dimecres 22 de maig de 2013

Anàlisi de l’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera 2012 (i II. El document.).




El document.

Presentem un document d’anàlisi i valoració de l’impacte econòmic de l’ esdeveniment de cultura popular i tradicional l’Aquelarre de Cervera. Aquest treball s’ha realitzat a partir de les entrevistes, enquestes i dades obtingudes a Cervera els mesos de juliol i agost de 2012.

Les entrevistes i l'enquesta als assistents a l'Aquelarre han estat la base del treball (vegeu annexos 1 i 2).

S'han fet 23 entrevistes a una selecció representativa de persones vinculades a la vida cultural, social i econòmica de Cervera i la Segarra. A partir d'aquestes, s'han pogut recollir opinions i experiències de la gent que ha viscut el dia a dia del seu desenvolupament econòmic i cultural.

Les enquestes als assistents a l'Aquelarre han estat també una font important d'informació. Amb el suport de l'Ajuntament de Cervera i la direcció de la Fira del Gran Boc, s'han pogut fer 438 entrevistes el divendres, el dissabte i el diumenge de l'Aquelarre. Aquestes han proporcionat les dades indispensables per calcular l'impacte econòmic i altres de necessàries per conèixer en profunditat la realitat dels visitants durant aquests dies de festa popular.

Els càlculs de l'impacte econòmic s'han fet utilitzant com a base el Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals dels professors de la Universitat de Girona Modest Fluvià Font (investigador responsable), Ricard Rigall i Torrent i Albert Saló Mayolas, i editat pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta metodologia s'ha complementat amb la considerable bibliografia disponible (vegeu annex 3) i amb l'ajut dels tècnics del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura, del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Oberta de Catalunya.

Els resultats del treball tècnic són prou concloents i demostren la relació estreta que hi ha entre les festes populars, la cultura, la participació ciutadana i l'economia a la comarca de la Segarra. Confirmen la validesa de la metodologia utilitzada i obren vies per universalitzar els càlculs dels impactes econòmics a altres esdeveniments de cultura popular i tradicional similars de Catalunya. Aquest treball mostra que la cultura, a més dels valors que té per ella mateixa, col·labora al desenvolupament social i econòmic de la comarca de la Segarra.

El treball tècnic està estructurat en dues parts principals. La primera recull valoracions de tipus qualitatiu i descripcions inspirades en les entrevistes i la bibliografia obtinguda de la Segarra. La segona part és de tipus quantitatiu i recull els càlculs fets per obtenir els valors de l'impacte econòmic.

Per finalitzar, cal agrair la bona disposició de totes les persones que han col·laborat en el treball tècnic. Especialment s'ha d'agrair a l'Ajuntament de Cervera el suport que ha prestat per fer les enquestes, facilitant en tot moment tota la informació i els contactes que se li han demanat. També cal agrair la bona predisposició i l’ajut a les persones representants de les entitats de cultura popular i tradicional de Cervera, organitzacions gremials i empresaris amb qui s’ha contactat.


Valoració general. 

L'Aquelarre de Cervera forma part de les noves manifestacions festives i populars que van sorgir a Catalunya durant el període de transició de la dictadura a la democràcia. Des de l'any 78 i sense perdre els seus trets característics, s'han anat succeint any rere any les diferents edicions. Molt probablement, aquesta constància i el suport que des del principi ha tingut de bona part de la població de Cervera han permès que avui es pugui considerar que l'Aquelarre té un impacte que va més enllà del pur entreteniment festiu. L'Aquelarre, com es veurà en aquest treball tècnic, té un impacte econòmic considerable i, a més, el seu impacte cultural i social a la ciutat de Cervera no és menor respecte del moviment econòmic que genera.

Les 19.811 persones que participen a les activitats de divendres, dissabte i diumenge de l'Aquelarre gaudeixen d'una festa organitzada i protagonitzada pels veïns de Cervera. Una festa que han inventat ells i que han preparat durant tot l'any per donar-li vida i color. Una festa basada en tradicions de foc i en elements artístics, teatrals i musicals, executada majoritàriament per persones amateurs que l'únic benefici que obtenen és treballar perquè a la seva ciutat es visqui la cultura sense desvincular-la de les arrels del seu poble i d'una convivència harmoniosa.

Amb aquests ingredients, l'Aquelarre atreu molts visitants de fora de la comarca. El 62% dels espectadors que hi acudeixen vénen de fora de la Segarra i aporten a Cervera ganes de compartir la festa, de viure un fet insòlit i, indirectament, gasten diners als comerços, els bars, els restaurants i els allotjaments de la comarca. Del total, el 24% dels visitants es queden a dormir a la zona i el 35% van i vénen el mateix dia a les seves localitats d'origen.

La majoria dels visitants que es queden a dormir ho fan a les cases particulars (46%) o al càmping en acampada lliure (33%). Molt probablement si l'oferta hotelera fos més elevada, es quedarien més persones allotjades en hotels i hostals, i més dies, però malauradament l'oferta hotelera és escassa a la comarca i només s'allotgen als establiments hotelers el 17% dels visitants.

Els visitants que vénen de fora deixen a la ciutat 461.425 euros que, sumats als vora 80.000 euros que deixa l'organització de la festa a la comarca i a l'efecte multiplicador que tenen els diners injectats a la zona, fan que l'Aquelarre generi un impacte econòmic de 761.337 euros. Un valor gens menyspreable que representa el 0,13% del PIB generat a la comarca de la Segarra durant tot un any i que multiplica per 6 la despesa que fan les institucions públiques a la festa.

Però l'Aquelarre té alguns ingredients que fan que el seu impacte vagi més enllà del que és només l'econòmic. La participació dels ciutadans de Cervera com a voluntaris és molt elevada. La ciutat es caracteritza pel fet que té un moviment associatiu molt desenvolupat i una gran part d'aquest es vincula a entitats de cultura popular i tradicional. Gairebé totes aquestes entitats participen en l'Aquelarre i els seus membres són els actors, els músics, els diables, els tècnics o els bàrmans de la festa. En total participen a l'Aquelarre més de 300 persones vinculades a entitats de cultura popular i tradicional, a més de persones d'entitats socials i esportives que es fan càrrec de serveis bàsics de la festa com són les barres dels bars al carrer. També tenen un protagonisme rellevant els grups professionals d'arts escèniques de Cervera, nombrosos i indispensables a la direcció dels espectacles de la festa.

L'impacte de l'Aquelarre a Cervera és força demostratiu de com la cultura i l'economia poden anar de la mà i complementar-se. La ciutat participa mitjançant els grups de cultura popular i tradicional en moltes activitats culturals i artístiques. En fer-ho, cal destacar la vitalitat de la societat civil organitzada en entitats i associacions que apleguen una bona part dels ciutadans més actius de la ciutat. L'impacte de tot aquest associacionisme, la formació i cohesió social que genera tenen un valor difícil de mesurar, però que, sens dubte, és altament beneficiós. El capital social que representen els grups artístics de teatre, música, diables, geganters, etc. conforma una espessa xarxa social local de relacions i esperit creatiu que necessàriament ha de tenir repercussió en el desenvolupament de la societat on estan arrelats.

Que l'Aquelarre hagi sobreviscut al pas del temps i conservi una salut de ferro resideix en el fet que diverses vegades a la seva història ha sabut reinventar-se. Un dels fets clau va ser el naixement de la Fira del Gran Boc, un espai d'intercanvi, venda, tast i reflexió al voltant de l'esoterisme i les teràpies alternatives. Aquest espai és el més visitat de la festa i el punt de trobada de totes les persones vinculades i visitants. La Fira ha donat a l'Aquelarre un valor afegit que no tenia, diversificant més les activitats i adaptant-les per a un nou públic més ampli i especialitzat. Un altre fet important ha estat l'Aquelarret, activitat formativa i participativa per als nens de Cervera, que es converteixen en protagonistes i futurs valedors de la festa.

La darrera millora introduïda aquest any ha estat la Casa d'Estiu del Mascle Cabró, un espai per a les persones que vulguin veure els espectacles d'invocació del mascle cabró i els concerts de Cal Racó amb comoditat. Una iniciativa més per assegurar la diversitat de públic i permetre que persones que no gaudeixen de les aglomeracions i que tenen un cert poder adquisitiu es pugin sumar a la festa.

En definitiva, l'Aquelarre no para de moure's; va adaptant-se a noves geometries que li permeten, sense perdre el seu esperit original, transformar les seves activitats i els continguts per acollir un univers de més gran diversitat on ha de tenir cabuda tot tipus de públic. Sens dubte, aquestes mesures van en la direcció adequada perquè l'impacte econòmic i social de l'Aquelarre vagi creixent per aconseguir que a Cervera i la Segarra es creï un esdeveniment cultural beneficiós per als ciutadans de Cervera, els visitants i els negocis locals.

Cal dir que no tothom a Cervera està d'acord amb aquest plantejament de festa. També hi ha veus que no consideren l'impacte de la festa de l'Aquelarre suficientment valuós com per justificar els inconvenients que genera.

Certament no s'ha detectat que aquestes veus siguin majoritàries, però cal tenir-les en compte ja que representen un sector de la societat local descontenta. En tota festa popular massiva hi ha un impacte negatiu en la població que cal abordar. Persones entrevistades afirmen que el tipus de públic que assisteix a l'Aquelarre és de calimotxo i bocata. Dit d'una altra manera, consideren que una part considerable del públic visitant no consumeix a la ciutat, que porta la beguda i el menjar de fora o el compra al comerç de les grans cadenes. Consideren que aquesta situació ha anat millorant en els darrers anys, però que encara queda un bon nombre d'aquest tipus d’assistents que aporta molt poc impacte econòmic i que pot generar situacions de risc pel que fa a petits fets delictius.

En general un gran esdeveniment com l'Aquelarre genera distorsions a la ciutat relacionats amb la neteja, la congestió del trànsit, el consum excessiu d'alcohol, el soroll i el deteriorament del mobiliari urbà. El gran debat mai finalitzat és si els impactes positius de l'Aquelarre, socials, culturals i econòmics, compensen els impactes negatius. Probablement aquest treball tècnic i els resultats que aporta permetin reflexionar sobre elements clau de l'impacte de l'Aquelarre de manera que es pugui fer balanç amb arguments sòlids entre els beneficis i els desavantatges que la festa aporta.

En el futur, l'impacte econòmic pot augmentar en la mesura que l'Aquelarre sigui capaç d'atreure un major nombre de persones de fora de l'àrea d'influència i que aquests allarguin la seva estada a la comarca més enllà dels dies que dura la festa; també, que aconsegueixi un perfil de visitants amb capacitat de despesa més elevada, que la comarca desenvolupi una oferta d'allotjament més àmplia i que l'organització concentri més la seva despesa en l'economia local.

Text extret del mateix document.

dimarts 21 de maig de 2013

Ball de bastons, visca la terra!

La revista basca Jentilbaratz - Cuadernos de Folklore ha publicat l'article titulat "Ball de bastons, visca la terra! Danzas de palos e independentismo en Cataluña", dels autors Àngel Vallverdú i Daniel Vilarrubias.

L'article descriu el fenomen ocorregut al món bastoner a partir de la primera dècada del segle XXI amb l'aparició de nous catalitzadors que propicien l'aparició de més colles bastoneres, mogudes per un sentiment obertament independentista i amb la reivindicació com a leitmotiv. Els autors pretenen deixar constància d'aquestes noves dinàmiques en el món bastoner català a nivell de producte, de performance i organitzatiu.



Document facilitat pel Daniel Vilarrúbias, dvilarrubias@yahoo.es

Text extret de http://www.balldebastons.cat/article-ball-de-bastons-visca-la-terra-danzas-de-palos-e-independentismo-en-cataluna

Presentació del vídeo conjunt i de les partitures del ball de l'Àliga de Cervera.



Aquest proper dissabte 25 de maig, a 2 quarts de 8 del vespre, a la sala Francesc Buireu, i dins dels actes previs de la festivitat de Corpus, tindrà lloc la presentació del vídeo conjunt i de les partitures del ball de l'Àliga de Cervera, acte organitzat per l'Agrupació Seny Major i la Confraria de l'Àliga de Cervera, i que comptarà amb la participació de Miquel Camacho, creador del vídeo, i Xesco Grau, compositor de la música del Ball de l'Àliga.

En els dies següents al Bateig de l'Àliga, esdevingut el passat 5 de febrer, es realitzà una crida per recollir gravacions particulars en vídeo del primer ball de l'Àliga a l'interior de l'església de Santa Maria, filmacions que posteriorment van ser facilitades al Miquel Camacho per fer-ne el muntatge i l'edició, que serà presentada aquest dia 25.

Finalment s'ha disposat de 14 vídeos, i les persones que els han facilitat han estat: Carme Miralles Tallaví, Daniel Vilarrúbias Cuadras, Jordi Escudé Riba, Jordi Soldevila Roig, Josep Puig Castellà, M. Rosa Marimon Franquesa, Manel Pedrós Puig, Miquel Camacho Riera, Pep Oriol Canamasas, Ramon Armengol Cera, Ramon Pedrós Puig, Sebastià Caus Rius, Teresa Ninot Sicart, i Xavier Ribera Alern.

En el decurs de l'acte també es farà la presentació de les partitures del Ball de l'Àliga de Cervera, a càrrec del seu autor, Xesco Grau, que farà una explicació acurada d'aquesta magnífica peça musical.

No cal dir-vos que ens agradaria molt comptar amb la vostra assistència en un dia tan especial com aquest.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

dilluns 20 de maig de 2013

Ball Parlat de Cervera



Autor: Xavi Miret

Participació de la Cuca de Cervera a la 1a Milla Nocturna

El passat dissabte, dins els actes de la Cervera Shopping Night i en el marc plujós de la Fira de Sant Isidre, va tenir lloc la 1a Milla Nocturna organitzada pels Fondistes de Cervera. La Cuca de Cervera, després d'uns quants mesos sense veure la llum del sol, i per celebrar els seus 35 anys, es va inscriure a última hora acompanyada d'uns quants carranquers. Malgrat les condicions climàtiques, va obtenir un bon temps: 9 minuts i 58 segons i fins i tot va fer podi. El recorregut de la Milla (1600 metres en total) va ser des del brollador del Carrer General Güell fins a la Plaça Major i tornar al punt de sortida. La Cuca va tornar al corral neta com una patena i amb bones sensacions. I els corredors que l'acompanyaven, també.








Les fotografies són de la Rosa Pinós, Jordi Prat i Salvador Puig. 

Anàlisi de l’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera 2012 (I. Breu resum.).



El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’elements que permetin valorar l’impacte real (econòmic, social i cultural) dels esdeveniments de la cultura popular i tradicional.

La despesa mitjana dels assistents a l’Aquelarre de Cervera de l'any 2012 fou de 29,43'- €/dia, que va repercutir prioritàriament en el sector de la restauració, que va facturar 250.424'- €, i en la Fira del Gran Boc, que va ingressar 195.966'- €.

L’anàlisi dels estudis en relació als ajuts concedits per les administracions públiques aporta dades significatives que posen en valor la rendibilitat social de la inversió pública en cultura: a Cervera, la despesa de visitants en relació a 1€ de subvenció del departament genera un impacte econòmic avaluat en 35,25€. Si efectuem l’anàlisi en termes d’inversió de les insitucions públiques, la festa de l’Aquelarre multiplica per 6 la inversió pública a la festa.

Enumerem tot seguit una sèrie de dades significatives:
  • Impacte directe (despeses d'organització a l'àrea d'influència): 70.978'- €.
  • Impacte econòmica a la zona d'influència*: 761.338'- €
  • Població: 9.390 habitants.
  • Assistents: 19.811 persones.
  • Despesa dels visitants: 461.426'- €
  • Despesa mitjana habitant/dia: 29,43'- €
  • Influència del PIB anual de l'àrea d'influència: 29,43'- €
  • Incidència en el PIB anual de l'àrea d'influència (La Segarra): 0,13 €% 

* L’impacte econòmic suma l’impacte directe, la despesa dels visitants (impacte econòmic vinculat) i l’impacte econòmic induït (impacte generat per l’esdeveniment però no vinculat directament a la seva realització).

Imatge extreta de http://cerveraambmarcmarquez.com/fotos/

Extret de la pàgina web de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional.

diumenge 19 de maig de 2013

"El Ingenio".




L'obrador més popular i d'on ha sortit una bona part de gegants de Catalunya és El Ingenio barceloní. En un catàleg de maniquís de la botiga diu així: "el Ingenio (...) Delfín Homs Furnell (...) Esta casa viene funcionando desde el año 1868, habiéndose acreditado en todas las especialidades que viene sirviendo contando con selectísima clientela".

El fundador de la botiga-obrador va ser Benet Escaler, que va portar a Catalunya el mètode de cartró de l'Exposició Universal de París, on va ser exposat pels venecians. Un cas curiós d'aquest cartró és que es coneix com a cartró venecià, mentre que els venecians l'anomenen cartró genovès i a Gènova l'anomenen cartró català. Sembla que el cartró va fer un llarg periple fins a tornar a casa.

El Ingenio es va convertir en una botiga molt popular. En una propaganda que Benet Escaler va enviar a l'Ajuntament de Sabadell, amb motiu del Concurs de Gegants de Barcelona, el 1902, s'hi llegeix: "Fabricación especial de Gigantes, Enanos y Cabezudos. Fábrica de Maniquís para Sastres y Modistas. Gran Bazar de Juguetes, Abanicos, Paraguas y Cartas Postales Artísticas". Un cop mort Benet Escaler, la botiga va anar a mal borràs i el 1920 Delfí Homs va llogar el local als antics propietaris, la Casa Escaler de Torelló, que s'havien arruïnat. Va mantenir-ne el nom i va convertir El Ingenio en una botiga d'imatgeria religiosa, però per la força del costum, la gent anava a la botiga a comprar-hi caparruts, gegants i dimonis, en lloc de sants i marededéus.




Delfí Homs va compaginar la imatgeria religiosa amb la festiva fins que aquesta es va anar imposant a poc a poc. Els anys 20 i 30 van ser els de més esplendor de l'obrador i els artífexs van ser els escultors Lluís Sabadell i Lambert Escaler, aquest darrer familiar del fundador de El Ingenio. També en aquells temps va començar-hi a treballar Domènec Umbert. La botiga va passar de Delfí Homs al seu gendre, Josep Cardona, el qual tot i no ser de l'ofici va acabar fent-se'n càrrec. Durant aquest temps, a El Ingenio van construir-se més de 300 gegants, alguns avui desapareguts. També va ser allí on Els Comediants va fer el seu aprenentatge en la tècnica del cartró. L'any 1982, Josep Cardona, quan tenia 66 anys, va ser trobat mort al port de Barcelona.

En un primer moment, després de la mort de Josep Cardona, la seva filla Rosa va pensar a liquidar la botiga. Fins i tot es va vendre un munt de material a preu d'oferta i unes quantes poblacions van poder comptar amb una parella de gegants per aquest motiu. Aquest és el cas, per exemple, dels gegants de Sant Julià de Vilatorta, que representen un legionari romà i una matrona, encara que no es té cap notícia de la presència de romans al poble. La crisi, però, va passar i actualment El Ingenio continua obrint les seves portes al carrer Raurich, sota la direcció de Rosa Cardona.

Jan Grau i Martí

Pàgina web d'El Ingenio: www.el-ingenio.net

Extret del llibre "Gegants", de Jan Grau i Martí, editorial Columna, col. Terra Nostra, núm. 37, 1996.

Imatge extreta de http://www.shopikon.com/barcelona/shopping_guide/1012_el_ingenio

Les festes de Sant Isidre.



Situades al bell mig del mes primaveral per excel·lència, les festes de Sant Isidre són força celebrades a les viles i als pobles on hi ha una forta implantació pagesa. El patronatge d'aquest sant castellà conviu amb el dels protectors tradicionals de la pagesia catalana, com Sant Medir (Barcelona), Sant Galderic i Sant Antoni (Principat de Catalunya) i Sant Abdó i Sant Senén, els sants veremador i segador (País Valencià). Aquest sant sembla una cristianització d'anteriors divinitats protectores del camp català (a qui es demana protecció sobre els sembrats recents i s'encomana la lluita contra les plagues i altres inclemències que poden afectar les collites). Moltes d'aquestes festes pageses inclouen l'encesa de petites fogueres familiars, activitats amb les eines de la pagesia i àpats comunitaris a base d'un dels plats d'aquesta època de l'any: les faves.

Biografia de Sant Isidre.

Es creu que Sant Isidre fou un camperol castellà, de les rodalies de Madrid, que visqué entre els segles XI i XII. Aquest sant és representat en relació a un miracle llegendari que se li atribueix: com un pagès que, mentre prega, veu com uns àngels li llauren el camp amb l'ajuda dels bous. Per això, perquè resa tant mentre uns àngels li fan la feina, hom el considera patró dels dropos. Bona part de la pagesia catalana -per influència dels pagesos del Pla de Barcelona- l'adoptà com a protector a finals del segle XVI, primer terç del XVII. Canonitzat l'any 1622 per Gregori XV, fou nomenat, en ple franquisme, patró dels agricultors espanyols per Joan XXIII, l'any 1960.

Faves i favetades.

Sant Isidre és anomenat el "sant favater", doncs en aquesta època de l'any, al camp, és costum fer les favetades, és a dir, menjar les faves que ara estan en el seu millor moment. La dita diu: "Sant Isidre Favater, [a] robar faves qui no en té", contraposada a una altre també comuna: "Sant Isidre Favater, compra faves qui no en té". Al Baix Camp, hi ha una manera de cuinar les faves, anomenada "Faves de Gitano", que consisteix en anellar-les en una tirallonga de filferro com si fos un collaret i coure-les a la brasa.

Focs i fogueres.

Focs i fogueres que es fan la vigília del 14 de maig en molts pobles del Berguedà, Osona, Ripollès, Bages, la Selva i la Garrotxa. Es tracta de focs rituals per allunyar els mals esperits, que al camp, són els talps i altres animalons que es mengen els vegetals que tot just ara -a meitat del mes de maig- estan començant a créixer, a l'hort i als camps. No en va a sant Isidre se l'invoca perquè guardi els camps i horts de talps, mussaranyes, rates i altres animalons. 

Imatge extreta de http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/10/15/sant-isidre-llaurador-i-sant-julia-d%E2%80%99altura/

Informació extreta de la pàgina web www.festes.org

dissabte 18 de maig de 2013

El Patronat Municipal de La Patum incorpora al seu fons una col•lecció de fotografies inèdites de La Patum de 1926.




Aquesta col·lecció d'imatges, amb un valor històric extraordinari, documenta de forma excepcional La Patum dels anys 20

Els fons documentals del Patronat Municipal de La Patum s’han vist incrementats amb una extraordinària i interessantíssima col·lecció formada per un total de 41 imatges corresponents a La Patum de l’any 1926 que no havien estat mai publicades, motiu pel qual totes elles són absolutament inèdites.

Aquesta col·lecció d’imatges forma part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya o Cançoner Popular de Catalunya va ser una institució fundada a Barcelona el 1922 dedicada a recollir de manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans. L'entitat fou creada gràcies a una donació de Concepció Rabell, de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert. El projecte va ser dut a terme entre els anys 1922 i 1936 sota el mecenatge de Rafael Patxot i la direcció de Francesc Pujol -de l'Orfeó Català-. Gràcies a aportacions diverses de molts estudiosos, concursos i a un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que el 1936 superava els 40.000 documents.

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a més de cançons, també conté rondalles, refranys, danses i entremesos, entre d'altres. Els originals d'aquest gran fons són dipositats des de 1990 a l'Abadia de Montserrat, essent-ne conservador el Pare Josep Massot i Muntaner. La catalogació es realitza des del seu inici l'any 1997 a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Justament, aquesta incorporació de fons ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural i a l'Abadia de Montserrat amb el Patronat Municipal de La Patum.

La missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular durant la qual es va generar aquest material va tenir lloc l’any 1926, i fou duta a terme per mossèn Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, 1888 – Roma, 1969) i pel doctor Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1901 – Barcelona, 2003), els quals són també, molt probablement, els autors de les fotografies que s’han incorporat als fons del Patronat.

D’aquest conjunt de fotografies cal destacar-ne diferents aspectes. En primer lloc que es tracta d’un reportatge molt exhaustiu, tan que permet afirmar que aquesta és La Patum més ben documentada fotogràficament fins a aquella època i que possiblement cal avançar fins a les darreries dels anys 50 o primers de la dècada de 1960 per trobar una col·lecció de fotografies semblant d’una mateixa Patum. Un altre element a remarcar és justament el seu caràcter documentalista, doncs les imatges defugen de la composició perfecta per anar a buscar el detall concret i el màxim d’informació possible. En aquest sentit podem afirmar que no són imatges perfectes realitzades per fotògrafs professionals, ni aquest és el resultat que es buscava, però si que són imatges extraordinàriament descriptives realitzades per investigadors i estudiosos en matèria de festes, tradicions i cultura popular. Un tercer element interessant és l’aportació històrica que les imatges poden oferir als estudiosos.

A banda d’aquest material fotogràfic inèdit, la missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular sobre La Patum va recollir altres imatges de la celebració ja conegudes així com tot de documentació sobre la festa recollida de bibliografia berguedana i testimonis orals de l’època. Una còpia de tot aquest material també ha estat cedit al Patronat Municipal de La Patum.

A partir d’ara, aquestes imatges s’estudiaran amb detall i està previst que es presentin totes elles públicament, així com els elements més rellevants que de la seva observació es puguin extreure, al mes de novembre, coincidint amb els actes de commemoració del 8è aniversari del reconeixement de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco.

Informació extreta de la pàgina web de la Patum de Berga, www.lapatum.cat

divendres 17 de maig de 2013

Diumenge 26 de maig · 13è aniversari de la reconstrucció de la capelleta del clot de Sant Magí.




Informació facilitada pel Josep Mas, jmas.tribo@gmail.com

El Casal Popular L'Arreu de Mollerussa, un motor de dinamització cultural.



Publiquem sota aquestes ratlles el reportatge de Tornaveu.cat que la periodista Gemma Aguilera dedica al Casal Popular L'Arreu de Mollerussa.

Ara fa quatre anys, un grup de persones de Mollerussa va decidir posar en marxa un projecte cultural per retornar a la ciutat, però també a la comarca del Pla d'Urgell, el dinamisme cultural que havia perdut. El març de 2009 naixia el Casal Popular L'Arreu de Mollerussa, que en els seus principis fundacionals expressava la “voluntat d’aglutinar persones per promoure la llengua i la cultura popular, aconseguir un model de societat més just i uns Països Catalans lliures”.

Avui, el balanç de la feina feta és molt positiu. L'Arreu ha anat creant diferents seccions pròpies i ha aconseguit grans fites, com la consolidació de la Trobada Gegantera de Mollerussa, la recuperació de la tradició bastonera al Pla d’Urgell i la recuperació dels balls típics de bastons de la comarca, ha impulsat i col·laborat en els actes de reafirmació nacional com la Marxa de Torxes o el Correllengua i la recuperació de la tradició del Tió de Nadal.

“Els dos primers anys els vam dedicar a recuperar el moviment geganter a Mollerussa, que feia uns quinze anys que s'havia perdut. Gràcies a la col·laboració amb una associació local, que aplega les persones que compleixen 50 anys i fa activitats per a Mollerussa, vam poder recuperar els dos gegants que havia fet un artista local i que estaven molt malmesos i ara surten a la Trobada Gegantera”, explica el coordinador del Casal Popular l'Arreu, Manel Solé. També destaca la importància d'haver recuperat “la tradició bastonera a tota la comarca, que també s'havia perdut”.

Però més enllà de projectes concrets que ara ja estan molt consolidats, el Casal Popular aspira a refermar la seva posició de “motor de dinamització cultural de tota la comarca del Pla d'Urgell”. Per això, com remarca, Solé, les relacions amb d'altres entitats culturals “són necessàries i positives”. De fet, ja s'observen els fruits de l’activitat del casal i d’aquesta interrelació: “En aquests quatre anys, hem notat un canvi cultural a Mollerussa i comarca, és molt potent, i el cert és que el Casal ha passat a ser un referent per a tot l'associacionisme de la comarca, un fet que ens enorgulleix i ens empeny a seguir amb la nostra tasca”, rebla el coordinador.

Manel Solé, a més, avança que el Casal Popular l'Arreu és a punt de posar en marxa un projecte que reforçarà encara més les relacions amb d'altres entitats de la comarca. “Es tracta d'un projecte per impulsar la música local, que es dedicarà a promocionar els grups locals i d'altres comarques per mitjà de l’organització d’un concurs local de música catalana i reivindicativa. Farem que els grups actuïn al Casal i a d'altres entitats per donar-los una oportunitat”, explica el coordinador de l’Arreu.

Així doncs, en quatre anys s'ha fet molta feina, però el repte ara és estendre-la per tota la comarca. 

Trobareu més informació sobre el Casal clicant aquí.

Article extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-79/calaixsastre/9645/larreu-de-mollerussa-un-motor-de-dinamitzacio-cultural

dijous 16 de maig de 2013

CORPUS a Cervera 2013.



Us donem a conéixer la programació i el cartell dels actes de cultura popular de la FESTA DE CORPUS, que tindran lloc a Cervera del dissabte 25 de maig al diumenge 2 de juny, i que inclouran les següents activitats:

CORPUS A CERVERA 2013 / cultura popular

Dissabte 25 de maig,
a 2 quarts de 8 del vespre, a la sala Francesc Buireu,
PRESENTACIÓ DEL VÍDEO CONJUNT I DE LES PARTITURES DEL BALL DE L’ÀLIGA DE CERVERA, a càrrec de Miquel Camacho i Xesco Grau.
Organitza: Agrupació Seny Major.
Col·labora: Departament de Besnestar i Família.

Dimecres 29 de maig,
a les 7 de la tarda, a la sala Francesc Buireu,
PRESENTACIÓ DEL NOU MATERIAL PEDAGÒGIC DE LA FESTA MAJOR DEL SANTÍSSIM MISTERI.
Organitza: Agrupació Seny Major i Seminari de Cultura Popular a les Escoles.
Col·labora: Servei Educatiu de la Segarra i Departament de Benestar i Família.

Divendres 31 de maig i dissabte 1 de juny,
FESTA DE LA COLLA DELS DIABLES DE CERVERA · CARRANQUERS.
Organitza: Diables de Cervera · Carranquers.

Diumenge 2 de juny
--
Des de les 8 del matí fins al pas del Seguici, al carrer Major
CATIFES DE CORPUS.
Organitza: Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura.
--
Des de les 7 de la tarda
SORTIDA DEL SEGUICI DE CERVERA.
7 de la tarda, plaça Universitat – SORTIDA DEL SEGUICI.
3 quarts de 8 del vespre, plaça Major – TOCS, LLUÏMENTS i BALLS DELS ELEMENTS FESTIUS.
I per finalitzar – CONCERT DE LA BANDA DE CERVERA.
Organitza: Paeria de Cervera.
Col·labora: Agrupació Seny Major i Conservatori Professional de Música de Cervera.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

Apadrina una carretilla 2013!



En aquesta propera Fira de Sant Isidre l’Agrupació Seny Major tornarà a ser-hi present!

Hi serà per donar-se a conèixer una mica més i, també, per presentar-vos la segona edició d’una iniciativa que l’any passat va tenir prou èxit, i en la que tots els cerverins i cerverines que estimeu la cultura popular hi podeu tornar a col·laborar, el projecte Apadrina una carretilla!

Una carretilla és un element pirotècnic utilitzat en els correfocs. Es tracta d'un tub de cartró que mitjançant la combustió dels seus components químics provoca moltes espurnes. La durada d'una carretilla varia dels 10 als 14 segons, segons l’empresa que la fabrica. Al final d’aquesta hi ha un tro, que es tracta d'un petit recipient on hi ha pólvora premsada. Les carretilles no són un producte barat. El seu cost s’atansa, i en molts casos sobrepassa, el preu d’1 euro per unitat, fet que encareix –i dificulta enormement– les actuacions dels diables i la celebració de correfocs.


Es per això que us volem demanar la vostra ajuda per tal que el correfoc del proper 29 d’agost, data de la 10a edició de la festa de Dijous Gras –festa que organitza la nostra entitat– sigui ben lluït i es puguin “cremar” el màxim nombre de carretilles.

I què us demanem? Molt senzill, ja ho sabeu. A canvi d’una col·laboració d’un euro (1 €) per unitat, t’oferim la possibilitat d’apadrinar les carretilles que vulguis, i a canvi d’això podràs fer que el teu nom o el de la persona que desitgis aparegui en la carretilla en forma d’enganxina, i s’afegeixi així al magnífic llistat de col·laboradors de la festa i sigui reconegut/da com es mereix. Quelcom prou original, oi? T’hi apuntes?


Després dels dies de la Fira, la campanya es traslladarà durant alguns dies dels mesos de juny i juliol a diversos establiments comercials de la ciutat.

Atansa’t a la Fira i passa’t pel nostre estand!

Apadrina una carretilla i ajuda’ns de nou a fer la festa més gran!

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

El Museu de Cervera acull una exposició sobre l’obra del fotògraf Ton Sirera.




El Museu Comarcal de Cervera presenta del 18 de maig al 30 de juny l’exposició 'De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera', una mostra que ens permet acostar-nos a la visió singular i original del nostre territori d’un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya: Ton Sirera. I és que aquesta exposició, produïda per cinc institucions museístiques de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, (Museu de la Noguera, Museu Comarcal de Cervera, Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Museu Comarcal de l'Urgell -Tàrrega) pretén posar l’accent en la lúcida mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera va anar impressionant sobre negatiu al llarg de tota la seva trajectòria artística.

Una mirada, sens dubte, compromesa amb el territori i la seva gent i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta també unes terres de Ponent del tot inèdites que configuren un ric testimoni sobre l’esdevenir del país.

Com a novetat, la mostra incorpora codis QR al costat d’algunes de les fotografies, cosa que permet al visitant ampliar informació amb els textos de Josep Vallverdú que acompanyaven algunes de les imatges.

Amb la condició d’aquest doble valor artístic i històric de les fotografies, l’exposició ens permet retrobar-nos, una vegada més, amb la mirada d’un fotògraf imprescindible. Creador polifacètic, conegut especialment per la seva condició de fotògraf en totes les seves possibilitats, també pintor i cineasta, Ton Sirera va néixer a Barcelona però s’instal·la a la capital de Ponent l’any 1935 on va exercir professionalment de metge odontòleg. Personatge clau en el context de la reactivació cultural i artística de la Lleida de postguerra, el seu nom sempre va anar associat activament en totes aquelles iniciatives que d’una manera o d’una altra, promoguessin la difusió i el debat a l’entorn de l’art en totes les seves disciplines, ja fos, per exemple, des les pàgines de la revista Labor, les parets de la Petite Gallerie de l’Alliance Française o les pantalles de l’Agrupació de Cinema Amateur de Lleida, espais on sovint va donar a conèixer també la seva producció artística.

Considerat com una figura singular dins la generació de fotògrafs de l’anomenada Nova Avantguarda Fotogràfica a Catalunya -representada per noms com Francesc Català-Roca, Joan Colom, Xavier Miserachs, Ramon Massats, Oriol Maspons, Ricard TerréLeopoldo Pomés i que es va caracteritzar, entre d’altres, per l’oposició a la fotografia de tradició pictorialista en favor d’una nova mirada compromesa amb la realitat social-, l’obra fotogràfica de Ton Sirera destaca especialment per la seva pluralitat de registresaixí com per la seva sintonia amb les manifestacions artístiques de la seva època. En aquest sentit, les dos principals línies de recerca artística del fotògraf van anar, per una banda, cap a la fotografia experimental, i per l’altra, cap al documentalisme. En el primer capítol, Sirera va esdevenir un reconegut pioner en el camp de la fotografia abstracta dins i fora del país, especialment durant els anys 60, moment en el qual va presentar una obra fotogràfica que entroncava en essència amb el llenguatge de l’informalisme.

Per altra banda, en relació a la investigació documental, el fotògraf s’hi va abonar gairebé des del principi de la seva carrera, ja que l’afició a la fotografia la va començar de ben jove, en paral·lel a dues de les seves activitats preferides, l’excursionisme i l’aviació, fidel reflex del seu esperit inquiet i aventurer. La seva coneguda frase “a tot arreu em trobo com a casa... menys a casa” ens indica de quina manera la tendència natural del fotògraf a explorar bona part del país i a emprendre nombrosos viatges a l’estranger esdevingué la base d’una recerca, a vegades profundament sistemàtica, per registrar l’entorn físic i humà mitjançant la fotografia de forma sincera i imaginativa. En aquest sentit, cal dir que la relació de Ton Sirera amb el seu territori d’adopció sempre fou molt estreta, ja que va dedicar-se en cos i ànima a documentar els valors paisatgístics i humans de les terres de Lleida i Catalunya des molt aviat. En primer lloc, cal destacar el cultiu de la fotografia de botànica i l’aèria que Sirera havia posat en pràctica conjuntament amb el seu germà Jordi des dels anys quaranta, treball que va donar lloc a l’anomenat Arxiu Sirera-Jené. Aquesta col·lecció fotogràfica incloïa, entre d’altres, un exhaustiu registre d’imatges que constituïa un inèdit i gran mapa fotogràfic de pràcticament tot el territori català captat des de l’aire entre els anys 1945 i 1960. A partir d’aquesta darrera dècada aquest compendi va convertir-se en la base d’un arxiu propi que el fotògraf va construir com una font per la il·lustració de llibres geogràfics i de viatges. Va ser llavors quan va iniciar una intensa tasca com a fotògraf de reportatge, aportant la seva particular mirada sobre la realitat i explorant amb la seva càmera de forma planificada tot el territori lleidatà i català. Tal i com va escriure Josep Vallverdú“Un home que ha voltat tants països [ha voltat per Àfrica i bona part d’Europa] no podia deixar de conèixer el seu”.

En un moment en què l’obra fotogràfica es difonia abans que res a través dels llibres gràfics, l’artista lleidatà tingué l’oportunitat de posar de manifest generosa i àmpliament la qualitat de la seva obra documental de forma especial a partir del seva extensa i incansable labor amb Josep Vallverdú, amb el qual va publicar Els rius de Lleida i vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial Tàber, 1968-1974). Segons l’escriptor, aquest projecte editorial va conduir a ambdós companys en sortides de cap de setmana per gairebé catorze mil quilòmetres de la geografia catalana amb la idea de configurar una descripció personal, comarca a comarca, del paisatge humà i físic d’una Catalunya que experimentava llavors una accelerada transició en un context on el teixit urbà i industrial prenia cada vegada major protagonisme.

Tota aquesta activitat documental, des de les fotografies procedents de l’arxiu Sirera- Jené fins a la col·lecció d’imatges preses per la edició de llibres gràfics, han configurat el llegat de Ton Sirera, un patrimoni que els seus hereus s’encarreguen de custodiar amb la màxima cura. Gràcies a la seva col·laboració, que ens ha permès endinsar-nos enaquest valuós fons, ha estat possible la producció d’aquesta exposició que ara presentem. La mostra ofereix al visitant la oportunitat de fer un viatge per la geografia lleidatana, entre la dècada dels anys 40 i 70 a través d’unes “fotografies que parlen”, parasafrejant, en aquest cas, l’eslògan de la col·lecció Catalunya Visió. Unes fotografies sinceres, sense artifici, que reflecteixen l’autenticitat de l’excel·lent mirada d’un fotògraf que sabia entendre el paisatge i les persones molt abans d’afrontar-les amb l’objectiu.

'De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera' és una producció de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran finançada a través del conveni de col·laboració en matèria de museus signat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2012. La mostra, inaugurada el passat 8 de novembre al Museu de la Noguera, a Balaguer, itinerarà durant l'any 2013 per les poblacions de Balaguer, Cervera, Esterri d'Àneu, Solsona i Tàrrega. La xarxa treballa per poder executar produccions conjuntes que permetin als museus integrants mantenir la qualitat dels productes que ofereixen als seus públics.

Consulta aquí el bloc de l'exposició.

Imatge de Ton Sisrera i Josep Vallverdú, extreta de http://www.vallverdu.org/?page_id=3365

dimecres 15 de maig de 2013

'FES TEVA LA CULTURA POPULAR', programa educatiu de les Cases de la Festa de Barcelona.




La ciutat de Barcelona compta una xarxa d’actives Cases de la Festa, espais de cultura popular i tradicional repartits pels diferents barris, que acullen entitats d’àmbits tan diversos com els castells i els falcons, la dansa (la sardana, el ball de bastons...), la imatgeria festiva (els gegants, els capgrossos, el bestiari...), el món del foc (les bèsties, els diables...), la música (les gralles, els tabals...), bona part dels quals coincideixen en força manifestacions festives.

Els carrers i les places són el lloc on s’expressa la cultura popular i tradicional. Les entitats organitzadores necessiten, però, un racó on trobar-se, on preparar les actuacions properes i fer balanç de les que ja han fet, on conversar, descansar i desar el material i l’arxiu, on exposar fotografies i, en alguns casos, elements d’imatgeria festiva. Aquestes són les funcions essencials de les Cases de la Festa, equipaments que també tenen la missió de promoure la cultura popular i tradicional, formar sobre ella i fer-ne recerca. A més, són productores i dinamitzadores al territori d’activitats de cultura popular i tradicional.

Les Cases de la Festa de la ciutat són el lloc de trobada de les entitats de cultura d’arrel tradicional, però tenen també les portes obertes a tothom. Són aquestes:

Fes teva la cultura popular.

Aquest projecte té com a objectiu apropar els infants i els joves a la cultura popular i tradicional, a través de l’experimentació i la participació, amb activitats adaptades a les diferents necessitats de cada nivell educatiu i dissenyades per al desenvolupament de la formació en valors, el coneixement i reconeixement del patrimoni i les tradicions com a expressions de memòria i identitat col·lectives, tot estructurant al coneixement a partir de propostes procedimentalment motivadores.

Per aprofundir i complementar les sessions d’activitats a les Cases de la Festa es posa a disposició dels docents uns materials didàctics especialment dissenyats per a treballar a l’aula amb activitats prèvies i posteriors a les visites. Aquí teniu alguns exemples:




Documentació i imatges de la Casa dels Entremesos extretes de http://casesdelafesta.bcn.cat/

Notícia facilitada pel Josep M. Llobet i Portella, jllobet@cervera.uned.es

'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència', per Josep M. Llobet i Portella. (7. EL FERRO.)



Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular', editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular.

7. El ferro.

Sobre les poblacions des de les quals se subministrava ferro als veïns de Cervera, només tenim dues notícies. La primera és de l'any 1555 i fa referència a un pagament de filferro fet venir de Lleida que fou destinat a l'obra de l'església cerverina de Santa Maria. És problable que aquest ferro que es comprava a Lleida procedís de les fargues pirinenques. La segona notícia correspon al 1625 i indica un pagament efectuat aquell any per la compra a Barcelona del filferro necessari per al rellotge instal·lat al campanar de l'esmentada església. Veiem, doncs, que el ferro, segons aquests dos documents, era comprat a Lleida o a Barcelona.