divendres, 12 de febrer de 2016

Llibres: 'CATÀLEG DE #GEGANTS #CENTENARIS DE CATALUNYA', de diversos autors @festesorg




Els gegants són protagonistes indispensables de les festes catalanes i han experimentat una expansió considerable des del darrer terç del segle xx, generant un destacat moviment associatiu al seu entorn. No es tracta, però, d’un fenomen exclusivament modern, sinó que és present a les nostres festes, almenys des del segle xv. Una tradició que ha sabut perviure fins avui, salvar moments difícils, renovar- se a si mateixa, i arribar al moment actual amb total vigència. 

El llibre que teniu a les mans és el recull dels nostres gegants centenaris, els més patrimonials, les figures més antigues que han tingut la sort de sobreviure, molt sovint per la devoció de la gent i per la consciència patrimonial de la seva població. La recerca que ha generat aquesta publicació és fruit del treball d’un equip que ha hagut de destriar allò que era documentat del que la imaginació de la mateixa gent havia anat confegint, la popularment mescla perfecta entre la història, el rumor i la llegenda. 

Els gegants recollits en el llibre són peces d’un valor material incontestable per la seva antiguitat i el seu valor artístic, però sobretot són elements simbòlics que presideixen la festa, el moment més comunitari de la població, i un referent intergeneracional del sentit de pertinença. 

Llibre coordinat per Lluis Ardèvol i Julià, amb la participació de Carles Freixes i Codina, Jan Grau i Martí, Oriol Ibàñez i Roig, Jordi Miralles i Jonch, Gerard Picó i Viñas, Gerard Pouget Navarro, Joan Pozo i Marcet i Albert Rumbo i Soler.

Fitxa bibliogràfica
  • Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
  • Data de publicació: Barcelona
  • Lloc de publicació: 2015
  • Preu: 30 €
  • ISBN: 978-84-393-9383-2


Text extret de www.festes.org

dijous, 11 de febrer de 2016

La vida de Rafael Patxot, científic i gran mecenes, al Palau Robert @UniversPatxot




“Una figura única, singular i irrepetible del nostre panorama científic, cultural i patriòtic”. Així va definir Rafael Patxot el seu biògraf, Joaquim Maluquer, que remarcava que “fou el primer astrònom, i sobretot, meteoròleg, que va contribuir decisivament al desplegament de la ciència del clima a Catalunya, i fou també un gran mecenes a favor de la nostra cultura”.

Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX i un dels precursors de l’estudi de l’astronomia i la meteorologia a Catalunya. Però potser la seva aportació encara no és prou coneguda. És per això que, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecè Produccions, han organitzat l’exposició itinerant Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l’home, que a partir d'avui 11 de febrer arriba al Palau Robert de Barcelona.

L’objectiu és fer un reconeixement a la tasca de Rafael Patxot a favor de la cultura i la ciència a Catalunya, coincidint amb la commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort, i alhora apropar als ciutadans la persona discreta i l’intel·lectual compromès, i situar-lo en el lloc que es mereix en la història.

La mateixa exposició, que té Manuel Castellet i Jordi Soler com a comissaris, és un acte de mecenatge, emulant la feina de Patxot. Cinc artistes visuals  -Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos- han rebut l’encàrrec de crear una obra original inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge, a qui desconeixien anteriorment. Aquestes obres originals seran el centre de cadascun dels blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili.

Aquests blocs estan complementats per dos espais més, que serveixen d'entrada i sortida de l'univers Patxot, i compten, com a colofó, amb la porta de la biblioteca personal de Patxot que ha estat duta des de Ginebra. D'aquí la presència d'altres portes en l'exposició. Físicament, l’espai de cada bloc el delimitarà una porta. La porta és un element que en l’univers Patxot està carregat de simbolisme. Sense anar més lluny, Patxot es va fer dur la porta de la seva biblioteca personal a la seva residència a l’exili, que és la que veiem al final de l'exposició. La porta permet que el visitant tingui la sensació d’entrar a cadascun dels racons de l’univers Patxot que cada bloc mostra. 


Imatge extreta de https://twitter.com/universpatxot

Informació extreta de http://www.tornaveu.cat/article/11021/la-vida-de-rafael-patxot-cientific-i-gran-mecenes-al-palau-robert?id_butlleti_enviar=74&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=la-vida-de-rafael-patxot-cientific-i-gran-mecenes-al-palau-robert

dimecres, 10 de febrer de 2016

Futbol Sala: Tres tristos #Carranquers

Carranquers - 1
Ciments Tigre - 9

Malauradament, una altra setmana, no podem celebrar la victòria del nostre equip. I mireu que avui els diables blaus anaven tan sobrats que per començar només han posat tres jugadors al camp, els mínims per poder començar el matx.

Tot i que podria semblar temerari ha estat una mena de truc magistral, digne d'en Guardiola,  que ha descentrat totalment a l'equip contrari. Per fer més gran el desconcert al minut 3 els Carranquers han afegit un quart jugador, i fins al minut 6 no ha entrat el porter.  Tot aquest ball d'entrades i corredisses ha fet perdre la noció de l'espai-temps a l'equip rival, i contra tot pronòstic ha estat l'equip Carranquer el que s'ha avançat al marcador en una jugada individual de camp a camp senzillament espectacular.

Deu minuts deprés el Ciments Tigre ha obert la llauna aconseguint el gol de l'empat. Al descans s'ha arribat amb un meritori 3 a 1 en contra, i a partir de la segona part, tot i l'arribada de reforços, les cames dels jugadors han notat el cansament i finalment el partit  ha acabat en un 9 a 1.

Honor i Glòria

dimarts, 9 de febrer de 2016

El 'Ball de Completes' de @GrupTibau presenta estrenes i nous arranjaments de Jordi Castellà

 



Després de l'èxit de l'any passat, Tibau presentà la segona edició del ball de Completes amb nous arranjaments, el passat dissabte, 6 de febrer, a la Sala de Ball del Casal de Cervera.

Tibau realitzà una actuació que fusionà els fragments més populars de Les Completes amb el ball de saló: un vals, un foxtrot, un pasdoble i un rock; uns temes arranjats per Jordi Castellà. Un any més, el públic assistent va poder aprendre els passos de cadascun dels balls, tot seguint els consells de Ramon Cama.

Les Completes de Joan Pont i Salvador Vidal es caracteritzen per la combinació entre la majestuositat i l’esperit popular entre la música d’església i la del ball. S’emmarquen en el corrent estètic i musical del segle XIX que defensa la visió operística i dramatitzada de la música sacra. És amb aquest esperit que Xavier Puig ideà el “Ball de Completes”.

L'actuació, organitzada per la Paeria de Cervera i per l'Associació les Completes de Cervera, culminà amb un petit concert de Tibau, on el grup oferí en primícia l'estrena d'una cançó: Oficina d'objectes perduts.


Informació extreta de http://tibau.ecervera.cat

dilluns, 8 de febrer de 2016

El #Correllengua 2016 portarà el nom de Montserrat Roig @CAL_cat




El Correllengua 2016 es dedicarà a la periodista i escriptora Montserrat Roig coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Els actes del moviment, que enguany arriba a la seva vintena edició, recordaran el compromís de Roig amb la llengua i el país. També es divulgarà la inestimable tasca periodística de l’autora per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme, i es posarà l’accent en la seva essència marcadament feminista i d’esquerres. Tot plegat, per seguir estenent el llegat d’una de les figures més rellevants del país.

L’elecció del personatge ha estat fruit d’un procés participatiu engegat el desembre passat i en què van participar prop de 200 persones i col·lectius vinculats a la CAL i al Correllengua.

Des de la CAL s’ha començat a treballar per oferir un reguitzell de recursos, propostes i materials als organitzadors locals. A més, s’han iniciat els contactes amb la Comissió Montserrat Roig, la xarxa creada per promoure el llegat literari i periodístic de l’autora al llarg d’aquest 2016. Aquesta comissió està formada per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació Lectura Fàcil, l’Amical de Ravensbrück, l’Amical de Mauthausen, la Institució de les Lletres Catalanes, Biblioteques de Barcelona, un dels fills de l’autora, Roger Sempere Roig, i la fotògrafa, companya professional i amiga, Pilar Aymerich. La voluntat és fer un treball coordinat amb la comissió per tal d’impulsar diverses accions de forma conjunta.

Tot plegat, amb l’objectiu de mantenir viva la flama de la llengua des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal com és el Correllengua.


Imatge extreta de http://blocs.mesvilaweb.cat/bielmamengual/?p=208534

Informació extreta de http://www.tornaveu.cat/article/11025/el-correllengua-2016-portara-el-nom-de-montserrat-roig

diumenge, 7 de febrer de 2016

La #CollaInfantil dels #Carranquers, un cop més al #Carnaval de #SantAntolí











La Colla Infantil dels Diables de Cervera Carranquers va participar ahir, al costat del Drac Aimeric, en una nova edició del magnífic Carnaval de Sant Antolí.


Imatges facilitades pel Jordi Vilaltella

La Coral Infantil Nova #Cervera, a l'homenatge coral a Rafael Patxot @UniversPatxot

 


El proper 27 de febrer, a les 6 de la tarda, tindrà lloc a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori (Barcelona) un concert coral per homenatjar la figura de Rafael Patxot i a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

De la mà de la Federació Catalana d’Entitats Corals i per iniciativa del Consell Assessor de la Masia Mariona, presidit per la Diputació de Barcelona, set grups corals representatius de les terres de parla catalana interpretaran un repertori de cançons tradicionals, que es clourà amb cinc cançons de cant comú, amb la participació del públic.
                             
El concert és gratuït. 
Per sol·licitar entrades gratuïtes (dos màxim per sol·licitud) cliqueu aquí

La Segarra disposa d'un #catàleg d'activitats de les seves entitats culturals i populars


Des de l'Àrea de Cultura del Consell Comarcal de la Segarra s'ha elaborat un catàleg de les activitats que realitzen les entitats i associacions culturals i populars de la comarca.

El catàleg pretén oferir, als ajuntaments i entitats de la Segarra que organitzen festes i actes diversos, informació de les diferents i nombroses possibilitats que les associacions culturals i populars posen al seu abast.

Aquest catàleg s’actualitzarà cada sis mesos.


Informació facilitada per cultura@ccsegarra.cat

dissabte, 6 de febrer de 2016

Ponts dóna el tret de sortida al 42è Campionat de Colles #Sardanistes de les Terres de Lleida




Per segon any consecutiu, Ponts donarà el tret de sortida al Campionat de Colles Sardanistes de les Terres de Lleida que enguany arriba a la 42a edició. Serà aquest diumenge al migdia a la plaça Planell i amb la cobla Vents de Riella i hi participaran, una setantena de sardanistes de la demarcació. 

La colla Font de Valldans, l'amfitriona, haurà de competir amb les colles que ja han confirmat la seva assistència com són la Flor del Segrià, d'Alguaire, Xalem de Bellvís, Verge del Miracle de Balaguer, Jovencells de Cervera i Dolç Infern de Lleida. 

Aquest serà el primer de 15 concursos entre els quals destaquen el de Lleida, el 8 de maig, on tindrà lloc una prova del Campionat de Catalunya, i el de Balaguer, el 6 de novembre, que tanca la temporada de les totes les colles del país, també amb Bàsic d'Honor.


Informació facilitada per comunicacio@sardalleida.org

divendres, 5 de febrer de 2016

Parla sobre #SalutMental i no deixis #CapConversaPendent





És molt probable que un dia, un amic, un company de feina, un familiar o qualsevol de nosaltres pugui experimentar un problema de salut mental. No obstant això, la salut mental segueix sent un tema tabú dins la societat, envoltat de prejudicis, ignorància i por.

Per acabar amb aquests mites i normalitzar aquests trastorns, Obertament ha posat en marxa la campanya #CapConversaPendent que busca generar 10.000 converses sobre salut mental durant el mes de febrer. L'objectiu és que aquelles persones que hagin viscut episodies de trastorns mentals en gent propera parlin sobre el tema. D'altra banda, l'entitat ha posat a disposició dels ciutadans un espai al web de la campanya perquè tots aquells que ho vulguin, hi puguin deixar el seu testimoni sobre aquests tipus de trastorns.

Es consideren problemes de salut mental trastorns i símptomes com per exemple ansietat, depressió, trastorns de l’alimentació com anorèxia i bulímia, fòbies, esquizofrènia, trastorn bipolar, autisme, estrès (stress), trastorn por dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorn obsessiu compulsiu (TOC), trastorn límit de la personalitat (TLP).



dijous, 4 de febrer de 2016

4 de febrer · Dia Mundial contra el Càncer




L'organització sueca que recapta diners per la lluita contra el càncer infantil, Barncancer Fonden va llançar fa dos anys aquest vídeo. 

La idea va sorgir a partir de la campanya d'una marca de cosmètica, que va instal·lar tanques publicitàries electròniques al metro. Aquestes detectaven quan arribava un tren i els cabells de les models de l'anunci es movia amb "el vent". 

La protagonista de la campanya de la fundació Barncancer era una nena i el seu cabell també es movia, però no amb la intenció de vendre un xampú, sinó de conscienciar.


Extret de http://xarxanet.org/informatic/noticies/5-videos-dong-que-impacten-i-consciencien
 

dimarts, 2 de febrer de 2016

Futbol Sala: Carbasses de #Sedó per als nostres #Carranquers

Sedó - 4
Carranquers-1

Molt temps després de l'última crònica, tornem a escriure sobre el nostre estimat i sofert equip de futbol sala. Avui, després del que hem vist a la pista del pavelló poliesportiu, podem dir sense por a equivocar-nos que Carranquers és dels pocs equips que no noten el desgast del temps. Amb  el cap ben alt podem dir que l'equip d'enguany no té res a envejar el de l'any 2003, el del 2008 o el del 2013 sense anar més lluny. Carranquers porta exportant des de fa més de 10 anys el seu particular model de joc, amb la peculiaritat que per jugadors bons que entrin a l'equip, aquests s'acaben mimetitzant amb el tarannà de l'equip.

Ser jugador i/o aficionat dels Carranquers i creure en la victòria és una mica com ser un candidat del Partit Animalista que espera ser parlamentari; o ser un soci de l'Espanyol convençut de guanyar la Lliga; o pitjor encara, ser un pagès de la Segarra que espera poder regar amb l'aigua del Segarra-Garrigues.

Pel que fa al partit d'avui hem perdut davant l'equip de Sedó per 4 gols a 1.
Pels Carranquers jugaven un de Pujalt, un de Castellnou, un dels Hostalets, un de Montoliu i un porter i quatre jugadors de Cervera. I com veieu, ni montant aquesta mena de selecció comarcal hem aconseguit guanyar (ni empatar) a un equip format integrament per jugadors de Sedó, població que el 2005, tenia 136 habitants censats.

El gol de l'honor ha estat obra del jugador dels Hostalets, i el del deshonor (en pròpia porta) ha estat obra d'un dels de Cervera que avui, diuen, no s'ha cansat massa.

Honor i Glòria

dilluns, 1 de febrer de 2016

LA #PASSIÓ de #Cervera 2016 farà canvis escenogràfics @Som Segarra




El president del Patronat de la Passió de Cervera, Xavier Cañabate, va presentar el passat 12 de desembre la que serà la nova temporada "amb l'especial empenta que tots els cerverins posen en una de les tradicions més importants de Catalunya que es remunta als inicis del teatre català". Cañabate va prometre novetats importants i ja va avançar que una d'elles seria els canvis escenogràfics que hi hauran.

El dissenyador cerverí i president de Seny Major, Xavier Miret, s'encarrega del disseny del cartell d'aquesta temporada. El Patronat va apostar per mantenir les 7 representacions, totes en llengua catalana, que seran els dies 6, 13 i 25 de març, i 3, 10, 16 i 24 d'abril. Enguany també hi ha hagut càstings abans de començar els assajos.

La venda d'entrades anticipades ja va començar al mes de desembre i poden aconseguir-se a partir d'11 euros. A més, com en les edicions anteriors, hi ha una sèrie de paquets turístics a la venda per 13 euros que inclouen dinar i visita turística, i que poden comprar-se juntament amb l'entrada. El 25 de març, a més, hi ha un paquet especial de visita a l'espai expositiu Marc Márquez del Museu Comarcal. Les entrades poden comprar-se al web de la Passió, www.lapassiodecervera.com/


Extret de la revista 'Segarra', núm. 230, gener 2016

diumenge, 31 de gener de 2016

TRES TOMBS 2016 · Calendari de festes i trobades @Federacio3Tombs




Us oferim el calendari 2016 de festes i trobades dels Tres Tombs, que també podeu trobar a la pàgina web de la Federació Catalana dels Tres Tombs. És la millor manera de seguir totes les festes.

9 de gener, dissabte
  • L'Esquirol
10 de gener, diumenge
  • Argentona
  • Barcelona - Sant Andreu del Palomar
  • Cerdanyola del Vallès
  • Martorell
  • Polinyà
  • Taradell
  • Valls
16 de gener, dissabte
  • Centelles
  • Santa Coloma de Queralt
  • Solsona
  • Vila-seca
17 de gener, diumenge
  • Caldes de Montbui
  • Puig-Reig
  • Roda de Ter
  • Sant Cugat del Vallès
  • Vilanova i la Geltrú
  • Sabadell (Colla Nova)
  • Sabadell (Colla Vella)
23 de gener, dissabte
  • Barcelona
  • Canovelles
24 de gener, diumenge
  • Calafell
  • Cambrils
  • Igualada
  • Manlleu
  • Mataró
  • Ripollet
  • Vilafranca del Penedès
31 de gener, diumenge
  • Balsareny
  • Esparreguera
  • Gandesa
  • L'Alella
  • Lliçà d'Amunt
  • Rubí
  • Santa Eugènia de Berga
7 de febrer, diumenge
  • Alcover
  • Begues
  • Cabrera de Mar
  • Perafita
  • Santa Perpètua de Mogoda
14 de febrer, diumenge
  • Albinyana
  • Badalona
  • Barberà del Vallès
  • Sant Joan Despí
  • Santa Eulàlia de Ronçana
  • Santpedor
  • Vallirana
  • Vic
21 de febrer, diumenge
  • Folgueroles
  • La Roca del Vallès
  • Sant Boi de Llobregat
  • Terrassa
28 de febrer, diumenge
  • Castellar del Vallès
  • Constantí
  • La Grana del Penedès
  • Molins de Rei

6 de març, diumenge
  • Deltebre
  • Reus
  • Sant Joan de Vilatorrada
  • Sant Miquel de Balenyà - Seva
13 de març, diumenge
  • Bigues i Riells
  • Esplugues de Llobregat
  • Sant Cugat Sesgarrigues
  • Sant Vicenç de Castellet
20 de març, diumenge
  • Sant Quirze del Vallès
  • Llorenç del Penedès
  • Sant Climent del Llobregat
3 d'abril, diumenge
  • Banyeres del Penedès
10 d'abril, diumenge
  • La Selva del Camp
  • Montcada i Reixac
  • Roda de Barà
  • Tona
  • Vilanova del Vallès
17 d'abril, diumenge
  • Anglesola
  • La Garriga
  • Tarragona
24 d'abril, diumenge
  • Calldetenes
  • L'Ampolla
  • Lletger (Sant Jaume dels Domenys)
  • Vallmoll
1 de maig, diumenge
  • Alcarràs
  • Vilaverd
8 de maig, diumenge
  • Trobada Nacional de la Federació Catalana de Tres Tombs, a Castellbisbal
15 de maig, diumenge
  • El Prat de Llobregat
7 de juny, dimarts
  • Sant Llorenç d'Hortons (Torrent Fondo)
25 de juny, dissabte
  • Prats de Lluçanès
2 d'octubre, diumenge
  • Miravet
23 d'octubre, diumenge
  • Bítem

Imatge extreta de http://www.eki.es/herrajes/herraduras/acero/vulcan/vulcan-x

Informació extreta de http://trestombs.cat/

dissabte, 30 de gener de 2016

Es presenten els recorreguts de la 8a #Hivernal de #BTT de Cervera




Aquest passat diumenge 17 de gener, una setantena de ciclistes, van desafiar un gran fred i van fer la tradicional sortida de les colles de BTT de Cervera, i van presentar els recorreguts de la VIII Hivernal de Cervera, una marxa de btt que enguany es farà el 6 de març del 2016.

La Hivernal constarà de tres circuïts, en què cada ciclista elegirà entre: el més curt, el Popular de 25kms i 450m D+; el mitjà anomenat Estrella, que serà de 40kms i 850m D+; i finalment el més llarg o Xtrem, que constarà de uns 60kms i 1300m D+.

Els circuïts més llargs, que ja s' entenen que al haver més quilometres seran més durs, també s' ha de tenir en conte que s'incrementarà la dificultat tècnica. Com a novetat, a part que cada any es canvia de zona, el circuït curt no serà tant popular com anteriors edicions.

Esperem desde els organizadors, la Penya Ciclista de Cervera i les diferents colles de BTT de Cervera, puguen arribar el gran èxit de l'any passat, que unes 550 persones vam puguer gaudir i disfrutar del nostre entorn més pròxim.

Secció de BTT de la Penya Ciclista Cervera

divendres, 29 de gener de 2016

Es busquen colles de #bestiari per actuar a Tuïr (el Rosselló) el 23 de juliol




Cada any i dins de la segona quinzena del mes de juliol, la municipalitat de Tuïr (Rosselló, Catalunya Nord) organitza una Trobada de Gegants i Bestiari, en la qual hi col•labora l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya aportant diverses figures de bestiari festiu. L'acte és al vespre, després de sopar (que obsequia a les colles l'Oficina de Cultura i Animació) i consisteix en una Cercavila i posterior ballada de lluïment a la plaça de la República. Tuïr es troba a uns 15 km de Perpinyà. 

Les colles interessades en participar-hi hauran de presentar una proposta argumentada en la que hi figura descripció i fotografies de la figura, pressupost global de desplaçament de la figura, colla, músics i pirotècnia si cal, descripció de la part musical i d'animació, nombre de persones que es desplaçaran. D’entre totes les propostes presentades per correu electrònic a presidencia@bestiari.cat, la municipalitat de Tuïr i l’Agrupació escolliran aquelles que més s’adiguin als objectius i al pressupost de la trobada.
 
Evidentment, tindran preferència aquelles figures de bestiari que no han participat en aquesta trobada anual.

A partir de l'1 de març, es farà una valoració de les propostes presentades, per la qual cosa es recomana no demorar la tramesa de propostes. Les entitats poden demanar més informació a presidencia@bestiari.cat si els cal per establir la seva proposta.


Imatge de l'Àliga de Vilafranca, extreta de http://fm2014.vilafranca.cat/seguici.html

Extret de www.bestiari.cat

dijous, 28 de gener de 2016

Els #Campaners de #Cervera lliuren en dipòsit a l’#Arxiu Comarcal de la #Segarra un llibre de visites al campanar de Santa Maria




L’agrupació cultural Campaners de Cervera ha lliurat en dipòsit a l’Arxiu Comarcal de la Segarra un llibre de visites del campanar de Cervera.

Es tracta d’un volum de 199 folis numerats, enquadernació en tapa dura folrada de pell marró, desgastada, amb inscripció del “títol” al llom del llibre.

Recull les signatures i dedicatòries de les persones que han visitat i pujat a dalt del campanar de l’església de Santa Maria de Cervera entre els anys 1986 i 2012.

A la portada del llibre apareix un dibuix del campanar fet pel pintor cerverí Jaume Fort Piqué. 



dimecres, 27 de gener de 2016

'LES COMPLETES de #Cervera. Història d'una partitura esdevinguda tradició.' #SantíssimMisteri




Reproduïm sota aquestes línies l'article 'Les Completes. Història d'una partitura esdevinguda tradició' de Xavier Puig i Ortiz, actual director de les Completes, i que hem extret de la pàgina web de l'associació cultural Les Completes de Cervera, http://lescompletes.decervera.org/

Les popularment conegudes Completes són en realitat una composició sobre textos d’una altra oració del dia: les Maitines. Concretament de l’últim Responsori de cada Nocturn de les Maitines del dia de l’Exaltació de la Creu (14 de setembre), segons el breviari romà d’abans del Concili Vaticà II. El canvi de nom es deu, sens dubte, a l’habitual interpretació de l’obra a la tarda, horari de l’oració de les Completes. El fet d’avançar el rés de les Maitines d’un dia festiu (6 de febrer) a la tarda de la vigília, sembla ser que era una llicència habitual per tal de donar llibertat horària als capellans en un matí festiu. Troballes recents demostren que també altres Responsoris i Versos foren musicats, per bé que no van traspassar la història i no passaren a formar part de la tradició anual. Concretament, a l’AHC d’Igualada es conserva íntegre el primer Responsori del segon Nocturn, i alguna pàgina del segon Responsori del mateix Nocturn. Constant Salvador Vidal com a autor del primer i Joan Pont del segon, hem de suposar que la coautoria de l’obra consistí en la repartició de les diferents parts, tot i desconèixer quines parts de les Completes actuals corresponen a cadascú.

Suposant que aquesta coautoria de les Completes fos coetània, caldria situar-ne la composició entre el novembre de 1844 en què Vidal entrà a la Comunitat de Preveres de Cervera, i el juliol de 1845 quan Pont deixà de ser oficialment el Mestre de Capella de la parròquia cerverina.

La Capella de Música Sta.Maria de Cervera era una formació musical integrada per entre 15 i 23 músics (oscil·lant durant el segle XIX) religiosos i laics. En aquell període, hi havia dos violins primers, dos violins segons, dos contrabaixos, dues flautes, dos clarinets, dues trompes, figle (una mena de “bombardino” més prim), i parts vocals: dos baixos, dos tenors, dos contratenors i uns quatre escolans fent la part de soprano; encara que alguns membres podien tocar dos instruments diferents o cantar segons convingués. Posteriorment (en època del mestratge de Salvador Vidal) s’anà reduint el nombre fins a quinze membres. Aquesta primera formació de les Completes coincideix amb la plantilla instrumental d’aquestes partitures trobades, amb la reducció a una flauta i l’especificació de “bombardino” enlloc de figle. També és probable que per a les celebracions especials s’ampliés la plantilla, donat que es conserven dues parts de violins primers, la qual cosa pot fer suposar la participació de dos faristols (4 músics) per part en la corda.

Ben poca documentació tenim de la segona meitat del segle XIX, encara que cal suposar que les Completes foren regularment interpretades durant la direcció de la Capella d’un dels seus autors, Salvador Vidal, que l’exercí fins el 1883. Sí tenim notícia escrita d’una interpretació de “Solemnes Completes al SS. Misteri” sota la direcció del Rnd. Vidal, de l’any 1864. Casualment no és al febrer ni pel SS. Misteri, sinó el 2 d’octubre i en motiu de les festes de celebració per la inauguració de la conducció d’aigües de Vergós Guerrejat fins a Cervera. Hem de suposar, doncs, que pel SS. Misteri també eren interpretades habitualment. A Mn. Vidal el succeí en el càrrec el Rnd. Ignasi Esteve (nebot de l’antic mestre Cristòfol Farré, i a qui devem bona part del fons musical de l’AHC de Cervera) fins el 1886, el Rnd. Rafel Domènech fins el 1888, en el que l’assumí Felip Pesas per poc més d’un any. Finalment, el 1889 fou nomenat el Rnd. Ramon Salat com a Mestre de Capella, que exerciria fins la seva mort, el 1912.




És a partir del segle XX que tenim notícies reiterades sobre la seva interpretació. A partir de 1912 assumí la direcció de les Completes el nou Mestre de Capella Mn. Francesc Comorera (fundador i ànima del cèlebre Orfeó Cerverí) qui revisà les parts vocals de la partitura per tal d’adaptar-la a un cor nombrós com corresponia a l’època, i com encara ara s’interpreta. La guerra civil espanyola no només imposà un parèntesi en la interpretació de les Completes sinó que, en la crema de l’Arxiu Parroquial, van desaparèixer totes les partitures. Allí vam perdre no només les Completes sinó tots els materials de la Capella de Música de Sta. Maria que posseïa un importantíssim fons musical. Així fou com, acabada la guerra, es reuniren músics i cantaires al voltant del compositor barceloní Josep Sancho Marraco, convidat a reescriure la partitura. Cadascú cantava i tocava el que recordava de memòria, o aportava alguna particel·la que tenia per casa. La comparació del resultat amb un nocturn original trobat posteriorment, dóna fe de la bona memòria i de l’arrelament de la tradició del cant de les Completes a Cervera.

Segurament ja abans de la guerra, la plantilla orquestral es devia adaptar a la disponibilitat de músics de la Capella en cada moment, que havia anat minvant fins la desaparició. El que sí sabem és que en la partitura de Sancho Marraco substituïen una trompeta i un fiscorn a les duestrompes, i es fixava en tres el nombre de solistes, amb només alguna intervenció solística puntual d’una contralt del cor. Així ho hem mantingut, tot i que actualment acostuma a fer-lo la mateixa soprano. De fet, pels diferents registres de la part de soprano, podem suposar, però, que aquesta va assumir altres passatges de mezzo-soprano per raons circumstancials (els del responsori del primer Nocturn, per exemple). Després de Mn. Comorera n’assumí la direcció Mn. Francesc Bajona, qui incorporà els nens de l’escolania que havia engegat al cant de les Completes, substituint a les dones. Anys més tard (1974), en Narcís Saladrigues reintroduiria les dones en la interpretació de l’obra. Després de Mn. Bajona dirigí molts anys en Ramon Bernaus, a qui el rellevà el també flautista Ramon Ma. Xuclà.

El 1988 s’inicià, amb el terrassenc Joan Casals, una nova etapa caracteritzada per la implicació dels estudiants de l’Escola Municipal de Música (suposant una renovació i augment de la plantilla en la corda), que esdevindrien l’Orquestra de Cambra de Cervera, seguidament tres anys amb Narcís Saladrigues al capdavant i, a partir de 1992 sota la direcció de Manuel Valdivieso. Valdivieso emprengué la versió simfònica de les Completes, incorporant un oboè, un fagot, dos trompes, una segona trompeta, dos trombons i percussió, a més de les violes que ja s’havien incorporat anteriorment i amb un paper diferenciat de violoncels. Aprofità el canvi per revisar alguns passatges, afegir-ne d’altres i dotar l’obra d’una instrumentació més practicable, variada i plena. El 1996 s’interpretaren els Responsoris en aquesta versió, que llimà alguns canvis l’any vinent. El 1998 n’assumí la direcció Xavier Puig, retocant encara alguns passatges segons l’antiga partitura, però aprofitant els nous aspectes d’instrumentació. Així mateix, va prosseguir la tasca de la versió simfònica en Versos i Glòries, estrenant-se la totalitat de la versió actual el febrer de 2002. Sobre aquesta versió s’encarregà el 2003 una reducció a piano de la part orquestral a en Jordi Castellà Bové, juntament amb les parts vocals de cor i solistes. Aquestes, es mantenen en la versió de Sancho Marraco, amb alguna variació (intercanvi de veus per millorar-ne la comprensió polifònica) en el Glòria del segon Nocturn i algunes correccions en el text llatí (que devem a la Teresa Puig), que s’havia anat viciant amb el temps.

Parlem doncs d’una tradició que representa un fet insòlit en la història de la música litúrgica catalana del segle XIX, només comparable a la Missa de les Santes de Mataró. Una música caracteritzada per la combinació entre la majestuositat i l’esperit popular, entre la música d’església i la de ball, emmarcada en el corrent estètico-musical del segle XIX que defensava la visió operística i dramatitzada de la música sacra. Així es defensava el mateix Joan Pont, el 1844, dels qui l’acusaven de banalització: “...estic lluny de profanar el Temple Diví, ans al contrari, és el meu objecte atreure els fidels a la celebració de les festivitats que l’església solemnitza; i en veritat no ho aconseguiria repetint la música avorrida que ha escoltat el poble de Cervera en els seus temples alguns anys abans...”. Anys més tard, podem certificar que aquesta música segueix congregant fidels i oients cada febrer a Sta. Maria, i que el seu esperit proper i popular ha arrelat ben fons en el poble de Cervera.


Text de Xavier Puig i Ortiz, extret de http://lescompletes.decervera.org/