dilluns, 16 de gener de 2017

Assemblea diablera

Aquest passat dissabte els diables van celebrar la seva assemblea anual.

Aquest any tocava canvis a la junta, i nous companys han passat a dirigir la colla.

Després, com no, un bon tiberi !!!!









Al final, una foto de comiat de la Plaça St Anna !!!!



dilluns, 9 de gener de 2017

Es presenta la 9a #Hivernal #BTT de #Cervera · @SomSegarra




Aquest diumenge 8 de gener, una setantena de ciclistes, han presentat la 9a. Hivernal BTT de Cervera, que es farà el proper 5 de març del 2017. I ho han fet amb la presentació del vídeo promocional i fent un tastet dels diferents recorreguts: un circuït popular de 25km i 300m D+, un circuït mig d'uns 40km i 800m D+, i un d'extrem d'uns 65km i 1400m D+.

Cada any en la Hivernal, es varien els circuïts. Aquest any es sortirà cap el Nord-Est en direcció a la Rabassa, i posteriorment cap al Sud-Est, a Vergós de Cervera, Sant Pere dels Arquells, Rubinat i aprop de la Sisquella.

En cada edició es vol aconseguir la fita dels 500 inscrits, i en fa dos anys que ja s'assoleix. En data d'avui, a dos mesos vista, ja estem a les 400 inscripcions, amb participats d'arreu del país (Andorra, Barcelona, Cerdanyola del Vallés, Molins de Rei, Sabadell, Altafulla i de molts altres llocs).

La Hivernal de Cervera, no és cap prova competitiva, sinó una marxa de BTT divertida on els participants poden gaudir dels diferents paratges que disposem al voltant de la nostra ciutat.

La prova està organitzada per la Penya Ciclista de Cervera, amb la participació i col·laboració de totes les colles de BTT de la ciutat. 

Per a més informació: http://www.pccervera.org/hivernal/


Informació facilitada per la secció de BTT de la Penya Ciclista Cervera

dissabte, 7 de gener de 2017

Convocada la sisena edició del Premi #SIKARRA · @Espitllera @SomSegarra





El Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra.

L’Associació cultural FÒRUM L’ESPITLLERA i la Fundació JORDI CASES I LLEBOT convoquen la sisena edició del premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer a l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, a l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona i la Cooperativa La Garbiana de Tarroja. El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada l’”Esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Les candidatures es poden presentar fins el dia 15 de febrer.

Les bases del Premi són les següents:
  1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.
  2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.
  3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.
  4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.
  5. Les persones associades al Fòrum l’Espitllera i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.
  6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la . En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.
  7. El Jurat estarà format per representants del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable.
  8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.
  9. El premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.  



ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (III)



 
En commemoració del 45è aniversari de la creació d'Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23).

Esquirols internacionals

El 10 de juny de 1978, Esquirols actuen en un homenatge a Víctor Jara que té lloc a Tübingen (Alemanya). És la seva única actuació internacional. Al costat de Jaume Arnella i Al Tall, són la representació dels Països Catalans. Poc després d'aquesta actuació, treuen un nou disc: Licor d'herbes bones. En l'enregistrament encara hi han participat Rosa Maria Sadurní, Jaume Font i Rafel Sala, que poc després deixen el grup.

Així, Esquirols s'estabilitza amb cinc components: Josep Casadesús, Joan Crosas, Ramon Estrada, Dolors Roca i Joan Vilamala. Sala se'n va per acompanyar Jaume Arnella, però el seu violoncel sonarà també als nous discos d'Esquirols. En aquesta època entren a Enllaç, una promotora que portava, entre altres artistes, Al Tall i Coses.

El crític Albert Mallofré saluda l'aparició del disc amb un escrit al diari La Vanguardia (28.01.1979), on afirma: "El grupo catalán Esquirols ha gravado su primer disco, Licor d'herbes bones". El fet d'ignorar públicament l'existència de tres discos previs motiva la reacció de Joan Vilamala, que el desautoritza a les planes de la publicació local La Gazeta de Manresa (01.02.1979) qualificant-lo de "barcinonensis vulgaris".





La gira de presentació del disc arriba a un local emblemàtic de Barcelona: el Teatre Romea. No és la primera vegada que actuen a la ciutat, però els concerts que hi havien fet fins llavors havien estat als barris. És el seu debut en un dels grans escenaris barcelonins. L'actuació, que té lloc el 23 d'abril de 1979, crida l'atenció de la crítica. El to general de les crítiques lloa la qualitat de la música i la lletra d'Esquirols.


Imatge extreta de http://totmusicat.cat/esquirols-vam-ocupar-un-espai-molt-propi-unic/

diumenge, 1 de gener de 2017

JAUME SISA · 'Qualsevol nit pot sortir el #Sol'





'Qualsevol nit pot sortir el Sol' és una cançó de 1975 composta, escrita i interpretada per Jaume Sisa, publicada en l'àlbum del mateix nom.

Amb el temps ha esdevingut una cançó molt popular pel seu contingut fantàstic (amb una gran quantitat de personatges infantils), pel seu missatge d'esperança (...de les tristors en farem fum.) i un gran cant a l'amistat (...només hi faltes tu..., ...tu també pots venir si vols...), fet que li ha permès ser una cançó transmesa per diferents generacions.

Fou una de les catorze cançons escollides pel programa No me la puc treure del cap de TV3.

Lletra:

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum, 
els convidats van arribant i van omplint tota la casa 
de colors i de perfums. 
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets, 
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad
l'Ali-baba i en Gulliver. 

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum. 
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú. 

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba-azul, 
Frankenstein, i l'home-llop, el comte Dràcula, i Tarzan
la mona Chita i Peter Pan
La senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat, 
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual, 
la Pepa maca i Superman. 

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum. 
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú. 

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key, 
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet, 
senyor Charlot, senyor Obelix. 
En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet, 
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises, 
i el Capitán Trueno en patinet. 

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum. 
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú. 

A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs, 
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissí. 
I Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer, 
en Cocoliso i en Popeye

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no hi falta ningú, 
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu. 
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots. 
El temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.


Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Qualsevol_nit_pot_sortir_el_sol

dimecres, 28 de desembre de 2016

Innocentada - Els Carranquers es passen a la faràndula

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS.

Ho heu llegit bé: els Diables ens passem al teatre!

Després de tot el munt de papers i problemes tècnics que les administracions acostumen a donar-nos, la colla, en la passada assemblea del 31 de novembre va decidir deixar els petards i pujar als escenaris.

Aquesta decisió va ser presa també degut al gran èxit que ha tingut la colla en la participació en varis actes de casament aquests últims anys...

Us deixem unes imatges..., per que si algú necessita de la nostra participació, no dubti a trucar-nos.

  





Cervera acollirà la 1a edició de FIRA PASSIÓ el proper mes de març @PassiodeCervera




Cervera acollirà el pròxim mes de març la primera edició de Fira Passió, que reunirà les diferents representacions que es duen a terme a Catalunya. 

El certamen es completarà amb la promoció d’altres tradicions culturals catalanes com Els Pastorets

Aquest certamen coincidirà amb la representació de la Passió medieval, que Cervera ha recuperat aquest mateix any. 


Extret de http://www.segre.com/noticies/guia/2016/11/28/cervera_prepara_fira_passio_per_marc_6984_1111.html

Apunta’t al grup jove dels @Bombollers de #Cervera !!!




ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (II)

 


En commemoració del 45è aniversari de la creació del grup de música Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23). 

La censura encara viu

Fent camí es publica el 1975, amb el dictador viu i la censura funcionant a tot gas. Una de les cançons que en principi havien d'anar al disc és "No ho diguis a ningú". La censura no els permet cantar coses com: 'Jo he vist el rei tot nu, / no puc parlar-ne, però he vist el rei, segur! / Has vist el rei tot nu? / I m'ha semblat robust, / és un home com jo, / és un home com tu. / Pssst! No ho diguis a ningú', i han de guardar la cançó per a temps millors (finalment va ser publicada al disc Colze amb colze).

La primera gran reestructuració del conjunt inclou la marxa de Pep Molas i l'arribada de Dolors Roca i Rafel Sala. La vocalista Dolors Roca provenia d'un duet que havia tingut cert ressò uns anys abans: el Duo Ausona. Per la seva banda, Rafel Sala va entrar a Esquirols per tocar-hi el violoncel. Per al grup, Fent camí és en realitat el seu primer disc. Dos dels temes que s'hi presenten són puntals d'Esquirols: "Fent camí" i "Arrels". Es tracta de dues cançons que han passat la barrera del temps i que avui es continuen cantant igual que fa trenta anys. En acabar l'enregistrament, el grup ja té cançons noves, que incorpora ràpidament al repertori. Les actuacions se succeeixen.





L'estiu de 1976 entren a l'estudi per gravar un nou disc. Es dirà Colze amb colze. Els resultats de l'anterior treball animen la companyia a invertir en la gravació. Així, al marge d'Esquirols també participen a l'enregistrament els músics Ramon Estrada (que s'incorpora com a membre de ple dret d'Esquirols), el baixista Jordi Camp i el bateria Santi Arisa, entre d'altres. Colze amb colze és un disc que explica la realitat del moment. El dictador fa poc que ha mort però la democràcia encara no ha arribat. Cançons que ho reflecteixen són la recuperada "No ho diguis a ningú", "El joc d'obrir gàbies" i, sobretot, "Cançó brindis" (que es pot considerar un precedent de "Companys, no és això" de Lluís Llach: 'No, no company, / no és hora encara / d'alçar el teu got a la taverna...') i "Al banderer de la pau", dedicada a Lluís Maria Xirinacs, activista per l'amnistia, candidat al premi Nobel de la Pau i referent de l'època per a moltíssimes persones.





El mateix 1976 també surt al carrer el disc Cançons de vi i de taverna, cantat per Jaume Arnella i Joan Crosas (amb Miquel Estrada, de Coses, i Rafel Sala). Es tracta d'un projecte en què en un primer moment estan implicats tots els Esquirols, però que per raons diverses al final només graven Joan Crosas i Rafel Sala.

El país viu un moment d'efervescència política, i bona prova en són iniciatives com la Marxa de la Llibertat, que celebra un acte de cloenda multitudinari al Palau Blaugrana de Barcelona en què canten diversos grups i cantants, entre ells Esquirols.

dimarts, 27 de desembre de 2016

Llibres: 'EL #PESSEBRE', de Joan Amades




“Una nova edició de El Pessebre de Joan Amades presenta un doble interès. Per una part, el món del pessebre no es redueix avui a Catalunya a una visita al jardí de l’edèn per a nostàlgics, sinó que perviu i es renova constantment, amb utilització de materials nous, amb incorporació de col·lectius que celebren i ensenyen aquesta construcció festiva, amb entitats noves que sorgeixen d’un nou concepte de patrimoni cultural. Tots aquests interessos forneixen activament les transformacions i les visions que del Nadal té la nostra societat, cada cop més global, però cada cop també més necessitada i a la recerca de referents locals. La nostra societat no és una tabula rasa on puguin acampar sense crítica ni dialèctica les influències forànies-globalitzants que pretenen, via mercat, imposar tendències, costums, vendes en dies universalment convenients, de materials, també convenients per a les multinacionals. No assistim passivament i impotents a aquesta allau despersonalitzadora i manipuladora. Hi intervenim per a fer la nostra síntesi crítica, localment diferenciada.

 (...) El pessebre és, avui dia també, una mostra, una interpretació de la nostra cultura, amb els seus encerts i les seves contradiccions, i contemplar el pessebre, el nostre i els que es fan al nostre voltant, pot ser un exercici de comprensió dels nostres problemes. No tot és harmonia en el pessebre, encara que cercar l’harmonia és una de les principals fites que hom es proposa en fer-lo. (...) Per tant, veure el pessebre és com veure una maqueta de la nostra cultura, com encertadament diu Joan Amades en aquesta obra.

(...) A El Pessebre, Joan Amades emprèn un aplec general i exhaustiu de dades, esperonat per la urgència de la recerca. Aquesta és una característica de la seva obra en general, que ha planat per moltes recerques de folkloristes: el sentiment que el món tradicional s’acaba, que no en queden més que les engrunes i el que ens poden contar els avis que queden. Que quan ells desapareguin ja no en podrem saber res més. En aquest sentiment d’urgència es troben immerses sobretot les generacions que veuen accelerar-se el canvi cultural per una aculturació massiva, per un canvi econòmic i social.

(...) La primera edició d’El Pessebre fou el 1946, feta per Sadag. Un volum de 375 pàgines, il·luminat a mà; i se’n va fer una nova edició el 1959 per Aedos en un altre format distint i més modest. (...) L’edició que presentem ara és fruit de la consideració i estudi de les dues edicions anteriors. (...) Els dibuixos i figures que Amades adjuntava en una o altra edició també han estat reunits procurant recol·locar-los, en la mesura del possible, en el lloc que els pertocava per al seguiment del text. Ara bé, també hem volgut aportar una visió més actual de les figures que eren dibuixos de peces aplegades en el Museu Etnològic del Poble Espanyol de Barcelona.”

Del pròleg de Josefina Roma i Antoni Serés

Dades bibliogràfiques:
  • Edita: Arola Editors
  • Data edició: Novembre de 2009
  • Format: 24,2 x 33,9
  • Pàgines: 364 pàgines
  • Idioma: català
  • Enquadernació: Tapa rígida estampada
  • Color
  • ISBN: 978-84-92839-14-8
  • Preu: 60 €
  • Edició revisada a cura d'Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés.

Extret de  http://www.pessebrescat.cat/pdf/PessebreAmades.pdf

dilluns, 26 de desembre de 2016

ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (I)




En commemoració del 45è aniversari de la creació d'Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23). Les fotografies també pertanyen a aquest document.

Tot plegat comença amb unes colònies estivals. Entre els monitors hi ha Joan Vilamala i Josep Casadesús. I aviat se'ls uniran la resta d'amics amb qui formaran Esquirols. Les guitarres tothora són presents, i algunes cançons comencen a endinsar-se a l'interior de la colla. A les trobades de formació que fan a Tavertet, incrementen la seva reputació, fins que un dia fan el pas de sortir a l'escenari.

Som a l'estiu de 1968 i el Grup de Folk ha d'anar a tocar a l'Esquirol. A l'hora de la veritat l'únic que hi arriba és Jaume Arnella. Els Esquirols (per bé que no hi són tots i que encara no tenen nom) s'afegeixen a Arnella i canten unes quantes cançons. És un dia important en la seva vida de músics, ja que Jaume Arnella els anima a cantar. El repertori d'aquells seminals Esquirols encara no inclou peces pròpies, però sí versions de cançons folk nord-americanes de
com ara Joan Baez, Bob Dylan, Peter, Paul and Mary...

El nucli fundacional d'Esquirols està format per Josep Casadesús, Montserrat Coromina, Joan Crosas, Jaume Font, Pep Molas, Rosa Maria Sadurní i Joan Vilamala. A poc a poc es van multiplicant les demandes d'actuacions i s'estabilitza un repertori en què apareixen les primeres composicions pròpies. L'any 1970 deixa el grup Montserrat Coromina i hi entra Anna Molas, que en marxarà dos anys més tard.

Primer pas cap a la professionalitat

Un dels fets cabdals de la història d'Esquirols arriba el 1971, amb la incorporació de Joan Carrera com a tècnic de so del grup. Ell és qui els dissenya el so i els impulsa a fer un primer pas cap a la professionalització.

El 1972, Carrera els enregistra la primera maqueta, una cinta de casset que conté versions i temes propis: "Volem pa amb oli", "Rústic camp", "Fent camí", "Sobre teulades", "Arrels", "... I va callar", "Santiano", "E la mia strada", "Les negres de Cuba"... Amb aquesta maqueta es presenten a les oficines d'Edigsa, a la Gran Via de Barcelona. Els rep Claudi Martí. El resultat no pot ser més satisfactori, i al cap de poc ja es troben gravant una nova maqueta en uns petits estudis de Barcelona. Edigsa en queda convençuda, els fitxa i els ofereix enregistrar un primer disc, però no pas basat en el repertori d'Esquirols, sinó en temes de muntanya que fins aquell moment només es podien trobar cantats per corals. El grup accepta la proposta, fa la tria de les cançons i hi incorpora dos temes propis que no desentonen amb la temàtica del disc: "Rústic camp" i "Va passar a Collsacabra", una versió lliure d'un tema italià, "Caramba".




El bon ambient que es viu a l'enregistrament, que té lloc als estudis de l'Aliança del Poble Nou de Barcelona durant les vacances de Nadal de 1972, afavoreix un fet insòlit: Rosa Maria Sadurní i el tècnic de so de l'estudi s'enamoren. A partir d'aquell moment, Josep Maria Rodón esdevé un "esquirol" més, tot i que no surt mai a l'escenari i fa la seva feina als concerts rere la taula de so. El disc, titulat Cants al vent, surt a la venda per Sant Jordi de 1973, però mai no és presentat en directe. Com a molt, les actuacions d'Esquirols de l'època inclouen un parell d'aquestes cançons enmig de l'abundant repertori propi.





El grup vol gravar el primer disc amb temes propis. Edigsa hi està d'acord i posa en marxa la maquinària. Mentrestant segueixen les actuacions. Una d'especialment recordada té lloc la nit de l'1 de març de 1974 a Badalona. Aquella matinada, a la presó Model de Barcelona s'havia d'executar Salvador Puig Antich si no arribava abans l'indult del dictador. Alguns eren partidaris de suspendre el concert en solidaritat amb Puig Antich. Al final, però, el concert es va celebrar perquè va triomfar la tesi dels que pensaven que "passi el que passi no ens faran callar". Això sí, no va ser un concert normal. Esquirols van demanar als assistents que no aplaudissin i el silenci es va fer total i absolut entre les cançons. Al cap de poques hores, Puig Antich moria executat a garrot vil. El fet queda explicat en dues cançons de Joan Crosas que més tard gravarien Esquirols. Una és "Més enllà d'un adéu" (del disc Colze amb colze), amb una referència al final de la cançó: 'Quan l'adéu és una reixa / d'una presó / i els somnis es desvetllen / en la foscor. // Quan el grinyol d'una porta / és l'últim cant, / quan l'home mata l'home / en un instant.' Anys més tard, al disc Licor d'herbes bones hi apareixerà una altra de les cançons fetes en aquest moment: "Dama negra", un cant contra la pena de mort.

dimecres, 21 de desembre de 2016

El #Calendari2017 @Omnium Cultural, dedicat a les #tradicions i costums populars i tradicionals dels #PaïsosCatalans




L'edició d'enguany se centra en les tradicions i costums dels Països Catalans. Si per alguna raó inimaginable no poguéssim utilitzar més els actuals mesos de l’any amb el seu nom com a referència del pas del temps, festes i celebracions servirien perfectament a aquesta finalitat. l’any català està marcat per unes fites que doten de pel sentit determinats moments. Tant és així que seria difícil, per exemple, pensar en un inici d’hivern sense Nadal, una primavera sense Sant Jordi, un estiu sense festes majors o una tardor sense Castanyada. 

Les celebracions i activitats del calendari anual ja siguin de caire lúdic, religiós, polític o una barreja de tot plegat posen color a la grisa comptabilitat dels dies. Algunes provenen de la nit dels temps –com Sant Joan- altres són més recents del que semblen -les havaneres- però en el moment en què la gent les fa seves, entren en l’imaginari col·lectiu amb títol d’igualtat. Totes són importants. 

La saviesa popular ha sabut mantenir les festes, celebracions i pràctiques a través dels decennis adaptant-les a l’esperit de cada època. D'aquesta manera, seguim fent la passejada dles Tres Tombs en un món de camions, gaudint del Carnestoltes en una societat secularitzada, o buscant bolets al bosc en el temps de les compres per Internet. Un canvi d'aquest tipus també passa amb l'11 de setembre que, sense oblidar el 1714, està mutant els darrers anys en una nova èpica orientada al futur. 

Igualtat i adaptabilitat són probablement els factors clau que expliquen la persistència d'aquestes fites en el calendari català. Sense oblidar que es tracta d'esdeveniments inlcusius als quals tothom s'hi pot sumar per gaudir de la màgia i sentir-se part integran d'una comunitat.


Informació extreta de https://www.omnium.cat/calendari

'ELS #PASTORETS' ('Moments', @TVE_Catalunya, 22 des 2013)




A Catalunya, aquestes dates no serien tan entranyables sense els "Pastorets", les representacions teatrals que combinen el naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs entre pastors que rememoren el primer Nadal. Aquests espectacles, estructurats en diferents parts, són un gènere teatral popular que per arrelament, tradició i capacitat de convocatòria es considera un clàssic entre les manifestacions dramàtiques autòctones. 

L'origen dels "Pastorets" es remunta a les representacions escèniques medievals de tema nadalenc medievals que s'escenificaven a l'interior de les esglésies. Els primers texts daten del segle XV però no és fins a finals del XIX i principis del XX que les representacions agafen embranzida, sobretot amb la posada en escena del text de Federic Soler "Pitarra", "El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga". Des d'aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió dels "Pastorets" com també són nombrosos els pobles i ciutats que els representen. Cal destacar, tant per la qualitat literària com per la resolució dramatúrgica, "L'Estel de Natzaret" de Ramon Pàmies tot i que la versió més representada al país són "Els Pastorets o L'Adveniment de l'Infant Jesús" de Josep M. Folch i Torres. Altres versions que cal esmentar són el quadre "Borrego i Carquinyoli" de Lluís Millà i "La Flor de Nadal", de Francesc d'Assís Picas.



L'equip del programa ha entrevistat a Josep M. de Ramon, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, i lligat ell mateix als "Pastorets" de la Sala Cabanyes de Mataró. De Ramon ens ha explicat que la vigència i l'atractiu dels "Pastorets" com a espectacle per a totes les edats es deriven de la capacitat dels autors del gènere de mantenir la frescor i la ingenuïtat de la història original, del fet de convertir-se en un punt de trobada de les diverses generacions i de les diverses procedències que conformen la nostra societat, i per la seva capacitat de transformació i renovació constants. 

"Els Pastorets" és un reportatge de Margaret Rius realitzat per Arantxa Tormo. "Moments", el programa de TVE Catalunya que repassa fets, històries i aspectes de la vida social i cultural de Catalunya, està dirigit i presentat per Raül Díaz, realitzat per Jordi Renú i produït per Isabel Blesa.


Informació extreta de http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-20131222-1015/2257430/

diumenge, 11 de desembre de 2016

El 18 de desembre, XX Mostra de @BestiariFestiu de #Ploma, @FiradelGall @VilafrancaAj




El proper diumenge 18 de desembre, a Vilafranca del Penedès es celebra la vintena edició de la Mostra de Bestiari Festiu de Ploma. Enguany, i de forma excepcional, un total de vint figures de bestiari festiu s'aplegaran a la plaça de la Gastronomia de la Fira del Gall per a celebrar la vintena edició d'una de les trobades de bestiari festiu més rellevants de Catalunya. 

Participen: 
  • el Gall Tomasot, la Gallina Ballarica, l'Àliga del barri de sant Julià i el Mussolot de Campanar com amfitrions, 
  • amb les figures convidades de, l'Aligot de Bonastre, Àliga Lavern-Subirats, el Gall de Palau Solita i Plegamans, el Griu d'Artesa de Lleida, l'Âliga de Montblanc, el Basilic de Mataró, la Cigonya Segunola, el Corb Borni, Drac-Gall, Falcó Nikú, Fènix del Poblenou, Gall fer, Gall de Palau, Griu de Barcelona i Voltor.

HORARIS DE LA MOSTRA DE BESTIARI:

  • 09.00 h: plantada de 20 figures de bestiari festiu de ploma, a la Plaça de la Gastronomia
  • 11.30 h: Cercavila. Recorregut: avinguda de Catalunya, plaça de l’Era Enrajolada, carrers d’Hermenegild Clascar i de Sant Bernat, plaça de Jaume I, carrer d’Escudellers, plaça de la Constitució, carrers de la Parellada, de la Palma i de San Joan, plaça de Sant Joan i plaça de la Vila
  • 13.30 h: Ballades de Lluïment a la Plaça de la Vila
Programa d'actes de la Fira del Gall: http://www.turismevilafranca.com/ca/programa-d-actes


Imatge extreta de http://www.ipernity.com/doc/angels/13985319

Informació extreta de www.bestiari.cat

divendres, 9 de desembre de 2016

Les #festes i #rituals i les festes de #foc: #NADAL




La festa de Nadal marca l'entrada de l'hivern, un temps que es caracteritza per les baixes temperatures i les nits més llargues de l'any. Fred i foscor eren, per tant, condicions ambientals prou perceptibles per als nostres avantpassats. En aquest context, hi ha un costum -avui emblemàtic de la tradició catalana- vinculat, si més no inicialment, amb el foc domèstic: el tronc de Nadal o tió.

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Encara es poden trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar a la llar de foc uns quants dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evolucionà: s'ha convertit en un tronc triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després és cremat.

Ben aviat, aquesta característica d'ésser fantàstic s'ha reforçat a partir d'afegir al tronc unes potes, d'aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, de posar-hi una llengua... I així es troba el tió tal com se'l coneix ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia que cada any arriba alguns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador, i al qual cal donar aliments -els tradicionals eren garrofes, pa sec; ara li donen també altres coses- i aigua, per tal de rebre després els seus obsequis. A ciutat hi ha, doncs, tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per a tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra. El tió es fa cagar, segons el costum de cada casa, la nit de Nadal. Tradicionalment, després de la missa del gall, o bé el dia mateix de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família, n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve.

Pot sorprendre que un antic costum, vinculat a antics rituals de culte al foc i que nasqué en les llargues vetllades hivernals al voltant del foc a terra, pugui mantenir la seva vigència avui. Certament, el tió és una tradició viva. I ho és perquè ha anat canviant, adaptant-se a un nou entorn físic i social. Aquesta evolució ha comportat aspectes positius i negatius. Certament, la introducció del tió a l'escola ha permès donar a conèixer aquest costum a sectors de la població infantil que no l'haurien viscut a casa. Això, i la pràctica del tió en associacions de veïns o entitats culturals, n'ha propiciat la descoberta. D'altra banda, la possibilitat d'adquirir tions fets en sèrie als mercats nadalencs pot facilitar la seva introducció en la celebració domèstica. Per contra, aquest procés ha suposat una pèrdua de la diversitat de continguts de la tradició. El ritual de fer cagar el tió va acompanyat, per exemple, d'un seguit de cançonetes tradicionals que presenten una enorme riquesa de versions i variants.

L'evolució més important ha tingut lloc, però, en les dues últimes dècades. D'una banda, aquest tió sense foc, desvinculat del foc de l'hivern o de Nadal, surt de l'àmbit domèstic per entrar en el camp de la festa col·lectiva i, de l'altra, modifica la seva funció inicial.





El tió, ritu o costum familiar, ha entrat des de fa alguns anys a les escoles i al món associatiu. També s'organitzen festes del tió al carrer o a la plaça en què centenars de nens i nenes poden obtenir la seva bosseta de regal després de fer una cua pacient.

En una festa nadalenca que es desenvolupa en una societat cada cop menys religiosa, el tió s'adapta prou bé a aquest simbolisme nadalenc d'arbres nevats i espelmes, de grèvol i boles de colors, en què les referències al naixement de Jesús són secundàries o, de vegades, inexistents. En definitiva, el tió ha esdevingut un dels símbols del Nadal català, que manté la seva vigència a partir d'un seguit important de transformacions en el costum. Canvis que n'asseguren la vitalitat -una tradició estàtica és morta- però que impliquen, potser, una pèrdua de contingut patrimonial en benefici de la seva difusió.

Però en la celebració de Nadal, a més d'aquest foc domèstic, hi ha altres tradicions de foc al carrer. A Cardedeu, la fira que se celebra el cap de setmana anterior de Nadal comença amb l'encesa de la foguera, amb l'anomenat foc de la Fira, i amb la repartició de borregos, pasta tradicional de Cardedeu. Aquest foc s'encén el diumenge abans a l'ermita de Sant Hilari i és baixat fins a l'església parroquial de Santa Maria. La foguera es manté encesa mentre dura la fira fins que, acabada la celebració, el foc es recull i es condueix de nou al cambril de l'església per tornar-lo a l'ermita de Sant Hilari el dia de l'aplec. La foguera encesa és el punt neuràlgic sobre el qual giren tots els actes de la fira, envoltada de parades de productes artesans, nadalencs i de torrons de Cardedeu. I a la vora del foc, es narren contes i rondalles.

Encara són moltes les poblacions on es fan fogueres a la sortida de la missa del gall. En són exemple Agullana, la Jonquera, Sant Llorenç de la Muga, Bordils, Organyà, les Preses, Boadella d'Empordà, la Palma de Cervelló, Sant Feliu de Codines, Torà, Vallcebre... En canvi, s'han perdut a Sant Boi de Lluçanès, a Sort, a la Seu d'Urgell, a Canillo (Andorra).

Al voltant de la foguera s'acostuma a fer el ressopó -sovintegen les botifarrades- o una xocolatada. A Andorra, en sortir de la missa del gall, els petits i els vells anaven a casa a menjar xocolata i coca, mentre que els fadrins voltaven pels prats arreplegant tot allò que fos bo per a cremar. Feien una gran foguera al mig de la plaça.

A Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, la vetlla de Nadal el jovent baixa de la muntanya amb faies -mena d'atxes- enceses i, en arribar a poblat s'encaminen a la plaça porxada tot cridant: "Fia-Faia, nostre Senyor ha nascut a la paia!". La plaça esdevé regne del foc i la claror en un ambient festiu, mentre els uns llancen les falles enceses que els altres han d'entomar. Quan estan gairebé cremades s'apilen al mig de la plaça formant una gran foguera. Finalment, en el context festiu de la nit de Nadal, es menja coca amb allioli de codony i porrons de vi i xampany.

Imatge extreta de http://elbouilamula.blogspot.com.es/2011/10/ec-ricart-i-el-pessebre.html

Text extret de 'Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya', vol. 5, El calendari festiu, pàgs. 68 i 69, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2006.

Vídeo extret de  http://www.youtube.com/watch?v=TghNI47sGsA

dimarts, 6 de desembre de 2016

Llibres: 'EL #TIÓ. APRÈN A CUIDAR-LO', de Ton Lloret i Martí Garrancho · @Cossetània Edicions




Cada any, pels volts de Nadal, milers de llars catalanes reben la visita d’un ésser entranyable: el tió. Curiosament, durant segles, ningú no ha trobat estrany que un simple tronc de fusta s’alimenti de fruita i de galetes per acabar cagant llaminadures, torrons i obsequis per a petits i grans. 

Però, un bon dia, dos científics estrangers (Max Palmerius i Frederich Inche) van descobrir-lo i van començar a fer-se preguntes: d’on coi surt aquesta tradició? Quins tipus de tions hi ha? Com s’ho fa aquest ésser màgic per convertir el menjar en joguines? Quines atencions necessita? 

En aquest llibre hi trobaràs totes les respostes i et convertiràs en un autèntic Cuidador de Tions.

Els autors 
  • Martí Garrancho Rico (Igualada, 1965). Dibuixant i professor de dibuix creatiu
  • Ton Lloret Ortínez (Igualada, 1983). Conservador del Museu Molí Paperer de Capellades
Fitxa bibliogràfica
  • Edita: Cossetània Edicions
  • Preu: 5,90€
  • Col·lecció: Altres infantil
  • ISBN: 978-84-9034-380-7
  • Nombre de pàgines: 24
  • Mides: 22 x 22
  • Enquadernació: rústica
  • Data primera edició: novembre de 2015


Informació extreta de http://www.cossetania.com/

divendres, 2 de desembre de 2016

El 4 de desembre és SANTA BÀRBARA, patrona dels #pirotècnics i els #campaners




El món catòlic celebra el dia 4 de desembre la festivitat de Santa Bàrbara, erigida com a patrona dels pirotècnics, els artillers, els miners i tots els oficis relacionats amb els explosius. 

Sembla que el mèrit per exercir aquest patronatge no és altre que pel fet de ser martiritzada i degollada pel seu pare, Diòscor, al retornar aquest cap a casa seva, es va originar una gran tempesta i un llamp va caure sobre el botxí i el va fulminar. D'aquí ve la dita "que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona". 

Aquesta màrtir del segle III, que és venerada i està inclosa en el santoral ortodox i cristià, va ser reclosa pel seu pare en una torre en la qual hi havia dues finestres. Ella, per la seva pròpia iniciativa, va fer que se n'obrís una altra perquè considerava que la llum entrava des d'un mateix lloc per tres parts, la qual cosa simbòlicament identificava amb la Santíssima Trinitat.

A l'adonar-se el seu seu pare que s'havia convertit al cristianisme la va denunciar a Martinià, pretor de la província de Nicomedia, el qual la va condemnar fent-la patir flagelació, el poltre, estripaments amb rascles de ferro i decapitació a mans del seu progenitor.


Imatge extreta de http://gagomilitaria.blogspot.com.es/2012/12/4-de-diciembre-santa-barbara-patrona-de.html

Informació extreta de www.bestiari.cat

dijous, 1 de desembre de 2016

Calendari Tradicions Catalanes 2016 - DESEMBRE @magimodisseny




El Tió de nadal és un tronc decorat amb ulls, nas i una barretina catalana, recolzat per dues potes davanteres i cobert amb una manta per al fred. 

Els dies previs al solstici d’hivern es alimentat, com més millor, perquè sigui més generós. La nit de Nadal, la família el colpeja amb un bastó, mentre li canta cançons populars, perquè vagi “cagant” petits regals, abans dolços i torrons. 

Antigament el tronc era cremat a la llar per donar llum i calor però ara es conserva de generació en generació per gaudir-ne el següent Nadal.


Extret de www.magimo.net

divendres, 25 de novembre de 2016

Taula rodona a #Cervera sobre la crisi dels #refugiats




Informació facilitada per l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera,
https://ca-es.facebook.com/AEiGColldelesSavines/

Un important arxiu de premsa sobre #pessebrisme es pot consultar online

 

Els estudiosos del pessebrisme i de les tradicions pròpies del cicle de Nadal tenen al seu abast una Nova font de consulta que aplega articles de premsa que van des de finals de segle XIX fins als anys 80 del segle XX. 

Des d’aquest Nadal es podrà consultar online un important arxiu d’articles de premsa dedicats a l’art del pessebrisme. El Col·lectiu El Bou i la Mula, amb la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, ha digitalitzat indexat i posat en línia els gairebé 1200 documents de què consta l’Arxiu Catà. 

Els articles, que majoritàriament provenen de la premsa, aborden el pessebrisme des de molts diversos angles. Autors com Joan Amades, Duran i Sampere, Josep M. Garrut, el P. Basili de Rubí, entre d’altres són algunes de les persones que firmen els documents d’aquest arxiu. El pessebrista Pere Catà (1935), durant molts anys, de forma pacient i ordenada, va desar tots els escrits que arribaven a les seves mans i que parlaven sobre el pessebre i les tradicions nadalenques. La cessió d’aquest fons documental ha permès al Col·lectiu El Bou i la Mula posar-lo a disposició de totes les persones interessades en el pessebrisme i en la cultura popular del cicle de Nadal. 

La base de dades està disponible al web www.elbouilamula.net i permet fer cerques aplicant diversos filtres.