divendres, 6 de maig de 2016

El 39è #AquelarreCervera inclourà 'la Baixada' dels Diables Carranquers fins a la plaça Major

 


La Paeria de Cervera, juntament amb representants dels cossos policials, direcció artística, i membres dels Diables de Cervera Carranquers, han acordat el recorregut de la cercavila d’enguany.

Tindrà inici a les 11 de la nit de la plaça Universitat (com sempre), però arribats a la plaça Santa Anna, els amants del foc seguiran als diables fins a la plaça Major, i la resta de la cercavila seguirà en direcció a la plaça Pius XII, on tindran lloc els lluïments de les entitats.

El “Ball de la Polla”, a càrrec dels Diables de Cervera Carranquers, clourà el primer acte a la plaça Pius XII.


Extret de http://aquelarre.cat/noticia.php?id=138

dijous, 5 de maig de 2016

Els amics del Castell d’Alta-riba alerten del perill de dos pedreres més al municipi d’Estaràs

 



El passat dia 19/04/2016 vàrem alertar de la publicació al DOGC sobre la resolució TES/851/2016, de 22 de gener, per la qual s'atorgava, en execució de sentència, autorització ambiental a la empresa XAVIKER S.L., d’Almacelles, per a l'activitat extractiva a “Malacara” en el terme municipal d'Estaràs, amb una superfície de 26Ha, situada una distància de tan sols de 240 metres del nucli d’Alta-riba i a una distància de tan sols de 10 metres del pou d’aigua que subministra aigua al poble d’Alta-riba i que posa en perill el conjunt del Bassal i la Font d’Alta-riba a més a més de la fauna i flora de la contrada. (Exp. LA20080047).

Quan encara no havíem digerit la notícia coneixem a través del DOGC del dia 25/04/2016 que se li ha autoritzat a l'empresa MÁRMOLES Y GRANITOS SEGOVIA S.L., de Puigcerdà, que fins ara explota una pedrera de 3.88 Hectàrees i a 765 metres d'Alta-riba, que podrà ampliar la pedrera amb les parcel·les 66, 67, 68, 71, 104, 113 i 133, polígon 4, al terme municipal d'Estaràs (exp. LA20110088) (6,51 Hectàrees més) i que la pedrera arribarà a tan sols 275 del nucli d'Alta-riba, i amb un gran impacte paisatgístic.

I si amb això no n’havia prou el dia 28/04/2016 es va publicar al DOGC una nova autorització a l’empresa GRAVES ALOU S.L. d’una pedrera al municipi de les Oluges, terme de Santa Fe, on preocupa que una de les finques estigui a 325 metres del nucli urbà d’Estaràs. 

I cal recordar també que a 850 metres del nucli d’Alta-riba, l’empresa ARHOGRA S.L. disposa d’una pedrera i de l’autorització per realitzar l’extracció d’àrids, encara que actualment la planta està abandonada o inactiva.



Què està passant en el Departament de Territori i Sostenibilitat i en la Direcció General de Qualitat ambiental?

El terme d’Alta-riba i el municipi d’Estaràs no pot assumir tanta concentració de pedreres, i tan a prop dels nuclis habitats. Aquesta concentració genera un impacte massa negatiu que porta al col·lapse del territori, i incideix negativament en la salut dels seus habitants, el turisme, el paisatge i el patrimoni.

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba ha expressat i interpel·lat als diferents organismes i entitats de Lleida, a través de cartes, amb el corresponent registre d’entrada, la preocupació per aquesta situació. Les cartes s’han dirigit a: Consell Comarcal de la Segarra, Departament de Territori i Sostenibilitat dels serveis territorials de Lleida, a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Lleida, a l’Agència Catalana d’Aigua de Lleida, al Delegat de Govern de Lleida, al president de la Diputació de Lleida, al director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, i a la Secció de comerç i Turisme de Lleida.

El següent pas és fer sentir la nostra veu a les conselleries, secretaries i direccions generals dels departaments implicats a Barcelona i al Síndic de Greuges. No podem estar callats i quiets davant aquesta pressió extractiva i la destrossa del paisatge, la fauna, la flora i els béns protegits.

La indignació ens porta a treballar per una plataforma en defensa del paisatge de la Segarra, i per això els amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba han posat en marxa una web: www.noalapedrera.org per donar veu, informar, aglutinar i sumar esforços per lluitar contra l’especulació de l’activitat extractiva d’àrids i a favor del medi ambient i la conservació de l’espectacular paisatge de la Segarra i dels seus castells.

Ens agrada saber que no estem sols. La comissió de paisatge de l’Espitllera i el Grup de Treball del medi natural de la Segarra estan vetllant pel nostre paisatge, població i territori. L’ajuntament d’Estaràs i alguns partits polítics comencen a involucrar-se amb el territori i la seva preservació. Gràcies a tots ells pel seu compromís amb el territori.

Amics del Castell d’Alta-riba, castellaltarriba@gmail.com

L’#AquelarreCervera potencia la música de la festa amb el Grup @Enderrock

 



La Regidoria d’Aquelarre de la Paeria i el prestigiós Grup Enderrock, editor de revistes musicals en català, han arribat a un acord per promocionar la música de la festa de l’Aquelarre 2016.

El director d’Enderrock, Lluís Gendrau, ha segellat l’acord amb el regidor d’Aquelarre, Marc Llorens, en la seva visita a Cervera el dijous 5 de maig. Han mantingut una reunió a la Paeria, en què també han participat el director de comunicació de l’Aquelarre 2016, Albert Parra; i el responsable de la música, Iban Orobitg.

La revista Enderrock promocionarà l’apartat musical de l’Aquelarre a tot Catalunya. Cal destacar que inclourà un monogràfic de 8 pàgines dedicat a la festa al número del mes de juliol i farà difusió de l’Aquelarre a través de les xarxes socials. Enderrock també organitzarà una roda de premsa de presentació de la música de l’Aquelarre a Barcelona, entre altres actes promocionals.

“Volem potenciar l’aspecte musical de l’Aquelarre per arribar a nous públics i donar a conèixer la festa arreu del país. Per aquest motiu, estrenem una col·laboració amb el Grup Enderrock que esperem que s’ampliï i millori durant els pròxims anys”, afirma el regidor d’Aquelarre, Marc Llorens.

A més de la promoció del Grup Enderrock, es pretén incloure noves iniciatives com que els grups interpretin cançons dedicades a l’Aquelarre.


Extret de www.cerverapaeria.cat

dimecres, 4 de maig de 2016

El Convent de Nostra Senyora del Pla, a SANAÜJA · La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI @SomSegarra

 




En diversos lliuraments us estem oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més del Convent de Nostra Senyora del Pla, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

dimarts, 3 de maig de 2016

Colònies d'estiu 2016 a La Guàrdia Lada @SomSegarra





Un any més, el Grup Colònies Guàrdia Lada, amb més de 40 anys d'història!, organitza les seves tradicionals colònies d'estiu al nucli segarrenc de la Guàrdia Lada. Enguany, la casa de colònies ja es troba quasibé tota reformada, i per tant, tant el grup de monitors voluntaris que cada any preparen els deu dies de colònies com el Xavi i la Núria (que són els nous arrendataris de la casa i els encarregats de la cuina), esperen amb molta il·lusió l'arribada dels infants i els joves, de l'11 al 20 d'agost de 2016, a la casa de colònies de la Guàrdia Lada.

El grup forma part del Moviment d'Esplais Cristians Catanals i recentment també s'ha adherit a la Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), per tal de poder seguir treballant d'una forma absolutament altruïsta i compromesa amb el lleure dels infants i dels joves, fent complir el lema de què "a colònies, l'estiu és diferent !!"


GRUP COLÒNIES GUÀRDIA LADA
colònies d'estiu tradicionals
de l'11 al 20 d'agost de 2016
per infants i joves, de 6 a 14 anys
Informació: telf. 628.506.449 (Mercè) i 679.863.181 (Maria)
coloniesguardialada@gmail.com

Comencen les obres al nucli històric de #CERVERA · #AquelarreCervera #DijousGras #CarretilladaFMCervera






Amb els treballs d'aixecament del vell paviment del carrer Sant Domènec es van iniciar les obres del projecte de l'1,5% Cultural, que preveu la rehabilitació de set carrers del nucli històric de la ciutat, el tram urbà del camí de Sant Jaume. 

Es tracta de les obres més importants que s’executen a la ciutat els darrers anys, ja que al projecte de l’1,5% Cultural s’afegeix la urbanització dels carrers Barcelona i Barbacana, en el marc dels ajuts del Pla de Barris. 

Els treballs han començat als trams del carrer Sant Domènec i el carrer General Güell. Les obres comporten que estigui tancat l’accés de vehicles a la plaça Major, la plaça Santa Maria, el carreró de Santa Maria, la plaça del Fossar i el carrer Sant Domènec. 

Les obres les executa l’empresa ACSA, Obres i Infraestructures SAU i Construccions Llabrés Feliu SL, per un import d’1.504.707 euros. S’actuarà als carrers General Güell, plaça Sant Miquel, carrer Santa Anna, plaça Santa Anna, carrer Sant Domènec, plaça Sant Domènec i carrer Sant Magí. En aquests vials es rehabilitarà el paviment, que serà a un sol nivell i de pas per a vianants, tot i que es permetrà el trànsit rodat als veïns i als vehicles d’abastiment dels comerços. 

Canvis en la circulació dels vehicles al  nucli antic

Els veïns podran accedir amb vehicle a la plaça Major per la plaça Santa Anna i el carrer Major, amb un comandament que els facilitarà la Paeria per obrir la pilona de l’inici del carrer Major. Les persones amb mobilitat reduïda podran accedir a la plaça Major en horari de 9 a 11 hores pel carrer Major (horari d’accés vehicles càrrega i descàrrega) o trucant a la Policia Local (Tel. 902 101 999).

Quedarà tancat el pas de vehicles de la plaça Major cap a la plaça Santa Maria, el carreró de Santa Maria, la plaça del Fossar i el carrer Sant Domènec. De la plaça Major els vehicles podran sortir pel carrer Estudi Vell, que canviarà el sentit de circulació i anirà de la plaça Major cap a la plaça del Portalet.

L’accés a peu dels veïns als seus habitatges estarà garantit en tot moment durant l'execució de les obres.

La Paeria ha habilitat el camí del Castell com a via alternativa d’accés per als veïns de la zona afectada per les obres quan aquestes afectin el tram del carrer Sant Magí i la plaça Sant Magí. En els propers dies es crearà una nova zona d’aparcament davant del Castell, on podran aparcar una quinzena de vehicles.

A totes les persones (no veïns dels carrers afectats) que hagin d’accedir a la Plaça Major es recomana aparquin els seus vehicles a l’avinguda Duran i Sanpere i s’accedeixi a peu.


Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

El poble d'IVORRA · La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI @SomSegarra

 








En diversos lliuraments us estem oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més del poble d'Ivorra, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

diumenge, 1 de maig de 2016

Calendari Tradicions Catalanes 2016 - MAIG @magimodisseny




Amb l’arribada de la primavera, l’inici d’un nou temps, diferents municipis catalans celebren una antiga tradició on el protagonista és un gran arbre anomenat “arbre de maig” o “maig”. Aquest gran arbre es va a buscar en processó als afores i es planta de nou a la plaça del poble, aixecant-ho amb cordes i engalanant-ho amb fruites, embotits, dolços i garlandes. Durant tot el mes se celebren fogueres, balls, jocs i berenars al voltant.


Extret de www.magimo.net

dissabte, 30 d’abril de 2016

La vila de CALAF · La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI @SomSegarra

 

 





En diversos lliuraments us estem oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més de la vila de Calaf, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

dijous, 28 d’abril de 2016

Espais públics de #Cervera: LA PLAÇA MAJOR




Els porxos d'aquesta plaça, construïts a partir de 1401, seguien tot el carrer Major, però actualment només en queden dos petits trams al final.

L'Ajuntament es va construir el segle XVII sobre altres estructures que són encara apreciables en alguns llocs de l'edifici. Es va ampliar el segle XVIII per la part de llevant (és apreciable a simple vista per la desigual juntura vertical de les pedres). En l'austera façana destaquen les mènsules situades sota els balcons, cada grup de les quals representa, de dreta a esquerra: les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits, i en la més recent, els motius relacionats amb la presó.

A l'interior, a peu pla i a mà dreta, des de les oficines, s'accedeix al pou del gel i a la capella de Santa Eulàlia, d'estil gòtic (segle XIV), visible també des del carrer de Santa Maria. A sobre mateix, hi ha l'antiga Taula de Canvi, important institució municipal. Al primer pis, pel saló dels reis es passa al saló de sessions, d'estil rococó, que té l'últim mobiliari utilitzat pel claustre de professors de la Universitat de Cervera.

La font monumental data de finals del segle XIX, quan s'aconsegueix la canalització fins a Cervera de les aigües de Vergós.

Main Square.

The main feature of the arcaded Plaça Major is the Paeria de Cervera (Cervera Town Hall), a magnificent work of civil engineering. At one end of the square is a monumental fountain, which dates from the late 19th century.

The Paeria was built in the 17th century on top of previous structures, which can still be seen in some parts of the building. In the 18th century the east wing was added, following the original plans of sculptor Jaume Padró. On the austere façade are beams holding up the balconies. Inside, you can see the ice well and the gothic chapel of Santa Eulàlia (14th century).

Plaça Major.

Place avec des portiques où l'on voit, au-dessus du reste des constructions, la Paeria de Cervera (la Mairie), magnifique oeuvre d'ingénierie civile. La fontaine monumentale qui se trouve à l'extrémité de la place, date de la fin du XIXème siècle.

La Paeria (mairie) a éte construite au XVIIème s. sur d'autres structures antérieures, encore appréciables à certains endroits de l'edifice. Au XVIIIème s., suivant le projet du sculpteur Jaume Padró, on y a rajouté la partie orientale. Sur sa façade austère ressort le travail des consoles qui soutiennent les balcons. A l'intérieur on peut visiter le puits de gel et la chapelle gotique de Santa Eulàlia (XIVème s.).


Text extret del llibret 'Cervera. Ruta turística.', editat l'any 2002 per la Paeria de Cervera.

Fotografia del Dani Sardà, extreta de http://www.flickr.com/photos/danisarda/3549881782/

La façana principal de la UNIVERSITAT de #CERVERA · La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI

 




En diversos lliuraments us estem oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més de la Universitat de Cervera, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

dimarts, 26 d’abril de 2016

Cervera representa un any més la llegenda de #SantJordi pels carrers de la ciutat




Alumnat de La Caserna-Escola de Teatre de Cervera, del Conservatori Municipal de Música, el grup infantil dels Bombollers i el drac dels Diables de Cervera Carranquers van escenificar un any més la llegenda de Sant Jordi pels carrers la ciutat.

La cercavila va sortir del brollador del carrer General Güell, va parar a la plaça Universitat i a la plaça Santa, per finalitzar al Monument de la Generalitat, on es va representar la llegenda de Sant Jordi i el drac.

La Caserna-Escola de Teatre de Cervera va representar la llegenda per tercer any consecutiu després que fa dos anys es renovés amb èxit l’escenificació.

Malgrat la pluja, els carrers cèntrics de la ciutat es van omplir de públic per seguir aquesta representació. També hi ha haver una gran afluència de públic al llarg de tot el dia al carrer General Güell, on es trobaven les parades de roses i llibres.


Informació extreta de http://www.cerverapaeria.cat/noticies/cervera-representa-la-llegenda-de-sant-jordi-1

dilluns, 25 d’abril de 2016

La Coral Infantil Nova #Cervera participa a Alcarràs en el 43è Juguem Cantant @CoralsInfantils





El passat diumenge dia 24 d'abril, els grups de Barrufets i Petits de la Coral Infantil Nova Cervera, van esdevenir una de les nou corals infantils del territori que van participar en la trobada anomenada "Juguem Cantant", que anualment acull alguna de les poblacions del territori que disposi de coral infantil que pertanyi al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Enguany la localitat escollida de la zona coral "terres de ponent" fou Alcarràs, amb la Coral Infantil L'Alzina com a entitat organitzadora de l'esdeveniment coral dedicat als cantaires més petits de les diferents corals infantils.

La trobada, que arribava a la seva 43a. edició, tal i com indica el seu propi nom "Juguem Cantant", va compartir moments de joc i de cant, i enguany els jocs de màgia hi van tenir un paper molt destacat al llarg de tot el matí, i després de compartir el dinar i el joc plegats, els cantaires de les diferents corals van aplegar-se al pavelló polivalent d'Alcarràs per dur-hi a terme el concert de cloenda, en el qual a més de les dues cançons que formaven part del repertori obligatori d'aquest curs, una de les quals va ser dirigida per Desirée Taló de la Coral Infantil Nova Cervera, també s'hi va interpretar la cantata "La llegenda de Sant Jordi" de Francesc Vila, que va anar acompanyada d'una interpretació teatral de la coneguda llegenda popular.

Realment va ser una molt bona experiència coral i humana per als cantaires més petits de la Coral Infantil Nova Cervera, que en aquesta ocasió van compartir escenari amb la Coral Bon Cant d'Agramunt, la Coral Brins d'Espígol, la Coral Ginestell d'Alguaire, Coral Shalom de Lleida, Coral Infantil d'Oliana, Petits Cantaires de l'Orfeó de Flix, Coral Infantil Mestre Güell de Tàrrega i la Coral Alzina d'Alcarràs. Des del secretariat de Corals Infantils de Catalunya es va recordar que trobades com aquestes fomenten un molt bon caliu entre els infants i formen persones que el dia de demà sabran estimar la música, sobretot gràcies al fet de què a les corals infantils es gaudeix del cant i de la música d'una forma absolutament vivencial!

Per altra part, el darrer divendres, aprofitant l'ocasió de què ens trobàvem a la vigília de la diada de Sant Jordi, els cantaires dels grups de Barrufets, Petits i Mitjans de la Coral Infantil Nova Cervera també van poder gaudir d'un assaig coral molt especial, ja que a la casa de les corals s'hi van fer presents les membres del grup vocal Mezzos, que els hi van interpretar el conte musical anomenat "L'arbre de la Janna", a través del qual els cantaires van poder seguir la història que narra les diferents estacions de l'any enmig de conegudes cançons, i evidentment amb una qualitat vocal excepcional.


Informació facilitada per la Coral Infantil Nova Cervera, coralinfantilnovacervera@gmail.com

Els @Margeners de #Guissona celebren el 9è aniversari en la tradicional diada castellera de #SantJordi





Guissona (La Segarra).- En un dia assolellat i perfecte per fe castells, els Margeners de Guissona han celebrat el novè aniversari de la seva fundació. Malgrat la davallada de camises marrons en aquest inici de temporada, no han faltat la il·lusió i les ganes de superar-se. En aquesta ocasió han compartit la jornada amb els Tirallongues de Manresa i els Salats de Súria. La jornada ha començat amb els pilars de benvinguda, dos per part dels de Manresa i la Segarra i un per part dels de Súria.

Els Margeners han encetat les rondes de castells amb un quatre de set un xic lent i per tan treballat però descarregat sense problemes. En segona ronda un magnífic tres de set i per acabar un tres de sis per sota executat amb molta facilitat i que de segur aviat pujaran un pis mes. Per a finalitzar, descarreguen un pilar de cinc.

Els de Manresa van descarregar els tres castells realitzats amb molta confiança: un tres de set amb el pilar a primera ronda, seguit del quatre de set i del tres de set. I per acabar un pilar de cinc.

Els Salats van descarregar una torre de sis amb seguretat, així com un tres de set i un tres de sis amb el pilar. Per acabar van repetir un pilar de quatre.

Amb aquesta actuació els marrons enfrontaran el repte dels castells de set i mig en properes diades com la de Cervera o a Mollerussa. La propera actuació serà a Cervera el dissabte 7 de maig, dins els actes de la Fira de Sant Isidre de la capital de la Segarra. Actuaran juntament amb els castellers d’Andorra i els castellers de Berga.

Salats de Suria: pd4, 2d6, 3d7, 3d6a, pd4
Tirallongues de Manresa: 2pd4, 3d7a, 4d7, 3d7, pd5
Margeners de Guissona: 2pd4, 4d7, 3d7, 3d6ps, p5


Informació facilitada pels Margeners de Guissona, premsa@margeners.cat 

El Capgròs del Fabià Pont Pedrós, aviat una realitat @CentreObrer @SomSegarra




Ja tenim aquí el projecte de construcció del capgròs del Fabià Pont i Pedrós, impulsat pel Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana.

Per fer realitat aquest capgròs hem iniciat un micromecenatge a la plataforma Verkami perquè tothom pugui aportar el seu granet de sorra, fer-se seu el projecte i fer que el Fabià no desaparegui de les nostres vides.
Serà el primer capgròs de Cervera dedicat a una persona. No estarà associat a cap de les entitats on participava el Fabià i s’anirà personalitzant segons cada festa.

Amb les aportacions al Verkami es contribuirà a la construcció del capgròs i a la seva festa de presentació, que serà el 23 de juny, durant la revetlla del solstici d’estiu. Serà un sopar-festa com mai s’ha vist a Cervera.

En aquest enllaç trobareu la informació per fer la vostra aportació!


Més informació del Verkami

El Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera som una entitat centenària que, a més de lluitar per la recuperació de l'edifici que en època franquista ens van espoliar, treballem per la difusió de la cultura popular i de l'ideari republicà. El dia 10 d'octubre de 2015 vam organitzar una festa homenatge al Fabià Pont Pedrós, soci emblemàtic que ens va deixar el setembre de 2014. Dins el marc d'aquesta festa vam presentar el projecte de la creació d'un capgròs de la seva figura. Tot i que la iniciativa surt del Centre Obrer, s'obre el projecte a tothom i s'hi sumen membres provinents d'altres entitats cerverines.

El Fabià, un "homenot" de la Segarra, amant de la cultura popular de la nostra terra i aborigen del barri de Sant Magí. Aquest amor per la cultura popular va fer que s'impliqués en diverses entitats com els Diables de CerveraCarranquers, els Campaners de Cervera, els Margeners de Guissona, a l'organització de la festa del barri de Sant Magí, col•laborador del Festival de Música Tradicional de Calaf Desfolca't. No només va ser un militant cultural, també polític i social, involucrat des de feia més de 30 anys en moviments, partits i associacions lligades a la lluita per l'alliberament nacional del nostre país. Persona coneguda i estimada a Cervera, a la Segarra i als racons més insospitats dels Països Catalans. No és exagerat dir que era conegut per molta gent del territori: tot un ambaixador de Cervera. La construcció d'un capgròs és la nostra manera de retre-li un merescut homenatge!

El capgròs el construirà l'artista cerverí Xavi Badia del taller La Gàrgola. L'ús i sortides del capgròs seran a les festes que el Fabià tenia una estima especial: Dijous Gras d'Aquelarre de Cervera, Correbars de Festa Major, Festa dels Diables de Cervera Carranquers, etc. Tot i així, queda obert que pugui sortir en altres festes o actes on sigui reclamada la seva participació.

El capgròs tindrà la seva música i el seu ball, i sobretot tenint en compte que el Fabià era un gran amant de la música tradicional. Les músiques que acompanyaran el capgròs seran: La puta i el vago: amb lletra del mateix Fabià i que s'ha convertit en tot un himne cerverí. Les rondes del Fabià: adaptació de Les rondes del vi de Jaume Arnella que una colla de cràpules va fer en homenatge al Fabià. Els arranjaments a les dues cançons són a càrrec del músic més polifacètic de les nostres contrades, el Robert Canela, i seran enregistrades a l'estudi del Manel Pedrós, músic i cosí del Fabià.

El capgròs es presentarà durant la revetlla del solstici d'estiu, el 23 de juny, a la plaça Major de Cervera. Una nit idònia per retrobar-nos tots els neopaganistes i recordar el Fabià tal com ell voldria: al voltant d'una foguera cantant, menjant i sent feliços! Serà tota una festa gastronòmica amb productes cerverins: courem 8 corders del pastor Xavier Juan, veï de Sant Magí. Hi haurà cervesa artesana de la Casa Dalmases de Cervera, vi de cal Carbonell (Licorera de la Segarra, Cervera), unes fulles d'enciam de baix als horts (no sigui dit que no hi ha verd) i mongetes cuites per nosaltres mateixos! I de postres... coca de Sant Joan de cal Puig! I un cop acabat aquest tiberi gaudirem de la presència del gran Jaume Arnella, conegut i admirat pel Fabià, que ens amenitzarà la revetlla juntament amb algun altre grup local.

El Capgrós del Fabià Pont Pedrós i la seva festa de presentació es podrà dur a terme amb les aportacions que recollim durant la campanya de micro-mecenatge. Amb els vostres diners pagarem la construcció del capgròs, part de la festa de presentació (taula de so, grups, llum), els cartells, la publicitat i els proveïdors i material necessari per fer realitat les recompenses. La imatge de la campanya està realitzada a partir d'una fotografia del fotògraf cerverí Joan Porredon durant la processó del puro de l'any 2011 a Cervera. La imatge final es dibuixarà gràcies als noms de tots els col•laboradors del projecte.


Informació facilitada pel Centre Obrer de Cervera,  https://www.facebook.com/centreobrer.decervera/

divendres, 22 d’abril de 2016

'UN DIA DE CONTE' 2016, el 22 de maig a #Cervera @SomSegarra @BiblioCervera




Amic /ga.

Com cada any et volem convidar a la sisena edició d'Un dia de Conte que se celebrarà el diumenge 22 de maig a partir de les 11.30 del matí als Patis de la Universitat.

Enguany hem canviat la ubicació, serà entre la Plaça i els Patis de la Universitat.

Amb el títol "GRANS LLIBRES PER A ULLS PETITS" volem retre homenatge al japonès Katsumi Komagata.
Per coneixe'l millor, et convidem el dimarts 3 de maig a les 5 de la tarda a la Biblioteca, on la Sara Vendrell ens farà una xerrada en relació a aquest meravellós il·lustrador.

Com cada any, també hi haurà servei de bar i com sempre, també farem un dinar popular.
Si hi vols venir, cal que t'apuntis abans del 18 de maig al Tastalletres o bé a info@amicsdelconte.org
Preu dinar:
Adults socis : 8 euros
Adults no socis: 10 euros
Infants: 6 euros

Aquí teniu el díptic amb els horaris i totes les activitats.




 
T'hi esperem

Amics del Conte, info@amicsdelconte.org

dimecres, 20 d’abril de 2016

L'església parroquial de SANTA COLOMA DE QUERALT · La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI

 






En diversos lliuraments us estem oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més de l'església parroquial de Santa Coloma de Queralt, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

dimarts, 19 d’abril de 2016

Cervera tindrà el primer BALL D'ESPASES de Catalunya @EspasesCervera




El ball, documentat a la ciutat des del segle XV, va ser prohibit a Catalunya després del 1714. 300 anys després, un grup de joves volen recuperar-lo.

Un grup de joves cerverins i cerverines treballen des de fa dos anys en la recuperació de l’històric Ball d’Espases de Cervera. Assessorats per Àngel Vallverdú, expert en danses festives, han realitzat un estudi de la reintroducció de la dansa basant-se en la documentació cerverina i catalana existent.

L’estudi ha descobert que el Ball d’Espases de Cervera, datat el 1411, és el més antic de Catalunya així com un dels més antics del món. A més a més, l’estudi exposa que el ball cerverí va ser l’últim en desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques desprès de la Guerra de Successió (1701-1714).

El projecte ara mateix està buscant finançament i per aquest motiu iniciaran una campanya de micromecenatge a Verkami per sufragar el cost de les espases i dels vestits. Està previst que la presentació de la recuperació del Ball d’Espases de Cervera sigui per la Festa Major del Sant Crist al mes de setembre.


Informació facilitada per ballespasescervera@gmail.com

El Consell Assessor de l’Aquelarre de #Cervera apunta el present i el futur de la festa




La Regidoria d’Aquelarre de la Paeria va convocar el Consell Assessor de l’Aquelarre, en dos sessions els dies 11 i 18 d’abril, per tal de determinar tres punts de la festa:

1- Pacte de la ciutat de Cervera per la festa de l’Aquelarre:

Es redacta un pacte entre el teixit associatiu de Cervera i la Paeria amb una sèrie de punts a fixar de la mateixa festa. Dins el Consell Assessor de l’Aquelarre es parla de cadascun dels punts i s’arriba a un consens. La Paeria assumeix el compromís de presentar el document definitiu a la pròxima reunió del Consell Assessor.

2- Pressupostos Aquelarre 2016:

Es fa un comparatiu de despeses de l’any 2015 i 2016 per partides. Es comenten i s’aclareixen dubtes. S’adopta el compromís d’encaminar-nos cap a l’elaboració d’uns pressupostos més participatius.

3- Definició del recorregut de la cercavila de l’Aquelarre 2016:

A causa de les obres al nucli antic que afectaran enguany la festa de l’Aquelarre, s’ha de canviar la sortida i el recorregut de la cercavila del dissabte. Es barregen diverses possibilitats i, per tal d’arribar a un acord, es decideix realitzar votacions. L’opció més votada determina que la cercavila començarà a la plaça Major, amb els Diables de Cervera Carranquers, i es desplaçarà pel carrer Major fins a la plaça Universitat, on entrarà dins l’edifici universitari. Aleshores, s’iniciarà l’encesa de la Universitat, tal com s’ha realitzat en els darrers anys. Una vegada finalitzada l’encesa, la cercavila sortirà de la Universitat amb tots els elements de la direcció artística i altres entitats cerverines, i es dirigirà fins a la plaça Pius XII, passant per la plaça Sant Miquel, el carrer de Santa Anna, la plaça Santa Anna i i la rambla de Lluís Sanpere.

“El Consell Assessor de l’Aquelarre està format per persones i entitats que s’estimen la festa i que hi estan molt vinculades. Tenim la intenció d’omplir-lo de contingut i de responsabilitat, amb l’objectiu que cada vegada sigui més decisori en tots els aspectes vinculats amb la festa”, afirma el regidor d’Aquelarre, Marc Llorens.


Extret de www.cerverapaeria.cat

dilluns, 18 d’abril de 2016

ELS VENTS DE CERVERA, segons Agustí Castellà Roca: i II. La Tramuntana, la Morella, el Berguedà, el Pallarès i el Segarró




Extret del llibre 'Històries de Cervera, I', editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull, pàgines 75-77.


"Els altres vents que ja bufen més de tant en tant, també tenen la seva importància i motiven les seves incidències.

Hi ha la Tramuntana. Vent molt fred i sec, baixa del Nord i sortosament a Cervera no hi arriba gaire sovint, doncs a causa de la seva fredor i violència, quan la durada és d'uns quants dies, fa prous estralls a la pagesia. Hom diu que "la Tramuntana porta la cua molla", cal dir que després de la Tramuntana, plou; n'hi ha d'altres, entesos en la qüestió, que diuen que "la Tramuntana només dura tres dies, i si passa, en dura sis".

No es pot parlar de Tramuntana sense referir-se a la Morella. Gairebé sempre es pot dir que són companys de viatge. "Al matí Morella i a la tarda Tramuntana". La Morella és també un vent molt fred i sec, ve del costat de la població de Morella (Castelló), del SO. Quan bufen aquests dos vents, degut a llur sequedat i violència moltes vegades, deixen el cel net de tota mena de núvols i boires i el sol pot brillar, si no amb calor, almenys amb claredat i amb una mica d'escalforeta també. Doncs bé, quan fa Tramuntana, que ve del nord, encara es pot trobar algun solell arrecerat on es pot prendre el sol sense tocar-hi gens el vent, mentre que quan fa Morella, que ve del costat del sol, SO, no es troba cap mena de recer. "Morella, no et fiïs d'ella".

Hi ha 2 vents que vénen de contrades gairebé oposades, i que tenen quasi les mateixes característiques. L'un és el vent Berguedà, que ve de la banda de Berga, del NE, i l'altre és el vent "Pallars" o "Pallarès", que ve del costat del Pallars, NO. Ambdós són uns vents humits i fresquets, sempre aixequen nuvolades, encara que poques vegades porten pluja. Ja ho diuen les dites: "vent Berguedà, ni plou, ni se n'està", "vent Pallarès, ni plou, ni s'aclareix".

I per acabar anem a parlar del vent que ha l'apel·latiu de la comarca: el Segarró. És un vent molt fred i a més humit. Baixa de l'alta Segarra (Sant Guim, la Panadella...) i només bufa a les matinades i dies següents als que ha bufat el vent Seré molt fred. Sense cap mena de dubte és el vent més advers i nociu per a l'agricultura. És el vent que porta les blancors i gelades a la primavera i molt malsà per a les flors dels fruiters, especialment per als ametllers de la comarca.

Resumint, els vents de Cervera són 8:
  • Vent Seré; vent sec i sa, ve de ponent, molt freqüent.
  • Marinada alta; humit i sec, ve de llevant, SE, sovinteja.
  • Marinada baixa; humit i fresc, de migjorn, també freqüent.
  • Tramuntana; sec i fred, del nord, poc sovint.
  • Morella; sec i fred, del SO, igual que la Tramuntana.
  • Berguedà; humit, del NE, poques vegades.
  • Pallars o Pallarès; humit, del NO, també poques vegades.
  • Segarró; humit i fred, de llevant, prou sovint al març i l'abril."

Imatge: Carles Tarsà, a http://desdelasegarra.blogspot.com/2009/01/penjant-d-fil.html