Enguany per la Festa de la Colla, a més de la Tarasca de Cervera, tenim una altra estrena: l'arcàngel sant Miquel, una de les figures emblemàtiques del nostre Ball Parlat 'Lo Joch de Lluciffer e los Diables', estrena nou vestit.
Aquest ha estat creat per la Fàtima Puig i Castellà, a imatge d'una talla de fusta que la ciutat conserva al Museu Comarcal de Cervera. Us en fem cinc cèntims d'aquesta peça.
Autors: Félix Ribes i Felip Arnau
Descripció: Fusta policromada i daurada
Mides: 71 x 46 x 23 cm
Datació: 1705-1739
Procedència: Retaule de la capella de la Paeria de Cervera
Museu Comarcal de Cervera, núm. inventari: 1142
'Aquest grup de l'arcàngel sant Miquel vencent el dimoni coronava el retaule que cobria tot el fons de paret de la capella que hi havia hagut a la Paeria de Cervera. Aquesta obra, que va ser contractada el 1705 a l'escultor Fèlix Ribes (fill de Piera però domiciliat a Tàrrega, almenys de l'any 1697 al 1705), havia de tenir en el seu cim la imatge de l'arcàngel lluitador. Amb tot, no va ser col·locat al seu lloc fins al 1716, una vegada acabada la guerra per la successió al tron d'Espanya, a la mort de Carles II. El 1739 va ser daurat i policromat per Fèlix Arnau. L'obra va ser cremada en les revoltes de l'estiu de 1936 i només es van salvar la Immaculada i aquestes dues figures.
Segons la iconografia tradicional, sant Miquel, l'arcàngel que va vèncer Satanàs, és també el defensor de l'església, el conductor dels morts i qui haurà de pesar les ànimes el dia del judici final. Com a cavaller que era, sovint se li adjudicava la tasca de guardià i protector, i per aquesta raó el trobem quantitat de vegades en la part més elevada dels retaules. Normalment se'l presenta lluitant contra el diable, forma híbrida i repugnant que commou l'espectador i li provoca el seu rebuig immediat.
El conjunt té una marcada frontalitat, ja que el seu darrere havia de quedar recolzat a la paret. Sant Miquel està treballat sobre un eix gairebé helicoïdal, per tal de mostrar-nos el moviment de l'arcàngel en el moment precís d'aixecar la seva espasa per damunt de Satanàs. Ajuda a produir aquest efecte tant la posició del braç dret, creuant el pit, com l'avançament del peu esquerre. L'esforç del moviment provoca que l'aire mogui la banda que porta damunt de la cuirassa en el mateix sentit que ho fan les seves faldilles.
El diable es mostra com un ser vermellós, amb el cos ple d'escates i dos corns recargolats que flanquegen una única banya al cap; unes punyents orelles, uns desorbitats ulls i l'allargassada llengua conformen un rostre espantós. Ajuden a donar aquesta sensació les urpes de les extremitats, amb unes ungles corbes, com si d'un au de rapinya es tractés. La seva cua, al darrere, de forma corbada, i de cadascun dels dos braços sobresurten unes negres ales dentades.'
Font: Text de M. Teresa Salat i Noguera, al catàleg de l'exposició 'Cervera. Tresors secrets... La formació d'un museu', editat pel Museu Comarcal de Cervera l'any 2001
Imatge: arxiu Sala-Florensa
