El projecte 'Paisatge sonor de la Patum' selecciona 155 sons per explicar la festa

El projecte 'Paisatge sonor de la Patum' es va gestar durant la Patum passada, quan es van enregistrar 240 hores de so, i des del juny fins ara s’ha treballat per seleccionar els més representatius i els més inèdits. Se n’han triat 155, a través dels quals es pretén explicar la Patum des de tots els punts de vista.

Durant l’última Patum, els impulsors del projecte van treballar per enregistrar tota mena de sons. Per exemple, el so del tabal tal com se sent des dels túnels de sota de la plaça Sant Pere, o com es viu des de dins un salt dels nans nous, o portant l'àliga, també com se sent un salt de plens des de Queralt i un so que la majoria de patumaires no coneixen, les tasques de neteja a la plaça Maragall, de matinada, un cop acabada la festa.

Tot aquest treball ja ha donat els seus fruits. A la pàgina web http://www.sonsdepatum.cat es poden escoltar i descarregar els diferents enregistraments. Aquest espai virtual està estructurat en setze categories:

• Passada del tabal
• Memorial Ricard Cuadra
• Quatre fuets
• Passada del migdia
• Passades
• L'Ofici
• Patum de lluïment
• Patum completa
• Patum infantil
• Patum de la llar de Santa Maria de Queralt
• Patum dels pobres
• Llocs
• Micropaisatges
• Materials
• Carrers buits
• Memòria

A més, ja es pot comprar a les llibreries de Berga, el DVD amb el documental sonor de la Patum, que inclou els sons, acompanyats de fotografies i de textos.

Les xifres del projecte són dignes de tenir en compte: 240 hores d’enregistraments sonors que han donat 155 sons, més de 13.000 fotografies i 146 textos inèdits sobre la Patum de 79 autors diferents com mossèn Josep Maria Ballarín, Ramon Felipó, Dolors Santandreu i Jaume Capdevila, entre d'altres.

Ja ho sabeu: la Patum a casa a http://sonsdepatum.cat/!

Font: http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=7007

Imatge: http://www.bergactual.com/wp-content/uploads/2009/04/kim_0035.jpg

La Federació Sardanista de Catalunya atorga els ‘Premis Sardana 2009’ a Mataró

Imatge facilitada per la Federació Sardanista de Catalunya, premsa@fed.sardanista.cat

Velles imatges de Cervera: els gegants de Cervera al Corpus de 1903

• Arxiu fotogràfic Patronat Municipal Duran i Sanpere de Cervera.
• Registre: 73/1988 (4.3.17).
• Data foto: 1903.
• Descripció: Festa del Corpus: gegants de Cervera anteriors als actuals Guillem i Almodis: sota "la placeta de l'estació".
• Autor: Agustí Duran i Sanpere.
• Procedència: Fons Duran i Sanpere.
• Dipòsit: Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG).

XXVI Aquelarre, agost de 2003...

Recuperem un altre vídeo històric: el del reportatge que va dedicar l'agost de l'any 2003 a Cervera el programa de TV3 "Viure a Catalunya". Segurament hi trobareu alguna que altra cara coneguda...

El mes d'agost acaba a Cervera amb la tradicional festa de l'Aquelarre. "Viure Catalunya" visita en aquesta ocasió la capital de la comarca de la Segarra.

El recorregut comença a les pistes de tennis i continua pel nucli antic, on encara es respira un aire medieval. Es passa pel carreró de les Bruixes, que va inspirar la festa de l'Aquelarre.

La presentadora del programa, Griselda Guiteras, visita l'empresa Licorera de la Segarra, que elabora, entre altres productes, ratafia, licor de menta i licor de camamilla.

A l'església de Santa Maria de Cervera puja fins al campanar, on en encara es toquen les campanes de manera manual.

Finalment, assisteix a un assaig dels timbalers que acompanyen els Diables Carranquers de Cervera durant la festa de l'Aquelarre.

Font: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=4693&p_ex=aquelarre&p_num=3

Art reivindicatiu

Aquest dissabte l'Assemblea de Joves de Cervera (AJC) va dibuixar aquest gran mural que podeu veure tots a una de les parets del Centre Obrer.

Ens han dit que no està del tot acabat, però de moment, us passem una foto on podeu veure la nova imatge del Centre: una reproducció d'un cartell força conegut proclamant la llibertat.

Des d'aquí felicitem a l'AJC per aquesta bona feina.

Text: Núria Turull, nuriaturull@gmail.com

Foto: Jordi Escudé

Vallgorguina, el bosc de les bruixes

Les suaus i ondulades vessants de la Serralada Litoral conviden a passejar sota l'ombra d'antigues llegendes i d'un espès mantell vegetal.

Assegura la gent gran del lloc que un dels secrets més ben guardats de les muntanyes de la Serralada Litoral són els aquelarres o reunions de bruixes que tenien lloc en ple bosc. Entre els indrets preferits dels bruixots, segons la tradició, figura el dolmen de Pedra Gentil, a Vallgorguina, un megàlit que encara avui convoca als seguidors dels fenòmens paranormals.

Expliquen les llegendes que aquest dolmen era el lloc de trobada de les bruixes de la costa, i que allà donaven compte de la seva conducta fetillera. La que no havia fet prou maleficis era penjada de la pedra superior. Per a que els estranys no poguessin veure ni sentir els seus rituals, les bruixes desencadenaven violentes tempestes, que la gent del lloc continua relacionant amb la presència de les fetilleres a la serralada.

El megàlit correspon al que s'anomena dolmen de cambra simple, per a distingir-lo dels dòlmens amb corredor, i la seva existència s'estableix de fa uns quatre mil anys. Es creu que complia funcions de monument funerari, tot i que la seva relació amb les bruixes i el fet de ser encara avui un lloc de trobada ocasional d'aficionats a l'espiritisme ha generat tot de mites i llegendes al seu voltant i l'ha convertit en un dels dòlmens més cèlebres del país.

La fira del Bosc i de la Terra.

Cada any, l'últim cap de setmana de novembre, la localitat de Vallgorguina celebra la Fira del Bosc i de la Terra, en la qual els principals protagonistes són els bosquerols, persones que fins fa poques dècades van contribuir a modelar el paisatge de tota la Serralada Litoral. La fira recrea aquest antic ofici amb un seguit de demostracions dels treballs que realitzaven, com ara la construcció i encesa de carboneres, la talla de troncs amb destrals i xerracs, i els treballs amb fusta.

Text: "Descobrir Catalunya. Vacances 2008", suplement del número 122 de la revista 'Descobrir Catalunya'. Edita: Sàpiens Publicacions.

Imatge: Araceli Merino, a http://1.bp.blogspot.com/_b9vS1v3S-nI/SXzLvLYSBGI/AAAAAAAABns/U7s9sHYXFOk/s800/Dolmen-Pedra-gentil.jpg

Festa per al joc i la joguina en català

Des del desembre de 2004 l'àmbit de jocs i joguines de la Plataforma per la Llengua organitza la Festa per al joc i la joguina en català. Aquesta activitat s'engloba en la campanya "En català, jugues?", que a grans trets té quatre objectius: conscienciar les empreses de la importància de tenir en compte la nostra llengua a l'hora de comercialitzar productes orientats als infants en el nostre país; demanar a les administracions una legislació especial pel que fa a la llengua de jocs, joguines, vídeos, videojocs i altres materials dirigits als nens i joves que es comercialitzen a Catalunya; convidar tota la població a tenir en compte la llengua a l'hora de comprar els regals per als més petits; i promocionar i donar a conèixer l'oferta existent de joguines que hi ha en català.

La festa és una jornada lúdica que té l'objectiu de reivindicar, precisament quan s'apropen Nadal i Reis, que les joguines que els infants reben cada any per aquestes dates siguin etiquetades i tinguin les instruccions en la nostra llengua.

La festa té el format d'una festa infantil i per tant inclourà diverses activitats adreçades especialment als més petits: titelles, grups d'animació, conta contes, castell inflable, globus i tallers diversos (corones, papiroflèxia, pintar cares...). Paral·lelament, i com cada any, la campanya es complementa amb l'edició de 26.000 cartes als Reis (22.000 de les quals es distribuiran a Catalunya i 4.000 més, al País Valencià) que comencen amb el tradicional encapçalament "Estimats Reis Mags d'Orient" i que conclouen amb una petició per als tres Reis: "Poder jugar en català". Les cartes es distribuiran per escoles, ludoteques, biblioteques, ajuntaments, casals, esplais i botigues d'arreu dels Països Catalans. El mateix dia de la festa, un patge reial recolliran les cartes dels infants per entregar-les als Reis Mags.

I és que l'objectiu final d'aquesta activitat és anar més enllà de la festa infantil, i arribar també als pares, a qui se'ls vol conscienciar que comprin joguines etiquetades i amb les instruccions i menús en català, i als botiguers, productors i distribuïdors de joguines, a qui se'ls reclama que augmentin l'oferta de joguines en la nostra llengua.

Actualment, segons dades recollides per la Plataforma per la Llengua, hi ha 560 joguines que inclouen el català (com a mínim pel que fa a les instruccions, en la capsa o l'embolcall o en les característiques pròpies de la joguina, és a dir, en els taulells, llengua amb què parlen, etc), i 74 empreses que fabriquen jocs i joguines en català, incloent-hi els jocs multimèdia i els autors dels jocs d'Internet. Aquestes 560 joguines, però, suposen actualment només un 6% del total de joguines que es venen al mercat. Malgrat tot, l'evolució dels últims anys és esperançadora: el sector ha experimentat una lenta però progressiva millora, ja que el 2007 aquest percentatge era del 4,8, i el 2008, del 5,4%.

Amb aquesta voluntat de conscienciació, durant la festa també es repartirà el catàleg de joguines en català, que ha elaborat el Consorci per a la Normalització Lingüística amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua. Aquest material i també altres documents, com un llistat de botigues de joguines on es poden adquirir joguines en català, i que s'anirà actualitzant progressivament, o l'opuscle "I les teves joguines, ja incorporen el català?", destinat als fabricants i les empreses de jocs i joguines, es penjaran també al web de l'entitat. Tots aquests recursos es poden trobar a: www.plataforma-llengua.cat/joguines.

Documents descarregables:

• la carta als Reis Mags 2009
• el catàleg de joguines del Consorci per a la Normalització Lingüística
• el llistat de joguines en català.
• el llistat de botigues que tenen joguines en català.
• els fabricants de joguines en català.

Font: http://www.plataforma-llengua.cat/festajoguina

Nou accés al campanar de l'església de Santa Maria

Font: 'La Veu de la Segarra', 20 de novembre de 2009, pàg. 3

Foc

Recuperem avui l'excel·lent capítol del programa de Televisió de Catalunya "Caçadors de paraules" dedicat al món del foc, i que es va emetre el 27 de març de l'any 2008.

"Caçadors de paraules" busca mots i expressions relacionats amb el foc, tant entre la gent que es dedica a apagar-lo com entre els que en gaudeixen com a símbol festiu.

El "domini del foc" ha permès a la humanitat poder escalfar, il·luminar, coure aliments, fondre metalls, fabricar vidre... La civilització no hauria existit sense el domini del foc. I evidentment, les espurnes han omplert el nostre llenguatge de cada dia. El presentador del programa, Roger de Gràcia, investiga la fascinació que ens provoquen les flames i rastreja totes les paraules que envolten els qui lluiten contra el foc i els qui el viuen amb ànim festiu.

Per començar, conviu amb els bombers al Parc del Bombers de l'Eixample de Barcelona, on descobreix part del seu argot: "hidrant", "llança", "eines de fortuna", "cantell", "tocar llums", "inundació", "salvament", "auxili", "accident", "foc forestal", "foc pis", "flama" o "instal·lació".

El foc ha donat lloc a nombroses expressions: "sortir del foc i caure a les brases", "treure foc pels queixals", "posar-hi la mà al foc i no cremar-se", "cremar-se les celles", "anar amb el foc a la cua" o "anar més calent que un llum de ganxo".

A Llançà, a l'Alt Empordà, Roger de Gràcia participa en una crema controlada i sent paraules com ara "guspira", "espurna", "magall", "aixada", "destral", "cua del foc", "flanc", "cap del foc", "foc somort", "gratunyar" o "caliu".

Tot seguit, a l'Escola d'Emergències de Botarell, el presentador apaga un foc i aprèn expressions com ara "agent extintor", "escuma", "radiació", "hidrocarbur líquid" o "bateig de foc".

Al costat d'un vidrier, Roger de Gràcia "caça" més paraules i expressions: "bufador", "butà", "oxigen", "didimi", "vidre picat", "frita", "bufar i fer ampolles" i "canya de bufar".

Però el foc també és sinònim de festa, i recollint l'herència pagana dels solsticis i equinoccis, les nostres festes populars estan farcides de falles, fogueres, foguerons i pirotècnia. Aquesta vegada, Roger de Gràcia celebra les Santantonades, una de les festes d'hivern més importants i peculiars, a Forcall, als Ports. Allà fan servir mots com ara "maio", "barraca", "capolleta", "botarga", "amollar", "enriostar", "coriola", "costella", o "espixorrar".

Al diccionari, es busca l'origen del mot "xemeneia" i sinònims com "fumeral", i també d'expressions com "Habemus Papam" i "fumata blanca".

A la secció "Endevina d'on són", hi intervenen dues persones de Massalfassar, a l'Horta.

Font: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30047&p_ex=foc&p_num=3

18 mesos després...

CARRANQUERS - 5
CONSTRUCCIONS CODINA - 3

Avui ha estat un dia per recordar. 18 mesos després, Carranquers ha tornat a guanyar. Feliciteu-los si els trobeu pel carrer!

PD. Ells només eren quatre, però això no desmereix la victòria!

Un curiós mapa de les comarques de Catalunya

L'editorial Cruïlla ens ha fet un meravellós regal a través del seu llibre de medi natural, social i cultural de 4t de primària.

No endevinaríeu mai quina és la imatge representativa de la Segarra...

Informació facilitada per la Dolors Pulido, pulidodolors@hotmail.com

Fan donació d'un local a l'Associació de Familiars i Malalts d'Alzhéimer de Cervera

L'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives de Cervera va acceptar el passat 10 de novembre, en l'assemblea general extraordinària convocada al respecte, la donació d'un local d'uns 300 m2 de superfície situat a l'avinguda Catalunya, propietat de Josep Valls.

El prop de vint socis i sòcies presents a la reunió van acceptar per unanimitat la proposta, així com les condicions sol·licitades pel donant per a fer-se efectiva, que són principalment la destinació exclusiva del local per a les activitats adreçades a malalts d'Alzheimer i d'altres malalties neurodegeneratives, i com a seu de l'associació, la instal·lació en algun espai d'aquelles dependències d'imatges i records del propi Valls, i el compromís de publicar les seves memòries i de dedicar-li un dia quan hagi traspassat. Valls serà també nomenat soci d'honor i participarà en l'acte públic que l'associació s'ha compromés a dur a terme properament a la Paeria.

El mateix Josep Valls ha expressat també la seva satisfacció per poder "fer una cosa bona, ja que cada cop hi ha més malalties mentals". El donant ha explicat que la cessió serà a perpetuïtat, tot i que, en cas que algun dia deixi de destinar-se a les activitats de l'associació en benefici dels malalts mentals i els seus familiars, el local passi a ser propietat de l'ajuntament.

Font: 'La Veu de la Segarra', 13 de novembre de 2009

Imatge: http://ascadacr.files.wordpress.com/2009/04/alzheimer1.jpg

Dia internacional contra la violència envers les dones

Font: Paeria de Cervera, http://www.cerverapaeria.cat

Velles imatges de Cervera: la plaça Santa Anna vers l'any 1920

• Arxiu fotogràfic Patronat Municipal Duran i Sanpere de Cervera.
• Registre: 79/1988 (4.1.6).
• Data foto: vers 1920.
• Descripció: plaça d'en Lluís Sampere (avui plaça Santa Anna): acàcies i brollador.
• Procedència: Fons Duran i Sanpere.
• Dipòsit: Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG).

A punt el llibre i el disc de La Marató de TV3

La Marató de TV3 ja està a punt. El 13 de desembre farà 18 anys que tot el país es mobilitza per una causa solidària. Aquest any, La Marató farà visibles les "malalties minoritàries". Es calcula que n'hi ha 7.000. Afecten 400.000 catalans. El gran problema que tenen és no saber exactament contra què lluiten.

Font: http://www.tv3.cat/videos/1635549/A-punt-el-llibre-i-el-disc-de-La-Marato

Arriba a Lleida 'APOCALÍPTICA. Els rastres de la mort a través de la història, segles XVI-XVIII'

APOCALÍPTICA ens proposa un recorregut per diversos aspectes de la mort durant els segles XVI a XVIII des del punt de vista de diferents camps de la ciència. L’exposició mostra com documents i ossos ens parlen d’una mateixa realitat històrica. El resultat d'aquesta recerca ens explica com, quan i de què es moria la gent de les nostres terres en aquella remota època.

L’exposició pren la simbologia dels genets de l’Apocalipsi. A través d’aquests quatre flagells s’expliquen les malalties, la violència, la fam i altres causes diverses de mort, que l’equip realitzador ha investigat a partir de fonts documentals que es conserven als arxius i de restes òssies. Es mostra com moltes vegades les descripcions dels documents antics són coincidents amb les evidències que ofereixen els mateixos ossos .

Ha estat organitzada per l'Arxiu Històric de Girona amb la col·laboració del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Grup de Recerca Demogràfica i Genealògica (GREDEG).

Informació facilitada per CU Accio Cultural Lleida acciocultural.lleida@gencat.cat

Bestiari dels Països Catalans: EL DRAC DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA

De la figura del drac ja es té coneixement en celebracions anteriors a la pròpia processó del Corpus de Barcelona. En aquesta que trobem una primera referència al 1424, com a membre del castell de Santa Margarida, i més endavant, com a membre de l'entremès de l'infern. Posteriorment es va alliberar de la resta de la seva comparsa i ja el trobem, a vegades acompanyat de diablots i sempre espetegant coets, en festes com les que es van fer en honor del rei Pere de Portugal (1463), per la rebuda del Duc de Calàbria (1467), per l'entrada de Felip II (1568) i amb motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort (1601).

Hem de destacar que al començament del segle XVII ja és coneguda i considerada com a habitual la funció pirotècnica del Drac i que, és durant aquests anys que la figura viu la seva millor època.

Amb el Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions posteriors, la figura del Drac, que no depenia de cap gremi que vetllés per ell, va acabar per deteriorar-se fins a desaparèixer de la ciutat en algun moment del segle XVIII.

Amb el projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella el districte de Ciutat Vella decideix el 1987 iniciar la construcció de la primera peça del que serà el Bestiari Històric de Barcelona: el Drac de Ciutat Vella. És anomenat d'aquesta manera perquè pertany al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, el qual el cedeix segons conveni a la CCGBCV, i és portat per la colla Amics dels Gegants Ramon i Lola.

Participa en dos tipus de seguicis: els de foc, com a bèstia foguera (llança pirotècnia per la boca, les ales i la cua, cosa que li dóna l'aspecte d'una immensa bola de foc), i els de protocol, com a drac de Barcelona, on molt més pacífic, porta un ram de clavells vermells a la boca. És en aquesta vessant que forma part del Seguici Popular de Barcelona, i disposa d'un ball propi, amb música de percussió i tocs d'instruments de canya.

Algunes dades del Drac de Ciutat Vella de Barcelona:

• Alçada : 2,8 metres (inclòs cavallet)
• Llargada : 3 metres
• Amplada : 1,3 metres (sense les ales, que es poden treure)
• Pes : 68 quilograms
• Data construcció : 1987 (Manel Casserras i Boix)

Text extret de la web de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona.

Imatge: http://festesitradicionsbcn.blogspot.com/