diumenge, 21 desembre de 2014

Arriba l'hivern




Desembre, gener i febrer, són els mesos d'hivern, l'estació més lenta de totes, la que costa més de passar. La força que ens dóna el sol queda esmorteïda i, a més, en gaudim menys estona: El sol d'hivern és emmarat: es lleva tard i s'acotxa aviat.

Les baixes temperatures de la temporada freda a les nostres terres ens deixen un munt de refranys consellers, d'entrada es diu: A l'hivern, el millor amic és un bon abric. I per ajudar-nos a sobreviure'l El foc de l'hivern és mig aliment i l'altre 50% A l'hivern, bona sopa i vi calent.

El clima mediterrani té una característica força inusual: que l'hivern és, juntament amb l'estiu, l'època més seca. Si ens fixem en les dites, s'espera sobretot que sigui fred: Hivern de gelades, collita assegurada. I, de fet, es creu que si és plujós, la primavera llavors farà d'hivern, cosa que seria altament perillosa per als cultius: Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.

Una curiositat, el nostre clima no és patrimoni exclusiu del Mediterrani. Tenen un règim termomètric i de pluges semblant al nostre a la costa de Califòrnia, algunes regions del sud d'Austràlia, certes zones de Xile i l'extrem meridional de Sudàfrica.

Text del llibre de Mònica López "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.

Imatge extreta de http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8029374_1019/llibre/index.php?section=2&page=1

El govern espanyol denega la consulta a Torà i Biosca per deixar la Segarra i passar al Solsonès




El Consell de Ministres celebrat divendres va denegar l'autorització per celebrar les consultes populars de Torà i Biosca. Els dos municipis, amb l'aval de la Generalitat, havien iniciat fa quatre anys el procediment per marxar de la Segarra i ingressar al Solsonès.

El govern espanyol afirma que “no s'autoritzen perquè no es tracta d'un assumpte de competència municipal” i que d'acord amb la llei és una “qüestió reservada al Parlament mitjançant l'aprovació d'una llei autonòmica”. Marc Prat, secretari de cooperació administrativa, considera que es tracta d'un “conflicte d'interpretació jurídica”. L'expedient es va iniciar abans que la llei de vegueries modifiqués alguns articles del règim local: “Però com que ja estava iniciat l'hem tramitat amb l'anterior llei”, explica Prat. Els pròxims dies, la conselleria avaluarà jurídicament l'acord: “Perquè Torà i Biosca han de poder votar. Evidencia que hem de continuar explorant el nostre autogovern per disposar d'eines.” Com a possibilitats, la llei dels governs locals, en tràmit al Parlament. O la de consultes.

“Buscarem per quin camí seguir”

La notícia va agafar ahir de sorpresa els alcaldes de Torà i Biosca. El ministeri els havia comunicat, al novembre, que perllongava un mes i mig més la decisió d'una petició arribada a Madrid el mes d'agost. “Esperarem la comunicació oficial i l'estudiarem jurídicament. Buscarem quin camí hem de seguir”, va explicar l'alcaldessa de Torà, Mercè Valls. I hi va afegir: “Decepció? La mateixa que quan ens van negar la consulta del 9 de novembre. Al final, l'únic que demanem els municipis és que deixin expressar-se a la gent d'on volen penjar.” En cas de celebrar-se la consulta i votar-se afirmativament, Torà passaria a ser la segona població en habitants del Solsonès.

Corneli Caubet, alcalde de Torà, va afirmar: “Esperava que tirés endavant, però no ha sortit bé. Hem de valorar què fer. Si començar tot plegat de nou o resignar-nos. La voluntat hi és, però ho hem de sospesar.”


Imatge extreta de http://alumnos.cva.itesm.mx/informatica/index.php?option=com_content&view=article&id=123&Itemid=136

Informació extreta de http://www.elpuntavui.cat/ma/article/1-territori/10-administracions/806430-el-govern-espanyol-denega-la-consulta-a-tora-i-biosca.html

dissabte, 20 desembre de 2014

El joc de construcció CIMS, nou producte llicenciat de la marca "Castells"




Josep Maria Cortès, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i Mireia Casals i Iolanda Rovira, de l'equip de Cims Disseny Barcelona, van signar el passat dilluns 15 de desembre el contracte mitjançant el qual el joc de construcció "CIMS. Fet a Barcelona" es converteix en un producte llicenciat de la marca "Castells. Colles Castelleres de Catalunya". Això vol dir que quan un consumidor compra els CIMS té la garantia que al mateix temps està ajudant al món casteller.

CIMS és un joc de construcció que desperta la imaginació, millora la destresa i estimula l'enginy, mitjançant un seguit de figures humanes que es poden combinar per a fer tot tipus de construccions. El joc s'inspira en el món casteller (per això inclou una figura de l'enxaneta, amb casc casteller), però permet també fer construccions pròpies dels falcons o d'inspiració pròpia. Per als més petits, l'encaix de les figures requereix precisió i equilibri i afavoreix el desenvolupament de la motricitat fina: si no està ben equilibrat, el castell pot caure.

El joc es va llençar al mercat tot just aquest mes de setembre. Està disponible en tres colors bàsics (vermell, blau i groc), tot i que també es pot fer en altres colors. En aquest sentit, l'empresa ofereix a les colles la possibilitat d'adquirir CIMS amb el seu color de camisa, a un preu preferent. Convertint-se en producte llicenciat de la marca "Castells", CIMS deixa clara la seva voluntat de col·laborar amb el món casteller i el vessant social d'aquest projecte.

La marca "Castells", propietat de la Coordinadora, es va presentar el passat mes de maig i ha nascut amb el triple objectiu de protegir la imatge dels castells d'usos no adequats per part de tercers; projectar el fenomen casteller, tant a nivell nacional com internacional; i aprofitar oportunitats de generar ingressos que ara no s'estan aprofitant i que podrien ajudar al finançament del món casteller. Això es farà sense entrar en conflicte amb l'esperit amateur i no comercial dels castells.

Més informació sobre el joc: http://www.cimsbarcelona.com/index.html


Informació extreta de la pàgina web de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, www.cccc.cat

Cinc commemoracions en cultura popular i associacionisme pel 2015




El Govern de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de la cultura popular i l’associacionisme, ha acordat cinc commemoracions per l’any 2015:
  1. 150è aniversari del naixement del compositor Enric Morera i Viura, gran impulsor del cant coral.
  2. 150 anys del naixement de Juli Soler i Santaló, enginyer i excursionista, animador del Centre Excursionista de Catalunya i fotògraf.
  3. 125è aniversari del naixement de Joan Amades i Gelats, folklorista, de formació autodidàctica; des del 1915 fins a la seva mort desplegà una intensa activitat en l’estudi i la replega de material folklòric català.
  4. Centenari de la mort de Cels Gomis i Mestres, insigne folklorista.
  5. 100 anys de la creació de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, iniciativa de Tomàs Carreras amb la col·laboració de Josep M. Batista i Roca i de nombrosos historiadors, etnòlegs, folkloristes, literats, excursionistes i religiosos de l’època.
Des de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals es convida a la ciutadania i a entitats a informar-los de totes aquelles activitats que s'organitzin en relació amb les esmentades commemoracions per tal de poder-ne fer la màxima difusió. 


Imatge d'Enric Morera extreta de http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0044403.xml#.VJWOrcEAc


Informació extreta de http://cultura.gencat.cat/ca/detall/Noticies/N_Commemoracions_2015

divendres, 19 desembre de 2014

ARS PROMISCVA presenta 'Músiques Tendres', el seu nou disc




Avui divendres, a les 8 del vespre, a la sala Francesc Buireu el duet 'Ars Promiscva' (Guitarra: Amadeu Pipó & Veu: Josep Pipó) presenta el seu nou disc, 'Músiques Tendres', amb gravacions de les seves actuacions durant el període 2006-2012 al cicle de concerts amb el mateix nom, 'Músiques Tendres', que tenia lloc a Cervera les nits dels divendres del mes de juliol, i organitzat pel Centre Obrer Instructiu de Cervera.


Extret de https://twitter.com/cupcervera

Calaf ja té a punt la 89a edició dels Pastorets de Folch i Torres







Actors, tècnics i col·laboradors del Casal de Calaf ja ho tenen tot a punt per oferir una nova edició dels Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de Josep M. Folch i Torres. Serà una edició molt especial, la 89a, ja que està documentat que la primera representació que es va celebrar a Calaf va ser l’any 1925. Entre les novetats d’enguany destaquen les millores que s’han fet en els decorats de diferents escenes, en especial, les noves calderes d’en Pere Botero. Aquest diumenge a la tarda tot l’equip ultimarà els darrers detalls de la representació en l’assaig general.

L’estrena serà, com cada any, el dia de Nadal a les 7 de la tarda. Des d’aquesta setmana les entrades per aquesta sessió, i per a les quatre que es faran els diumenges de gener, ja es poden adquirir a través d’un nou portal telemàtic que facilita el procés de compra i que no carrega cap comissió per a la gestió. Només cal connectar-se a través de: entrades.pastoretsdecalaf.cat

Els organitzadors d’aquesta nova temporada esperen poder captivar l’interès de més de 2.000 espectadors d’arreu de Catalunya que vulguin gaudir d’un gran espectacle. Es tracta d’una representació típica d’aquestes dates, però que Calaf ha convertit en un proposta cultural de qualitat que, alhora, sap conservar la innocència i la màgia de les festes nadalenques.

Un gran espectacle

Un centenar de persones, entre actors i actrius, músics, tramoies, tècnics i organitzadors, tant de Calaf com dels pobles dels voltants, participen en aquesta 89a edició dels Pastorets de Calaf. La direcció va a càrrec de Neus Quer que fa una proposta espectacular, atractiva i màgica que manté la solidesa, l’agilitat i la màxima qualitat dels darrers anys, tant des del punt de vista infantil, com des del punt de vista de l’adult més exigent. Hi ha un treball molt important en els decorats, el vestuari i la il·luminació, però sobretot, la directora manté una especial cura i potencia el treball dels actors.

Per aixecar amb condicions el teló el proper dia de Nadal no es pot deixar res a l’atzar. Per aquest motiu, el treball durant els darrers mesos ha estat intens i constant perquè tot estigui a punt. Els assajos van començar a principis de setembre. Els mesos d’octubre i novembre i, fins al moment, els caps de setmana han estat plens de convocatòries d’assajos que posaran el seu punt i final aquest cap de setmana amb l’assaig general.

Entrades, dates i horaris

Les entrades per a qualsevol de les cinc sessions dels Pastorets de Calaf ja estan a la venda i es poden adquirir a través del portal: entrades.pastoretsdecalaf.cat. Durant la compra cal facilitar el correu electrònic per poder rebre-hi les entrades. Això també permet que l’organització pugui avisar l’espectador de qualsevol fet remarcable.

Les entrades també es poden comprar a la Taquilla del Casal de Calaf el mateix dia de la representació, de 12.00 a 13.00 hores o bé una hora abans de l’espectacle. Els socis del Casal de Calaf, així com els subscriptors de La Vanguardia, Regió 7, el diari ARA i La Veu de l’Anoia tenen descomptes en el preu de l’entrada. També en tenen els socis de la Passió d’Esparreguera.

En total, s’han programat 5 sessions per a la present temporada: 
  • Desembre 2014: dia 25, a les 7 de la tarda
  • Gener 2015: dies 4, 11, 18 i 25, a 2 quarts de 6 de la tarda
Per a més informació: http://www.pastoretsdecalaf.cat/


Informació facilitada pels Pastorets de Calaf, pastoretsdecalaf@gmail.com

FIRA DEL TIÓ 2014, del 15 al 21 de desembre a La Cerverina d'Art









Informació extreta de https://www.facebook.com/lacerverinadart

dijous, 18 desembre de 2014

Aquest dissabte comença a Sant Guim de la Plana el gran espectacle del Nadal




El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana a La Segarra estrenarà la temporada aquest dissabte 20 de desembre de 2014, a 2/4 de 7 de la tarda. El primer dia la recaptació de l’entrada es donarà a la Marató de TV3 i al banc dels aliments.

El Pessebre de Sant Guim de La Plana des de fa 32 anys que continua amb la seva tasca de recerca rigorosa en els oficis perduts, que ja han desaparegut en la memòria de molts dels nostres avis. Recuperar aquesta memòria és l’essència de la nostra cultura popular a Catalunya, la nostra manera de fer, de viure, de treballar i de ser de la nostra gent. El visitant hi podrà veure un total de 32 escenes, la majoria basades amb els antics oficis i algunes de bíbliques. Els visitants com famílies i nens podran sentir l’olor de les cases de poble d’abans, de safareig, d’estable i veure una llum càlida que acompanya les figures amb els petits objectes inanimats que ja formen part de la història museística dels antics oficis.

Els actors arriben a prop de 300 persones, les famílies i nens també hi podran veure els animals de corral, com bens, oques, ànecs, gallines, galls, entre d’altres.

Enguany una de les novetats ha estat la promoció d’una pel·lícula que dura uns 10’ realitzada amb 3D i feta per la productora catalana Kataclack, una productora audiovisual amb base tecnològica pròpia que creua les sinèrgies del món del cinema i l’enginyeria. L'objectiu inicial de Kataclack ha estat el desenvolupament d'un sistema que ha permès filmar en alta qualitat cinematogràfica imatges en 3D estereoscòpic en entorns complexes. Per aconseguir això, l’equip format per enginyers i gent del cinema van idear i desenvolupar des de zero una càmera 3D de capçals modulars. Per aquesta idea van guanyar la menció especial a la millor iniciativa empresarial en l'àmbit de les tecnologies i la innovació en el Premi Creatic Mataró 2012.

La vinculació de l’equip de Kataclack, format per Roger Vilaseca i Montserrat Puértolas, que tenen amb el Pessebre de Sant Guim de la Plana van voler que fos el primer rodatge amb un esdeveniment cultural d’aquesta rellevància. La productora ha volgut oferir una petita experiència immersiva que, permetés a la gent que no coneixia el pessebre viure la meravellosa sensació que es té al visitar-lo en 3D. En definitiva és tracta del primer pessebre del món que s’ha enregistrat amb una càmera 3D i que es presentarà en fires internacionals.

El rodatge es va realitzar sense interrompre el funcionament del pessebre, es va filmar de la mateixa manera que si fos un visitant normal, intentant captar la essència de totes les escenes dels oficis perduts. I afegir que el projecte cinematogràfic ha estat presentat a un *concurs Europeu 3D a Brusel.les. (*)Web de l’esmentat concurs Europeu. http://www.3dstereomedia.eu/festival

La pel·lícula 3D es podrà veure el proper dissabte 27 de desembre en acabar la representació i, els predilectes de l’estrena, per aquesta vegada, només serà pels actors del pessebre. Per veure la pel·lícula es necessiten ulleres 3D que subministrarà l’organització del pessebre.

Per un altre costat, cal dir que enguany hem canviat algunes escenes del pessebre de lloc, com per exemple, el mercat, el carreter, el cadiraire i el baster, tot per donar un caire diferent al recorregut i intentar millorar-lo, al final seran els visitants qui en farà la crítica.

Per altra banda, el Pessebre presentarà el seu llibre aquest dijous a Barcelona, al Centre Cultural Albareda – Poble Sec, C/Albareda, 22-24 a les 18h, sota el títol, “Sant Guim, Arrels de futur” amb textos de Ferran Baile i fotografies de Rafael López-Monné i amb pròleg de la periodista mexicana Sonia García, editorial d’Arola Editors.

Així mateix el Pessebre el podeu trobar a les xarxes socials, com Facebook, Twitter, Youtube, Google Plus, i enguany s’ha estrenat Instagram, amb l’usuari @pessebre_oficis

Una altra de les novetats tecnològiques ha estat l’aplicació de la realitat augmentada en els dítpics i pòsters en paper del Pessebre, on el visitant obté una experiència virtual molt impactant, sota la plataforma Layar. També s’ha creat un nou vídeo promocional del Pessebre d’1 minut de durada i que s’ha penjat a youtube. https://www.youtube.com/watch?v=Y8zeErMfBnI

Les dates de representacions del Pessebre són les següents:
  • Desembre 2014: dies 20, 21, 26, 27, 28
  • Gener 2015: dies 3, 4, 10, 11
  • Horari: Cada dia una sessió a 2/4 de 7 de la tarda.
Al finalitzar l’espectacle hi haurà torrades amb oli i caldo calent per atenuar el fred Segarrenc.


Més informació: http://www.pessebre.org/

Contacte: Sr. Jaume Oliva – Organitzador del Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana
Mòbil: 658-933372


Imatge extreta de http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Creche-vivante---Sant-Guim-de-la-Plana/5652.aspx

Informació facilitada pel Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana

La plaça Major de Cervera, a les recomanacions de la 'Guia Repsol' per celebrar el Cap d’Any




La Guia Repsol inclou en un dels seus reportatges la plaça Major de Cervera en el Top 10 de les places de l’Estat Espanyol per celebrar l’arribada de l’Any 2015.
El reportatge, que publica en la seva edició electrònica la prestigiosa guia de viatges Repsol, recomana deu destinacions per celebrar la Nit de Cap d’Any: Puerta del Sol (Madrid), Plaza de las Tendillas (Córdoba), Plaza Mayor de Ciudad Real, Plaça Major de Cervera, Plaça de les Glòries de Barcelona, Plaza Mayor de Valladolid, Salamanca, Banyoles, Lepe (Huelva) i Bérchules (Granada).

Exactament, la Guia en parla així:

Plaza Mayor de Cervera (Lleida)

Muy particular es la despedida del año en este pequeño municipio de la comarca de La Segarra. Reunidos en su Plaza Mayor, los habitantes, y cualquier visitante que se deje caer por allí, pueden disfrutar de las uvas, el cava, que tradicionalmente corren a cargo del Ayuntamiento, y del esplendoroso estruendo con el que Els Campaners del pueblo hacen vibrar al gentío e incluso, los cimientos de los edificios. Tras las campanas, el espectáculo pirotécnico de Els Diables de Cervera

Bringing in the New Year is very special in this small town in the La Segarra region. Gathered in its Plaza Mayor, the inhabitants, along with any visitors who may happen to be there, can enjoy eating grapes and drinking cava traditionally paid for by the Town Council, as well as the magnificent din with which Els Campaners (The Bellringers) of the town make the throng, and even the foundations of the buildings, vibrate. After the bells, the spectacular Els Diables de Cervera firework display. 

Enllaç a la Guia Repsol


Informació extreta a www.cerverapaeria.cat

dimecres, 17 desembre de 2014

Jornada de treball voluntari al santuari de Sant Magí de la Brufaganya




Dissabte 20 de desembre de 2014 (a partir de les 8 del matí).

Cap a les 10 del matí no hi faltarà l’esmorzar.

L'activitat està oberta a tothom, tant si hi heu vingut altres vegades como si no hi heu vingut, només cal presentar-vos a Sant Magí el dia indicat. 

Us hi esperem!


Imatge extreta de http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/St_Magi_i_la_Brufaganya/Entries/2014/9/13_Aplec_de_Sant_Magi_de_la_BrufaganyaDiumenge%2C_21_de_setembre_de_2014.html

Informació extreta de http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/St_Magi_i_la_Brufaganya/Entries/2014/12/16_Amics_de_Sant_Magi.html

Cervera presentarà candidatura per ser 'la Capital de la Cultura Catalana 2019'

 


El Ple de la Paeria, en la sessió d'ahir dimarts 16 de desembre, va aprovar per unanimitat la proposta de presentar la candidatura per optar a la designació de Cervera com a Capital de la Cultura Catalana l’any 2019. 

Cervera presentarà candidatura per ser la Capital de la Cultura Catalana 2019. La presentació de la candidatura, a més del suport de tot el Consistori Municipal, ha rebut fins al moment l’adhesió de 33 entitats culturals de la ciutat. A Cervera hi ha un total de 41 entitats de l’àmbit de cultura i la Paeria espera rebre l’adhesió de les 8 entitats que falten en els propers dies. 

Cal destacar també el suport que ha rebut per part de la direcció dels equipaments culturals públics: Arxiu, Biblioteca Josep Finestres, Conservatori Professional de Música, Escola de Teatre la Caserna i Museu, així com també la galeria La Cerverina d’Art. 

Cervera presentarà la candidatura per ser la Capital de la Cultura Catalana per l’any 2019, una designació que atorga l'entitat independent Organització Capital de la Cultura Catalana des del 2004 per tal de "contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior". 

La designació com a Capital de la Cultura Catalana comporta el desenvolupament d’un ampli programa d’activitats culturals al llarg de l’any, inspirades sota criteris de visió estratègica, rellevància, propostes amb gran capacitat d’impacte mediàtic i popular, participació i equilibri entre tradició i innovació. 

Ciutats que han estat Capital de la Cultura Catalana 

La iniciativa Capital Cultural Catalana es va posar en marxa l’any 2004. Des de llavors ha estat escollides: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006) Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017) i Manresa (2018). 


Imatge extreta de www.aquelarre.cat

Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

Ja tens 'El calendari dels jocs populars i tradicionals dels Països Catalans'?




Els jocs populars catalans són els protagonistes del calendari de Tradicions i Costums 2015

El calendari de Tradicions i Costums és un recull de les festes tradicionals i populars més significatives dels Països Catalans, així com dels costums i elements gastronòmics que els acompanyen. L'objectiu del calendari és donar a conèixer aquest imaginari col·lectiu i assenyalar les dates que tenen incidència en la quotidianitat de les persones que viuen al nostre país.

Una nova edició d'Òmnium Cultural amb 12 il·lustracions de 12 jocs populars i tradicionals dels Països Catalans, propis de diferents edats. Cada mes inclou la informació d'un joc diferent i de la seva història, com aquí s'explica.

En concret, hi trobem: arrencar cebes, el mocador, la xarranca, els patacons, a piola, les bitlles catalanes, les bales, el takatà, el bèlit, la baldufa, el cavallfort i el llançament d'espardenya.

El calendari, obra de Sergi Freixes, Edgar Ramírez i Meritxell Noguera, ja es pot comprar en més de tres-cents punts de venda d'arreu dels Països Catalans al preu de 4,5 euros.

El tipus de lletra escollit pel calendari és l'Anna Beta, un format digital dissenyat per l'Anna Vives, la noia amb Síndrome de Down que ha dedicat un any sencer a apropar-se al món de la lletra, treballant la lectura i l'escriptura.

Punts de venda a la Segarra
  • Cervera - Cafeteria llibreria Tastalletres
  • Guissona - Llibreria Issauna


Informació extreta de https://www.omnium.cat/

dimarts, 16 desembre de 2014

La Coral Infantil Nova Cervera i el SCIC canten el Nadal a Montserrat






Aquest passat dissabte 13 de desembre el grup de Grans de la Coral Infantil Nova Cervera –format per una quinzena de cantaires, acompanyades per les seves directores, Esther Llopis i Rosa Puig– va participar a l’Abadia de Montserrat, conjuntament amb quinze corals infantils més d’arreu del país, en la trobada “El SCIC canta el Nadal a Montserrat”, que aplegà un total de quatre-cents cantaires, i que finalitzà per la tarda en un magnífic concert a l’interior de la basílica.

El 2011 el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) va publicar l’onzè volum de la col•lecció “Patrimoni Coral XXI”, amb encàrrecs de nadales tradicionals harmonitzades per a cor infantil i orgue. Les ganes d’interpretar aquest repertori i l’estreta relació dels organitzadors amb el germà Andreu Martínez, monjo de Montserrat, han portat a la celebració d’aquest concert.

En el concert es va presentar una mostra d’aquest “Patrimoni Coral XXI”, juntament amb altres nadales que completen el programa, acompanyades pel magnífic orgue de Montserrat.

L’acte es va emetre en directe en streaming per internet a través de la ràdio i la televisió de l’Abadia, i també per bona part de les televisions locals de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya que agafen el seu senyal.

La direcció musical del concert anà a càrrec de Cinta Ollé i l’acompanyament d’orgue de Jonatan Carbó. Va presentar l’acte i el programa Albert Torrens, de Catalunya Música.

El concert va finalitzar amb la interpretació per part de tots els presents –cantaires i públic –, de la nadala “Mira quina resplendor”, de Frederic Mompou.

Una molt bona manera de donar la benvinguda a les festes el Nadal, ... i en un marc incomparable, la basílica de Montserrat, plena de gom a gom!


Informació facilitada per la Coral Infantil Nova Cervera, coralinfantilnovacervera@gmail.com

Calaf recupera un important document històric amb la publicació de 'El llibre d’orgue de Calaf'




Aquest divendres, 20 de desembre, el Casal de Calaf acollirà la presentació de l'edició de “El Llibre d'orgue de Calaf”, un important document històric sobretot a nivell musical. 

Aquest llibre és una sòlida i curosa edició crítica a càrrec del difunt Josep Crivillé i Bargalló, que als 17 anys l'any 1964 en va comprar el quadern manuscrit al mercat de Sant Antoni de Barcelona. En aquest manuscrit, Jaume carrer 1831-1901, hi anotava les melodies de moda de la seva època per a reinterpretar-les en les celebracions litúrgiques de certes festivitats del llarg de l'any. 

Aquest manuscrit va despertar l'interès de molts investigadors del camp de l'etnomusicologia que volien consultar de manera assídua l'original, a la qual cosa Josep Crivillé s'hi resistia ja que, com tot investigador seriós, era gelós de preservar els documents obtinguts en recerques personals. Finalment es va decidir a fer una edició de tot el Llibre d'orgue de Calaf ja que així la seva consulta passava al domini públic. 

L'estudi crític que fa Josep Crivillé de “El Llibre d'orgue de Calaf”, és minuciós, en concret a les seves “Notes sobre la seva morfologia”. És fidel al criteri que sempre havia defensat de que no n'hi havia prou en publicar melodies populars i tradicionals –en aquest aspecte som molt rics–, sinó que calia fer estudis seriosos del seu context, de la seva substància musical, de les seves lletres i dels seus trets organològics. 

"El Llibre d'orgue de Calaf”, s'ha publicat dins de la col·lecció “Calaix de Solfa”, i ha estat coeditat per la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Accions Culturals i DINSIC Publicacions Musicals, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calaf. 

Durant l'acte de presentació, que començarà a les 8 de la tarda i que anirà a càrrec de Lluís Puig, director general de Cultura Popular, i de Ramon Vilar, etnomusicòleg, es comptarà amb l'actuació del Cor Trinvant i es servirà un refrigeri. 


Informació extreta de http://www.calaf.cat/actualitat/noticies/calaf-recupera-un-important-document-historic-amb-la-publicacio-de-el-llibre-dorgue-de-calaf-100.html

Cervera lliurarà dissabte a Marc Márquez el títol de 'Fill predilecte' de la Ciutat

 


Dissabte 20 de desembre, a les 11.30 hores, tindrà lloc l’acte de nomenament lliurament a Marc Márquez del títol de fill predilecte de la ciutat de Cervera. L’acte es farà a la Sala de Plens de la Paeria i es podrà seguir des de la plaça Major, on es retransmetrà en directe a través d’una pantalla.

El nomenament de Marc Márquez i Alentà com a fill predilecte de la ciutat de Cervera es va aprovar en el Ple de la Paeria del passat 30 d’octubre. El títol se li atorga en reconeixement a les seves qualitats esportives i la seva personalitat, que ha contribuït a projectar el nom i prestigi de la ciutat de Cervera a àmbit mundial.

L’acte és un reconeixement a la seva trajectòria: campió del món de MotoGP els anys 2013 i 2014, campió de Moto2 l’any 2012 i campió de 125cc l’any 2010.

Marc Márquez és el primer esportista que es nomena fill predilecte de Cervera. Anteriorment la Paeria havia aprovat aquesta distinció per a l’historiador i polític Josep Benet, que la va rebre l’any 1991; la historiadora Eulàlia Duran, que va rebre el títol l’any 1994; i el poeta Jaume Ferran, que fou nomenat fill predilecte l’any 2001.


Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

Les escoles de Cervera i diverses entitats realitzen un pessebre conjuntament








Aquest pessebre del que n'esteu veien algunes imatges ha estat realitzat amb la col·laboració dels alumnes de cicle mitjà de l'àrea de religió de les escoles de Cervera. 

Està situat a l'antiga porta central de la Paeria, i ha comptat amb l'organització de la secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura i l'Associació de Pessebristes de Cervera i comarca.


Informació i fotografies: R.A.

dilluns, 15 desembre de 2014

Nou vídeo promocional del Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana




El Pessebre Vivent dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana us espera aquest 2014 i 2015 amb molta tendresa i calidesa.

Autor del vídeo: Jaume Oliva.

Per reserves i informació: http://www.pessebre.org


Extret de https://www.youtube.com/watch?v=Y8zeErMfBnI

Per Cap d'Any, revetlla!





Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

'2015. UN ANY BESTIAL' · Making off del Calendari Mas Albornà



2015 Un any bestial. Making of Calendari Mas Albornà from Mas Albornà on Vimeo.


Aquest és el Making off del calendari 2015 de la Fundació Mas Albornà, enguany en col•laboració amb el bestiari festiu i popular i amb xifres bestials: 140 protagonistes, 12 localitzaicions, 24 colles participants... 

Podreu disposar del calendari aquest divendres 19 de desembre amb el '3 de Vuit' i aquest diumenge 21 amb el diari 'Ara'. 

Aquest és doncs el recull del més significatiu d'aquesta aventura tant especial. 


Extret de http://vimeo.com/112995513

diumenge, 14 desembre de 2014

A partir de gener, totes les entitats hauran de portar comptabilitat de doble partida i presentar l’Impost de Societats




Reproduïm, pel seu interès, aquesta interessant entrevista que apareix al portal xarxanet.org

En els darrers mesos, moltes entitats estan vivint amb preocupació les conseqüències que les diferents mesures incloses dins la reforma fiscal poden tenir sobre la seva gestió quotidiana.

Per això, parlem sobre la recent aprovació de la Llei de l’Impost de societats amb Cristina Ros, diplomada en Ciències econòmiques i empresarials i tècnica del departament econòmic de Suport Associatiu, dedicada des de fa 6 anys a l’assessorament a entitats no lucratives en matèria fiscal i comptable.

El passat dia 28 de novembre es va publicar la Llei de l’impost de societats. En què afecta les entitats no lucratives?

A partir de l’1 de gener de 2015 totes les entitats sense excepció hauran de presentar l’impost de societats. Fins ara, les entitats que complien els tres requisits que marcava la normativa estaven exemptes de presentar-lo, però amb la reforma s’elimina aquest supòsit d’exempció previst en l’article 9.3 del Reial Decret 4/2004, vigent fins el 31 de desembre de 2014.

Què implica haver de presentar l’impost?

La presentació de l’impost de societats comporta que les entitats hauran de portar la comptabilitat en la modalitat de doble partida i de forma que quedin identificats els ingressos i les despeses exemptes i no exemptes. La comptabilitat proporciona a l’entitat els estats comptables necessaris per poder fer la declaració de l’impost de societats. Cal, doncs, que les entitats disposin d’un programa informàtic adaptat al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives.

Implicarà també una despesa econòmica?

No necessàriament. La presentació de l’impost de societats no sempre implica una despesa econòmica directa per a les entitats. Les rendes gravades són els beneficis de l’activitat econòmica, és a dir, ingressos menys despeses.

Per tant, en principi, totes aquelles entitats que no facin activitat econòmica i que no tinguin ingressos de rendes no exemptes -com ara els interessos bancaris- no hauran de pagar res en concepte d’impost de societats. En cas d’existir beneficis d’activitats econòmiques, el tipus impositiu a aplicar serà d’un 25%.

Ara bé, les entitats sí que hauran de dedicar uns recursos econòmics per poder adaptar la comptabilitat i confeccionar l’impost de societats. És possible que hagin de pagar per la confecció de la comptabilitat, l’adquisició d’un programa comptable adaptat al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives i, fins i tot, per la confecció i presentació de l’impost, a causa de la seva complexitat.

Quan s’ha de presentar l’impost?

La nova Llei 27/2014 de 27 de novembre afecta els exercicis econòmics iniciats durant l’exercici 2015.

La presentació de l’impost s’ha de fer dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la finalització de l’exercici econòmic de l’entitat.

Les entitats que tenen un exercici econòmic de gener a desembre, hauran de portar comptabilitat de doble partida des de gener de 2015 perquè hauran de presentar l’impost entre l´1 i el 25 de juliol de 2016.

Les entitats que, en canvi, tenen un exercici econòmic de setembre a agost, hauran de portar comptabilitat de doble partida des de setembre de 2015 que serà el primer exercici econòmic iniciat a 2015. Un exercici iniciat al setembre de 2014 no es veuria afectat.

La llei afecta les entitats declarades d’utilitat pública?

Dependrà de si l’entitat ha optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002 o no.

Les entitats acollides a la Llei 49/2002 no es veuen afectades per la reforma fiscal, perquè ja estaven obligades a presentar l’impost i seguiran tributant al 10% per les rendes no exemptes com fins ara.

La resta d’entitats declarades d’utilitat publica sí que es veuran afectades: a partir de 2015 estaran obligades a presentar l’impost de societats.


Imatge extreta de http://panamericanworld.com/es/articulo/colombia-subira-impuestos-clases-media-alta

Informació extreta de http://xarxanet.org/economic/noticies/cristina-ros-partir-de-gener-totes-les-entitats-hauran-de-portar-les-entitats