dijous, 24 juliol de 2014

L'Hotel 'Canciller' compleix 45 anys (1969-2014)





El 28 de juny de 1969 entrà en funcionament l'Hotel Canciller de Cervera, situat en el Complexe Turístic de la Passió.

Com detallen les cròniques del moment, va ser en el decurs d'un sopar molt animat, que presidiren els aleshores governador civil, José Mª Martínez Val, i el president de la Diputació, Josep M. Razquin i Jené, i al que assistiren també les autoritats locals i molts cerverins i cerverines.

Lamentablement, des de fa uns quants anys resta tancat.


Informació extreta de 'Segarra. 53 anys. Història i vida d'una ciutat i la seva comarca. 1944-1996', editat l'any 1998 per l'Associació promotora del periòdic quinzenal 'Segarra'.

Imatges: Sala Florensa, 15 de juliol de 2014

dimecres, 23 juliol de 2014

Més d'un centenar de professionals participaran a la FIRA DEL GRAN BOC 2014






La Fira del Gran Boc de Cervera, que té lloc durant els dies de l’Aquelarre, acollirà més d’un centenar de professionals de la màgia, l’esoterisme, els productes naturals i artesans. L’espai de teràpies i món esotèric, ubicat al pati interior de la Universitat acollirà una trentena de professionals. Aquest és l’espai on els visitants podran consultar la seva carta astral, tirar el tarot i llegir la mà, entre altres activitats. El pati gran de la Universitat acollirà les parades d’artesania, tèxtil i revenda; per al moment n’estan inscrites quaranta-cinc, mentre que les parades de l’alimentació, situades a l’exterior de l’edifici, se situaran de cara a la façana i ocuparan 60 metres lineals, en total 20 paradistes més. La nova plaça ha permès augmentar significativament el nombre de parades d’alimentació. 

Com a activitats destacades dins la programació de la Fira, dissabte a la nit es podrà veure el Ritual inici de la Fira del Gran Boc, amb Elvira Freire, qui realitzarà un ritual que aprofitarà les energies de la lluna creixent per permetre’ns impulsar les nostres il·lusions i desigs. La tarda del diumenge es parlarà de literatura sobre bruixes i dissabte es farà una nit de contes de bruixes a les 12 de la nit. 

Al Paranimf de la Universitat, la sala Mariló Casals, els visitants podran assistir a les conferències entorn al món màgic i esotèric. Entre dissabte i diumenge passaran per la sala 5 conferenciants de renom com el periodista Sebastià d’Arbó. El programa d’activitats es complementa amb els tallers risoteràpia, hipnosi col·lectiva o de meditació, amb un total de set tallers per als visitants de la Fira. 

Les inscripcions per la Fira del Gran Boc d’enguany, estaran obertes fins al proper 1 d’agost, data en que es donarà per tancat els espais que acullen els diferents professionals. 


Informació facilitada per comunicacio@aquelarre.cat

'Hi havia una vegada... JOAN AMADES!' ('Una mà de contes', Televisió de Catalunya)




Joan Amades era un home curiós. Dalt d'un ruc, recorria el país a la recerca de rondalles, endevinalles, tradicions i dites. L'amoïnava molt que es poguessin perdre i sempre tenia el llapis a punt per apuntar-les. I un dia..., zum! Una frase va passar volant pel seu costat. Amades hi veia molt poc però tenia l'orella molt fina i va poder sentir una remor que deia: “Hi havia una vegada...”. La frase va marxar i Amades, encuriosit, va anar-hi al darrere.

Hi havia una vegada... JOAN AMADES

L'home estava disposat a recórrer tot Catalunya fins a trobar aquell enfilall de paraules. Volia saber quina era la història que amagava. Va seguir el seu rastre i a cavall del ruc va arribar fins al riu Ebre. Allà, uns llaüters, els mariners que navegaven riu amunt riu avall, li van respondre que potser sí que havien vist passar aquelles paraules voladores, o potser no, però que ells també en sabien, de rondalles. Llavors li van explicar el conte
de la vella que era molt rica i que no volia morir. La dona es va endur els néts a passar aventures i plegats van conèixer el Bufim Bufaina, l'Escoltam Escoltaina, el Forcim Forçaina i tots els seus amics. Els llaüters, en acabat, van demanar a Joan Amades que escrivís tota la rondalla. Ells, de lletra, no en sabien, però tampoc no volien que el conte es perdés. I de sobte, la frase va travessar el riu: “Hi havia una vegada...” I Amades va tornar a pujar dalt del ruc.

Les paraules eren veloces i esmunyedisses i no es deixaven encalçar. Trotant, trotant, Joan Amades va arribar a un poble de casetes blanques, a tocar del mar Mediterrani. Unes dones que cosien xarxes a la platja van alçar el nas per dir-li que potser sí que havien vist aquelles paraules, o potser no, però que si en tenia ganes elles n’hi explicarien un niu, d'històries. Joan Amades va treure corrents paper i llapis i es va apuntar la rondalla d'una noia molt pobra molt pobra, molt bonica molt bonica i molt creguda molt creguda que només es va voler casar amb un noi que tenia la barba d'or! I de cop i volta, xap! La frase va saltar de dins l'aigua: “Hi havia una vegada...” Però va desaparèixer en un tres i no res i Joan Amades va haver de tornar a muntar dalt del ruc per perseguir-la.

I tan ràpid va anar que no es va ni adonar que ja era molt amunt, a les muntanyes, als Pirineus. Les cases eren de pedra i ja no tenien teules de fang, sinó de pissarra, i en lloc de sorra hi havia prats de pastura. Quan ho va preguntar a un pastor, l'home va rumiar uns instants i tot seguit va deixar anar que potser sí que l'havia vist, el conte, o potser no. Però que ell sabia una rondalla que contava la història de dos germans que es van perdre al bosc i van topar amb un ós. El noi va fugir però la noia no, i l'ós se la va endur a la seva cova, la va fer la seva dona i van tenir un fill que es va dir Joan de l'Ós. Amades prenia nota de tot, encantat de sentir una història tan fantàstica. Fins que, una altra vegada, va sentir aquella remor tan coneguda: “Hi havia una vegada...”

Aquest cop, però, les paraules no van fugir. Joan Amades les va poder agafar delicadament amb les mans i les va fer entrar dins el llibre on havia apuntat els contes que li havien explicat quan recorria el país. Llavors es va adonar que ja sabia quina història hi havia amagada rere aquelles paraules, i era aquesta: “Hi havia una vegada un home bo i savi que anava pels pobles de Catalunya espigolant històries. Amb tots els contes que havia recollit va escriure un llibre: “Rondalles de Catalunya”. Aquell home es deia Joan Amades i va ser estimat per tothom”.


Fitxa tècnica

Autora: Anna Manso
Origen: Conte original
País: Catalunya
Il·lustrador: Leo Mariño
Tècnica: Taller de dibuix d'Una mà de contes
Guió: Anna Manso



Informació extreta de http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/Hi-havia-una-vegada-Joan-Amades/catala/1691

dimarts, 22 juliol de 2014

Fira Foc Banyoles 2014

Us deixem unes imatges de la participació de la nostra colla al Fira Foc que es va celebrar a Banyoles el passat cap de setmana.

Un sopar tradicional, mongetes amb botifarra...




... i a cremar pel carrer principal!











26 i 27 de juliol · Festa major del barri dels Ametllers 2014




El barri dels Ametllers de Cervera celebra els propers dies 26 i 27 de juliol, i amb un bon grapat d'activitats, la seva tradicional i popular festa major.





Informació facilitada per l'Agnès Carbonell, accitoler@gmail.com
 

Llibres: 'MARC MÁRQUEZ. Somnis que es compleixen', d'Emilio Pérez de Rozas




El llibre oficial del jove campió del món de Moto GP que ha revolucionat el món del motociclisme.

Aquest llibre ret homenatge a Marc Màrquez, el jove campió de motoGP que va revolucionar el món del motociclisme, el pilot que amb el seu carisma, pilotatge, determinació i el seu esplèndid somriure ha captivat tota l'afició.
 
Aquest pilot potentós, que en aquestes pàgines rep l'admiració d'alguns dels seus rivals com ara Valentino Rossi i Jorge Lorenzo, dels seus caps Shuhei Nakamoto i Livio Suppo i del seu mànager Emilio Alzamora, ha conquerit el món i una infinitat de cors a més de 300 kilòmetres per hora.
 
Gestos, abraçades, celebracions, curses i somriures iniblidables en una impressionant galeria d'imatge que ens ofereix el prestigiós fotògraf Mirco Lazzari. Una història de risc, emocions, reptes i superació explicada pel periodista Emilio Pérez de Rozas. 

Per conèixer una mica més el contingut d'aquesta obra, t'oferim sota aquestes ratlles un fragment:



Fitxa bibliogràfica
  • Data de publicació: 03/06/2014
  • 224 pàgines
  • ISBN: 978-84-297-7305-7
  • Codi: 10040714
  • Format: 24 x 24 cm.
  • Presentació: Tapa dura sense s/cob(cartoné)
  • Col·lecció: NOUS NEGOCIS ED62
  • Traductor: Xavier Solsona Brillas
  • Preu: 20 euros.
  • Edita: Edicions 62

Informació extreta de http://libros.fnac.es/a1017264/Emilio-Perez-de-Rozas-Marc-Marquez#

dilluns, 21 juliol de 2014

El Fòrum l’Espitllera i la Junta de Veïns de la Figuerosa presenten al·legacions contra la planta de compostatge d’Ossó de Sió




El passat dimecres 16 de juliol, la Junta de Veïns de la Figuerosa i el Fòrum l’Espitllera, entitats integrades dins la plataforma constituïda d’oposició a la planta de compostatge projectada dins el terme d’Ossó de Sió, van presentar les seves al·legacions a l’Ajuntament. Xavier Mayora, en nom l’entitat veïnal, i Mercè Serra, sots-presidenta del Fòrum l’Espitllera, van lliurar a la secretaria municipal els respectius plecs d’al·legacions, que se sumen als ja presentats per l’entitat ecologista IPCENA i a d’altres que es preveuen incorporar les properes setmanes.

Els veïns denuncien l’acumulació de graves i materials de construcció prop de la bassa de Conill, al límit amb l’antic terme de la Figuerosa, sense la constància de cap autorització administrativa. L’impacte d’aquest emmagatzematge sobre la zona de protecció ZEPA i la manca de llicència, porten a la Junta veïnal a demanar-ne la retirada immediata i la corresponent sanció pel seu resposanble.

Pel que fa al fons de la qüestió, l’argumentari de les al·legacions del Fòrum l’Espitllera se centra en l’absència d’informació i participació respecte la concreció del projecte respecte la ciutadania afectada, les agressions que pot suposar la instal·lació al paisatge i al medi ambient, la incompatibilitat de l’activitat prevista amb la protecció regulada de l’entorn afectat, el model de desenvolupament insostenible que encarna la indústria en qüestió i, molt especialment, la il·legalitat que suposa en atenció a la normativa europea de preservació de les zona de protecció especial de les aus i la xarxa natura 2000. En aquest darrer aspecte, la plataforma compta amb l’assessorament de juristes experts en dret mediambiental que han analitzat les conseqüències jurídiques de l’atorgament de la llicència, contemplant les hipotètiques opcions administratives i judicials com a reacció a l’eventual concessió. També comptem amb assolir el suport polític necessari per portar la qüestió al Parlament de Catalunya i que el Govern hagi de posicionar-se públicament respecte la legalitat del projecte.

Per altra banda, les entitats organitzen una proper acció pública per donar a conèixer a la ciutadania els danys sobre la natura, el paisatge i el desenvolupament turístic de la zona que comportaria la instal·lació i conscienciar dels riscos d’obrir la porta a un futur abocador, que supleixi el tancament de les plantes de tractament de purins per cogeneració o la parada industrial de l’empresa Pet Food, que a Ribera d’Ondara processava residus càrnics perillosos, i que per reiterades acusacions de pràctiques irregulars ha hagut de cessar l’activitat.


Informació facilitada pel Fòrum L'Espitllera, info@espitllera.cat

SANTA ANNA 2014, Festa Major del Vendrell · del 25 al 28 de juliol




Com tots els municipis, el Vendrell també posseeix el seu gran dia de festa local. La Festa Major del Vendrell ha sabut combinar els elements més tradicionals amb la modernitat que els temps exigeixen. Així doncs, conserva una identitat pròpia amb la recuperació de balls populars i ofereix alhora espectacles de plena actualitat.

La Festa Major se celebra al llarg de quatre dies, del 25 al 28 de juliol. La festivitat de Sant Jaume (dia 25) és el primer dia i correspon a la vigília de la festa gran. Comença amb una espectacular inauguració i, de nit, un magnífic castell de focs fa de preludi del ball.

El dia 26 és la festivitat de Santa Anna, patrona de la vila, i és el dia gran de la Festa Major. De bon matí, surten els grallers anunciant l’inici de la festa; aquesta cercavila es coneix com les matinades i es fa des d’uns temps immemorials. Al migdia desfilen pels carrers i les places de la vila tots els grups de cultura popular que, a mesura que van arribant a la plaça Vella, actuen davant de Santa Anna i de totes les autoritats polítiques que es troben al balcó de l’ajuntament. Seguidament es fa l’actuació castellera a càrrec dels Nens del Vendrell. A la tarda es pot escoltar el concert ofert pel Cor-Orfeó Parroquial a l’església i, quan es comença a fer fosc, l’olor de pólvora, el retruny de coets i el toc dels timbals omplen els carrers: és la magnífica cercavila de foc. La cercavila s’acaba amb la carretillada del Ball de Diables del Vendrell a la plaça Vella (només un parell de colles a tot Catalunya ofereixen aquesta actuació, l’origen de la qual es perd en la foscor dels temps).





L’endemà, 27 de juliol i dia de Santa Anneta, continuen diversos espectacles dels quals cal destacar la cercavila popular, en què participen tots els balls populars a més dels castellers (Nens del Vendrell), els Diablons i el Ball de Diables del Vendrell, que a la tarda ens ofereixen l’espectacle de l’acte sacramental a la plaça Nova.

I per últim s'acaba amb el dia 28, el Dia del Gos; aquí destaquem com a actes principals d’aquest dia l’actuació del Ball de Malcasats a diferents carrers i places de la vila, l’actuació de l’Esbart vila del Vendrell i, per finalitzar la festa, l’encesa d’un quilòmetre de traca. El punt final serà una encesa del campanar i, posteriorment, concert de rock per acabar d’amenitzar la nit.

Pàgina web de la Festa Major del Vendrell: http://www.festamajorvendrell.com/

Clica aquí per accedir al programa de la Festa Major


Text extret de http://www.elvendrell.net/festa-major-cid-414

RÀDIO TÀRREGA estrena els nous estudis ubicats a l’edifici de Serveis Municipals




L’emissora municipal Ràdio Tàrrega (92.3 FM) ha estrenat avui dilluns els seus nous estudis ubicats al carrer del Prat 12. L’equipament s’ha habilitat a la primera planta de l’edifici de Serveis Municipals, on disposa de 103 m2 distribuïts entre la recepció, la redacció, dues sales de control i un locutori. Els primers continguts emesos des de les flamants instal·lacions han estat les salutacions de l’alcaldessa Rosa Maria Perelló acompanyada de Ramon Puiggené Riera, fundador de Ràdio Tàrrega l’any 1954; Gemma Peris, actual directora de l’emissora; i la resta de components de la plantilla.

Si bé avui s’han posat en marxa, els estudis s’inauguraran oficialment el proper setembre com a acte central del 60è aniversari de l’emissora. El canvi d’emplaçament permet deixar d’ocupar dues plantes en règim de lloguer al carrer de Santa Anna, la llar de Ràdio Tàrrega durant els últims 30 anys. L’extinció del contracte d’arrendament suposarà un estalvi de 16.000 euros anuals. A més, s’optimitzaran alhora els usos de la seu de Serveis Municipals. El projecte ha suposat una inversió de 117.000 euros, amb renovació inclosa de bona part del material tècnic, el qual ja acumulava més de tres dècades de funcionament.


Informació extreta de www.radiotarrega.cat

diumenge, 20 juliol de 2014

'LA PASSIÓ DE CERVERA. Música original de "Crist, Misteri de Passió" de Jesús M. Quintana'




Entre els mesos de novembre i desembre de 2006 i gener de 2007 es va gravar al Gran Teatre de la Passió de Cervera i a l'aleshores Conservatori de Grau Mitjà -ara Professional-, el CD 'La Passió de Cervera', amb música original de l'obra 'Crist, Misteri de Passió' del mestre Jesús M. Quintana, recuperada i revisada per Jordi Castellà, i amb lletra adaptada al català per Montse Pont.

La Passió de Cervera

Les primeres representacions de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, a Cervera daten de l'any 1481. El 1940 Emili Rabell i Josep M. Sarrate van escriure l'obra "Cristo, Misterio de Pasión" amb partitura musical original de Jesús M. Quintana, tot recuperant l'antiga tradició cerverina. 67 anys després, seguim fidels a l'esperit amb què va néixer aquest espectacle, gràcies a l'afany d'un poble que vol conservar i fer perdurables les seves tradicions.

Jesús M. Quintana Conca

Neix a Cervera, l'any 1913, en una família de músics, el seu pare professor de piano i la seva mare de llenguatge musical. Home de caràcter molt jovial, emprenedor i de gran talent musical. Des de molt jove inicia els estudis de violí, i molt aviat destaca com a pianista i compositor.

Després de la guerra civil, comparteix la seva vida laboral amb l'activitat musical. Es responsabilitza de l'Acadèmia musical que va crear el seu pare, on s'imparteixen classes de violí, clarinet, saxofon i piano. Dirigeix diferents grups corals que participen en les representacions de sarsueles, gènere teatral predominant en aquest període, i també diversos grups de "caramelles".





Intèrprets
  • Coral Ginesta de Cervera. Xavier Puig, director 
  • Coral Infantil Nova Cervera, Mercè Carulla i Rosa Puig, directores
  • Joan Marsol, violí
  • Jordi Castellà, piano
  • Mireia Rossich, soprano
  • Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Alfons Reverté, director titular
So i producció
  • Enginyer de so i mescles: David Casamitjana
  • Producció artística i edició: Jordi Castellà
  • Coproducció artística i edició: Manel Pedrós
Disseny i fotografies
  • Disseny gràfic i il·lustracions: Xavi Miret
  • Fotografies: Jordi Prat i Sebastià Caus

El compacte inclou 19 temes, corresponents a les diferents escenes i moments de l'obra:
  1. Pròleg 
  2. Temptacions de Jesús
  3. Barca - Samaritana 
  4. Magdalena
  5. Enterrament de Llàtzer
  6. Resurrecció de Llàtzer
  7. El Sanedrí
  8. Jesús i el Centurió
  9. Diumenge de Rams
  10. Mercat
  11. Parenostre
  12. Negacions de Pere
  13. Sant Sopar
  14. Oració a l'Hort
  15. Cant de l'Àngel
  16. Ball de Diables
  17. Davallament
  18. Misericòrdia
  19. Resurrecció
Si vols saber més de la Passió de Cervera, clica aquí

'TINC UNA IDEA' (TVE Catalunya) - La microcerveseria social de la CASA DALMASES




El programa de TVE Catalunya 'Tinc una idea' va dedicar una part del capítol del 26 de gener de 2014 (i reemès el passat diumenge 29 de juny) al naixement a Cervera de la microcerveseria social de la Casa Dalmases. 

Es pot veure a partir del min. 6 del vídeo.


Extret de http://www.rtve.es/alacarta/videos/tinc-una-idea/tinc-idea-26-01-2014/2332573/

dissabte, 19 juliol de 2014

El Museu Comarcal de Cervera estrena pàgina web




El Museu Comarcal de Cervera està d'estrena. Des dels darrers dies, aquesta entitat compta amb una nova pàgina web, www.museudecervera.cat, amb els següents apartats:
  • Actualitat
  • Visita'ns
  • Exposicions
  • Activitats
  • Recerca
  • Educació
  • Publicacions
  • En xarxa
  • El Museu

divendres, 18 juliol de 2014

La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI: l'església parroquial de SANTA COLOMA DE QUERALT

 






En diversos lliuraments us estem oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més de l'església parroquial de Santa Coloma de Queralt, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

dijous, 17 juliol de 2014

'FIGURES DE PESSEBRE. Grans mestres catalans'




El Museu Etnològic de Barcelona i la Federació Catalana de Pessebristes, i amb la col·laboració, entre molts altres, del Museu Comarcal de Cervera, van presentar durant el Nadal 2010-2011 l'exposició 'Figures de Pessebre, Grans Mestres Catalans' a l'Etnològic.

Durant aquelles dates, Barcelona i Catalunya van poder veure una mostra significativa de 25 escultors que van voler representar, en les seves creacions, la tradició catalana del Pessebre. Es tracta de l'obra de grans mestres al llarg de tres segles, una selecció acurada dels materials del fons de les coleccions del Museu Etnològic de Barcelona i dels col·leccionistes de les 56 associacions federades. 

Aquí teniu el llistat d'escultors:
  • Ramon Amadeu i Grau (1745-1821)
  • Damià Campeny i Estrany (1771-1855)
  • Bernat Verderol i Roig (1814-1898)
  • Domènec Talarn i Ribot (1812-1902)
  • Pere Teixidor (darrer terç s. XIX-1930)
  • Josep Anicet Santigosa i Vestraten (1823-1895)
  • Venanci Vallmitjana i Barbany (1826-1919) i Agapit Vallmitjana i Barbany (1833-1905)
  • Joan Roig i Solé (1835-1918)
  • Lino Fèlix (1850-1926)
  • Salvador Masdéu (1864-1918)
  • Josep Marsé (1866-1947)
  • Lambert Escaler i Milà (1874-1957)
  • Julià Fàbregas i Dachs (1886-1966)
  • Marià Rubió i Enrich (1889-1972)
  • Manel Romagosa i Sensé (1892-1977)
  • Lluís Carratalà i Vila (1895-1991)
  • Manel Muns i Ferreres (1903-1995), Vicenç Muns i Jareño (1881-1970) i Andreu Muns i Fernández (1939-2004)
  • Lluís Folgueroles i Mataró (1904-1974)
  • Josep M. Brull i Pagès (1907-1995)
  • Daniel José Ursueguia (1909-1990)
  • Martí Castells i Martí (1915-1995)
  • Antonio Campuzano i Solans (1919-1988)
  • Josep Traité i Compte (1935)
  • Pere Catà i Vidal (1937)
  • Daniel José i Pons (1942)

Aquí teniu el material divulgatiu creat a partir de la mostra:


Informació extreta de http://www.pessebrescat.cat/cat/publicacions.html

El Lleó és el protagonista de la imatge i el marxandatge de les Festes de Santa Tecla de Tarragona 2014




El cartell de Santa Tecla 2014 és obra del dissenyador Jordi Caralt, guanyador d’aquesta edició del concurs d’imatge gràfica de les festes de Santa Tecla 2014. El concurs, al qual es van presentar una quinzena de propostes, era de temàtica lliure i s’havia d’inspirar en qualsevol aspecte relacionat amb les festes de Santa Tecla.

El cartell té com a motiu principal el Lleó: figura del bestiari i del seguici popular, senyal de distinció de la ciutat de Tarragona, juntament amb l’Àliga.

El cartell

Segons el seu autor, Jordi Caralt, el cartell vol representar Tarragona mitjançant un dels seus símbols més identificable: la bandera. En concret, els quatre variats ondats de gules en pal propis de l’escut de la ciutat de Tarragona i que representen la senyoria reial de la ciutat durant l'Edat Mitjana. És per això, que al disseny, la corona del Lleó s’ha transformat en la bandera de la ciutat.

I per reforçar diversos aspectes com la història de la ciutat, la importància de les Festes de Santa Tecla i fer brillar la figura del Lleó i, en conseqüència, la ciutat de Tarragona, aquesta figura del bestiari s’ha ubicat sobre d’un pedestal. Segons Caralt, aquest és el lloc que mereixen aquestes festes reconegudes pel Govern de Catalunya com a festa patrimonial d’interès nacional.

Per altra banda, l’estil de la figura del Lleó, protagonista del cartell, és la síntesi gràfica, que breument podem definir com la simplificació de formes, colors i composició, en aquest cas, una composició completament simètrica. Aquesta elecció permet fer una il·lustració més genèrica i oberta a tots els públics d’edats diverses que fan possible aquestes festes.

El treball suau de la línia de la il·lustració genera una forta semblança amb la tipografia arrodonida seleccionada i això permet una convivència natural entre la il·lustració i la tipografia.

Per finalitzar, els colors del cartell representen la calidesa de les festes, l’agradable temperatura mediterrània de la ciutat, etc. Aquests parteixen dels colors originals de la figura del Lleó acompanyats d’un camp de colors de fons, un color beix o safari, que reforcen aquesta calidesa intrínseca en un cartell emblema de festes i alegries.




 


Informació extreta de http://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/noticies/el-lleo-es-el-protagonista-de-la-imatge-i-el-marxandatge-de-santa-tecla