dimarts, 1 de setembre de 2015

@SantaTeclaTGN 2015 arriba amb més #GanesdeSantaTecla que mai




A partir del dilluns 14 de setembre i durant 11 dies, la ciutat de Tarragona tornarà a viure la Festa Major amb la màxima intensitat, com una cita imperdible en l’agenda cultural tarragonina, i ho farà amb el treball en comú de més de cent entitats i col·lectius participants amb els que sumaran, tots plegats, més de 500 actes.

De la festa major d’enguany, tot i que el més important és que es consolida en tradició i la festa al carrer i s’amplia amb moltes propostes noves, cal destacar que és un any d’aniversaris. Diferents elements festius celebren, també amb actes especials i amb col·laboracions ben diverses, els seus aniversaris, com són entre d’altres el Drac de Sant Roc i l’Àliga i els diables Voramar. Una altra novetat destacable és la incorporació de la figura del banderer en l’Anada i Tornada d’Ofici el mateix dia 23 de setembre, que cada any escollirà una entitat.

Finalment també volem destacar, un any més, l’alt nivell de moltes de les propostes musicals incloses al programa: bandes, grups i artistes de la ciutat i del territori, que ja formen part de la banda sonora de la festa.

La tradició

Un any més, tradició i modernitat es consoliden en aquest programa que és ja un referent a tot Catalunya i que compta amb les distincions més destacades del país. I com no podia ser d’una altra manera, també és un any de celebracions, com les que ja hem anat anunciant dels 190 anys dels Gegants Vells, els 150 dels Nanos Vells, el 30è aniversari del Drac de Sant Roc, el 30è aniversari de l’Àliga i els 25 anys dels Diables de Voramar i els 15 de la Moixiganga.

Per aquest motiu, d’una banda, el Drac de Sant Roc presenta un macrocorrefoc especial per al proper 18 de setembre, on trenta bèsties vingudes d’arreu dels Països Catalans ompliran de foc els carrers de Part Alta, en un correfoc històric i multitudinari que convertirà Tarragona en la capital del Bestiari Català del Foc 2015.

D’altra banda, l’entitat de l’Àliga organitza la Mostra de Folklore Viu amb la participació d’Elements Festius Coronats com són el Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada, Àliga del Carrer de la Pietat de Berga, Lleó de Barcelona, el Xut i els Gegants Bojos del Carnaval de Solsona, Gegants de Montblanc, Gegants Indis de Reus, Dansa de la Moma de la ciutat València, Moixiganga de Sitges, Àliga de Girona i Àliga de Tarragona.

Pel que fa als actes de caràcter més tradicional Tarragona ha consolidat la diada castellera d’excel·lència, la Diada de Santa Tecla – El Primer Diumenge, que compta amb dues colles de la ciutat i dues de convidades –Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Vella Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca–, que enguany se celebrarà el diumenge dia 20 de setembre, i que precedirà a la Diada Castellera de Santa Tecla i els Pilars Caminant de la Mercè.

Paral·lelament a les actuacions pròpiament castelleres, també es proposen una sèrie d’actes a l’entorn del fet casteller, de les que podem destacar la presentació del documental Xiquets de Tarragona: l’herència millorada, realitzat pels Xiquets de Tarragona i l’empresa audiovisual Juan Desafinado; que es podrà veure el dimecres 16 a les 18 h i a les 20 h Antiga Audiència i d’altra banda, la presentació del llibre Emocions puntuades. 25 edicions del Concurs de Castells de Tarragona, de Jordi Andreu i Jordi Suriñach, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona –Biennal de Castells i editat per Cossetània Edicions. L’acte serà el divendres 18 a les 19.30h, també a l’Antiga Audiència.

Els protagonistes d’enguany

Però any rere any, hi ha dues cares protagonistes dins el programa festiu, que són el pregoner/a escollit i l’homenatge al Perpetuador. Com ja hem anunciat, el pregoner serà l’actor i humorista Carlos Latre, que de ben segur el proper dilluns 21 omplirà el Saló de Plens d’un discurs emotiu i sentit, però alhora incorporant el seu toc d’humor tan característic i molts dels personatges que sovint interpreta.

D’altra banda, pel que fa al Perpetuador i amb motiu de la celebració d’una de les peces més emblemàtiques de la festa i valorades a tot el país, l’Àliga, s’homenatjarà a Antoni Mas, el seu escultor/ferrer. Aquella mateixa tarda també s’atorgaran les distincions als diferents Teclers escollits per enguany.

Així mateix, enguany les distincions van més enllà i sumem una nova figura, el banderer d’Anada i Tornada d’Ofici. Josep Bargalló és l’escollit a fer aquesta tasca en aquesta primera ocasió, a proposta del Ball de Diables. Cada any serà escollida la persona a proposta d’una entitat del seguici.

La música i els espectacles

I fent un cop d’ull a les nits de la festa, per Santa Tecla, com no pot ser d’altra manera, es podrà gaudir de tot tipus d’espectacles i música; que ens faran continuar al carrer fins ben entrada la nit. I és que començant amb l’espectacle de Carlos Latre el 12 de setembre a la TAP, amb Vetusta Morla al Camp de Mart el dia 18, seguint pels The Gemeliers el 19, The Hole al Palau de Congressos o You say tomato a càrrec de la Sala Trono, es pot comprovar que n’hi haurà per tots els gustos. Però durant les nits de festa també passaran moltes altres coses a la ciutat, que cal veure i gaudir com a mínim, un cop a la vida, i que són: el Retaule de Santa Tecla, la mítica Baixada de l’Àliga, les representacions dels Balls Parlats, els Balls de Gralles, etcètera...

A més, enguany hi ha dues propostes més ben innovadores i interessants, com són, d’una banda, Tubs de Festa, un concert d’orgue i Gralla a la Catedral, interpretat per Jordi Vergés i Roser Olivé, respectivament, o un concert a càrrec de la Banda Unió Musical amb música festera i que es farà a la plaça de la Pagesia el diumenge 20 de setembre a les 20.30 h.

A tot aquest ventall de propostes li hem de sumar l’important nombre de concerts gratuïts als diferents espais oberts de la ciutat, com és l’emblemàtic escenari de la plaça de la Font que acollirà els concerts de Els Catarres i Oques Grasses, d’una banda, i de Xeic! i Pepet i Marieta, de l’altra. Així com el concert de Brams al Cós del Bou per als amants del rock català.

Altres espais musicals ja consolidats a la ciutat són l’Espai Barraques, on, des del 2005, una sèrie de col·lectius han trobat al Passeig de les Palmeres el seu lloc de trobada durant els dies de la festa i que enguany portaran els dies 17, 18 i 19 a partir de les 22.30 h propostes que van des de la punk, a la rumba o el reggae.

El Mercat Santa Teca estrena nou emplaçament a la plaça de l’Escorxador, damunt del pàrquing de Jaume I, i, a banda de degustacions gastronòmiques, també ens oferirà bona música els dies 18 i 19; hi destaca l'actuació d’Espaldamaceta o els Mi-te’ls. I un any més al Parc Saavedra, durant gairebé tots els dies de la festa, es presentarà una sèrie d’activitats tant de tarda com nocturnes, que aniran des de l’actuació del DJ Guille Mikyway fins a la música de Satèl·lit o Febrero, així com la festa de les Tecletes el dia 16 amb Xavi Alias.

Finalment destacar les múltiples revetlles, moltes d’elles protagonitzades també per grups tarragonins que cal reivindicar i destacar, com són els Tarraco Surfers, que actuaran durant el Cafè, copa i puro per un duro... Així com la revetlla dels 30 anys de l’Àliga amb Verguenza Ajena i Cat Rock, amb rumba cent per cent tarragonina combinada amb les millors versions de música catalana, o la Banda del Coche Rojo i Glamour Band a la plaça de la Font i l’Orquestra Charlotte a la Rambla Nova, la nit del 22 al 23 de setembre.

La festa és així mateix tradició, seqüència ritual i perpetuació de l’esperit als més petits, per això un any més serà molt rellevant tot el conjunt destinat i fet per als propis nens i nenes de la ciutat, com és el projecte Santa Tecla a les Escoles, la Cercavila i Baixadeta Petites i tot el que es proposa a l’entorn dels més petits, ja que són ells qui la mantindran al llarg dels anys i la faran cada vegada més gran. La solidaritat és també un fenomen molt present en la programació festiva, amb el projecte Festa per a tothom, Santa Tecla als Hospitals o la ja clàssica Marató de donació de sang.

I tal i com diu la campanya de les xarxes socials #GanesdeSantaTecla, us deixem amb una programació ben completa i amb molta il·lusió –i ganes!- que torni a ser un èxit. Consulteu-la aquí!


Informació extreta de https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/noticies/santa-tecla-2015-arriba-amb-mes-ganes-que-mai

Imatge extreta de http://www.gecko.cat/ca/pagina-ejemplo/

#RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘VEURE LA PADRINA’




Sofrir, patir moralment i materialment. 

Té origen en un engany infantil. Un noi gran pregunta a algun de molt més petit que ell: “Vols veure la padrina?”. El preguntat, si ignora l’engany contesta afirmativament; el ganassa l’alça enlaire agafant-lo per les orelles, o per sota el cap, posant-li una mà a cada galta. L’infant protesta i plora. L’autor de la facècia el deixa anar dient-li que, si s’hagués deixat alçar ben enlaire, si hagués estat prou sofert, hauria pogut veure la padrina. Hi ha una varietat, molt estesa, d’aquest joc, en la qual, en lloc de la padrina, s’ofereix a l’incaut minyó d’ensenyar-li les roques de Montserrat


Imatge extreta de http://recordsdelmoli.blogspot.com.es/2014_05_01_archive.html

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Fotografies carranqueres de l'#AquelarreCervera 2015





Fotografies de Joan Bolba i Marina Puig

Vídeos #carranquers de l'#AquelarreCervera 2015


video

video


Vídeos de Joan Bolba i Eduard Riera

#Jocstradicionals i populars dels #PaïsosCatalans: #BÈLIT




Bèlit

Material: Pales per jugar al bèlit i un bòlit

Nombre de jugadors: Equips de 2 o 3 persones

Objectiu: Agafar el bòlit

Desenvolupament del joc:

El joc consisteix a fer saltar una canya o un bastó de fusta, el que s’anomena “bòlit”.

El bòlit es col·loca a terra i amb la pala en posició vertical s’hi dóna un cop per la part que el bòlit té una forma cònica. D’aquesta manera s’aixeca. Un cop a l’aire, es pica amb una pala que fa de raqueta, per fer que el bòlit vagi més lluny. Mentre el bòlit vola, els altres jugadors corren per agafar-lo, però així que cau a terra, ja no es pot tocar. El jugador que colpeja repeteix aquesta acció tres vegades, picant des d’on ha caigut el bòlit.

Si un dels jugadors agafa el bòlit, passa a colpejar. Si no l’agafa ningú cap de les tres vegades, el cop el dóna el jugador següent i llança el bòlit cap a la paleta col·locada sobre la ratlla de sortida. Si toca la paleta, serà el jugador que tornarà a donar tres cops. Si no toca la paleta, ho provarà un altre jugador. Si es donés el cas que cap jugador encertés la paleta, torna a colpejar el primer jugador, ja que no s’ha aconseguit superar-lo.


Extret de https://www.omnium.cat/contingut-programa/belit

dilluns, 31 d’agost de 2015

La Festa Major de #Solsona 2015 fa una crida a la participació del jovent




El programa de la 362a edició de la Festa Major de Solsona (del 7 a l’11 de setembre) presenta una cinquantena d’actes tradicionals, culturals, lúdics i esportius, organitzats durant la primera quinzena de setembre per una trentena d’institucions i associacions i, la majoria, d’entrada gratuïta. Gràcies a entitats com Joventut Solsonina, el programa palesa “dinamisme i participació”. Aquest col·lectiu en especial hi aporta “el punt fresc, entusiasta, dinàmic i actiu”, a més de maldar per convertir-se en un altaveu de la festa a poblacions veïnes i en l’àmbit nacional.

El pressupost que l’Ajuntament destina a Joventut Solsonina pels actes específicament adreçats als joves ha augmentat aquest any un 20 per cent, donant resposta a una reclamació de la mateixa entitat, i se situa en 6.000 euros. En destaca el concert a càrrec d’Itaca Band, formació que es troba “en el millor moment de la seva carrera”, seguit del discjòquei OGT, el dimarts 8 a la nit a la plaça de Sant Joan; el cinquè Concurs de Músics al Carrer, el dimecres 9 a la plaça de Sant Pere a partir de les sis de la tarda, que es clourà amb l’actuació d’Amaika; i la nit de dj’s, el mateix dia a la Sala Polivalent, amb un “marcat accent solsoní”. 

Joventut Solsonina aposta perquè “la Festa Major deixi de ser considerada una festa secundària” i que la població de Solsona, però també de la resta del Solsonès i de comarques veïnes s’adonin que “és una gran festa de dia i de nit, se la sentin seva i se l’anotin a l’agenda”. Per això són del parer què “ha de tenir molt més ressò, sobretot pel que fa als actes nocturns”

Un altre objectiu de l’entitat és consolidar la plaça de Sant Joan com a espai de la festa jove. En aquest sentit, s’ha intentat resoldre les mancances detectades l’any passat i, per exemple, la regidoria de Joventut instal·larà lavabos portàtils al carrer. 

Així mateix, s’ha volgut donar “un salt qualitatiu” al Concurs de Músics de Carrer, motiu pel qual s’ha fet més atractiu el premi, l’enregistrament d’un disc EP en un estudi professional. Joventut Solsonina posa de relleu que les inscripcions es van haver de tancar en poc temps perquè “les places disponibles es van esgotar ràpidament”. 

‘Qualitat i pluralitat’ 

A banda de la programació juvenil, cal subratllar la “qualitat i pluralitat” de la Festa Major, amb les orquestres La Chatta (dia 8), Maravella (dia 9) i Metropol (dia 10); el concert solidari organitzat pel SOM a càrrec de Blaumut (dia 5); l’actuació d’havaneres amb una de les formacions de més renom de Catalunya en aquest gènere, Port Bo (dia 7), i l’estrena de l’obra Els feréstecs, de Carlo Goldoni, representada pel Grup de Teatre Lacetània i dirigida per Aleix Albareda.

Com a novetat que amplia l’oferta musical del programa, hi ha l’actuació de Manel Camp Quartet i Lídia Pujol amb l’espectacle Ressorgir 2014 (dia 12), organitzada per Fènix i l’AECC. 




Disseny dedicat al taller del Manelet 

També s’ha desvelat també un de les incògnites que més expectació generen al voltant del programa de la Festa Major, el disseny gràfic de la portada, enguany obra del solsoní Domènec Marmi. En aquest aspecte, aquesta és l’edició que més explícitament es dedica a l’artista Manel Casserras, “Manelet”, finat l’abril passat. 

Inspirat en el procés de creació dels vestits nous dels gegants, estrenats per Corpus, Domènec Marmi ha volgut posar èmfasi en el rol dels artistes de Solsona en la història de la ciutat i reflexionar sobre la figura del Manelet. La portada i cartell d’aquest any representen la mirilla de l’estola del gegant jove, construïda amb gemmes, “per reflectir l’elegància i l’antiguitat de la festa”. Aquesta icona és envoltada d’elements florals que evoquen els esbossos realitzats per l’artista. El disseny també simula la textura del domàs, un altre símbol identitari. 

Les pàgines interiors del programa presenten una exposició de fotos del procés creatiu de Casserras en el seu darrer treball, des de l’elaboració dels esbossos, fins a la realització de plantilles, la selecció de teles, puntes i pedres i, finalment, la construcció i muntatge de les robes. Marmi agraeix a la família Casserras Moreno que li hagin obert les portes del taller.

La programació es pot consultar en línia al web oficial de la celebració (www.solsonalafesta.net).


Extret de http://www.solsonalafesta.net/festamajor/noticies.html

'A REUS, #CORREFOC!', dis 19 de setembre @BallDiablesReus #BallDiables




El correfoc d’enguany serà el dissabte 19 de setembre i comptarà amb:
  • el Ball de Diables del Vendrell, 
  • els Diables de Lleida, 
  • el Ball de Diables de Vilanova, 
  • el Drac de Ribes, 
  • les Puces del Caramot del Vendrell,  
  • lo Fardatxo, l’Afaram i el Drac de Rasquera, 
  • el Drac de Puig-reig 
  • de Reus: els Bous de Foc, la Víbria, el Ball de Diables, el Drac i la Cabra.
El correfoc infantil, per la seva banda, comptarà amb la presència de:
  • els Diablons del Vendrell, 
  • el Ball de Diables infantil del Morell, 
  • els Diablons de Constantí, 
  • el Ball de Diables infantil de les Borges del Camp, 
  • el Ball de Diables infantil, el Drac petit i la Cabra petita de Reus.
Si vols saber més de la Festa Major de la Misericòrdia 2015, clica aquí


Informació extreta de http://www.reus.cat/noticia/festa-major-de-misericordia-2015

diumenge, 30 d’agost de 2015

La disbauxa de l'#AquelarreCervera va acompanyar ahir el Mascle Cabró





Ahir dissabte va tenir lloc, a Cervera, la 38a edició de l’Aquelarre de Cervera, amb la participació de prop de quatre-centes persones en la cercavila i espectacles.

Ahir dissabte Cervera va gaudir, un any més de l’espectacle de carrer més gran de les contrades. L’Aquelarre de Cervera va arribar a la 38a edició amb una participació d’entitats i grups convidats, de les més altes en els últims anys. Grepp Teatre va oferir un espectacle basat en els elements del Carreró de les Bruixes de Cervera. Van traslladar a l’escenari elements com el calderó, el gat negre, la mà amb creu, les cartes del tarot i la mateixa bruixa d’Aquelarre, que va exercir de mestra de cerimònies. Tots ells van prendre vida per tal d’invocar al Mascle Cabró. El màxim responsable de l’orgia de disbauxa va aparèixer, aquest any, de forma festiva, interactuant amb la resta de personatges. I és que el diable té moltes cares, pot aparèixer des de transformat amb el cos d’una dona, com a expert percussionista o ballarí.

L’altra orgia de l’Aquelarre és el foc. Durant la festa es van cremar més de 350 quilos de pólvora. Centenars de carretilles cremades pels Diables de Cervera Carranquers i les colles convidades de Torredembarra, Cambrils i el Drac de Canyelles. Els Diables Carranquers van fer ballar el drac de Cervera en el primer acte “El ball de la Polla” d’una forma molt lleugera i dinàmica. També van ser els encarregats de dur a terme els Correfocs a Cal Racó: el Ball de Diables i al Foqueral en el segon i tercer acte respectivament. Els espectadors van poder ballar al ritme dels tabals sota una intensa pluja de foc.

Mentrestant, en les diferents places de la ciutat, el públic va gaudir de concerts de diferents estils musicals, des de mestissatge, passant pel rock o la salsa, fins a el festival techno, ball o concert acústic.


Informació facilitada per comunicacio@aquelarre.cat

Centenari dels #JocsFlorals de #Torà · Festa Major #1915 @SomSegarra




Ara fa just cent anys que es varen celebrar uns Jocs Florals a la vila de Torà. Fou durant la Festa Major de 1915 i pel que sembla tingueren molt d’èxit. 

Van ser organitzats pel centre 'Joventut Toranesa' i l’acte de lliurament de premis tingué lloc al Teatre 'Sala Canuto', situat als baixos del Convent de Sant Antoni. No disposem del programa d’actes ni dels textos de les poesies i escrits presentats i premiats. Les fonts orals consultades asseguren que varen ser molt lluïts i se’n va parlar molt de temps. 

Varen tenir un gran ressò a les pàgines de 'La Vanguardia' (l’únic mitjà de premsa escrita en el que hem trobat informació, junt amb la revista 'Feminal' que va publicar la fotografia que acompanya aquest escrit), que va anar donant noticies de l’esdeveniment a partir del 7 d’agost amb la publicació de la convocatòria dels Jocs, les bases, els premis i els membres del jurat; el dia 15 anunciava que s’havien ofert dos premis més, un que donava el Sr. Bisbe de Solsona a la millor poesia en lloança de la Mare de Déu de l’Aguda i l’altre el diputat provincial Sr. Ramon Riu per un treball en prosa.

(...)

Llegeix la resta de l'article a SomSegarra.cat

Llibres: 'FESTES i TRADICIONS DE TOT L'ANY' · #culturapopular #festes




El costumari per a totes les edats

Vols saber per què es fa la Castanyada? Què és un calendari d’Advent? Per què el Tió caga regals? T’has preguntat mai per què el Carnestoltes i la Vella Quaresma no es poden ni veure? Saps per què els ous són tan importants per Pasqua? I per què la nit de Sant Joan és coneguda com la «nit del foc»?
 
Si vols saber això i més, acompanya en Sebastià Panarra, el follet de les festes, a fer un recorregut pel calendari passant per les principals festes i tradicions de tot l’any.




 
Fitxa bibliogràfica
  • Autora del text: Elena Ferro
  • Il·lustracions: Joan Subirana, 'Subi'
  • Editorial: Baula 
  • Any: 2009
  • Preu: A partir de 18,25 euros
  • Format: 275 x 210 mm
  • Edat: a partir de 8 anys
  • Enquadernació: Cartoné
  • Tipus: Llibres
  • N. de pàgines: 64
  • ISBN/EAN: 978-84-479-1984-0

Informació extreta de http://baula.com/festes-i-tradicions-de-tot-lany-3/

dissabte, 29 d’agost de 2015

#Goigs a Sant Joan Baptista DEGOLLAT, venerat a #Cervera · #29agost




Goigs a llahor de St. Joan Baptista en lo misteri de la seua Degollació que's venera en sa Iglésia del carrer Major de la ciutat de Cervera
Tipografia Catòlica; carrer del Pi, 5; Barcelona, 1925.


El naixement de Sant Joan Baptista se celebra el 24 de juny, dia del solstici d'estiu. La seva decapitació es commemora el 29 d'agost. La coincidència amb el solstici fa que s'hi celebrin moltes festes folklòriques relacionades amb aquest fet, entre elles les Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca i la Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls, que inicia el calendari tradicional de la temporada castellera i de les festes majors d'estiu.


Text extret de https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista

Extret de http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/08/goigs-de-sant-joan-baptista-degollat-la.html

divendres, 28 d’agost de 2015

La Fira esotèrica de l'#AquelarreCervera amplia tallers i activitats per a públic familiar




Durant el cap de setmana d'Aquelarre, Cervera acollirà de nou la Fira del Gran Boc, una cita indispensable en el calendari pels amants de l’esoterisme, les ciències i les teràpies naturals. Aquest any la Fira acollirà un seguit de tallers i activitats per a infants durant aquest dissabte i diumenge a la tarda.

Tallers per als més menuts consistents en l’art de la ceràmica, taller de pintura ràpida o pintar la teva pròpia carta del tarot. Tampoc hi faltarà la màgia ni l’espectacle artístic de pintura en directe al ritme de la música.

Aquesta oferta s’amplia a la resta de tallers i conferències de la Fira del Gran Boc, així com sessions d’hipnosi i rituals, que en total passaran de la quinzena d’activitats complementàries a la venda de productes artesanals i gastronòmics, així com les consultes al tarot, quiromància i altres tècniques esotèriques.

La Fira del Gran Boc obrirà les portes dissabte a les 5 de la tarda, amb un ritual d’Inauguració i clourà diumenge a les 10 de la nit.



Informació facilitada per comunicacio@aquelarre.cat

Diada castellera de #SantFèlix · 30 d'agost · @fmVilafranca




La diada castellera de Sant Fèlix és un dels actes centrals, per a molta gent, de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. 

Aplega milers d’espectadors a la plaça de la Vila, també coneguda com la plaça més castellera, per admirar, gaudir i emocionar-se, entre amics i companys, amb les quatre colles castelleres més importants del moment. Cada una, any rere any, ens mostra les seves millors construccions de castells, torres i pilars, i algunes superen, en moltes ocasions, les seves màximes fites. 

Aquest any es demana la màxima col·laboració al públic assistent per tal que l’entrada de les colles castelleres sigui tan fluïda com sigui possible.


Text extret de http://www.festamajor.cat/guia.html

#RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘SEMBLAR XAUXA’




Usat com a tipus de ponderació del desordre, la disbauxa i la llicència.

Xauxa és un país imaginari conegut per totes les cultures llatines, cada una de les quals se l'explica i el comprèn a la seva manera. Els francesos n'han fet una detinguda recerca i un acurat estudi.

Els catalans en tenim dues versions diferents: la d'un país de gran felicitat i benestar on la natura proveeix llargament de tot el necessari i la vida llisca enmig de gran joia i, també, la d'una terra de gent mig ximple i betzola que no coneix les coses més simples i elementals.

Segons la primera de les visions, els arbres produeixen tota mena de menjars cuits i condimentats, que ni cal collir perquè tots sols cauen. Cada dia es produeix una pluja d'objectes variats: vestits, mobles de tota mena, i entre la producció dels arbres i la pluja diària s'obtenen totes les coses necessàries a la vida. El diner no és conegut. Hi ha rieres i rius cabalosos per on llisquen les begudes més saboroses. Tot vici és tolerat i benvist; no hi ha sinó una sola llei, amb el sol article d'empresonar el qui vulgui treballar: la vagància és obligatòria. Sempre fa bon temps i tots els espectacles són de franc. Hi ha una cançó vuitcentista d'aire vulgar que descriu Xauxa en el sentit que hem indicat.

La tradició conta un gran nombre de betzolades que es donen com a passades a Xauxa. Als afores de la ciutat hi havia una mena de turó que enlletgia els encontorns, el qual creien que era un bony, i volien veure si el podien guarir per mitjà de pegats. No coneixien els gats i, quan es presentava una rata, tota la població es posava en peu de guerra traient les armes més grosses i terribles, com si es tractés d'una gran guerra. Van construir un temple magnífic, però no li feren finestres i no hi entrava el sol, i s'esforçaven per omplir cabassos de sol i entrar la claror dintre del temple a cabassades. Quan una fusta, una roba, un metall, etcétera, es corcava, s'arnava o es rovellava, li aplicaven perfums i cataplasmes com si haguessin de guarir un mal. Els homes no se sabien posar les calces: per vestir el marit sortia la muller al balcó i sostenia les calces per fora mentre ell es tirava de dalt de la teulada tot procurant, en caure, posar les cames dintre els camals; si no ho endevinava bé queia al carrer i es mig estavellava. En funerals i actes d'etiqueta, no podien anar-hi vestits de negre, puix que les cames se'ls barrejaven i no sabien distingir les pròpies; hi havia un gran tripijoc per a aclarir la propietat de les cames.


Imatge extreta de http://www.canallector.com/11517/El_Pa%C3%ADs_de_Jauja

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989

dijous, 27 d’agost de 2015

A la Diada de #SantFèlix 2013 els @Verds van descarregar el seu primer 3 de 10 amb folre i manilles





Primer 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca.  Diada de Sant Fèlix, Vilafranca del Penedès. 30 d'agost de 2013


Extret de https://www.youtube.com/watch?v=SV57PETaX7s

La #botànica de les #bruixes




En el món de la cultura popular, i concretament en el món de la botànica, es pot parlar de plantes relacionades amb les bruixes perquè porten el qualificatiu “de bruixa” o similars o pel seu ús dins dels àmbits de la bruixeria.

Maria Àngels Bonet, en el número 5 de la revista “Vallesos” (estiu 2013) presenta un buidatge, fet a partir de fonts diverses, de nombroses plantes.

Per exemple, parla d’agulletes de bruixa, d’all de bruixa, d’arròs de bruixes, de bruixetes, de calabruixa, de calabruix, de camabruixa, dels dits de bruixa, d’herba de bruixa, de llet de bruixa, de patata de bruixa, de ruda o herba de bruixa, de tomatera de bruixa, de viola de bruixa... entre moltes d’altres.

En alguns casos, es tracta de plantes tòxiques, que poden ser perjudicials per a la salut, com la tomatera de bruixa, de la família de les solanàcies. D’altres provoquen irritació en la pell, com la llet de bruixa; d’altres envaeixen els sembrats, com les bruixes...

Tractant-se de plantes tòxiques cal evitar-ne l’ús sense indicació o control per part de persones autoritzades, per més que la medicina popular en faci ús tradicionalment tot i la seva potencial toxicitat. És el cas de la ruda, una espècie abortiva si es pren en proporcions elevades, i segons sembla, la més apreciada per les bruixes per als seus preparats màgics. Però la ruda, també, és considerada com una planta protectora. Per això solia ser habitual als horts i resultava imprescindible, atesa la seva fortor desagradable, com a protectora de bruixes i mals esperits... i també de mosques i mosquits. El mateix passava amb les carlines, una planta solar, que es solien clavar a les portes per guardar la casa.

Altres herbes, de la família de les solanàcies, relacionades amb el món de la bruixeria són l’estramoni, que pot causar al·lucinacions, i la belladona o el jusquiam negre, que tenen una composició altament tòxica i que fins i tot poden ocasionar la mort. Aquestes plantes tenen un alcaloide que actua directament sobre el sistema nerviós i provoca efectes com, per exemple, la sensació d’ingravidesa i, per tant, l’efecte de “volar”. Per això es creu que aquestes plantes eren la base dels ungüents fets servir per les bruixes abans d’emprendre els seus “vols a cavall d’una escombra”.

I encara podríem afegir el càlam, el cascall o el bolet reig bord per al·lucinar: el ciclamen, el romaní, la falguera o el vesc per protegir-se; l’artemísia, la carbassina i la mandràgora per perjudicar; el salze, la llunària o la viola de bruixa per enamorar, i la berbena, el cascall, la digital, la ruda o l’orenga per curar, entre moltes d’altres.

Llegeix article de La velleta verda, 'Les plantes de les bruixes'


Imatge extreta de http://pladelafont.blogspot.com.es/2012/03/les-plantes-de-les-bruixes.html

Extret de ‘Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana’, de Joan Soler i Amigó i Roser Pubill. Ed. Pòrtic, 2014.

dimecres, 26 d’agost de 2015

El Ball de Gitanes de Cervera, present a la 1a Mostra de Cultura Popular d'#Alpicat




El capvespre del passat diumenge dia 23 d'agost, el Ball de Gitanes de Cervera va participar a la 1a. Mostra de Cultura Popular que es duia a terme en el marc de la Festa Major d'Alpicat, que va tenir lloc entre el carrer Major i la plaça Maria Rúbies, a fi i efecte d'intentar introduir la cultura popular en els actes més participatius de la festa major. 

En aquesta mostra, juntament amb el Ball de Gitanes de Cervera, també hi van ser presents els Gegants d'Alpicat, els Gegants i Capgrossos de Torrrefarrera, el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, el Ball de Valencians d'El Vendrell i el Ball de Bastons de Balaguer.


Informació facilitada per la Margarida Riu, margaridariuca@gmail.com  

L'Escola MARILÓ CASALS · @EsMariloCasals #tarot #astrologia #esoterisme




És una escola d’esoterisme i creixement personal fundada l’any 2000 per Mariló Casals. Juntament amb altres destacats professionals d’aquest univers, s’hi ensenya tarot, astrologia, grafologia, parapsicologia, etc., sempre des d’un vessant seriós i rigorós. 

L’escola pretén adaptar el model docent oficial –cursos pautats, programes d’estudis, seguiment personalitzat, avaluació periòdica– amb l’objectiu d’oferir un marc per a l’estudi de les activitats de bruixeria. 

L’Escola Mariló Casals ofereix, entre altres activitats, més de vint cursos diferents, estructurats en dues grans àrees: l’esoterisme i el creixement personal. Disposa d’una àmplia oferta de seminaris i tallers i les consultes personals en tarot, astrologia, grafologia i runes. 




Mariló Casals 

Mariló Casals (Barcelona, 1946-2009) va començar a llegir el tarot el 1981 i durant anys s’hi dedicà intensament, fent aprenentatge i tirant les cartes. Aquesta experiència la portà a obrir consulta el 1987 i poc després començà a col•laborar en el programa “Les mil i una nits” de Ràdio 4. Des de llavors, i durant més de vint anys, Mariló Casals començà l’estudi i l’aprofundiment en el tarot amb la consulta, la docència i els mitjans de comunicació, on sempre va transmetre una imatge seriosa d’aquest art endevinatori. 

Durant molts anys va estar professora de tarot en diversos centres, entre els quals en destaquen l’Institut de Ciències Parapsicològiques Hispanoamericà i l’Escola Quart Creixent. 

Fruit d’aquesta tasca, el 1998 edità el llibre “Apunts de tarot”, en el qual es recopilen els materials que, al llarg dels anys, va preparar per a les seves classes. 

L’any 2000 creà l’Escola Mariló Casals, que va dirigir fins a la seva mort. Actualment, la direcció de l’escola és assumida per la seva filla Maria del Mar Tort, que l’acompanyava ja des del moment de la fundació. 

Per a més informació: www.marilocasals.com 


Extret de ‘Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana’, de Joan Soler i Amigó i Roser Pubill. Ed. Pòrtic, 2014.


La revista 'Segarra' reflexiona sobre la necessitat a #Cervera d'un nou auditori de música




Editorial de la revista 'Segarra'
Núm. 225, agost 2015


Cal resoldre el tema d'un nou auditori de música per Cervera

Disposar d'un bon auditori de música a Cervera és una necessitat sentida per tot el món de la música a la nostra ciutat, i no és ni una novetat ni una ocurrència. Però és, també, una condició per consolidar i potenciar l'activitat musical a la ciutat com un dels seus eixos estratègics.

Els actius que justifiquen aquesta necessitat són ben coneguts: la ciutat disposa de conservatori municipal i escola de música des de l'any 1982; el mateix any 1982 es va constituir l'Associació d'Amics de la Música, que va començar a organitzar els cicles de concerts; comptem amb 35 edicions del Curs i del Festival Internacional; Cervera compta amb un important moviment coral, i, més recentment, el Festival de Pasqua és una realitat amb important projecció exterior. I totes aquestes peces, i d'altres -com que el consum de música és important en quantitat i qualitat-, han permès un clar posicionament per situar Cervera com a ciutat de la música.

En aquest context, la Paeria va organitzar, fa prop de mig any, la jornada 'Cervera, ciutat de la música clàssica', un espai de trobada, participació i debat per reforçar el paper de la ciutat com a referent cultural i musical a Catalunya i amb l'objectiu d'esdevenir la capital de la música clàssica. A la jornada hi van participar, a més d'autoritats institucionals, unes vint persones vinculades professionalment a la música clàssica. Els subgrups de treball i la comissió sencera van arribar a unes conclusions ben eloqüents i interessants que 'Segarra' ja va publicar en el seu moment. I al centre del debat i les conclusions hi ha, sens dubte, la necessitat de disposar d'un espai adequat per escoltar i gaudir de la música.

Certament, disposar d'un bon auditori hauria de ser un dels grans temes de l'agenda municipal per a aquesta legislatura. El que comença a ser insostenible és tenir una important i consolidada trajectòria i no disposar de la infraestructura necessària; d'altres ciutats, per contra, disposen de la infraestructura i 'només' els resta omplir-la d'activitat.

El gran dilema, per poder escoltar i gaudir de la música tal com pertoca, és o bé construir una nova infraestructura (bé sigui amb finalitats exclusivament musicals bé sigui amb funcions polivalents) o bé adaptar-ne alguna d'existent. És lloable que es vulgui rehabilitar parcialment l'actual auditori, però hom coincideix que la seva mala acústica desaconsella invertir-hi res. Per això potser ja és el moment de pensar en un altre edifici. Sobre això s'han posat damunt la taula diverses opcions: l'antic cinema Casal totalment rehabilitat; el seccionament del Gran Teatre -potser de difícil solució si no hi ha una caixa acústica-; el convent de Sant Domènec -on amb la rehabilitació de l'espai s'ha cuidat l'acústica, o la construcció d'un edifici de nova planta al costat del conservatori -de fet, en el primer esborrany ja es dibuixava així, i molts llocs com Lleida o Vilaseca ho tenen adjunt, i d'aquesta manera ambdues institucions es retroalimenten.

Però reclamar un nou auditori és imprecís. Què necessita Cervera exactament? Necessitem un auditori per a 200 o 300 persones per als actes habituals de cambra, recitals, etc., i que hi pogués cabre una orquestra de cambra. En canvi, els grans esdeveniments, els extraordinaris, s'haurien de fer al Gran Teatre, al paranimf de la Universitat, etc., però això ocorreria, sens dubte, en poques i extraordinàries ocasions.

Les preguntes que plantegem al govern de la Paeria són diverses: s'ha avançat en cap dels punts assenyalats a les jornades? El tema del nou auditori ha entrat a l'agenda del govern? Podem ja posar-hi fil a l'agulla? S'ha fet res a nivell de govern i se n'ha parlat amb l'oposició? Podem pensar en un projecte d'aquestes dimensions, si més no estudiat, mirat, projectat i en vies de solució en aquesta legislatura? Malgrat no disposar ara mateix dels recursos econòmics per a un gran projecte com aquest, podem avançar camí? Parlem novament de fer un Mercat de la Música, això és una bona notícia, però on escoltarem, de nou, les propostes musicals? Hi ha consens entre totes les forces polítiques de la ciutat a la Paeria sobre aquest gran projecte?


Imatge extreta de http://blog.pucp.edu.pe/blog/labutacavacia/

26 d'AGOST. 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras

 

D'altra banda Cervera i tota la contrada viu, el darrer cap de setmana d'agost, la festa de l'Aquelarre que es va recuperar fa uns anys i que té uns orígens medievals, de la qual el gran pintor Goya ja en deixà constància en un quadre titulat 'Aquelarre', en què el dimoni sota l'aparença d'un mascle cabró, presideix una reunió nocturna de bruixes.

I Cervera, on precisament es pot trobar el carreró de les Bruixes, va endegar aquesta vesprada bruixera, on ha arrelat fortament. L'últim cap de setmana d'agost hi arriben milers i milers de joves i no tan joves per tal de viure la nit màgica de la bruixeria. Del carreró de les Bruixes diu la cançó:

Mes la vida hi torna, plena,
el quart dissabte d'agost,
amb un Aquelarre viu,
gran nit de Festa Major.

Bruixots i bruixes vinguts
ningú sap de quin cantó,
parades de tota mena,
parades de tot color.


Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.