dissabte, 19 abril de 2014

La Colla Gran i la Colla Infantil, a LES FESTES DE PRIMAVERA de l'Hospitalet de Llobregat




NIT DE FOC INFANTIL.
Data: dissabte 26 d'abril de 2014
Hora: 8 del vespre

Hi participen les colles de: Skamot diabòlic de santa Eulalia,Diables del club Bellvitge, Diablons i tabalers d’Esjep, Patunyetes, Toc de Foc de la Bòbila, Folcat Diabòlic, Ball de Diables de Cornellà, Ball de Diables de Llorenç del Penedès, i Ball de Diables Carranquers de Cervera.


NIT DE FOC.
Data: diumenge 27 d'abril de 2014
Hora: 2 quarts de 9 del vespre

Les colles de diables de l’Hospitalet seran els protagonistes de tancar els actes de les festes de Primavera d’enguany omplint els carrers d’espurnes de foc al compàs dels tabals.

20.30 h.
TABALADA
plaça de l’Ajuntament

21 h.
CORREFOC
amb les colles de diables de L’Hospitalet: Drakadables, Diables de Bellvitge, Skamot diabòlic de Santa Eulalia, Diables i diablesses de la Florida, Kabra, Folcat Diabòlic, Fills de la Flama, Ball de Diables de Cornellà, Ball de Diables de Llorenç del Penedès, i Ball de Diables Carranquers de Cervera.

Sortida del correfoc: plaça de l’Ajuntament

Recorregut:
Plaça de l’Ajuntament, carrer Tecla Sala, carrer de Joan Pallarès, carrer de Xipreret, carrer de Barcelona, plaça de la Remunta, carrer Major, plaça de l’Ajuntament

22.15 h.
ESCLAT FINAL
Carretillada i ball de diables amb totes les colles participants

22.30 h.
FOCS ARTIFICIALS



Per a més informació de les Festes de Primavera, clica aquí

PAÍS GEGANT. Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva a Catalunya!




Aquest any està prevista la celebració al nostre país de 'País Gegant', el congrés nacional de gegants i imatgeria festiva a Catalunya. Per anar-nos preparant, reproduïm sota aquestes línies aquest escrit de presentació del congrés de l'especialista en  patrimoni festiu Jan Grau, text inclòs en el 'Calendari del Món Geganter 2014'.

País Gegant

Des d’un punt de vista associatiu, el món dels gegants, dels nans i del bestiari és relativament jove, malgrat que l’existència de les figures es remunta almenys a l’edat mitjana. Antigament els portadors cobraven per la seva tasca i ho feien com una manera més d’adquirir uns ingressos; fins i tot quan les figures eren propietat de gremis i confraries, els portadors eren persones pagades.

Amb l’arribada de la democràcia i la recuperació del carrer com a espai festiu, es produí un canvi substancial en tot aquest món, i nasqué un fenomen associatiu que en pocs anys va experimentar el més gran creixement, va augmentar exponencialment i es va escampar per tota la geografia catalana, de tal manera que avui els gegants i el bestiari estan presents a totes les comarques del país. L’any 1982 el nombre de gegants a Catalunya superava per poc els 500 i el bestiari no arribava al centenar. Aquell any i l’any següent es va celebrar el 1r Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, organitzat per la Generalitat de Catalunya, en el qual, de manera incipient, ja es va visualitzar que s’estava generant el creixement. La mostra que el fenomen estava en estat embrionari és que, a l’esmentat congrés, en l’àmbit d’imatgeria s’incloïen, a més de les figures festives, el pessebrisme i els titelles, perquè es consideraven temàtiques similars, tenint més en compte les figures que les persones. D’aquell congrés va néixer la proposta de crear una federació, que va veure la llum per partida doble l’any 1984, amb la fundació simultània de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i de la Coordinadora de Geganters de Barcelona. En aquells moments la majoria de les colles existents eren grups que funcionaven de manera espontània, sense gaire organització, però cinc anys més tard, amb motiu de la celebració del Centenari Joan Amades, a proposta justament de l’Agrupació, es va promoure la necessitat que les colles que encara no ho eren es convertissin en associacions legalment constituïdes.

I el creixement va continuar encara amb més força: van proliferar les trobades, cada vegada hi havia més constructors i s’incrementaven les músiques i els balls de gegants de forma lenta però progressiva. L’any 1994, amb motiu de la celebració de l’Expocultura al Moll de la Fusta de Barcelona, també organitzada per la Generalitat, es va fer palès que la imatgeria festiva era un àmbit de la cultura popular i tradicional sòlid i en franca expansió. Un any després va tenir lloc el 2n Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, en el marc del qual es va celebrar a Lleida, els dies 28 i 29 d’octubre, la sessió de l’àmbit de bestiari i la de l’àmbit de gegants, amb el subàmbit de nans i capgrossos. El debat i les aportacions van ser tan intensos i complerts que allà mateix es va acordar de fer dues sessions suplementàries, una de gegants i una de bestiari, que es van celebrar en els mesos posteriors a Sabadell i a Barcelona, respectivament. D’aquell congrés en va quedar la publicació d’unes conclusions, aprovades per unanimitat entre tots els assistents, que han servit
fins avui de referent en la imatgeria festiva catalana i que, malgrat matisos, són ben vigents. Conclusions, però, que en no ser divulgades periòdicament i degut al canvi generacional, són desconegudes per molta de la gent que avui es dedica a la imatgeria festiva.

Han passat dinou anys i, si bé s'ha moderat el creixement, es manté una activitat constant i continuen estrenant-se figures. Però, com no podia ser d'altra manera, han evolucionat moltes coses, fins i tot algunes han canviat. Es podria dir que el model d'activitat associativa i festiva actual és el mateix que s'ha consolidat al llarg d'aquests trenta anys, però han aparegut nous aspectes que llavors ni tan sols es contemplaven. En aquest temps que ha passat, s'han incrementat les relacions internacionals; s'ha avançat en l'estudi de la imatgeria amb un bon nombre de publicacions sobre el tema; han augmentat el nombre de músiques i balls de gegants; es fan festes específiques amb personalitat pròpia, més enllà de les trobades de patró habitual; ha crescut el nombre de gegants, nans i bestiari, així com el de músics i geganters, i amb l’existència de diverses federacions es vertebra la interrelació entre les colles i es facilita l’intercanvi tant de gegants com de coneixements.

El fet de portar gegants o bestiari com un forma d’oci i de lleure sempre ha estat una part important, però no l’única ni la més important. L’essència del geganter continua essent la servitud que els portadors i balladors tenen envers unes figures que, per damunt de tot, són ambaixadores la població a la qual pertanyen. Cal tenir en compte la importància de les figures com a símbol comunitari. Els valors patrimonials i representatius dels gegants i del bestiari se sumen a la voluntat d’oferir qualitat, fins i tot espectacle, quan ballen o participen en una festa. 

Malgrat problemes en colles concretes, generacionalment existeix un volum important de gent jove que segueix els gegants i els balla, fruit molt sovint de la munió de gegantets i gegantons que tenen les colles, justament per fer planter. Tota aquesta nova generació, que té molt a dir i ja es fa sentir amb veu forta, reclama que es posi en ordre i sobre el paper tot el que ha significa l’evolució d’aquests trenta anys.

Ha aparegut un nou factor, en el qual les noves generacions es mouen de manera natural i que era inexistent no fa tants anys. El paper d’Internet, molt recent si tenim en compte que ja fa trenta anys de ressorgiment del món de la imatgeria, així com les xarxes socials, encara més recents. Un fenomen modern que fa que notícies, vídeos i fotografies dels esdeveniments festius s’escampin amb més facilitat, un terreny abonat per a tots aquells que estan interessats en el tema. Seguint la màxima popular, podríem dir que qui no és a la xarxa no existeix, i per això les figures festives estan presents a pàgines web, blogs, facebooks, twitters... i amplien la possibilitat d’interrelació i d’intercanvi entre els geganters. D’altra banda, mentre anteriorment la relació entre colles es limitava als caps de colla i a relacions personals entre els membres d’una i altra colla, avui la xarxa permet que tothom estigui al corrent de tothom. Seria interessant poder disposar d’estadístiques del volum de notícies d’imatgeria que es pengen cada cap de setmana a les xarxes socials. Dins mateix de les colles, amb la facilitat que permeten les xarxes de crear grups, es manté una comunicació constant entre els membres, a vegades senzillament penjant fotografies antigues o d’esdeveniments passats. Aquest intercanvi a nivell de colla també es produeix entre persones de diferents colles interessades en el tema, tot generant d’aquesta manera molta informació nova i fent aflorar tant imatges com informacions que en altres temps haurien quedat mortes en un calaix.

Malgrat tot, encara existeixen mancances a nivell general; per posar un exemple, accions de divulgació o marxandatge amb èxit, que han tirat endavant colles concretes, són perfectament desconegudes per moltes altres colles i els podrien ser útils per imitar-les amb accions similars.

L’evolució, però, és vertiginosa si ens ho mirem des d’un punt de vista associatiu. Per una banda les colles tenen un ritme més pausat, provocat pel fet que qui s’hi dedica ho fa en hores de lleure. Per altra banda, la màquina no s’atura, perquè a diferència de les èpoques del primer Congrés, les administracions locals, en general, ara sí que tenen consciència del patrimoni i la representativitat que signifiquen les seves figures. No endebades veiem proliferar cada vegada més les Cases de la Festa, espais creats com una mescla entre magatzem, exposició permanent, museu i centre d’interpretació de la festa, una manera de fer assequibles tot l’any les figures i de dignificar-les tot posant de relleu el seu valor patrimonial.

Un model que no s’adiu als paràmetres establerts de museus i centres d’interpretació, però que acompleix un funció eficaç pe a la població. Aquests espais, malgrat ser municipals, han estat impulsats pel món associatiu i es converteixen en nuclis generadors d’activitat durant tot l’any, amb una funció divulgativa i pedagògica que facilita per una banda l’accés d’escoles, mentre que per l’altra reb la presència de la imatgeria festiva de la població i la revalora davant dels ciutadans, que no s’han de limitar a gaudir-ne només unes dates concretes de l’any. Si bé és un fenomen incipient i centrat sobretot en les poblacions amb un volum important de patrimoni festiu, l’increment és tan important com ho va ser en el seu moment el ressorgiment d’una nova manera de dedicar-se a la imatgeria, quan es deixà de ser bastaixos a sou per passar a ser entitats culturals, que tenen com a principal objectiu la custòdia i gestió del patrimoni festiu.

En l’actualitat, Catalunya s’ha convertit en un referent internacional gairebé sense adonar-nos-en. Al col·loqui que es va fer a Ath (Bèlgica) l’any 1981, amb motiu del 500 aniversari del seu gegant Goliat, l’aportació catalana va ser mínima i el coneixement que es tenia de la imatgeria catalana internacionalment era molt escàs. No ens ha d’estranyar que fos així, perquè en aquells moments, llevat de l’existència d’alguns treballs sobre figures locals, moltes vegades inserits en llibres més amplis, a casa nostra només Joan Amades havia escrit l’any 1934 un llibre de caire general: Gegants, nans i altres entremesos. Internacionalment Catalunya no va ser visible fins l’any 1995, en què es va organitzar al Museu de l’Home de París el col·loqui “Géants contre dragons”; en aquella ocasió, la representació catalana va aportar quatre ponències amb les quals va sorprendre el món acadèmic internacional, desconeixedor de la nostra realitat fins aquell moment. Fou 5 anys després, l’any 2000, altra vegada a la ciutat belga d’Ath, on es va celebrar el col·loqui “Géants, Dragons et Animaux Fantastiques en Europe, du Moyen Âge à Nous Jours”, quan també, amb l’aportació de quatre ponències, es va consolidar el paper de Catalunya en el camp de l’estudi i la recerca en imatgeria festiva.

Potser ja és hora que organitzem un congrés a Catalunya. I cal fer-ho amb dues vessants ben marcades: la nacional i la internacional. La nacional ens fa falta per tot el que hem exposat anteriorment, per l’evolució experimentada, per les problemàtiques que existeixen, per fer evidents els valors dels gegants i els geganters, per crear mecanismes d’acord amb tot allò que ens demanen els temps actuals per sistematitzar informacions, per això i molt més... per saber per què som aquí, per saber on som i per saber on volem anar. Un congrés nacional que ens ajudi a visualitzar la feina feta i els reptes que tenim per endavant. L’altre congrés, l’internacional, com a referent que som, potser ja ens tocava fer-lo i, de la mateixa manera que posem a l’abast de tothom coneixements de la imatgeria festiva d’altres països, els fem avinent la nostra realitat i la tasca que hem desenvolupat durant aquests trenta anys, tot cercant, potser, nous lligams per treballar plegats en un context europeu. 

Quan l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya va rebre l’any 2000 el Premi Nacional de Cultura Popular, atorgat per la Generalitat de Catalunya, en Pere Cañellas, llavors president de l’entitat, va cloure el seu parlament amb la frase “Catalunya és un país petit, però és un país gegant”. En un moment crucial de la nostra història, com el que tenim actualment, podem fer des del món de la imatgeria festiva, que és el nostre àmbit d’actuació, que a nivell nacional, però també internacional, Catalunya sigui un país gegant!

Jan Grau
www.paisgegant.cat

Article extret de la publicació 'Calendari del Món Geganter 2014', editat per la Coordinadora de Geganters de Barcelona i l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

divendres, 18 abril de 2014

LES CARAMELLES D'ARDÈVOL 2014




Horari 2014

DISSABTE, 19 d’abril
  • 19.00 Moncunill
  • 19.30 Segués
  • 20.00 Santuari de Pinós (Cantada i ballada a la plaça)
  • 20.45 Buscart
  • 21.30 Hostal de Pinós

DIUMENGE de PASQUA, (20 d’abril)
  • 08.00 Cal Bosch – Cal Palou
  • 09.00 Peroy
  • 09.30 Les Planes
  • 10.00 Brichs
  • 11.00 Cos
  • 11.30 Gardèn
  • 12.00 Moragas
  • 13.00 Claret
  • 14.00 La Petja
  • 14.30 Boix
  • 15.00 Oliva
  • 16.00 Pessarrodona
  • 17.00 Auqués
  • 18.00 Cuca i Sangrà
  • 18.30 Casacremada
  • 19.00 Carbasses
  • 19.30 Busquet
  • 20.30 La Pera

DILLUNS de PASQUA (21 d’abril)
  • 08.15 Sortida de la plaça d’Ardèvol
  • 08.30 Sant Serni
  • 09.30 Carbonells – Pinyols
  • 10.00 Soldevila
  • 11.00 Codinetes
  • 11.30 Vendrells
  • 12.30 Cal Grau
  • 13.00 Recorregut per les cases del poble d’Ardèvol
  • 17.30 Arribada i representació de les tradicionals caramelles d’Ardèvol al poble d’Ardèvol. Ballets i cançons a la plaça Major

Per a més informació: http://www.centrecat.com/caramelles/

La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI: la façana interior i el pati principal de l'edifici de la Universitat de CERVERA

 




En diversos lliuraments us oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més de l'edifici de la Universitat de Cervera, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

dijous, 17 abril de 2014

ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (IV)




En commemoració del 45è aniversari de la creació d'Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23). 

Torna en Serrallonga

Aquell any, la plana de Vic està amenaçada per una possible extracció d'urani. Esquirols s'alineen al costat del moviment antiurani. El 14 de juliol participen en el macroconcert Visca la terra!!!, al seu poble, al costat de Pi de la Serra, Bonet, Subirachs, Muntaner, Sisa, Duble Buble...

Les muntanyes de Collsacabra acullen els seus cants en favor de la terra: 'Torna, torna Serrallonga, / que l'alzina ens cremaran, / que ens arrencaran les pedres, / que la terra ens robaran'. A principis de 1980 s'enregistra el disc Torna, torna Serrallonga. La problemàtica de l'urani activa la consciència ecologista del grup, que s'evidencia en cançons com "Corrandes vénen", "Sortiu a peu", "Mediterrània", "Plany de Salses a Guardamar" i, és clar, "Torna, torna Serrallonga". La cançó més emblemàtica és la que dóna títol al disc. Ara, ja passats més de vint anys, ha estat versionada per Mesclat, i continua ben viva en l'imaginari col·lectiu.





El mateix 1980, Dolors Roca pateix una afonia i deixa temporalment el grup. Durant vuit mesos la substitueix Carmina Tàpia.

El darrer disc que publica el grup és Com un anhel, el 1982. És el seu treball més madur. Entre els temes hi ha dos poemes de Rudyard Kipling ("Si" i "Del que vaig ser") i un de Ventura Gassol ("La cançó dels mariners"). Entre les cançons pròpies destaquen pel seu grau de compromís "Et cobriran de blasmes", dedicada als independentistes detinguts ('I els mots que ara t'empasses / les reixes no sabran / que són secrets que l'aire / contra elles va dreçant. / Damunt les teves passes / les nostres fendiran / les aigües prohibides / de l'alliberament.') i "Pirates de l'Oest", en contra de la presència militar nord-americana ('Pirates a la costa, armats fins a les dents, / tenim a casa nostra, ai, valga'ns Déu! / No duen barretina i parlen en anglès, / diuen que són marines, pirates de l'Oest.').





El 1983 el grup participa, sota la direcció de Manel Camp, en el doblatge al català de les cançons de la pel·lícula musical Les aventures de Toby Nelson. En acabar, els responsables del doblatge ofereixen a Joan Crosas més feina. Al cap de poc farà el salt del doblatge al teatre i es consolidarà com un important actor.

Com un anhel és l'últim disc que publiquen Esquirols abans de la seva desaparició, però no l'últim que enregistren. El 1984 inicien la col·laboració amb un altre osonenc il·lustre: Rafael Subirachs. Presenten l'espectacle El comte Arnau per diferents escenaris, entre els quals el festival d'estiu Grec de Barcelona. L'espectacle es compon d'un seguit de cançons tradicionals, entre les quals hi ha "La Dama d'Aragó", "Plany", "Caterina d'Alió", "Mossèn Joan de Vic" o el mateix "El comte Arnau".

Enregistren un disc doble en el qual intervé Maria del Mar Bonet. Però Subirachs i l'editora PDI, la companyia que havia substituït Edigsa, tenen discrepàncies econòmiques i el disc mai arriba a editar-se.

Actuen a Granada convidats per la Generalitat de Catalunya el Dia de la Constitució; Esquirols i Subirachs interpreten tres cançons: "Els traginers", "Mossèn Joan de Vic" i "Plany". Aquesta última peça està basada en un poema anònim que diu: 'Catalunya en altre temps / ella sola es governava, / i es feien les seves lleis / en sa llengua i no en cap altra. / Plora, plora, Catalunya, / que ja no et governes ara'. La segona cadena de TVE va emetre el concert en directe, i de les tres cançons catalanes només en va emetre dues. Casualment, la cançó descartada va ser "Plany". Aquesta petita actuació, a més, va ser pràcticament l'última vegada que Esquirols i Subirachs van actuar junts. També el 1984, Sisa s'acomiada del públic català amb un disc doble titulat Transcantautor. Última notícia. En aquest disc, Esquirols col·laboren al complet a la cançó "Marquès apuntador".

Cervera, SANT JORDI 2014 · del 22 al 27 d'abril





Informació extreta de la pàgina web del Centre Municipal de Cultura de Cervera, http://www.cmc-cervera.cat/

KILIAN JORNET, Off The Record




Killian Off The Record from javier estévez on Vimeo.

Em defineixo a mi mateix com un amant de la muntanya. M’agrada la competició per les amistats i la superació, però per mi l’esport és, per sobre de tot, una manera de descobrir, paisatges interns i externs. M’agrada el silenci i la soledat, tot i que m'atrau la comunicació, escoltar, llegir, escriure i viatjar. Sóc (gairebé) nòmada, vivint a cavall entre Chamonix, Tromsø, els Pirineus… Visc perseguint i lluitant pels meus somnis.



Vídeo extret de http://vimeo.com/53738700

dimecres, 16 abril de 2014

Un nou còmic del CMC, creat per Teresa Salat i Ton Granell, explica la història de la Universitat de Cervera




Coincidint amb la vigília de la Diada de Sant Jordi, el Centre Municipal de Cultura de Cervera (CMC) presenta el tercer volum de la seva col·lecció de còmics sobre la història de la ciutat. Després de "Cervera, quina història!" i "Viatge a l'origen de la Generalitat", aquest especial 1714 ha estat aprofitat per l'entitat cerverina per treure a la llum "La Universitat a Cervera", donada l'estret vincle de l'històric edifici amb els fets dels que enguany se'n commemoren el Tricentenari.

De nou els protagonistes dels anteriors volums, l'arxiver Magí i la seva neboda Magda, tornaran a viatjar en el temps gràcies als poders màgics del mòbil d'aquesta. En aquest cas, el destí del viatge serà principalment el segle XVII, on podran conéixer amb detall tot el procés que va derivar en la construcció de la Universitat de Cervera i que va ser durant més d'un segle, l'únic centre universitari a tot Catalunya, per decret del rei Felip V.

Acte de presentació

La presentació d'aquest nou còmic sobre la història de la Universitat de Cervera tindrà lloc el proper dimarts, 22 d'abril, a les 7 de la tarda, a la sala Francesc Buireu. L'acte comptarà amb la presència dels autors, la historiadora Maria Teresa Salat i l'il·lustrador Ton Granell, essent presentat per la directora del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés. En finalitzar la presentació, els autors signaran llibres.




Informació facilitada pel Centre Municipal de Cultura de Cervera, cultura@cmc-cervera.cat

'LA DANSA DE LA MORT' de Verges




Cada Dijous Sant es representa a Verges la Dansa de la Mort.

Els espectadors del programa 'Divendres' de Televisió de Catalunya van tenir la sort el 14 de març de 2013 de viure'n una representació especial en exclusiva. A més, van conèixer amb Josep Maria Solé i Sabaté els orígens i el significat d'aquesta dansa medieval, única a Europa.

Per a més informació: www.laprocesso.cat

Extret de http://www.tv3.cat/videos/4501491

Els 75 ANYS DE LA PASSIÓ DE CERVERA a 'Els Matins' de TV3


 


Aquests dies de Setmana Santa, en diverses poblacions de Catalunya, com Olesa de Montserrat, Esparreguera i Cervera, entre tantes altres, es fan representacions de "La Passió"

La Laura Solé s'ha desplaçat fins a Cervera perquè se celebren els 75 anys de "La Passió", des que se'n van reprendre les representacions, al segle XX. Ens ho han explicat Xavier Cañabate, president del Patronat La Passió de Cervera, Joan Ninot, director de "La Passió" de Cervera, Mercè Sarri, responsable de vestuari, i Xavier Joan, un dels actors aficionats, que fa 14 temporades que representa el paper de Jesucrist.


Informació extreta de http://www.tv3.cat/videos/5022836/75-anys-de-La-Passio-de-Cervera

Solsona opta per CONTROLAR LES PLAGUES DE COLOMS mitjançant un fàrmac anticonceptiu




Després de dues campanyes de control de la població de coloms mitjançant la captura amb gàbies, la regidoria de Medi Ambient de Solsona opta ara per l’ús d’un fàrmac anticonceptiu, un sistema innovador que frena les plagues progressivament, de forma més eficaç i ètica, sense necessitat de sacrificar les aus. La nova campanya començarà passat Setmana Santa i durarà vuit mesos. 

Aquesta metodologia consistirà en el subministrament d’Ovistop, un blat de moro recobert amb una substància anomenada nicarbazina, que inhibeix la capacitat reproductora dels coloms i que es distribueix a través de dispensadors automàtics. Se’n col·locarà un a la catedral i un altre a l’edifici de l’Escola Arrels I, dos punts separats del nucli antic, on es concentren les principals colònies d’aquests ocells. 

Aquest pinso esterilitzador no és tòxic ni per als animals ni per a les persones. A més, cura la coccidiosi, una malaltia que causa diarrees i altres problemes de salut als coloms. Per ser eficaç cal que cada colom ingereixi 8 grams al dia d’aquest pinso durant cinc dies a la setmana i de sis a set mesos l’any. A diferència de les captures, Ovistop provoca una davallada continuada i estable de la població. Quan es capturen les aus, es deixa un buit ecològic que és ocupat ràpidament, ja que els exemplars restants tenen a l’abast més recursos i es reprodueixen en millors condicions. 

Eficàcia provada 

Es calcula que a partir del quart any la població de coloms es redueix fins al 80 per cent respecte la inicial. Cardona i Molins de Rei van ser l’any passat els primers municipis de Catalunya i l’Estat a implementar aquest innovador sistema amb resultats que han superat les expectatives inicials. A Cardona el descens ha superat el 60 per cent i a Molins de Rei, el 40 per cent. 

Ovistop és un producte subministrat per l’empresa anoienca Ambiens a través de la seva branca Bioacústic. El preu per a l’Ajuntament solsoní serà de 4.168 euros. La regidora de Medi Ambient, Judit Cardona, explica que el programa s’implantarà en una fase de proves i, en cas que a Solsona no funcionés tal com s’espera a causa de la tipologia dispersa de la població de coloms, es tornaria al mètode de les gàbies. 

La població de coloms d’una ciutat està formada per tres grups: els dominants, amb accés als millors recursos i que es reprodueixen regularment al llarg de tota la temporada; els subdominants, que només es reprodueixen ocasionalment, i els juvenils, que són el major gruix de la població i difícilment sobreviuen al primer any. Aquest programa de control de la natalitat se centra a aturar la reproducció de les parelles dominants, amb la qual cosa s’aconsegueix que desaparegui de cop el tercer grup i part del segon. D’aquí l’eficàcia del producte durant el primer any de tractament.




2.045 exemplars capturats en dos anys 

El control regulat de plagues de coloms mitjançant gàbies a Solsona va iniciar-se el 2012. El primer any se’n van arribar a capturar 1.123, per sobre dels 1.100 que l’Ajuntament s’havia fixat com a objectiu. Es va fer amb la instal·lació de gàbies automàtiques en nou punts del nucli urbà, majoritàriament dins el nucli antic. La campanya iniciada el juny de l’any passat i finalitzada a principi de febrer va assolir una xifra similar, amb un total de 1.022 exemplars capturats. Els indrets amb més activitat van ser a l’Escola Arrels I, amb 274 coloms en l’última campanya, l’edifici Tauro de l’avinguda del Pont, amb 268, i la catedral, amb 223. Tal com s’ha fet en ocasions anteriors, des de la regidoria de Medi Ambient es continua demanant la col·laboració dels propietaris d’immobles deshabitats del municipi, especialment del nucli antic, perquè tanquin les obertures i evitin facilitar la nidificació de les aus. 

Imatge extreta de http://www.pedresdegirona.com/colom.htm

Notícia extreta de http://www.ajsolsona.cat/ca/noticies/solsona-opta-per-controlar-les-plagues-de-coloms-mitjancant-un-farmac-anticonceptiu

22 d'abril, dimarts · 2a REVETLLA DE SANT JORDI a les biblioteques públiques de Catalunya




La tarda nit d’aquest dimarts 22 d’abril, les biblioteques es tornaran a omplir de propostes culturals per a tothom i faran una vesprada festiva a l’entorn del llibre, la lectura i les biblioteques. Les biblioteques públiques de Catalunya estendran aquesta celebració arreu del territori que vol esdevenir una convocatòria cultural singular, diferenciada de les ofertes que habitualment ofereixen els equipament bibliotecaris. La Revetlla de Sant Jordi ocupa així un espai propi en el marc dels actes de Sant Jordi i vol esdevenir la festa de celebració de les biblioteques públiques de Catalunya. Una imatge gràfica comuna i el hashtag #revetllasantjordi connectaran les revetlles que es facin arreu del territori. 

Enguany, el Servei de Biblioteques també impulsa Gust de Revetlla, un concurs gastroliterari en què els participants han de presentar vídeos breus amb idees de receptes culinàries basades en llibres. Hi poden participar persones de totes les edats, sempre que tinguin carnet d’alguna biblioteca pública de Catalunya. Els vídeos es poden presentar fins al 7 d’abril i els guanyadors es faran públics el vespre de la Revetlla de Sant Jordi en una de les biblioteques participants en la revetlla. 




El 2013 va tenir lloc la primera Revetlla de Sant Jordi, en què van participar 121 biblioteques que van organitzar més de 150 activitats, des de les més clàssiques, com ara, presentacions de llibres, lectures en veu alta, hores del conte o mostres de llibres, fins a propostes més innovadores, com intervencions de dansa entre els espais i prestatges de la biblioteca per interpretar textos de Salvador Espriu. Força biblioteques van allargar el seu horari habitual i van desenvolupar activitats fins a les 10 de la nit o més. En el vídeo recopilatori hi podeu veure una resum de la primera edició de la Revetlla.

Bona Revetlla de Sant Jordi a tothom!





Consulta clicant aquí la programació de la II Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca comarcal Josep Finestres de Cervera

Podeu seguir el desenvolupament de la Revetlla de Sant Jordi a les biblioteques de Catalunya a #revetllasantjordi

Informació extreta de biblioteques.gencat.cat/‎

dimarts, 15 abril de 2014

Lluís Bellas i Marta Mingot, alumnes de l’Institut Antoni Torroja, guanyen el Premi VALERI SERRA i BOLDÚ Juvenil amb un treball de recerca sobre l'evolució del Seguici Festiu de Cervera




Aquest passat dissabte 12 d’abril, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Antoni Torroja de Cervera Lluís Bellas Melgosa i Marta Mingot Torra, van ser guardonats amb el primer premi en modalitat juvenil (categoria B, per a alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà) del 29è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, pel seu treball de recerca “El Seguici Festiu de Cervera: balls, danses i comparses populars (segles XV – XX)”.

Així, juntament amb l’acte d’entrega del 29è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular es van lliurar els premis de les categories infantil i juvenil d'aquest certamen, als que podien participar qualsevol alumne d'educació secundària obligatòria, batxillerat i de cicles formatius de centres públic i privats de terres de parla catalana.

Aquest premis són organitzats per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Bellpuig i l'Institut Lo Pla d'Urgell de Bellpuig, amb la col·laboració de la Biblioteca Municipal Isidor Cònsul.


Guanyadors del 29è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular en les seccions infantil i juvenil

Premi Infantil: alumnes de 1r i 2n d'ESO.

1r premi:
Títol del treball: La Mare de Déu del Blau.
Autor: Helena Barrufet Bravo (2n d'ESO).
Població: Lleida.

Premi Juvenil (categoria A): alumnes de 3r i 4t d'ESO.

1r premi:
Premi desert.

Premi Juvenil (categoria B): alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.

1r premi:
Títol del treball: El seguici festiu de Cervera: balls, danses i comparses populars (segles XV-XX).
Autors: Marta Mingot Torra i Lluís Àngel Bellas Melgosa
Tutora: Teresa Porredon Bernaus
(2n batxillerat).
Població: Cervera (Institut Antoni Torroja).

Informació extreta de http://www.bellpuig.cat/

18 d'abril · EL MERCADAL de Divendres Sant de TORÀ 2014




Ara fa més de cent anys els mercats eren molt diferents de com són ara. Els productes, les parades, els oficis d’abans, les olors, les tradicions, els costums… tot era diferent. Cada Divendres Sant, la plaça del Pati de Torà recupera les tradicions mercadals del passat i ens ofereix productes artesans de qualitat: cistells, espardenyes, ceràmiques, teixits, etc. I una mostra de formatges artesans i altres productes de qualitat.

Informació extreta de http://www.lasegarra.org/El-Mercadal-de-Divendres-Sant-de-Tor%C3%A0-83.html

Emili Samper Prunera guanya el 29è PREMI VALERI SERRA I BOLDÚ de Cultura Popular amb un recull de les rondalles del folklorista reusenc Cels Gomis




Emili Samper Prunera ha guanyat el 29è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, amb el treball 'Les rondalles de Cels Gomis i Mestre: edició, catalogació i estudi'.

El premi es va lliurar aquest dissabte 12 d'abril de 2014 a la nit, al Teatre Armengol de Bellpuig, en un acte en que també es va presentar la publicació de l'obra guardonada en la 28a edició, 'El gest nostre de cada dia', de Lluís Payrató.

Durant la nit, també es van lliurar els premis corresponents a les categories Infantil i Juvenil d'aquest certamen.

Van amenitzar la vetllada l'actuació del Conjunt de Corda i el Conjunt de Vent de l'Escola Municipal de Música Mn. Jesús Capdevila de Bellpuig. L'acte va ser presidit per Lluís Puig, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.




Aquest any el Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, ha estat dotat amb 3.000 €. L'obra guanyadora serà publicada a la Biblioteca Popular de Cultura Valeri Serra i Boldú en coedició de l'Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


L'obra guanyadora: 'Les rondalles de Cels Gomis i Mestre: edició, catalogació i estudi'

El treball presenta un vessant totalment inèdit de la producció del folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 - Barcelona, 1915), conegut sobretot per la seva activitat en l'anomenat folklore excursionista. Es tracta del seu paper com a rondallista. A partir de l'estudi de tota la seva obra folklòrica (publicada en nombrosos articles apareguts en butlletins excursionistes i en extensos volums) s'han localitzat i editat les rondalles. Els textos es presenten seguint la classificació de l'índex internacional de tipus rondallístics d'Aarne/Thompson/Uther (ATU).

En total shan localitzat 67 rondalles, entre les que destaquen, pel seu nombre, les que expliquen els orígens danimals i plantes (incloses dins les rondalles religioses en el catàleg internacional). Cada rondalla, editada i catalogada, sacompanya dun estudi que la situa en relació a altres versions catalanes i internacionals. Finalment, el treball inclou tres annexos (Índex de motius; Índex de tipus, versions i localitzacions; Distribució per subgèneres) que faciliten la consulta de les diferents versions.


L'autor: Emili Samper Prunera

Emili Samper Prunera (Tarragona, 1980) és doctor en Filologia Catalana i màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes. Treballa a l'Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Ha centrat la seva activitat investigadora en la literatura oral popular i també ha fet incursions en l'estudi del còmic.

Ha participat en diferents projectes de recerca sobre literatura popular catalana del segle XIX i començaments del XX i sobre rondallística catalana. Entre les seves darreres publicacions s'hi troben els llibres De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915) (Publicacions URV, 2013) i Llegendes de Tarragona (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014).

La llista completa de les seves publicacions la pots consultar aquí.

Informació extreta de http://www.bellpuig.cat/

dilluns, 14 abril de 2014

Els Dimonis de Montblanc estrenaran vestits per la Setmana Medieval




Els Dimonis de Montblanc estrenaran nous vestits per la Setmana Medieval. Enguany la colla celebra els seus 30 anys i aprofitant l'efemèride han decidit renovar la vestimenta. La nova indumentària vol ser un homenatge als primers dimonis de la colla, ja que tenen semblances amb els primers vestits que van utilitzar. Són de color blanc amb una cara al pit que simbolitza un drac i tenen colors vermells i negres. S'han deixat enrere les flames dels altres vestits i han fet un disseny més arriscat.

El més espectacular, però, són les capes dels ceptrots, que són els que porten la forca més gran. Una d'elles és de color negre i hi ha estampat un dimoni amb tot tipus de detalls. A l'altra, de color vermell, hi ha flames grogues i una flor de lis, un tret distintiu de Montblanc. També s'han recuperat les espardenyes com a part de la indumentària.

Els Dimonis lluiran els nous vestits per primera vegada durant la Dracum Nocte d'aquesta Setmana Medieval (el divendres 25 d'abril), on actuaran acompanyats dels diables Foc i Gresca de Tarragona i els de Vilassar de Mar.

El dissenyador montblanquí Adrià Pena ha estat l'encarregat de dissenyar els nous vestits, que han estat tot un repte i una feina de moltes setmanes. El tarragoní Anton Guasch ha estat l'encarregat de fer els vestits, que tenen una gran feina. De fet, han treballat vuit hores per fer cada un dels vestits.

L'estrena dels nous vestits formarà part dels actes de celebració d'aquest trentè aniversari. S'han preparat diversos actes com una exposició al setembre i un gran correfoc per la Festa Major. També signaran un conveni amb el càmping de Montblanc per fer actuacions durant l'estiu, amb l'objectiu de donar-se a conèixer i com a reclam per als turistes.

Informació extreta de http://www.radiomontblanc.cat/node/10227

Vídeo extret de http://tac12.xiptv.cat/tac-montblanc/capitol/nous-vestits-pels-dimonis-de-montblanc
 

El 'PLA DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL' del Departament de Cultura detecta una extraordinària riquesa i diversitat de manifestacions

 


El Pla de l’Associacionisme Cultural publicat pel Departament de Cultura detecta una extraordinària riquesa i diversitat de manifestacions i elements que formen part del patrimoni festiu català, amb 10.478 festes que omplen el calendari festiu.
La magnitud de l'associacionisme és extraordinària: 143 centres d'interpretació del patrimoni cultural immaterial, 717 corals, 110 colles bastoneres, 515 grups de diables i bestiari, 91 entitats de Tres Tombs, 492 entitats sardanistes i esbarts, 73 colles castelleres, 439 grups de teatre popular, 47 grups de trabucaires, 328 colles de geganters i capgrossos, 43 bandes de música, 153 ateneus, a més de falcons, catifaires, puntaires, ...

El Pla inclou, entre d'altres, algunes dades corresponents a la Segarra. Segons aquest document, la nostra comarca compta actualment amb:
  • 0 Equipaments culturals associatius
  • 2 Centres d'Estudis
  • 4 Centres d'Interpretació del Patrimoni Cultural Immaterial
  • 33 Associacions culturals
El Pla de l'Associacionisme Cultural traça 4 grans mesures d'actuació amb la finalitat de contribuir al reconeixement i implementar les polítiques de protecció, gestió i ordenació del teixit associatiu cultural de Catalunya. Són aquestes:
  1. Creació del Consell de l'Associacionisme Cultural
  2. Visibilització i reconeixement de l'Associacionisme Cultural
  3. Accions de foment i suport al finançament de les associacions i dels seus equipaments
  4. Impuls a la nova llei de l'Associacionisme Cultural

Informació extreta de cultura.gencat.cat/cpt/‎

'EL BALL DE DIABLES (THE DANCING OF THE DEVILS)', un reportatge d'Anna Sans, amb la participació del Ball de Diables de Tarragona, per a FLINT MAGAZINE (Austràlia)


 

El Ball de Diables (Dancing of the Devils) is a Catalan tradition born in the Middle Ages from the street theatre of the minstrels, being the eldest written testimony of them from 1150. The Catholic Church used this kind of theatre to teach morality among the people, the Dancing of Devils was a representation common during religious festivities like Corpus Christi. The Devils used to run behind people, with fire, scaring them, yet always submitted to the power of Saint Gabriel, the angel. People took this tradition and turned it into a pagan festival, using the Devils to have fun and the theatre to mock politicians, governors, kings, and Catholicism itself.

The fire is a strong symbol of paganism, natural forces, and asterism: it is said that the devils representations were so powerful to ask for fertility of the crops. There is now no civil festivity in Catalonia without the appearance of the Devils and they are present, too, in religious acts like the festivities of Santa Tecla of Tarragona.

El Ball de Diables de Tarragona is more than 100 years old, in 2014 they will celebrate the 30th anniversary of the recuperation after the Spanish civil war and the following 40 years of a fascist dictatorship, when most Catalan traditions were banned.

For more than 6 years, I’ve been part of this cultural organisation – I feel belonging to that tradition – as it’s so representative of the Catalan culture. Valencia and the Balearic Islands are the only other locations to find this kind of cultural representation. During these years of membership I have documented el Ball, from inside: party, fire, craziness, sweat, alcohol, and community. Parents teach their children the tradition and families enjoy with a mixture of joy and fear: the danger of dancing under the fire of Hell. In carnivals, the Devils write verses and read them in public; criticising local politicians, governors and the government as well as and encouraging people to drink, party and engage in sexual activity.

Anna Sans is a documentary photographer and urban anthropologist, based in Granada, Spain. 


Clica aquí per llegir l'article sencer i gaudir de la galeria de fotografies que l'acompanya


Informació extreta de http://flintmag.com/el-ball-de-diables-the-dancing-of-the-devils/

'Onze.Nou.CATorze (1714)' a Cervera, en imatges




Aquest passat dissabte va tenir lloc a Cervera, i dins els actes del 4t Festival de Pasqua la representació al Teatre de la Passió de l'espectacle musical 'Onze.Nou.CATorze (1714)', de la companyia Zitània Teatre, i que va comptar amb la participació destacada de la Coral Ginesta i actors i actrius de Cervera, molts d’ells membres de Grepp Teatre i de La Caserna - Escola de teatre de Cervera. 

Us oferim aquestes dues fotografies de grup fetes pel Josep Monreal, cantaire de la Coral Ginesta. La primera correspon als autors de l'obra -en primer terme- i a tots i totes els participants en la representació; la segona, de tots els membres de la Coral Ginesta inclosos en el repartiment.





Imatges facilitades per la Rosa M. Ninot, rosaninot@hotmail.com

Estampa i anècdota dels CAPGROSSOS DE CERVERA (II): el vestuari (2a part)




Text extret del llibre 'Els Gegants de Cervera. Estampa i anècdota d'una vella tradició', de Josep i Ramon Armengol, editat per Virgili & Pagès, Biblioteca de Cervera i la Segarra, 1988.

La resta de nans, sis més, i dos cavallets varen fer la seva aparició oficial en públic per la Festa Major de setembre del mateix 48 (foren fets aquell estiu) i d'ells n'hem fet la seva descripció de vestuari per mitjà de la filla del senyor Jordana, la senyora Angelina Jordana, a qui hem d'agrair profundament la seva col·laboració en la nostra tasca en possibilitar-nos l'accés a tot el material que sobre els gegants va recollir el seu pare Ramon. La senyora Jordana ens ha descrit els nous nans i cavallets a partir de l'observació de fotografies d'època, cosa que cal valorar en la seva deguda mesura i tenir molt en compte la dificultat que aquesta operació comporta:

a) El Cuiner

"El Cuiner portava pantalons i camisa amb un davantal blanc al davant, molt gros, que li baixava gairebé fins els peus i que anava llaçat al darrera. De la mateixa roba del davantal, el típic gorro de cuiner que incloïa encenalls dins, a efecte que li parés recte".

b) El Mandarí

"El Mandarí portava una espècie de 'sobretodo' de color taronja i a sota una mena de pantalons i mànegues de seda estampat negre. Li van fer un 'solideo' i li van aplicar una treneta de seda negra al darrera, a la punta de la qual portava un llacet per aguantar-li".

c) El Moro

"El Moro portava uns pantalons molt amples i anava amb una xilaba de color clar. Se li va fer un turbant de la mateixa roba dels pantalons i una passa de ratlla per fer-li d'adorno".

d) La Nena

"La Nena anava amb un vestit molt ample de quadrets molt petits i amb un fravalà a baix. Coll i punys blancs de punta i un llacet al mateix coll de color marronet".

e) El Nen

"El Nen portava un vestit de color blau. Al damunt hi anava una espècie de sahariana i uns pantalons, tot del mateix color. Portava també un coll blanc i una llaçada blava al davant amb topos de color blanc ben grossos".

f) La Noia

"La Noia portava un vestit de color fet a ratlletes. Portava un cos de punt de tripa i acoblat al coll hi anava un fravalà tot voltant de la mateixa roba del vestit. Aquesta noia portava uns quants collarets i per això es pot dir que semblava una jove de casa rica".

g) Els dos cavallets

"Anaven amb una capa i pantalons de color verd. Portaven un barret de 'tres picos'. Anaven amb una perruca de cotofluix blanc, cosida al mateix barret. Al darrera un petit llaç que agafava la perruca. Mitges blanques i sabates de xarol negres".

Si vols saber més dels gegants i dels capgrossos de Cervera clica aquí.

diumenge, 13 abril de 2014

Marc Márquez es torna a imposar a Austin després d'un cap de setmana espectacular




El pilot cerverí Marc Márquez ha aconseguit la victòria per segon any consecutiu en el Gran Premi de les Amèriques, al circuit nordamericà d'Austin, a l'estat de Texas. Amb aquest triomf el Marc es referma al davant del campionat (veure classificació).

El sabadellenc Dani Pedrosa i l'italià Andrea Dovizioso han completat el podi de la cursa.

Enllaços interessants

Imatge extreta de http://www.forocompeticion.com/foro/motociclismo/9834-plataforma-marc-marquez-93-supermarc.html

Ja es pot votar el cartell anunciador de La Patum de Berga 2014








El Jurat Qualificador del 40è Concurs de Cartells de La Patum ja ha seleccionat els cinc cartells finalistes, que es poden veure en aquesta notícia i que s’han presentat respectivament sota els lemes Amb el fuet entre cames, Fera, La nostra empremta, Tabal 14 i Sant Miquel.

Els cinc cartells s’exposaran a partir del 13 d’abril a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Berga, on es podran fer les votacions fins el dia 27 del mateix mes. Les votacions s’hauran de fer presencialment i amb identificació prèvia ja que només s’acceptarà un vot per persona present i acreditada amb DNI.

El cartell guanyador es donarà a conèixer públicament el dia 1 de juny, just després del Ple Extraordinari de l’Ascensió que es farà per aprovar la celebració de la Patum. El guanyador del concurs rebrà 500 € i el seu cartell serà el que anunciarà les Festes del Corpus del 2014.

El Jurat Qualificador ha estat format pel regidor de La Patum, Àngel Guiu i Venturós; el guanyador del Concurs de Cartells de l’any 2013, Daniel Albert Ortega i Caro; la dissenyadora d’interiors Imma Colldeforns i Oller; la presidenta de l’Associació La Patum Productors, Begonya Picazo i Galera; el diplomat en fotografia i fotògraf de publicitat, David Barra i Pérez; el pintor August Dorca i Prat; i la llicenciada en Belles Arts, Montse Camps i Cervera.

Informació extreta de www.lapatum.cat

La Biblioteca de Cervera acollirà dimecres 'LA PETITA HISTÒRIA DE PAU CASALS'




La petita història de Pau Casals
Contacontes amb narració d’Albert Gumí i il.lustracions de Pilarín Bayés
Amb la col·laboració de Laura Juanco, violoncel

Dimecres, 16 d'abril
6 de la tarda
Biblioteca Comarcal Josep Finestres
Entrada lliure
Activitat organitzada pel 4t Festival de Pasqua de Cervera, en col·laboració amb la Biblioteca Comarcal Josep Finestres

Si veniu a la Biblioteca Comarcal podreu escoltar la Petita Història de la vida Pau Casals. Aquesta història ens l’explicarà com si fos un conte l’autor del llibre, l’Albert Gumí, i tindrem la projecció dels fantàstics dibuixos que en va fer la Pilarín Bayés.

Tot mirant i escoltant, descobrirem la divertida manera que el petit Pauet va veure per primer cop una mena de violoncel. També l’acompanyarem en els seus estudis, viatjarem amb ell per països de mig món i coneixerem el seu compromís amb la llibertat dels pobles.

Una activitat per a tota la família que aproparà a menuts i grans a la figura del nostre músic més internacional.

Albert Gumí

Professor de l’ESMUC en les assignatures d’Improvisació en música clàssica i contemporània i Música de Cambra. Amb els seus clarinets ha tocat a importants sales de mig món i ha enregistrat una vintena de CD. Ha creat nombrosos projectes educatius per a la Fundació la Caixa (tallers musicals, concerts familiars, projectes de música per a persones amb discapacitat intel·lectual, etc…). Ha dissenyat concerts pedagògics per nombroses institucions (per ex: l’Auditori Nacional de Catalunya). Ha donat nombrosos cursos de pedagogia per a mestres de música (Stage “la Caixa”, Universitat Central de Barcelona, etc…). És director de diverses orquestres de joves i compositor de més d’un centenar d’obres per a orquestra simfònica, de cambra, instrumentals i vocals, moltes d’elles amb un marcat caire pedagògic. Ha publicat una col·lecció de biografies de músics destinades a públic jove i editades per Editorial Mediterrània.

Informació extreta de www.festivaldepasqua.cat

Oberta la inscripció a la 3a edició de 'VALS UN POTOSÍ!'

 



Dissabte dia 14 de juny, als patis de la Universitat de Cervera, torna Vals un potosí! La tercera edició de l'escala en hi-fi concurs més sonada de la Segarra, organitzat per La Segarrenca. Associació per a la igualtat. Una gala per a la igualtat de les que no s'obliden, amb una presentadora i un presentador de primera, amb premis estrambòtics i amb un jurat més o menys generós... I sabeu què? Tampoc hi faltarà ni el beure ni el menjar! Animeu-vos a participar amb la vostra entitat, amb la vostra colla o individualment, i afanyeu-vos que les places són limitades! Teniu fins el dia 31 de maig per apuntar-vos! 

Vet aquí les bases de participació: 
    PARTICIPACIÓ INDIVIDUAL O COL·LECTIVA (entitats, colles, famílies, etc.)

    LA INSCRIPCIÓ: Per fer la inscripció cal omplir el formulari que trobareu clicant en aquest enllaç. Un cop rebuda la inscripció, contactarem amb vosaltres. El termini d’inscripció es tancarà el dia 31 de maig o quan es cobreixi el màxim de places previstes.

    LA CANÇÓ: Cada persona o grup participant haurà de triar la cançó (o muntatge musical) que vulgui representar i, un cop hagi emplenat el formulari d'inscripció i hagi estat acceptat per l’organització, haurà d'enviar-la amb format MP3 a l'adreça: lasegarrenca@gmail.com Si la cançó ja ha estat escollida per una altra persona o per un altre grup, caldrà triar-ne una de nova. En aquest cas es tindrà en compte l'ordre d’inscripció.

    LA DURADA: La durada màxima de cada actuació serà de 3 minuts. Si la cançó triada supera aquesta durada, caldrà tallar-la o triar-ne una altra.

    PLACES LIMITADES: El número d'actuacions de la gala és limitat, per la qual cosa us recomanem que, per no quedar-vos sense plaça, feu la inscripció el més aviat possible!

    EL VESTUARI, EL MAQUILLATGE I L’ATTREZZO: El vestuari, el maquillatge i l'attrezzo que pugueu necessitar anirà a càrrec de cada persona o grup participant.

    ELS PREMIS I LES CATEGORIES: Hi haurà diferents premis estrambòtics i útils per a les persones o els grups que el jurat consideri que més s’ho mereixen. Es valoraran especialment les actuacions no sexistes que evitin rols i comportaments estereotipats. Hi haurà diferents categories de premis.

    Altres qüestions a tenir en compte!

    L'ENTRADA I EL PISCOLABIS: L’entrada a la gala no serà anticipada i es podrà comprar el mateix dia 14 de maig a la Universitat. Les persones participants no hauran d'abonar l'entrada a la gala. Als patis hi trobareu una barra amb begudes per a tots els gustos i una mica de menjar per a fer un piscolabis lleuger mentre gaudiu de la gala.

    L’HORARI: La gala començarà a les 21 h. Durarà un parell d’hores i després continuarà la festa!

    EL CONTACTE: Per a qualsevol dubte o aclariment podeu escriure’ns a lasegarrenca@gmail.com 

      I per si l'any passat t'ho vas perdre, aquí tens un tastet de com va anar la cosa! 




      Informació facilitada per lasegarrenca@gmail.com

      dissabte, 12 abril de 2014

      EL CAMÍ, la ruta de senderisme cultural que uneix les terres de parla catalana

       



      El Camí és una ruta de senderisme cultural en procés de senyalització de forma participativa, per fer a peu i que recorre totes les comarques i illes de parla catalana. Un recorregut per la cultura, la història, el paisatge i l'esperit de la nostra terra. 

      Està pensat per a tots els públics i edats, amb un nivell de dificultat majoritàriament baix, si bé hi ha trams de nivell mig i, fins i tot, algun d'alt. El nivell també se'l pot incrementar cadascú al seu gust incrementant o reduint la llargària de les etapes. 

      Va enllaçant els pobles, que és on es troba principalment la realitat social, la cultura, l'art,... Uneix tots els caps de comarca de parla catalana, prenent una forma de 8 irregular. 




      Són les entitats, veïns i institucions de cada municipi i comarca els qui defineixen el seu tram de Camí, els continguts de la guia i els recursos i serveis que inclou. 

      És un projecte apartidista i que té tot el país i tota la seva gent com a protagonistes i beneficiaris, a més dels visitants d’altres països. 

      Els principals elements del Camí són l'itinerari, que se senyalitza amb la marca del Camí, la guia web de resum de cada tram i de les poblacions que el formen, la Camipèdia, una enciclopèdia territorial que recull tot tipus de temàtiques de cada població i comarca aportades per la seva gent i entitats, la Xarxa d'Establiments del Camí (establiments amb acreditació cultural), la guia en paper (s'edita a partir dels textos aportats per la gent, entitats i institucions dels municipis tan bon punt hi ha prou recursos per editar-la i imprimir-la), fulletons informatius de cada tram (resum de la informació pràctica) i el carnet del Camí. 

      Altres elements que trobaràs en la web del Camí són: el bloc del Camí (amb textos sobre el Camí, el caminar, etc. aportats pels amics del Camí), llistes de música dels Països Catalans (hi pots afegir les peces que hi trobis a faltar), la pàgina del Camí al Facebook, el canal del Camí al Youtube, els àlbums de fotos, etc.


      El camí brancal Segarra Històrica 'Sikarra'

      El recorregut d'aquest tram recorre per la comarca de la Segarra històrica, dividida actualment en quatre comarques: La Conca de Barberà, l'Anoia, La Segarra i l'Urgell.



       
      Està previst seguir el següent recorregut:
      • De Prats de Rei (Sikarra) a Copons 
      • De Copons a Jorba 
      • De Jorba a Argençola 
      • De Argençola a Santa Coloma de Queralt 
      • De Santa Coloma de Queralt a Les Piles de Gaià 
      • De Les Piles de Gaià a Conesa 
      • De Conesa a Segura 
      • De Segura a Vallfogona de Riucorb 
      • De Vallfogona de Riucorb a L'Ametlla de Segarra 
      • De l'Ametlla de Segarra a Guimerà 
      • De Guimerà a Mas de Bondia 
      • De Mas de Bondia a Verdú 
      • De Verdú a Tàrrega 
      • De Tàrrega a Cervera (per El Talladell) 
      • De Cervera a Montfalcó (via GR171) 
      • De Montfalcó a Estaràs (Via el Molí de Sta. Fe) 
      • De Estaràs a Pujalt 
      • De Pujalt a Calaf 
      • De Calaf a Prats de Rei 

      Per Setmana Santa, vine a descobrir la Segarra Històrica a peu!

      Els vetlladors i vetlladores del Camí a la Segarra Històrica han organitzat pels propers dies 18, 19 i 20 d'abril -divendres, dissabte i diumenge- caminades per tres trams del Camí.





      Per a més informació:  www.elcami.cat