dimarts, 27 gener de 2015

9 cellers i 19 restaurants de la Vall del Corb signen un conveni de col.laboració per la promoció dels vins i la gastronomia de la Vall del Corb




Vins del Riu Corb, l’associació que uneix tots els cellers de la vall del riu Corb, ha impulsat una nova iniciativa per a promocionar els vins que elaboren així com la gastronomia i el patrimoni del territori de la vall juntament amb els restaurants de la seva zona d’influència. L’acció ha fet el tret de sortida aquest dilluns amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre cellers i restaurants i el lliurament d’unes cartes específiques de Vins del Riu Corb perquè els clients dels restaurants puguin identificar i elegir els vins elaborats en aquesta subzona de la DO Costers del Segre. L’acte, amb la presència dels 9 cellers i dels 19 restaurants, ha tingut lloc al Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega.

El conveni de col·laboració estableix que cada restaurant oferirà una carta específica de Vins del Riu Corb, així com que els restaurants, progressivament, aniran augmentant la seva oferta de vins del Riu Corb per a disposar de vins de tots els cellers i que donaran informació dels cellers i dels vins als seus clients. De la seva banda, els cellers es comprometen a publicitar els restaurants en tots aquells suports de difusió que utilitzin, des de díptics a webs, a recomanar els restaurants als seus visitants i a oferir tastos i maridatges amb els establiments adherits que ho sol·licitin. L’acord signat té una vigència d’un any.

Cada restaurant presentarà, a partir d’aquest dilluns, la carta específica dels vins i escumosos de Vins del Riu Corb juntament amb la carta dels plats i la de begudes habituals. La carta s’ha adaptat a l’oferta de cada restaurant i conté informació de les propietats dels vins i escumosos que ofereix. També és previst que els restaurants puguin tenir un identificatiu exterior perquè els seus clients sàpiguen que disposen de la carta específica.

Aquest acord, en definitiva, com a explicat Pau Moragas, de la Cooperativa L’Olivera, “significa posar sobre el paper la voluntat dels restaurants i dels cellers de treballar de forma conjunta i d’establir sinergies per a afavorir el coneixement de la gastronomia i dels vins de les Valls del Corb”. Moragas ha destacat la “complicitat amb els restauradors” i la “sensibilitat” que demostren envers els vins que elaboren.

De la seva banda, Rosa Terés, del restaurant Cal Menut del Belianes, ha afegit: “Creiem en el producte i creiem en el territori. La signatura d’aquest conveni i tot el que comporta solidifica una relació que ja existia perquè ja teníem en compte els productes que s’elaboren al nostre voltant. Els nostres visitants agraeixen que els expliquem el caràcter, el paisatge i la tradició dels nostres pobles, i ho fem a través dels nostres plats i dels vins, que ha vegades són desconeguts. La carta, concretament, pensem que és un complement important per a poder oferir la informació als clients”.

Vins del Riu Corb també ha presentat un nou material de difusió turística que conté informació de tots els cellers de la vall (actualment s’han incorporat dos cellers a l’associació, de manera que tots els elaboradors de la vall es presenten en aquest full) i dels restaurants adherits al projecte, que són: 
  • L’Hostal del Carme, 
  • L’Hostal Rector, 
  • L’Avi Siscu, 
  • Cal Menut, 
  • Lalà-Restaurant, 
  • La Cava, 
  • Antic Forn, 
  • La Cosa Nostra, 
  • Rocallaura-Cafè, 
  • Antic Balneari de Rocallaura, 
  • El Tallat, 
  • El Degotalls, 
  • La Muralla, 
  • El Colomí, 
  • Restaurant Sommelier Hostelera, 
  • Bar El Foment, 
  • Ca la Maria, 
  • Som Somnis, i 
  • Públic.
Vins del Riu Corb és una iniciativa dels cellers: 
  • L’Olivera Cooperativa, 
  • Cercavins, 
  • Casa Pardet, 
  • Cal Cabo Celler, 
  • Petit Duran, 
  • Analec, 
  • Comalats, 
  • Carviresa, i 
  • Mas de Móra. 
Vins del Riu Corb compta amb l’acompanyament del projecte GUSTUM, que treballa per al desenvolupament del món rural a través dels productes locals.


Informació extreta de www.radiotarrega.cat/

Cervera acollirà el 7 de febrer l'Assemblea General de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya




El proper dia 7 de febrer, a les 10 del matí, tindrà lloc al Paranimf de la Universitat de Cervera l’Assemblea General Ordinària de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Aquesta trobada, que té lloc una vegada a l’any, reunirà prop de 200 geganters i geganteres d’arreu dels Països Catalans per tractar diferents temes relacionats amb el món geganter i amb l’Agrupació. L’ordre del dia previst per a la sessió serà el següent:
  1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària, celebrada a Calella el dia 1 de febrer de 2014
  2. Informe de la Comissió Executiva
  3. Modificació del Reglament de Règim Intern
  4. Estat de comptes i pressupostos
  5. Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva País Gegant.
  6. Transformació a Federació
  7. Adaptació del logotip de l’Agrupació
  8. Llei de transparència i nova normativa fiscal
  9. Reconeixement a la colla de Calella, XXVIII Ciutat Gegantera de Catalunya
  10. Informe i reconeixement de la VIII Fira del Mon Geganter – Sant Vicenç dels Horts 2014
  11. Informe de la XXIX Ciutat Gegantera de Catalunya – Cervera 2014
  12. Presentació de la IX Fira del Món Geganter – Puigcerdà 2015
  13. Informació de la XXX Ciutat Gegantera de Catalunya – Terrassa 2015
  14. Precs i preguntes
L’assemblea general ordinària de l’Agrupació de Colles de Geganters deCatalunya s’emmarca dins els actes de Cervera XXIX Ciutat Gegantera deCatalunya 2014.


Informació extreta de http://www.gegants.cat/2015/01/assemblea/

dilluns, 26 gener de 2015

Publicades les bases específiques de les subvencions de cultura popular i patrimoni etnològic




Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic. Aquest text estableix les línies de subvenció que es convocaran aquest any i defineix aspectes importants sobre l’objecte i la despesa subvencionable, les persones que s’hi poden acollir, els requisits que han de reunir les sol·licituds, la documentació a presentar, els criteris de valoració dels projectes presentats, etc. Enguany hi ha les següents vuit línies d’ajuts:
  • Producció d’espectacles i d’exposicions relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana
  • A federacions que programin activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana
  • Edició de treballs relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana
  • Desplaçaments fora de Catalunya per fer activitats i projectes relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana
  • Organització de festivals i trobades nacionals de cultura popular i tradicional
  • Activitats en matèria de formació i de documentació relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana
  • Activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i l’associacionisme organitzades per corporacions locals i per entitats privades sense finalitat de lucre
  • Activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya
Us recordem que també podeu consultar les bases generals dels ajuts i que en breu es publicaran les convocatòries d’aquestes línies de subvencions, és a dir, els terminis de presentació de les sol·licituds i la dotació pressupostària de cada línia.


Imatge extreta de http://www.gruposimal.com/servicio-de-subvenciones

Informació extreta de http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/

7 de febrer · BALL DE COMPLETES, amb Jordi Castellà, Tibau i Ramon Cama

 



Us presentem "Ball de Completes"! Una actuació amb l'estrena d'unes versions inèdites de Les Completes, arranjades per Jordi Castellà: un fandango, un pasdoble, un vals i una polca, juntament amb la interpretació de cançons del nostre repertori.

Us animem a venir a ballar els temes més populars de Les Completes de Cervera, tot seguint els consells de Ramon Cama.
  • Lloc:  Sala de Ball del Casal - Plaça Santa Anna, 2 - Cervera
  • Horari:  10 de la nit
  • Organitza:  Paeria de Cervera i Associació Les Completes de Cervera
  • Preu:  6€

Es presenta el llibre 'DESPRÉS DE L’INCENDI. Regeneració de les comunitats vegetals de la Vall del Riu Llobregós després de l’incendi de l’estiu de 2009'




Presentació del llibre “DESPRÉS DE L’INCENDI. Regeneració de les comunitats vegetals de la Vall del Riu Llobregós després de l’incendi de l’estiu de 2009”, que tindrà lloc el dissabte, 31 de gener, a les 18 h, a la sala Francesc Buireu de Cervera.

El llibre ha estat editat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera (CMC) i l’Associació Espai Llobregós (AELL), i s'ha comptat amb la col·laboració de l'Institut la Segarra, la Universitat de Barcelona, el Consell Comarcal de la Segarra, la Diputació de Lleida, Medi Natural de la Generalitat...

El llibre, fruit dels diversos estudis i actuacions realitzades a la zona durant els darrers cinc anys, va sorgir de la iniciativa per recuperar l’espai d’interès natural (EIN) Vall del Riu Llobregós després de l’incendi.

A la presentació coneixerem els valors naturals de l’EIN, com els va afectar l’incendi, les característiques del foc, què és el GRAF, com es va regenerar la vegetació...

Esperem que vingueu i que en feu difusió!


Informació extreta de http://www.ccsegarra.cat/agenda/presentacio-del-llibre-201cdespres-de-l2019incendi.-regeneracio-de-les-comunitats-vegetals-de-la-vall-del-riu-llobregos-despres-de-l2019incendi-de-l2019estiu-de-2009201d

diumenge, 25 gener de 2015

'UN MÓN (I UN MUNT) DE DRACS' a La Xarxa!

 


Hola xarxers i xarxeres!!

Us va agradar l'espectacle del PETIT DALÍ? Hem rebut moltes felicitacions. Va ser un espectacle genial!!

Ara ens hem de preparar pel proper dia de Xarxa... Tindrem històries de dracs!!

Els dracs són uns éssers fantàstics comuns a diferents cultures que s'associen a diverses tradicions i que tenen diferents significats.

Cavallers i princeses de tot el planeta s'han encarat amb un drac, a Catalunya, a Grècia, a Escandinàvia i fins i tot al Japó i a la Xina. L'Àurea i la Ginebra descobriran aquest món i munt de dracs al públic, demostrant que no n'existeixen dos d'iguals amb la seva llibreria màgica.

Atreveix-te a conèixer els dracs del món!


Un espectacle per a petits i grans!!

Ah! i recordeu tots aquells que no hagueu renovat el carnet que teniu fins dimarts per fer-ho i enviar-nos també la vostra fotografia.

Us esperem diumenge vinent a LA XARXA!!

Companyia: Tanaka Teatre
Gènere: Teatre, titelles
Diumenge, 1 de febrer de 2015
A les 6 de la tarda
Al Teatre de la Passió de Cervera


Sinopsi de l'espectacle extreta de http://www.tanakateatre.com/espectacles_dracs.html

Informació facilitada per La Xarxa Cervera, laxarxa.cervera@gmail.com

Es reuneix el Consell Assessor de l’Aquelarre




Aquest dijous, 22 de gener, va tenir lloc a la Paeria de Cervera una reunió del Consell Assessor de l’Aquelarre de Cervera.

En la reunió va tenir lloc una valoració de l’Aquelarre 2014, la liquidació del pressupost, la definició dels calendaris previstos per a l’adjudicació de la direcció artística, gerència i direcció de la Fira del Boc del 2015 i la proposta de redacció d’un nou protocol de la festa.

El pressupost final de l’Aquelarre 2014 fou de 186.418,38 euros. Els ingressos van ser 76.350,96 (marxandatge, adjudicació i taxes de les barres, càmping, entrades Casa del Mascle Cabró, taxes parades Fira del Gran Boc, subvencions institucionals i patrocinis privats) i l’aportació de la Paeria de 110.067,42 euros.

El Consell Assessor de l’Aquelarre és l’ens organitzador de la festa. Està format per representants polítics municipals, de les entitats que participen a la festa, la direcció artística, la gerència i la direcció de la Fira del Gran Boc. La seva composició la va aprovar el Ple de la Paeria.

En representació de l’Ajuntament hi ha:
  • el paer en cap, Ramon Royes, que presideix el Consell; 
  • el regidor de Cultura, Marc Holgado; 
  • la regidora de Festes, Elvira Costa; 
  • i els regidors Rosa Santana (CiU), Jaume Carcassona (SiF), Núria Regí (PSC), Juli Lago (ERC-AM) i Mateu Figuerola (PxCat).
Les entitats estan representades per:
  • Cristina Robles (Band Tokades), 
  • Òscar Marsinyach (Diables de Cervera Carranquers), 
  • Joan Piqué (Geganters de Cervera), 
  • Gemma Pich (Grepp Teatre), 
  • Heika Villar (Sound de Secà) i 
  • Georgina Sánchez (Bombollers).

Il·lustració de Andrea López Álvarez, extreta de http://www.ediciona.com/akelarre-dirpi-62199.htm

Informació extreta de www.cerverapaeria.cat 
 

Foguerons de Sant Antoni a Gràcia 2015 · SA POBLA A GRÀCIA 2015

 




Un any més, torna la festa dels Foguerons a Gràcia amb una nova programació i el Festival Tradicionàrius hi col·labora des de fa 23 anys i programa activitats ben variades i per a tot tipus de públic. En aquesta edició, però, incorporem una novetat al Cap de setmana de les Illes i és que s’hi afegeixen els amics de l’Alguer.

Començarem  el dijous 29 de gener amb el Tast Gastronòmic de les Illes i l’Alguer presentat per Pere Tàpias  amb el recital de l’Oda a la sobrassada. Una oportunitat de fer un tast de menjar de Les Illes, sobrassada, botifarrons, camallot... i de productes de l’Alguer com Pa Carasau, recuita frescal i licor de murta. Com sempre hi haurà glosada oberta amb diversos cantadors de Les Illes, l’Alguer i el Principat, com Mateu “Xurí”, Maribel Servera, Catalina Canyelles, VOPB de Catalunya i Àngel Maresca “Lo Barber” de l’Alguer.

El divendres 30 de gener podreu aprendre Ball de Bot al taller que hem programat amb els músics i balladors del grup Ballugall, que després seran els encarregats de tancar la nit amb la presentació del seu disc Rodamon i que us faran suar la samarreta fins ben entrada la matinada. A partir de les 22 h, Mapasonor presentarà el DVD Terra Guanyada, un documental dedicat al cant improvisat de l’Ebre que reflexiona sobre la transmissió, recuperació i actualitat d’aquesta tradició popular. Seguidament, el concert anirà a càrrec del mestre de cerimònies Carles Belda que s’acompanyarà de grans músics mallorquins i algueresos pel concert Des de Mallorca a l’Alguer.

Per acabar amb les activitats del Cap de setmana de les Illes i l’Alguer, els Glosadors i Xeremier de Mallorca voltaran pel Mercat de l’Abaceria i la Llibertat dins el cicle Folk als Mercats el dissabte 31 a les 12 h.

Però aquesta no és tota la programació dels Foguerons de Sant Antoni a Gràcia, ja que hi ha moltes més activitats programades per la Federació de Foguerons que podeu descarregar-vos aquí.


Informació extreta de http://www.tradicionarius.cat/ca/programa-dels-foguerons-2015/noticies/12

dissabte, 24 gener de 2015

Els Margeners de Guissona obren temporada!




Ahir van començar els assajos de divendres dels Margeners de Guissona! A partir del primer dilluns de febrer començaran els assajos de dilluns i, finalment, el 18 de febrer començarem els de dimecres...

Recordeu els horaris:
  • Dilluns: 20.00h, assaig de pilars i torres.
  • Dimecres: 19.30h, assaig de Canalla; 20.00h, assaig General.
  • Divendres: 20.00h, assaig general.

Per a més informació: https://www.facebook.com/pages/Margeners-de-Guissona/42501881191
 

PERAFITA · Festes i fires de la Candelera 2015 · Festa del Cavall del Lluçanès




Informació extreta de http://www.federaciotrestombs.cat/calendari/

divendres, 23 gener de 2015

Els elements del seguici festiu de Reus es traslladen al Vapor Vell




Els elements del seguici de Reus que corresponen als que tenen figures, van iniciar ahir dijous el seu trasllat al nou espai de preservació patrimonial del Vapor Vell (carrer del Vapor Vell, 15), que l'Ajuntament de Reus ha adequat durant els darrers mesos.

El nou espai de preservació dels elements festius té una superfície d'uns 480 metres quadrats i ocupa la planta baixa d'un dels edificis més representatius de l'època de la revolució industrial de Reus, l'antic edifici de la fàbrica La Manufacturera de Algodón, creada l'any 1855 i coneguda popularment com el Vapor Vell. Fins fa pocs anys aquest edifici va tenir usos comercials fins que el va adquirir l'Ajuntament per donar-li un ús públic.

Intervencions realitzades
 
Les intervencions portades a terme per la regidoria d'Arquitectura i Urbanisme per adequar aquest espai han suposat l'eliminació de l'antic fals sostre per deixar a la vista les voltes originals, la supressió de diferents gruixos de sòl, el repintat de tot l'espai, la renovació de tot el sistema d'instal·lacions elèctriques amb la col·locació de nous enllumenats, el tancament i millora de diferents finestrals i accessos per millorar la seguretat del recinte i la creació d'un nou accés pel carrer de Gornals que permeti l'entrada i sortida dels elements festius.

Les façanes del carrer del Vapor Vell, del carrer de Sant Serapi i del carrer de Gornals també s'han millorat i condicionat, amb el repintat per unificar la imatge exterior de l'equipament. El conjunt de les accions d'adequació té un pressupost de 60.000 euros aproximadament.

Usos del nou espai
 
Un cop estiguin finalitzades les obres, aquest espai es destina a la preservació i custòdia dels diferents elements festius de la ciutat, llevat d'aquells que són propietat d'entitats i que es preserven en els respectius locals. També s'hi desaran altres materials i compelements dels balls. Els elements que passen a conservar-se a l'espai del Vapor Vell són:
  • Elements del seguici: gegants grans i petits de la ciutat, nanos grans i petits, l'Àliga, la Mulassa i la Mulasseta, les Galeres, els Cavallets, la Víbria, el Basilisc, el Lleó i la Cucafera petita.
  • Vestuari i complements dels balls de Cercolets (grans i petits), de Prims (grans i petits), Dames i Vells, de Gitanes i Gitanetes, de Mossèn Joan de Vic i de Pastorets petits.
  • Altres elements festius: Canó de festes i material del Masclet.
D'aquesta manera, la ciutat de Reus disposa d'un espai propi per als elements del seguici i materials que s'utilitzen habitualment durant els esdeveniments festius i un altre espai, al Museu de Reus – plaça de la Llibertat, on es conserven els elements històrics del seguici en el marc de l'exposició "Ara toca festa!". En aquest sentit, la ciutat de Reus disposa d'un centre expositiu permanent al Museu on poder conèixer la festa, les tradicions i la seva història, que continuarà realitzant aquesta funció de conservació de peces històriques i d'explicació de la festa.

Edifici històric
 
El Vapor Vell és el nom popular amb què es coneix una de les indústries cotoneres més importants que va tenir la ciutat, i el país, durant el període de la industrialització al segle XIX. Creada com La Manufacturera de Algodón l'any 1855, va arribar a ocupar dues illes amb una extensió de 100.000 m2. La seva creació va ser fruit de la fusió de La Industrial Reusense i Canals, Pàmies, Huguet i Companyia i l'aportació de capital nou, també reusenc, però sobretot barceloní. Tot i l'adopció d'una estratègia expansiva, les expectatives no es van arribar a complir. Així, el Vapor Vell va iniciar la darrera dècada del vuitcents amb una llarga crisi a la seva esquena. La baixa cotització de les seves accions en la borsa local era una clara mostra que La Manufacturera de Algodón no s'arribà a desempallegar de la crisi en què estava immersa. El 1890 la seva força motriu era de 400 cavalls de força, amb una producció anual de 624.000 quilos de torçats de cotó, i ocupava 500 treballadors. El 1900 instal·là l'enllumenat elèctric a les seves dependències, que alimentava amb l'electricitat que produïen les seves màquines de vapor. L'ampliació el 1896 de la factoria amb la instal·lació en el seu interior d'una farinera, de cara a diversificar la seva producció, fou una clara mostra dels dubtes que envaïen els administradors respecte al futur de l'empresa. El fet que durant els primers anys del nou segle no millorés la situació de la fàbrica fou la causa que a finals de 1910 s'adoptés l'acords de reduir el capital per poder cobrir l'import de les pèrdues i de dissoldre la societat, prèvia venda dels actius industrials. Durant el segle XX aquest edifici va tenir altres usos i en la seva última etapa abans de passar a mans municipals va funcionar com a establiment comercial dedicat a la venda de mobles.




LA RUTA DEL CISTER




La Ruta del Cister és una expressió que identifica un territori concret format per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i els seus 65 municipis. El seu nom es deu al fet que el patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. A partir de l’enllaç dels tres monestirs, el visitant pot descobrir un territori ric en cultura, patrimoni, natura, vins i caves, festes i tradicions, artesania...

El pol d’unió més important de les tres comarques són els tres monestirs. Poblet és el monestir més gran de La Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que conserva la comunitat de monjos. És el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. L’any 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Santes Creus és el que reprodueix amb més fi delitat el pla bernardí de construcció. Actualment és l’únic monestir de La Ruta que no té vida monàstica, fet que permet al visitant endinsar-se per cadascun dels racons d’aquest esplèndid cenobi. Vallbona de les Monges és l’únic cenobi cistercenc femení de La Ruta i el més important de Catalunya. Edifici de bellesa singular que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys.

La Ruta del Cister presenta un patrimoni històric i cultural de gran valor: esglésies, castells en diversos estats de conservació i altres edificis i monuments d’interès. El visitant pot recórrer el territori i enriquir-se de coneixements històrics i culturals relacionats amb les tres comarques. 

Els museus, col·leccions i espais visitables del territori permeten endinsar-nos en la història de la comarca des dels seus orígens fi ns a la actualitat. L’oferta variada d’espais permet conèixer l’important patrimoni que ens envolta.

El territori de La Ruta del Cister engloba sis denominacions d’origen (DO Tarragona, DO Costers del Segre, DO Penedès, DO Catalunya, DO Conca de Barberà i DO Cava) on els seus cellers elaboren dels millors vins i caves del territori català. En la majoria d’aquests cellers, el visitant pot fer tast dels vins elaborats i visita guiada per les instal·lacions.

A cada una de les tres comarques el visitant pot degustar productes típics de qualitat: IGP Calçot de Valls, productes “Fet a l’Alt Camp”, enxanetes i petonets de Valls, cubanos i galetes bandoleres d’Alcover; els carquinyolis de l’Espluga de Francolí, els merlets de Montblanc, castanyes de Vilanova de Prades, alls de Belltall; IGP torró d’Agramunt, les albades de Tàrrega, fruita dolça, oli d’oliva DOP Les Garrigues i DOP Siurana, fruits secs, coques de recapte, orelletes, formatges artesans, cerveses artesanals,...

A La Ruta del Cister el visitant trobarà diferents tipus d’allotjament segons la seva preferència: cases de turisme rural, hotels, hostals, fondes, apartaments turístics, càmpings, albergs, cases de colònies... Als restaurants de cada comarca, podrà assaborir els diferents plats típics de cada temporada.

La Ruta del Cister presenta una diversitat singular paisatgística i natural diferenciada per les tres comarques amb petits espais protegits de gran interès. Un territori encisador que cal descobrir. També ofereix una àmplia oferta d’activitats de natura i senders senyalitzats a cada comarca, que recorren alguns dels seus paratges més fascinants. Destacar el pas del Camí de Sant Jaume català que travessa les tres comarques.

El GR175 a La Ruta del Cister, està integrat dins l’extensa xarxa de senders abalisats d’Europa i és l’únic sender que enllaça els tres monestirs. El GR175 és molt més que un sender: és el vincle d’unió entre els tres monestirs del cister més rellevants de Catalunya, el fi l conductor per la història dels seus pobles, l’aproximació a unes terres modelades per l’home en alguns indrets i a una natura salvatge entre d’altres, el tast d’una gastronomia autèntica arrelada a la terra i el contacte amb la gent que hi viu i que estima aquests paisatges. 




La Festa de la Calçotada (Valls), la Setmana Medieval (Montblanc), la Fira del Teatre (Tàrrega), i moltes altres festes de diferents municipis del territori, criden l’atenció i atrauen a molts visitants. Durant tot l’any el visitant pot participar en totes aquestes festes per conèixer millor les tradicions i la història del nostre passat.

Els artesans també deixen la seva empremta al territori Cister. Mitjançant la ceràmica, el vidre, l’alabastre, el ferro, la fusta, la plata, la seda, etc, creen objectes de gran interès artístic. Els municipis de Sarral i Verdú són declarats Zona d’Interès Artesanal, gràcies a l’alabastre i la ceràmica. 

Per a més informació: http://www.larutadelcister.info/


Extret de http://turisme.urgell.cat/files/2014/07/MAPA13-RUTA-CISTER-1.pdf

El llegat fotogràfic de Roser Lleó Feliu, la primera bibliotecària auxiliar de la Biblioteca Popular de Cervera





Roser Lleó Feliu fou la primera bibliotecària auxiliar que serví en la nostra Biblioteca Popular quan aquesta, per decret de la Generalitat, fou creada l‘any 1933. Vingué a Cervera amb el títol recentment obtingut.

Ramon M. Razquin, sempre atent a qualsevol cosa que incrementi la seva vastíssima col·lecció de material relacionat amb Cervera, es trobava a la ciutat de Vic. Va fer una parada en un Llibreter de vell i, tot i fent una llambregada al material que s’hi amuntegava, es va fixar en un àlbum que semblava de fotografies. Va quedar sense alè quan es va donar compte del que tenia entre mans: un petit tresor ple de fotografies fetes a Cervera. La majoria giraven al voltant de la Biblioteca Popular i de la gent que hi estava vinculada. També hi havia imatges de diferents indrets de la ciutat i algunes d’altres llocs de la geografia del país.

Ramon M. Razquin ha fet un treball minuciós amb aquestes imatges, tot i escanejant-les, podent així admirar-les, cadascuna d’elles, per separat.

Tot el contingut d'aquesta recerca s'ha difós a través del bloc de Carme Bonet,  http://unamicadetotarreu.com/, que podeu consultar a través d'aquests enllaços:

Extret de http://unamicadetotarreu.com/

dijous, 22 gener de 2015

S'aprova inicialment l'expedient de modificació de l'escut de Cervera i l'oficialització de la bandera municipal




L'actual escut de Cervera té els dies comptats. La Paeria ha posat a informació pública durant un mes els canvis en l'escut i la bandera que l'Agrupació Seny Major va proposar en base a un informe que l'historiador Josep Maria Llobet Portella. Els símbols que s'estan utilitzant actualment, es diu en l'estudi, no corresponen amb els originals, que tenien un cromatisme diferent.

L'any 1988, la Paeria de Cervera va aprovar un nou escut, que no s'adequava amb els símbols històrics de la vila segons l'heraldista Armand de Fluvià, que explicava aquest error en base a que el consistori havia pres com a referència l'escut d'armes dels Cervera, un llinatge de barons que també tenia el mateix escut que la vila, però amb diferents colors.

L'escut actual de Cervera està dividit en quatre parts, dues senyeres i dos requadres amb fons platejat (camper d'argent en nomenclatura heràldica) i cérvols vermells (o de gules). Són en aquests darrers espais que es veurà el canvi. Els animals de l'escut canviaran de color, i seran daurats, mentre que el fons passarà de platejat a vermell.

Pel que fa a la bandera, es proposa que els colors siguin els mateixos que els de l'escut i que la forma sigui en forma d'aspa.

L'anunci oficial diu així:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 15.01.2015
 
ANUNCIS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL 
AJUNTAMENTS 
AJUNTAMENT DE CERVERA 

ANUNCI sobre aprovació inicial de l'expedient de modificació de l'escut i oficialització de la bandera municipal. 

El Ple de l ́Ajuntament, en la sessió ordinària del dia 20 de desembre de 2012, va acordar iniciar l ́expedient de modificació de l ́escut heràldic i l ́oficialització de la bandera de la ciutat de Cervera, segons projecte de l ́historiador Josep M. Llobet i Portella, a petició de l ́Agrupació Seny Major i encàrrec de la Paeria. 

Escut: “Escut caironat quarterat en sautor: al primer i quart de gules, un cérvol d’or; al segon i tercer d’or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona de comte”.

Bandera: “Peça de tela de forma rectangular, apaïsada, de proporcions dos d ́alt per tres de llarg, quarterada en sautor: al primer i quart de gules, un cérvol d ́or; al segon i tercer d ́or, quatre pals de gules”.

L ́esmentat acord es sotmet a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació del present edicte al DOGC, d ́acord amb el que estableix l ́article 25.1 del Reglament dels símbols dels ens locals, aprovat pel Decret 263/1991, de 25 de novembre. 

Durant aquest termini es podrà examinar l ́expedient a la Secretaria de l ́Ajuntament, en horari de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 i presentar-hi les observacions i al·legacions que es considerin oportunes. 

Cervera, 7 de gener de 2015 

Ramon Royes i Guàrdia 
Alcalde 

(15.008.076) 



Imatge extreta de http://es.wikipedia.org/wiki/Corona_condal#mediaviewer/File:Corona_de_conde_2.svg

Text del DOGC extret de http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_sumari_del_dogc/?anexos=1&language=ca_ES&numDOGC=6789&seccion=2#

El ple del Parlament aprova la llei del règim especial de l'Aran

 



El ple del Parlament de Catalunya va aprovar ahir dimecres al migdia, amb els vots a favor de tots els grups, excepte de C's, que s'ha abstingut, la llei del règim especial de l'Aran, que reconeix la realitat nacional occitana i el caràcter singular, els drets històrics, la identitat i el dret de decidir de l'Aran. 

La cambra ha aprovat la llei del règim especial de l'Aran per 121 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i CUP) i 9 abstencions (C's). En la votació final de tot el text es requeria la majoria absoluta perquè la llei fos aprovada, ja que és de desplegament estatutari.

El text, elaborat en ponència conjunta, incorpora quatre esmenes transaccionals, una de les quals pactada entre ERC, el PSC, el PPC i ICV-EUiA perquè en el moment que el Parlament aprovi la llei electoral de Catalunya presenti una nova proposta de sistema electoral per a l'Aran que modifiqui l'actual, vinculat als sis terçons, a l'obtenció del 5 per cent dels vots com a mínim i a la llei d'Hondt. El text estableix també que si el Parlament no aprova la llei electoral en els pròxims dos anys, haurà de fer una proposta de modificació del sistema electoral de l'Aran en què participin les institucions del territori, punt que ha estat aprovat amb els vots a favor de tots els grups, excepte de C's, que s'ha abstingut.

Una altra esmena, pactada entre CiU, ERC i ICV-EUiA, estableix que la llei sigui referendada pels aranesos per la via de la llei de consultes en el termini màxim de sis mesos. Aquest punt ha rebut el suport de 102 diputats (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP), el vot contrari del PPC i l'abstenció de C's.

La llei reconeix la realitat nacional occitana, amb identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix el règim especial propi de l'Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics, la identitat, el dret i l'organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l'autonomia perquè governi els seus interessos. Així mateix, en reconeix la divisió territorial en sis terçons, la bandera, l'escut, la festa, l'himne, els drets lingüístics, amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions, i la capitalitat de Viella, i defineix les funcions del Consell General de l'Aran i els seus òrgans.

A les disposicions finals i transitòries, la llei recull el dret del poble aranès a decidir el seu futur, punt que ha obtingut els vots favorables de tots els grups, excepte del PPC i C's, que hi han votat en contra.

A l'últim, el text estableix que una comissió bilateral Generalitat-Consell General de l'Aran revisi el model de finançament del territori en un termini màxim de tres anys.

De les noranta esmenes que els grups s'havien reservat per debatre en el ple, algunes han estat retirades i d'altres, transaccionades. De la resta, la cambra no n'ha aprovat cap.

La llei, l'ha presentada Àlex Moga (CiU), relator de la ponència, i en el debat hi han intervingut també Josep Cosconera (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Dolors López (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i Isabel Vallet (CUP).

El debat, l'han seguit des de l'hemicicle el síndic de l'Aran, Carlos Barrera; el president de la diputació de Lleida, Joan Reñé; membres del Consell General; exsíndics; alcaldes i regidors de diversos ajuntaments, i ciutadans del territori. 


Informació extreta de http://www.qtorb.com/2013/08/val-daran-un-nuevo-modelo-economico.html

25 anys sense Pedrolo i Benguerel, Premis d'Honor de les Lletres Catalanes




El 2015 es commemoren els vint-i-cinc anys de la mort de dos autors guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes: Manuel de Pedrolo i Xavier Benguerel. Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990) va rebre el guardó el 1979 en reconeixement a la seva extensa obra en prosa i al seu compromís cívic. Benguerel (Barcelona 1905-1990) el va rebre el 1988 per la seva obra com a poeta, dramaturg, prosista i traductor, així com pel seu compromís inel·lectual.

El 2015 també es commemoren dates rodones vinculades a autors com Ramon Llull (700 ays de la mort), Ramon Muntaner (750 anys del naixement), Helena Valentí (25 anys de la mort), Ovidi Montllor, Guillem d'Efak, Artur Bladé, Lluís Ferran de Pol i Nèstor Luján (20 anys de la mort) o Jesús Moncada (10 anys de la mort).



1979. Lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'antiga seu d'Òmnium Cultural, al Palau Dalmases de Barcelona. Manuel de Pedrolo rep el premi entre Vicent Andrés Estellés, guardonat de l'any anterior, i Maria Aurèlia Capmany (asseguda), membre del jurat del Premi d'Honor. A la foto també hi apareixen membres de la junta d'Òmnium, encapçalats pel seu president, Joan Vallvé i Creus. Foto: Barceló.


Informació extreta de https://www.omnium.cat/noticia/25-anys-sense-pedrolo-i-benguerel-premis-dhonor-de-les-lletres-catalanes

MATARÓ celebra aquest diumenge els TRES TOMBS




Mataró celebrarà la tradicional festa popular Tres Tombs amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics, el proper diumenge 25 de gener amb la participació de carruatges i cavalls vinguts de diferents poblacions de la comarca i del país. Enguany, els Tres Tombs mataronins comptaran amb la presència de la Diligència de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada que desfilarà amb la primera bandera de la Germandat Antiga de Sant Antoni Abat de Mataró. També formarà part de la rua, entre d’altres, el carruatge d’Estrella Damm.

D’11.30 a 12.00 h els carros de transport, carruatges de passeig, genets i diferents animals de companyia es concentraran al Nou Parc Central. A les 12 h la comitiva sortirà del Nou Parc Central, seguirà pel carrer del Parc, caminet de les Vinyes, Muralla del Tigre, Muralla de Sant Llorenç, plaça de Santa Anna i La Riera. El segon i el tercer tomb giraran al carrer d’Argentona per baixar la Muralla del Tigre i la Muralla de Sant Llorenç i passar de nou per la plaça de Santa Anna i La Riera. El recorregut acabarà al Nou Parc Central.
 
 
 
 
La tradicional benedicció dels animals domèstics es farà a la plaça de Santa Anna a l’alçada de la Muralla de Sant Llorenç.
 
 
 

Presentació del vídeo “Cervera, ciutat gegantera de Catalunya 2014”

 


El passat divendres 16 de gener es va presentar, amb la seva projecció, en un acte al Paranimf de la Universitat que va aplegar més d'un centenar de persones, el vídeo 'Cervera, ciutat gegantera de Catalunya 2014'.
El vídeo -iniciativa promoguda per la Paeria i els Geganters de Cervera- permet reviure els millors moments de la celebració el passat mes de juny de “Cervera, ciutat gegantera de Catalunya 2014”. La gravació es va fer amb dos càmeres pels carrers de la ciutat i també amb una càmera col·locada en un drone.

Es poden adquirir còpies del vídeo -al preu de 5 euros/unitat- al Centre d'Acollida Turística (CAT) i al Museu Comarcal de Cervera.


Imatge de Carme Bonet, extreta de http://unamicadetotarreu.com/2014/06/21/cervera-ciutat-gegantera-2014-comiat-13/

Extret de www.cerverapaeria.cat

dimecres, 21 gener de 2015

Sant Sebastià 2015 · COPONS · Festa Major d'Hivern





Per a més informació: http://www.copons.net/

Descoberta a l'Arxiu de la Corona d'Aragó la referència més antiga dels 'Pastorets'




La troballa, fruit de la investigació de l'historiador Joan Giménez Blasco, data del 1721, el nom apareix en català i està localitzada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

L'historiador mataroní Joan Giménez Blasco ha descobert la prova documental més antiga sobre els Pastorets. El document, datat de l'11 de febrer de l'any 1721 es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Reial Audiència, registres 130 - 376) i es tracta d'una sol·licitud per l'autorització per dur a terme les representacions dels "Pastorets". El document està escrit en castellà, però hi apareix la paraula catalana dels "Pastorets". El document sol·licita la presència d’un “agutzil” durant les representacions de Pastorets per vetllar el “bullici” i concurrència de públic que pugui ocasionar. Textualment demana que “se conceda esta licencia osando de ella en la conformidad, que los años pasados en que ya se ha representado como también en este durante las Navidades Los Pastorets concurriendo siempre en cualquiera de estas representaciones un alguazil a excusar toda quiebra y pendencia que el bullicio y concurso de las gentes suele ocasionar”.

D'aquest document es dedueix que els Pastorets ja són una representació consolidada, ja que es parla de funcions d'anys anteriors. D'altra banda, es fa servir la forma catalana per denominar els Pastorets, a diferència d'altres tradicions que sí que es traduïen com "Bayle de Buda" de "Carnestolendas" (en referència al Carnestoltes), pel qual també es demana llicència al mateix document. Cal tenir en compte que l’any 1721 s’havia establert definitivament el mandat dels Borbons i que possiblement, i com a conseqüència de la repressió i el control dels usos i costums catalans calia demanar aquest permís. En aquella època s’havia prohibit, entre d’altres, l’ús de màscares de carnestoltes al carrer o els balls de disfresses públics.

Antecedents

Abans d'aquesta descoberta de Giménez, la referència més antiga documentada de representacions dels Pastorets datava de finals del segle XVIII, concretament apareixia a l'obra Calaix de sastre del Baró de Maldà (1746 - 1819).  Precisament, els textos més antics de representacions daten de finals del XVIII, com ara Los zelos de San Joseph: comedia famosa, una obra de Cristóbal de Monroy y Silva, o l'obra El cascabel del demonio. Auto al nacimiento de Christo nuestro Señor. Les dues obres estan escrites en el castellà de l'època, editades a Sevilla, es conserven a l'Arxiu Comarcal del Bages i es té constància que es representaven l'any 1813 a l'Hospital de San Andreu de Manresa. El primer text que es conserva editat a Catalunya data de l’any 1844. Els volums van ser impresos a Igualada i porten per títol Los pastorcillos en Belén ó sea el Nacimiento de Jesucristo