditar els principals artífexs de la festa ha garantit la pervivència i la seguretat de l’espectacle”, destaca el jurat, per a qui diables i dimonis “s’han consolidat com a expressió viva, dinamitzadora i essencial de la nostra història i de tota la civilització humana en escollir el foc com a element essencial de la seva activitat”.

Quant a la Fundació Privada Espai Guinovart, ha estat premiada per haver esdevingut un centre d’art contemporani “singular” que mostra “els valors del paisatge, de la seva gent i la projecció del món local envers l’universal”. El veredicte destaca que la Fundació “ha vetllat per la presència de l’artista fundador, alhora que ha promogut l’art emergent, convertint-se en un al·licient per al turisme local i la promoció” d’Agramunt. El guardó també vol reconèixer la labor realitzada per la

El jurat ha volgut distingir Francesc Parcerisas (Begues, 1944) per la “rellevància” de la seva poesia, de l’obra traduïda i la seva tasca com a crític literari. El veredicte destaca tant la seva aportació literària com el seu treball al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes entre 1998 i 2004, que “contribuí a consolidar” la institució. “Membre de la generació literària dels anys 70, Parcerisas va assumir part de la responsabilitat de normalitzar la literatura catalana en un moment de gran transició política i cultural en tot l’Estat”, ressalta el veredicte.

El CoNCA ha atorgat el Premi Nacional de Cultura a Xavier Pla (Girona, 1966), director de la Càtedra Josep Pla, per la “sòlida labor” en el camp de la història de la literatura, destacant-ne la publicació de “rellevants” llibres entorn de la figura de l’escriptor. “Xavier Pla rep aquest reconeixement per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica a la creació d’un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps”, afegeix.

Per la seva part, el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha estat distingit per “l’èxit en la tasca de recuperació i difusió” del patrimoni musical popular i tradicional de la Catalunya sud, que reivindica la recuperació de les jotes com a tret cultural tradicional de les Terres de l’Ebre. El jurat assenyala que aquest grup “emblemàtic” amb més de vint anys de trajectòria és “representant d’una realitat dinàmica, inquieta i compromesa, lligada a un territori amb personalitat pròpia”.

Enguany s’ha guardonat Amèlia Riera (Barcelona, 1934) per la seva dilatada i activa carrera artística des dels anys 60 fins a l’actualitat. “Enfront de l’abstracció informal dominant al seu temps, creà un món personal, misteriós i inquietant, d’arrel surrealista i mirada pop des de la perspectiva de gènere, reivindicació en la qual ha estat una pionera de la seva generació”, ressalt el veredicte. “Són clau la reflexió i el qüestionament teòric que Riera va fer de l’art i la sensibilitat que va aportar en un context tradicionalment masculí. Valenta, potent i molt creativa, l’artista barcelonina va fer prova d’una gran personalitat que va saber transmetre a la seva obra”, afegeix.

Finalment, Jaime Rosales (Barcelona, 1970) ha estat premiat per ser un director de cinema que “ha excel·lit en saber transmetre mitjançant la narració audiovisual la complexitat de la vida d’avui, amb tacte i sensibilitat”. El veredicte afegeix que Rosales “ha fet prova d’una gran sensibilitat, així com d’una gran ambició tècnica i intel·lectual en un dels àmbits actualment més populars i elaborats del món cultural”.

Els deu han estat distingits amb el Premi Nacional de Cultura per “l’excel·lència de la seva obra, la continuïtat de la seva tasca fins l’actualitat i la mirada pròpia i innovadora que cadascun d’ells ha aportat en el seu àmbit d’activitat”. El Consell remarca que, més enllà de la trajectòria, l’obra recent i l’excel·lència dels guardonats, la territorialitat també ha estat un “criteri clau” per a la selecció dels Premis Nacionals de Cultura d’enguany.

El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, dotats amb 150.000 euros (15.000 per premi), estava integrat pels membres del CoNCA: Carles Duarte, Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola.


Informació extreta de http://comunicacio21.cat/noticies-cultura21/110237-premis-nacionals-de-cultura-per-nuria-espert-francesc-parcerisas-jaime-rosales-i-l-espai-guinovart

S’inicien els treballs de plantació de vidalba per tal de garantir-ne l’existència durant La Patum




La brigada de jardineria de l’Ajuntament de Berga ha iniciat aquesta setmana els treballs de plantació de vidalba (Clematis vitalba) als terrenys situats entre la zona poliesportiva municipal i el carrer Gósol. Aquests treballs, a més de la preparació del terreny i sembra de la vidalba, han comportat la col•locació d’estaques i filats o malles per tal d’afavorir-ne el creixement.

L’objectiu amb el qual l’Ajuntament de Berga i el Patronat Municipal de La Patum han tirar endavant el conreu de vidalba, la liana que s'utilitza per vestir les carotes dels Plens, és per garantir-ne el subministrament en cas que les condicions climàtiques facin escassejar la collita de la silvestre, que és la que s'usa habitualment.

La vidalba que s'empra per a La Patum la cullen els membres de la brigada de jardineria pels entorns de Berga. Es tracta d'una planta que creix de forma silvestre, per exemple, als marges. En èpoques que ha plogut i ha fet bon temps, no hi ha problemes per collir-ne, però si no és així, a vegades escasseja.

Habitualment durant tota La Patum es fan servir una vintena de camions dels de la brigada plens. El dimecres es cull per vestir les carotes dels Plens que salten el dijous i per a la Patum infantil del divendres, i el dissabte, per als salts de diumenge.


Imatge extreta de http://www.festadirecte.cat/que-no-falti-la-vidalba/

Informació extreta de www.lapatum.cat

Una nova barana pel Dijous Gras!






La plaça del Fossar, lloc emblemàtic de diverses celebracions cerverines, llueix des de fa uns dies una nova barana, metàl·lica i molt diàfana, que ens permet gaudir de nou del magnífic paisatge segarrenc.


Imatge: Sala Florensa, 24 de març de 2015

Cervera acollirà dissabte, 83 anys després, una sortida de la Volta Ciclista a Catalunya




La Volta Ciclista a Catalunya tornarà a recalar a Cervera 83 anys després. La capital de la Segarra acollirà la sortida de la penúltima etapa, que es disputarà aquest dissabte 28 de març i que acabarà al parc temàtic de Port Aventura, a Salou. 

El trajecte dels 194 quilòmetres passarà, a més, per La Guàrdia Lada, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Sant Martí de Maldà,  Vallbona de les Monges... Clica aquí per conèixer tot el recorregut de l'etapa.

El 1932, la capital de la Segarra va acollir per primera i última vegada la prova per etapes més antiga d'Espanya (1911) i la quarta del món, darrere del Tour de França (1903), la Volta a Bèlgica (1908) i el Giro d'Itàlia (1909). Llavors va allotjar una arribada, concretament el 6 de setembre, i la posterior sortida del dia 7 que va acabar a la Seu d'Urgell.

L'italià Domenico Piemontesi va ser el guanyador als carrers de Cervera, encara que aquella edició, la catorzena, acabaria segon, mentre que la victòria final de la ronda se l'emportaria el mític ciclista català Mariano Cañardo, que encara ostenta l'honor de ser el corredor que compta amb més victòries en la història de la Volta, amb set.

Allotjar la volta suposarà un cost per a l'ajuntament d'uns 15.000 euros.

Etapa 6 : CERVERA - PORT AVENTURA
194,100 km. Dissabte, 28 de març de 2015
Signatures: A la plaça Universitat, de 11:00 h. a 11:45 h.
Crida: A las 11:50 h. en C. Santa Anna.
Sortida neutralitzada: A les 11.55 h. per c. Santa Anna - Pl. Santa Anna - per l'esquerra Lluís Sampere - Passeig Balmes - Av. Pare Claret - Av. Catalunya - Av. Vallfogona i L-214.
Sortida real: A les 12.00 h. a la L-214 cruïlla de Sant Pere Gros. Total 3,1 km.
Tancament de control: 8 %


Adaptació d'un text extret de http://www.lleida.com/noticia_canal/cervera-acollira-una-sortida-de-la-volta-83-anys-despres

dimarts, 24 març de 2015

La Paeria presenta el logotip de la nova marca turística de la ciutat: “Cervera, terra de foc i passió”




El logotip l’ha creat la dissenyadora cerverina Anna Domenjó. Es basa en la lletra C inicial de Cervera, amb una tipografia simple, i uns colors que van des del vermell intens que representa la passió a un color més marronós que identifica la terra.

La Paeria ha escollit aquest logo d’entre tres propostes presentades per dissenyadors de la ciutat.
 
El logo parteix del lema “Cervera, terra de foc i passió”, que va guanyar el concurs convocat per la Paeria per escollir l’eslògan de la ciutat. L’autor de l’eslògan és el jove cerverí Josep M. Beà. El foc representa la rauxa, l’eufòria, l’orgull i la valentia de la nostra gent, i és una clara al·lusió a l’Aquelarre. La passió representa la història, les representacions d’aquest espectacle tradicional, i també passió en el sentit d’emoció pels actes que s’organitzen a la ciutat.


Informació extreta de www.cerverapaeria.cat 

Comencen els assaigs de les Caramelles de Cervera 2015




Aquest proper dissabte dia 28 de març a les 12 del migdia a la Casa de les Corals (C/ Major núm. 15 de Cervera), tindrà lloc el primer dels dos assaigs previs a les Caramelles 2015, organitzades un any més per la Coral Infantil Nova Cervera i la Paeria de Cervera.

Es tracta d'una activitat tradicional, que any rera any, amb l'esforç dels membres de la Coral Infantil i de la resta de voluntaris/es i amics de l'Agrupació Coral de Cervera que hi col·laboren, fa possible que els cants primaverals recorrin els carrers i places del centre històric de la ciutat, tot gaudint del matí del Diumenge de Pasqua –aquest any el dia 5 d’abril–, tal com mana la tradició.

Evidentment, les Caramelles de Cervera estan obertes a tothom, i tots aquells que tingueu ganes de passar una bona estona tot cantant, ens hi podreu acompanyar!

El segon i darrer assaig, al mateix espai, es farà el dissabte 4 d’abril a les 10 del matí.

De Cervera el jovent,
amb el cor ple de gaubança,
entona amb la seva veu
cants d'amor i d'esperança…



Informació facilitada per la Coral Infantil Nova Cervera, coralinfantilnovacervera@gmail.com

Amb vostès, el Ball de Diables de Torredembarra!




El Ball de Diables de Torredembarra, dins dels actes de celebració del seu 25è aniversari, va ser l'any 2012 pregoner de la Festa Major de Santa Rosalia de la seva ciutat. El pregó va incloure un vídeo amb els millors moments de la festa per a cada membre del ball. 

Ens serveixi el document de presentació d'aquest ball de diables que ens acompanyarà a la propera edició de l'Aquelarre.





Fotografia extreta de https://www.facebook.com/ball.detorredembarra/photos

Extret de https://www.youtube.com/watch?v=YSpOPx84YE4

Els secrets del Museu de Cervera, al #MuseumWeek




Aquesta setmana el Museu de Cervera participa al ‪#‎MuseumWeek‬. Mitjaçant aquest hashtag museus d'arreu del món publiquen tot de curiositats i secrets.

Si vols descobrir els seus, segueix a Twitter @museudecervera. Cada dia hi haurà una temàtica diferent.


Informació extreta de https://twitter.com/museudecervera