dimarts, 6 de desembre de 2016

Llibres: 'EL #TIÓ. APRÈN A CUIDAR-LO', de Ton Lloret i Martí Garrancho · @Cossetània Edicions




Cada any, pels volts de Nadal, milers de llars catalanes reben la visita d’un ésser entranyable: el tió. Curiosament, durant segles, ningú no ha trobat estrany que un simple tronc de fusta s’alimenti de fruita i de galetes per acabar cagant llaminadures, torrons i obsequis per a petits i grans. 

Però, un bon dia, dos científics estrangers (Max Palmerius i Frederich Inche) van descobrir-lo i van començar a fer-se preguntes: d’on coi surt aquesta tradició? Quins tipus de tions hi ha? Com s’ho fa aquest ésser màgic per convertir el menjar en joguines? Quines atencions necessita? 

En aquest llibre hi trobaràs totes les respostes i et convertiràs en un autèntic Cuidador de Tions.

Els autors 
  • Martí Garrancho Rico (Igualada, 1965). Dibuixant i professor de dibuix creatiu
  • Ton Lloret Ortínez (Igualada, 1983). Conservador del Museu Molí Paperer de Capellades
Fitxa bibliogràfica
  • Edita: Cossetània Edicions
  • Preu: 5,90€
  • Col·lecció: Altres infantil
  • ISBN: 978-84-9034-380-7
  • Nombre de pàgines: 24
  • Mides: 22 x 22
  • Enquadernació: rústica
  • Data primera edició: novembre de 2015


Informació extreta de http://www.cossetania.com/

divendres, 2 de desembre de 2016

El 4 de desembre és SANTA BÀRBARA, patrona dels #pirotècnics i els #campaners




El món catòlic celebra el dia 4 de desembre la festivitat de Santa Bàrbara, erigida com a patrona dels pirotècnics, els artillers, els miners i tots els oficis relacionats amb els explosius. 

Sembla que el mèrit per exercir aquest patronatge no és altre que pel fet de ser martiritzada i degollada pel seu pare, Diòscor, al retornar aquest cap a casa seva, es va originar una gran tempesta i un llamp va caure sobre el botxí i el va fulminar. D'aquí ve la dita "que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona". 

Aquesta màrtir del segle III, que és venerada i està inclosa en el santoral ortodox i cristià, va ser reclosa pel seu pare en una torre en la qual hi havia dues finestres. Ella, per la seva pròpia iniciativa, va fer que se n'obrís una altra perquè considerava que la llum entrava des d'un mateix lloc per tres parts, la qual cosa simbòlicament identificava amb la Santíssima Trinitat.

A l'adonar-se el seu seu pare que s'havia convertit al cristianisme la va denunciar a Martinià, pretor de la província de Nicomedia, el qual la va condemnar fent-la patir flagelació, el poltre, estripaments amb rascles de ferro i decapitació a mans del seu progenitor.


Imatge extreta de http://gagomilitaria.blogspot.com.es/2012/12/4-de-diciembre-santa-barbara-patrona-de.html

Informació extreta de www.bestiari.cat

dijous, 1 de desembre de 2016

Calendari Tradicions Catalanes 2016 - DESEMBRE @magimodisseny




El Tió de nadal és un tronc decorat amb ulls, nas i una barretina catalana, recolzat per dues potes davanteres i cobert amb una manta per al fred. 

Els dies previs al solstici d’hivern es alimentat, com més millor, perquè sigui més generós. La nit de Nadal, la família el colpeja amb un bastó, mentre li canta cançons populars, perquè vagi “cagant” petits regals, abans dolços i torrons. 

Antigament el tronc era cremat a la llar per donar llum i calor però ara es conserva de generació en generació per gaudir-ne el següent Nadal.


Extret de www.magimo.net

divendres, 25 de novembre de 2016

Taula rodona a #Cervera sobre la crisi dels #refugiats




Informació facilitada per l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera,
https://ca-es.facebook.com/AEiGColldelesSavines/

Un important arxiu de premsa sobre #pessebrisme es pot consultar online

 

Els estudiosos del pessebrisme i de les tradicions pròpies del cicle de Nadal tenen al seu abast una Nova font de consulta que aplega articles de premsa que van des de finals de segle XIX fins als anys 80 del segle XX. 

Des d’aquest Nadal es podrà consultar online un important arxiu d’articles de premsa dedicats a l’art del pessebrisme. El Col·lectiu El Bou i la Mula, amb la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, ha digitalitzat indexat i posat en línia els gairebé 1200 documents de què consta l’Arxiu Catà. 

Els articles, que majoritàriament provenen de la premsa, aborden el pessebrisme des de molts diversos angles. Autors com Joan Amades, Duran i Sampere, Josep M. Garrut, el P. Basili de Rubí, entre d’altres són algunes de les persones que firmen els documents d’aquest arxiu. El pessebrista Pere Catà (1935), durant molts anys, de forma pacient i ordenada, va desar tots els escrits que arribaven a les seves mans i que parlaven sobre el pessebre i les tradicions nadalenques. La cessió d’aquest fons documental ha permès al Col·lectiu El Bou i la Mula posar-lo a disposició de totes les persones interessades en el pessebrisme i en la cultura popular del cicle de Nadal. 

La base de dades està disponible al web www.elbouilamula.net i permet fer cerques aplicant diversos filtres. 

dijous, 24 de novembre de 2016

Ni víctimes ni passives, DONES COMBATIVES!




"Sobretot, sigues l'heroïna de la teva vida, no la víctima" 
Nora Ephron 


Un nou novembre i 32 dones assassinades als Països Catalans. I això només és la punta de l’iceberg d’un violent sistema ideològic i d’organització social que menysprea i sotmet a les dones: el patriarcat. I com a conseqüència, una societat que conviu amb el masclisme d’una forma natural i malgrat les xifres siguin esfereïdores, combatre la violència contra les dones i les nenes no acostuma a ser prioritari. 

Els feminicidis són la part visible, la que es deixa veure en algun que altre titular i que a final d’any es recullen en estadístiques. Però hi ha un entramat d’agressions quotidianes que són la base de la normalització de la violència masclista. Publicitat, pressió estètica, cànons de bellesa, llenguatge sexista i un llarg etcètera, també és violència masclista. 

N’estem fartes de patir agressions quan no complim amb el que el patriarcat espera de nosaltres. Tenim dret a viure amb dignitat i llibertat. Volem decidir sobre el nostre cos; volem desenvolupar-nos professionalment; volem relacions afectives lliures de violència; volem reconeixement dels nostres èxits passats, presents i futurs; volem ocupar l’espai públic sense por, etc. 

Aprofitem aquest 25N per cridar ben fort que no volem ser víctimes, que no ens quedarem de braços creuats i que la lluita continua perquè totes i tots puguem conviure en igualtat i en llibertat. Per això, aquest 25N donem el tret de sortida al procés per elaborar un protocol de prevenció de violència masclista en espai d’oci. Perquè la realitat és que les agressions són múltiples i constants i per tant, cal que construïm una resposta conjunta, coordinada i compartida entre totes i tots. El silenci ens fa còmplices i invisibilitza les agressions, és hora d’actuar! 

La Segarrenca, associació per a la igualtat

dimarts, 22 de novembre de 2016

#RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘ANAR A ESCAMPAR LA BOIRA’ · #GranyenadeSegarra @Amades_ACJA




Sortir a passejar o a caminar a l’aire lliure sense motiu determinat ni objecte directe. 

La dita recorda una pràctica de bruixeria avui perduda, emprada per a esvair la boira, per a la consecució de la qual els iniciats voltaven pels camps sense ruta ni terme fix, remugant uns conjurs i unes fórmules màgiques encaminades en aquest objecte.


Imatge: Granyena entre la boira. Autor: Carles Tarsà. Extreta de http://desdelasegarra.blogspot.com.es/2012/12/granyena-entre-la-boira.html

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

divendres, 11 de novembre de 2016

Refranyer Català de #JoanAmades: 'NO HAVER-HI MÉS #CERA QUE LA QUE CREMA' · @Amades_ACJA




Per a indicar que una cosa no té apel·lació i que no hi ha més remei que admetre i acceptar les coses i els fets tal com es produeixen.

Al·ludeix als antics costums jurídics i també als costums d'encant, en què s'encenia una candela en el primer cas i, generalment, tres en el segon. Podia declarar el preguntat durant el temps que durava la candela, sense poder dir res més un cop acabada, i en les subhastes s'admetien apostes mentre durava el nombre de candeles prèviament fixat; un cop acabada la darrera, ningú més no podia oferir i quedava concedida al darrer postor.


Imatge extreta de http://eldesvansecreto.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

dissabte, 5 de novembre de 2016

El glossari diabler de Ramon Vallverdú (i 17): la V de #Valona i de #Versots · @FocEnDansa




Finalitzem avui el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006).

Avui, la V, la darrera lletra d'aquest recull de termes diablers...

V.

Valona: Capa curta que generalment només tapa la part superior de l'esquena, les espatlles i el pit.

Vareta: Peça prima de ferro, de forma cilíndrica, que surt del cap del ceptrot, en sentit vertical o amb certa divergència, i que serveix per posar-hi les carretilles o sortidors. Les carretilles, un cop enceses, roden mantenint el clau com a eix. Els sortidors queden fixats al clau. El nombre de varetes i la seva llargada varia en cada ceptrot.

Versos: Nom amb què anomenen algunes colles els versots.

Versots: Part del ball parlat formada per uns textos rimats satírics destinats a criticar la vida social i política del poble o del país, que en algunes colles han substituït els antics versos que feien referència als set pecats capitals o als deu manaments. Altres colles els han incorporat a continuació del ball parlat o en algun altre moment de la seva actuació. Es creu que es van començar a incorporar al ball parlat dels balls de diables a final del segle XVIII i principi del XIX.

Víbria: Bèstia fantàstica en forma de serp i de drac que ja participava a les processons de Corpus al segle XV. Actualment també la podem trobar a les cercaviles de les festes populars.



Imatge extreta de  http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-v/

dijous, 3 de novembre de 2016

#RefranyerCatalà de #JoanAmades: 'JA CAL QUE ES CALCI' · @Amades_ACJA




S'aplica quan s'ha d'emprendre un afer dur i complicat.

Té origen en els vells costums monacals. Els ordes religiosos, la regla dels quals els obliga a anar descalços, quan havien d'emprendre una llarga caminada, plovia o havien de travessar terrenys pedregosos o emboscats, es calçaven per evitar el lacerament dels peus. Així és corrent, en llegir les cròniques conventuals d'aquests ordes, en descriure processons o altres pelegrinatges, trobar la indicació calçats per a indicar que els confrares van trencar la regla davant d'una causa justificada. El fet de calçar-se enclou, doncs, sempre, una idea de dificultat i de duresa.


Imatge extreta de http://www.lamega.com.co/noticia/el-borracho-que-lidia-por-ponerse-un-zapato-122445

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

dimarts, 1 de novembre de 2016

Calendari Tradicions Catalanes 2016 - NOVEMBRE @magimodisseny





La Castanyada és una festa popular celebrada a Catalunya el dia de Tots Sants (l’1 de novembre) i ara també a la vigília, on és costum menjar en família o amb amics, castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. 

És habitual per aquestes dates trobar pels carrers parades de venda de castanyes i moniatos torrats. Antigament aquest paper el representava la Castanyera, una dona vella, amb robes pobres, davantal i un mocador al cap. La vella cantava: “Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?” i els nens per fer-la enfadar contestaven: “Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes.”

 
Extret de www.magimo.net

'De #TotsSants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu'




Darrer mes de tardor: Novembre, Tots Sants el primer i Sant Andreu el darrer, i entre aquestes dues dates pot passar de tot.

Comencem bé, amb dia festiu, i d'entrada ja tenim un gran ventall de possibilitats meteorològiques: tan aviat es diu Per Tots Sants, pluges i vents com Per Tots Sants, la neu pels alts.

Tot això continuarà la resta del mes: Passat Tots Sants els dies són germans. I en el que s'espera que s'assemblin més els jorns és en les precipitacions: De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.

Les temperatures, però, aniran baixant i també ho farà la cota de neu: si Pet Tots Sants la neu pels alts, per Sant Andreu la neu al peu. Resumint, s'acosta l'hivern i les situacions meteorològiques s'allunyen dels patrons estivals. Aquest mes, però, continuarà sent inestable com els seus cosins tardorencs. Mostra de la variabilitat serà l'Estiuet de Sant Martí, que gairebé cada any ens porta alguns dies de caloreta envoltats de jornades més fresques.


Il·lustració extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/search?q=hivern

Text del llibre de Mònica López "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.

dilluns, 31 d’octubre de 2016

El meteoròleg badaloní @TomasMolinaB serà el nou #Ambaixador del @BestiariFestiu




Tomàs Molina (Badalona, 1963) és un meteoròleg i presentador de televisió català. Llicenciat en física per la Universitat de Barcelona i periodista col·legiat.

Actualment és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya. Se'l pot veure periòdicament a l'espai del temps, en els informatius de TV3. Des de l'any 2009 presenta i dirigeix el programa Espai Terra a la mateixa cadena, que tracta sobre la meteorologia, la natura i el medi ambient en general. En diverses ocasions, en aquest programa s'ha pogut veure reportatges o han participat en directe diferents elements de Bestiari Festiu.

En Tomàs Molina serà nomenat Ambaixador del Bestiari Festiu 2017 durant el Festivitas Bestiarum, prenent el relleu a Rita Marzoa, Ambaixadora del Bestiari Festiu 2016.


Informació extreta de http://festivitasbestiarum.cat/2016/10/participa-al-festivitas-bestiarum-2016/

Imatge extreta de http://ib3tv.com/20160804_247930-al-dia-tomas-molina-cap-de-meteorologia-de-tv3-protagonista-de-lentrevista-daquest-divendres.html

Dis5NOV Esplugues de Llobregat · Mostra de #BallsdeDiables Infantils amb parlaments @BallDiablesEspl









Imatges extretes de https://www.facebook.com/BallDiablesEspl/

'SENTIR #CERVERA', el pregó de #FestaMajor de Rosaura Esteve-Puig · @SomSegarra








Reproduïm aquí, sota aquestes ratlles, el contingut del pregó de la passada Festa Major, pronunciat per la segarrenca Rosaura Esteve-Puig (Castellmeià, 1981), llicenciada en Biologia, doctora en Biomedicina i investigadora en el camp de la biologia molecular del càncer des del 2005.

Rosaura ha contribuït a descobriments de nous mecanismes moleculars de la cèl·lula tumoral, que ha tingut impacte en l'oncologia mèdica. És autora de diverses publicacions científiques en l'àrea de la biologia, genètica i càncer. L'any 2012 es traslladà de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron, Barcelona, a la University of California San Francisco, als Estats Units, per continuar la recerca dels mecanismes moleculars tumorals i de resistència a fàrmacs diana, i així millorar les vides dels pacients amb càncer.

Perseverant, seriosa en la feina, simpàtica, dolça en el discurs i en les formes, Rosaura és una persona molt propera que ha arribat molt lluny...






Un magnífic pregó. Un veritable regal!






Biografia extreta de www.cerverapaeria.cat
Text facilitat per Rosaura Esteve-Puig
Fotografies de Jordi Prat

dissabte, 29 d’octubre de 2016

#RefranyerCatalà de #JoanAmades: 'LES PARETS TENEN ORELLES' @Amades_ACJA

 


Usat per a significar que cal procedir amb gran cautela en parlar de coses delicades, car hom pot ésser sentit de la manera menys sospitada. És també conegut universalment.

Té origen en el cas succeït a Estateri, el gran polític romà que conspirava contra l'Estat. Uns amics del règim sentiren les seves paraules des del darrere d'una feble paret i el va delatar; fou pres i matat. 

També es diu: Les parets hi senten.


Imatge extreta de http://www.opticasalas.com/cat/novetats/228/per-que-tenim-dues-orelles

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

El glossari diabler de Ramon Vallverdú (16): la U de #Urobor · @FocEnDansa




Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006).

Avui, la U...

U.

Urobor: Bèstia mitològica representada per una serp que es mossega la cua. Representa el pas del temps. El Ball de Diables de Vilafranca ha convertit aquesta bèstia en un drac alat que mossega una cua formada per un altre cap més petit i l'ha pintat a la capa de tots els diables.


Imatge extreta de  http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-u/

divendres, 28 d’octubre de 2016

El #RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘LA COLLA DEL SANT ESPERIT, L’UN COIX, L’ALTRE TOLIT’ · @Amades_ACJA




S’aplica a un grup de persones poc harmònic físicament. 

Recorda la cobla de ceguets que, seguida de manxols i d’altres esguerrats que formaven la confraria del Sant Esperit, concorria a la processó del Corpus de la ciutat. Els ceguets i espunyats, aquests darrers per haver estat presoners de guerra, als quals l'enemic havia tallat les mans perquè no poguessin batallar més, havien format una confraria sota l'advocació de sant Andreu apòstol. El 1339 la referen ajuntant-se amb els manxols i esguerrats; la posaren sota l'advocació de sant Martí i s'instal·laren a l'església de Santa Maria dels Reis o del Pi. Més tard els trobem establerts a la parròquia de Santa Maria junt amb els samaires i oracioners, que, com els cecs, vivien de la capta. El 1562, s'estableixen en una capella pròpia, sota l'advocació del Sant Esperit, patrocini propi dels cecs de quasi tot Europa.

Des de molt antic els cecs havien format una cobla que en alguns moments fou depenent del Consell que concorria a la processó del Corpus, seguida dels confrares esguerrats i contrafets. Aquest costum ha donat lloc a la formació del refrany que estudiem. Ja els trobem formant part del seguici, el 1459. El 1686 vestien una gramalla de domàs vermell amb un viu de seda verda i un barret de teula. Aquesta cobla va assistir a la processó fins al 1857, en què vestien una gramalla de color molt fosc i al damunt un roquet, amb la testa descoberta. Sempre havien tocat música de corda; produïen una tonada popular, a la qual el poble aplicava la lletra següent:

Vicenç, que vas bonic!,
nyic, nyic, nyic.
La mare n'ha parit,
nyic, nyic, nyic,
un noi que és molt bonic,
nyic, nyic, nyic.


Imatge extreta de http://www.webcasteller.com/ca/blog.php?idmitja=65&id=2656

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

dimecres, 26 d’octubre de 2016

Crònica de la X Diada dels @Margeners de #Guissona · @SomSegarra








Guissona (La Segarra).- Després d’una llarga temporada, aquest cap de setmana passat els Margeners de Guissona han celebrat la seva desena diada, acabant d’aquesta manera actuant a casa. Els acompanyaven els Castellers de Badalona i els Castellers de Caldes de Montbui.

L’actuació va començar a les 17:30 amb un cel tapat però que finalment va permetre a les colles poder actuar a la plaça Major, davant de l’església de la localitat, i no dins d’aquesta com estava previst fer-ho en cas de pluja.

Així doncs, les tres colles van realitzar els pertinents pilars de benvinguda. Per part de la colla marró, van ser 3 pilars de quatre.

La colla local va encetar les rondes de castells amb un 4d7, que era el número 100 descarregat de tota la història de la colla. No va ser fàcil i es va haver de treballar. Els castellers de Badalona van obrir la seva ronda amb un altre 4d7, força lleuger i que no va comportar cap problema per a descarregar-lo. Pel que fa als castellers de Caldes, van començar amb un 3d7 amb poques camises pròpies però amb el tronc molt experimentat.

La segona ronda va començar amb un 3d7 dels Margeners, castell que estava molt bé de mides que va ser descarregat de forma plàcida. Els badalonins també van descarregar un 3d7 i els de Caldes, un 4d6 amb agulla.

En tercera ronda de castells, per tant últim castell de la temporada, els de marró van descarregar un 5d6 amb estrenes al tronc i a canalla, però que en cap moment va semblar que així fos. Els grocs, com a les anteriors rondes, també van fer un 5d6 i els de Caldes un 4d6.

En ronda de pilars els Margeners van realitzar dos pilars de 4 simultanis i les colles foranies un pilar de 5 cadascuna. Cal destacar que en acabar la ronda de pilars, la colla local va dur a terme un pilar de 4 completament femení, demostrant que en el món casteller, així com en tots els casos de la vida quotidiana, no importa el gènere.

D’aquesta manera els Margeners tanquen la temporada de castells, però les activitats encara no s’acaben, ja que d’aquí dues setmanes realitzaran el seu sopar de final de temporada i un concert obert a tots els públics al pavelló municipal de Guissona. I d’aquí aproximadament un mes, l’assemblea ordinària sortint.

  • Castellers de Badalona: pd4, 4d7, 3d7, 5d6 i pd5
  • Castellers de Caldes: pd4, 3d7, 4d6a, 4d6 i pd5
  • Margeners de Guissona: 3 pd4, 4d7, 3d7, 5d6, 2 pd4 i pd4 femení


Informació facilitada pels Margeners de Guissona