dimecres, 9 d’agost de 2017

Batalla de foc - Ribera d'Ondara

El passat dissabte 5 d'agost es va celebrar la quarta batalla de foc de Ribera d'Ondara.
El nostre Drac, Lo Carranco Bilandó hi va participar i va aconseguir el 1er premi.
Va ser una festa i cal felicitar als organitzadors ja que va ser un èxit.











diumenge, 18 de juny de 2017

Festa de la colla 2017

Sota aquestes línies us deixem unes imatges de la Festa de la Colla 2017.
Un any que la forta calor ha fet baixar una mica la assistència però que no ha deslluït la nostra celebració.













Més imatges aquí.

dilluns, 5 de juny de 2017

6a Escola d'Estiu de #GLOSA i 15a Trobada de #CANTADORS




És tot un èxit!! Per això, us volem donar les gràcies a tots els que feu possible l’Escola d’Estiu: professorat, alumnes, glosadors, col·laboradors i a tota la gent que ens dóna suport des de dins i des de fora del món de la glosa. Junts farem que la cançó improvisada es mantingui ben viva i agafi una bona embranzida per encarar el futur.

Les places de l’Escola d’Estiu d’enguany s’han exhaurit en poques setmanes, fet que ens motiva des d’ara a plantejar una setena edició, la de l’any vinent, amb moltes ganes, sabent que hi ha tan bona acollida i interès per la nostra proposta. Per tots aquells que encara volen apuntar-se a l’edició d’enguany, els animem a inscriure’s a la llista d’espera, i d’altra banda, a acostar-se enguany a Espolla, ja que a més de l’Escola d’Estiu de Glosa el poble s’omplirà de glosa tots els vespres de la segona setmana de juliol, amb un seguit d’actes culturals oberts a tothom.


Per a més informació: http://escolaestiuglosa.cat/


dimecres, 5 d’abril de 2017

La #bruixa de l'AQUELARRE #Cervera @aquelarre_cerve



Pictograma de la bruixa de l'Aquelarre. Autor: Bep Dalmases

"La bruixa de l'Aquelarre no és pas una figura extreta de cap dels passatges de terror. És per això que el carreró de les Bruixes és l'únic carrer de la ciutat que accepta acollir, en els seus inicis, la iniciativa i condicions dels joves que res tenien a veure amb l'esperit maquiavèl·lic que sovint acompanya les bruixes. Tot i haver estat Cervera cap de jutjat on s'hi havia sentenciat més d'un procediment contra la bruixeria, aquest fet i l'entorn bucòlic tampoc són la font d'inspiració de les bruixes de l'Aquelarre.

La bruixa de l'Aquelarre és una bruixa alegre, simpàtica, extrovertida, que dóna corda a la festa des d'una marginalitat, bellesa i etilisme escèptics que gens alteren el seu comportament. Sovint sembla extreta d'un conte infantil de fades, amb tota la picaresca que emmetzina innocentment el somrís dels adults.





Aquesta bruixa que inspira inicialment l'Aquelarre té, però, alguns canvis dins de la mateixa progressió de la festa. L'entrada del GREPP afavoreix l'aparició d'una bruixa més severa, més bella i més agressiva, la qual ja disposa d'una trama argumental pròpia dins el seguici del mascle cabró..."


Text extret del llibret "Aquelarre de Cervera", de diversos autors, editat l'any 1997 pel Centre Municipal de Cultura de Cervera i l'Associació Segarra Actualitat

Fotografia extreta de la pàgina web de la festa de l'Aquelarre, http://www.aquelarre.cat

dimarts, 28 de març de 2017

HISTÒRIA NATURAL I SÍMBOLS AL BESTIARI MEDIEVAL

En el marc de l'exposició Bestiari, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona acollirà la conferència"Història natural i símbols al bestiari medieval", a càrrec de Xavier Bellés, autor dels textos de l'exposició i reconegut entomòleg i director de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Us recordem que l'exposició Bestiari, de Xavier Bellés i Perico Pastor - important pintor, dibuixant i il·lustrador-és una mostra singular, fruit de la captivant col·laboració entre art i ciència, que dóna lloc a una original interpretació dels bestiaris propis de la imatgeria medieval.

El bestiaris van ser, després de la Bíblia, els llibres més populars de l’Edat Mitjana amb una extraordinària difusió entre els segles XII i XIV. En ells es recollien descripcions d’animals, més o menys reals, que acompanyaven les lliçons morals destinades a la reflexió dels fidels.

Xavier Bellés i Perico Pastor comparteixen amistat i afició pels bestiaris. Fou aquesta coincidència el que els portà a recrear, amb el to del text i l’estil romànic, un bestiari modern, interpretació del que podrien haver estat els avantpassats dels llibres de zoologia.


dilluns, 20 de març de 2017

La PUNTA de COIXÍ, l'art dels boixets @ccamcat @larbocturistic @puntesflordalba




Catalunya és dels països on les produccions de puntes de coixí han estat sempre remarcables. La prova la tenim amb la quantitat de museus de puntes que podem visitar al nostre país, com el Museu de Puntes al Coixí de l'Arboç o el Museu Marès de la Punta d'Arenys de Mar, on s'hi troben autèntiques obres d'art. És cert que s'ha anat perdent la tradició dels boixets, però com totes les feines artesanes, actualment hi torna a haver una gran afició a aquest tipus de labor. Cervera n'és una bona mostra, i en concret, l'Associació de Puntaires "Coll de les Savines".

Vocabulari i estris:
  • Puntaire: Persona que realitza la punta al coixí.
  • Coixí de fer puntes: Base on es posa el patró per poder realitzar la punta, n'hi han de diversos tipus, cilíndrics (potser el més comú), rodons, quadrats.., generalment farcits de palla.
  • Patró per fer puntes: Cartró, o cartolina, on s'ha marcat l'esquema per poder realitzar la punta, és la guia que indica on han d'anar les agulles de cap.
  • Agulles: S'utilitzen agulles de cap d'acer per marcar els punts dels patrons.
  • Boixets: Bastonets fets de fusta de boix que s'utilitzen per poder emmagatzemar els fils mentre es treballa i permeten trenar el fil creant els diferents punts.
  • Fil: Generalment s'utilitza fil de titol molt prim (núm. 80 o 100) de cotó, llí o seda (fibres naturals)
  • Peu de coixí: Suport per aguantar el coíxi que permet treballar amb més comoditat, sense haver de soportar el pes del coixí (carregat de boixets) sobre les cames. La qual cosa també permet aixecar-se deixant la labor a punt per continuar-la.
Enllaços que poden ser del vostre interès:

Text: Elsa Labors


Els #renoms de les cases de #Cervera... i de la #Segarra ! @SomSegarra




renom [s. XIV; de nom] m 1 Anomenada, fama. Un pintor de renom. 2 Sobrenom, àlies, motiu, malnom.

Al llibre 'Fets, costums i llegendes. La Segarra, I', de Joan Bellmunt i Figueras, editat per l'editorial Virgili & Pagès l'any 1988, hi podem trobar cent vint-i-cinc 'renoms' de cases de Cervera.

Aquí teniu el llistat dels 'renoms' de cases de Cervera que hi apareixen, posats per ordre alfabètic:
  • ca l'Alfa, ca l'Aldomà, ca l'Aluges, ca l'Argensola,
  • cal Barona, cal Barrina, cal Baster, ca La Batalla, cal Bledes, cal Boca de Glòria
  • cal Caca, cal Cacauero, cal Cadiraire, cal Cagapallers, cal Calces, cal Canonge, cal Canya, cal Capderam, cal Cap d'Olla, cal Cirera, cal Civit, cal Coll, cal Comalada, cal Coletes, cal Corrales, cal Cristo, cal Cua, cal Cuco, cal Cudiner, cal Cularsa,
  • cal Deu Cèntims, cal Dientes, ca la Dolors dels Ous, cal Donat,
  • ca l'Elies, ca l'Espardenyer, cal Esperanto,
  • cal Ferrer Llarg, cal Ferro, cal Flavià, cal Flores, cal Fravila, cal Fullat,
  • cal Galiotes, cal Garrigert, cal Gaspà, cal Geozens, cal Gili, cal Giló, cal Gorro, cal Grandet, cal Guineu, cal Guspí,
  • cal Jan, cal Jardinera, cal Jaumarro, cal Josep dels Papelets, cal Jou,
  • cal Ligero, cal Llangostet, cal Llesques,
  • cal Magí Penjat, cal Magines, cal Majà, cal Maleta, cal Manco, cal Mano, cal Manotes, cal Marcial, ca la Maria Sabata, cal Marino, cal Meix, cal Meta, cal Mica, cal Minguell, cal Miracielos, cal Mironet, cal Mitxotes, cal Molí de l'Oli, cal Moliner, cal Moliner de Fiol, cal Monjó, cal Morenet, cal Morrut, cal Muntanyés, cal Músic,
  • cal Niu, cal Noches, cal Nofre, cal Nofret, cal Noranta, cal Noranta-cinc,
  • cal Orgullol, cal Oromí, ca l'Ortis,
  • cal Pa i Peles, cal Pa i Pessetes, cal Panano, cal Pansit, cal Pantorrillo, cal Panxa, cal Parcer del Petico, ca la Parisa, cal Pasada, cal Pastor, cal Patatero, cal Patre, ca la Patro, cal Pelat del Po, cal Penjat, cal Peraire, ca la Perdala, cal Pere, cal Petanàs, cal Petarrines, el Petit de la Muralla, cal Pich, cal Piga, cal Pipa, cal Plats i Olles, cal Poca Veta, cal Pona, cal Pudallès, cal Puig, ca la Puig, cal Puxet
  • cal Querés, cal Quiquet,
  • cal Raccioné, cal Racó, cal Ratolí, cal Regué, cal Romà, cal Ronda,
  • cal Sabates Grosses, cal Salero, cal Sany, cal Sastre, cal Satorres, cal Seneco, cal Sepo, cal Sibisim, cal Soleret,
  • cal Tamarit, cal Tella, cal Teto, cal Tià, cal Tix, ca la Treseta del peix, cal Trilleta, cal Turó, cal Tuto,
  • cal Varella, cal Velo, cal Venturoso, cal Verdú, cal Victòrio,
  • cal Xarrapeta, cal Xitet, cal Xuclà.
'Renoms' de Castellnou d'Oluges:
  • ca l'Aldomà,
  • cal Busí,
  • cal Casa Nova,
  • cal Florido,
  • cal Jordi,
  • ca la Magina, ca la Munda,
  • cal Pastor, cal Plaça,
  • cal Riu, cal Roig,
  • cal Tomàs, cal Torres, cal Turc, cal Tuset.
'Renoms' de Concabella:
  • cal Pont
'Renoms' de Gramuntell:
  • cal Portal
'Renoms' de Granyanella:
  • cal Cos,
  • ca l'Orobitg,
  • cal Pereta,
  • cal Quelo,
'Renoms' de Guissona:
  • cal Màrtir, cal Meuet,
'Renoms' d'Hostafrancs:
  • cal Brescó,
  • cal Masso, cal Mete,
  • cal Porta, cal Pou,
'Renoms' dels Hostalets:
  • ca l'Augé,
  • cal Balcell, cal Bep, cal Bep dels Hostals, cal Botines,
  • cal Closa, cal Creus, cal Cruz,
  • ca l'Embalador,
  • cal Ferrer, cal Florenci, cal Fusté,
  • cal Jimènez,
  • cal Luque,
  • ca la Magdalena, ca la Marcel·lina, cal Miret, cal Molineret, cal Mosquit,
  • ca l'Olegari,
  • cal Pepet, cal Perejoan, cal Petit, cal Pillo, cal Pubilla,
  • cal Rata, cal Rito,
  • can Segura,
  • cal Tomàs, cal Torra, ca la Treseta, cal Txacó,
  • cal Vallès, cal Valls, cal Victo,
'Renoms' de La Curullada:
  • ca l'Amores,
  • ca la Bepa,
  • cal Clasque, cal Comabella,
  • ca l'Engràcia, ca l'Estanc,
  • ca la Felisa, cal Forcat, ca la Francesa,
  • cal Guim,
  • ca l'Hostal,
  • cal Mages, cal Magí, ca la Maria (de la bassa), ca la Marieta, cal Martí, ca la Meda, cal Mestre,
  • ca la Parra, cal Pastor, cal Pastor de l'arrabal, cal Pólit, cal Pomassons,
  • ca la Quima,
  • cal Sala, cal Salvadó, cal Sastre, ca la Sion,
  • cal Toios, cal Ton, ca la Torre, cal Traus,
  • cal Valeri
'Renoms' de Malgrat:
  • cal Bernat,
  • ca l'Elena,
  • cal Geroni, cal Gili, cal Gili de la Mel,
  • cal Masover, cal Moliner,
  • cal Rovira.
'Renoms' de Sanaüja:
  • cal Baró,
  • cal Castany,
  • ca la Pilar,
  • cal Pallaso, ca la Pepa Maca, cal Peretó, cal Plater,
  • cal Ram Ram,
'Renoms' de Sant Antolí:
  • ca l'Asbertet, ca l'Augé,
  • cal Basté, cal Batlle,
  • cal Casanova, cal Cardona, cal Casor, cal Coca,
  • cal Duran,
  • cal Fusté,
  • cal Jaques, cal Jenet, cal Jueu,
  • ca la Lluïsa,
  • cal Magí, cal Manel, cal Marina, cal Molí,
  • cal Paleta, cal Peró,
  • ca la Quima,
  • cal Rosinès,
  • cal Segura,
  • cal Tabola, cal Teca, cal Teixedor, cal Torrens,
'Renoms' de Sant Guim de la Plana:
  • cal Castell, cal Cona, cal Cosme,
  • cal Fonoll,
  • cal Gili, cal Glòria,
  • cal Manjo, ca la Munda,
  • cal Serra,
  • cal Teixidor, cal Ton, cal Tresens,
'Renoms' de Sedó:
  • ca l'Agullé,
  • cal Magarola,
  • cal Plaça,
  • ca la Sisqueta,
'Renoms' de Torà:
  • cal Jaumet,
  • cal Magí,
'Renoms' de Vergós de la Ribera, altrament dit Vergós de Cervera:
  • cal Balcells, cal Basora, cal Boldú,
  • cal Carrimel, cal Chamo, cal Colom, cal Conchito,
  • cal Damià,
  • cal Farré,
  • cal Llobregat, cal Llorensa,
  • cal Masuvé, cal Ministre, cal Moliné,
  • cal Pota,
  • cal Quero,
  • cal Ramon, cal Rata,
  • cal Segura,
  • cal Tinco, cal Toldrà, cal Tona, cal Truca,
  • cal Vanya, cal Viudo,
De ben segur que entre tots plegats en podríem afegir algun més, no us sembla?

Per això us proposo fer un petit treball d'investigació. Si saps algun 'renom' més d'alguna casa de Cervera, ens ho pots fer saber per mitjà d'un comentari a aquesta notícia, i després l'afegirem en color vermell, i així entre tots podem fer un llistat més complert. T'animes?

No deixem perdre les nostres arrels!
 
Definició de 'renom' a http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0116976

Imatge del carrer Major de Cervera: http://flickr.com/photos/jaumemeneses/2556052982/sizes/l/

dimarts, 21 de febrer de 2017

Es presenta la segona edició de #laPassióMedieval de #Cervera




Dissabte a la tarda es va presentar la segona edició de la Passió Medieval de Cervera, al Paranimf de la Universitat. Hi van assistir una trentena de persones, entre els quals es trobaven alguns actors de la representació, que tindrà lloc el del dia 4 de març, a l’Església de Santa Maria. Les ponències van anar acompanyades de la presentació del cartell i també de la projecció del tràiler oficial de la Passió Medieval.

Durant la roda de premsa, es va destacar el destacadíssim valor que té per Cervera la recuperació del text del “Misteri de la Passió” i la seva escenificació estudiada i cuidada fins l’últim detall. Des del Patronat de La Passió, tal i com va comentar el seu president Xavier Cañabate, s’ha recolzat el projecte en tot moment. De fet, el dia de la representació de la Passió Medieval coincideix amb l’acte de presentació del cicle de Passions. Tindrà lloc el mateix 4 de març a les 10 del matí, al Gran Teatre de Cervera i totes les Passions adherides exposaran les novetats per a la temporada entrant.

Pep Oriol ha agraït la tasca realitzada durant aquests dos anys, de tot l’equip tècnic, tots els actors i actrius que han interpretat la Passió Medieval i ha anunciat la seva sortida de la direcció escènica del projecte, deixant el relleu a Emili Baldellou. D’altra banda, Alba Cuñé, directora artística ha volgut transmetre les millores escenogràfiques que es plasmaran a la Parròquia el dia de la representació. Van relacionades amb vestuari i amb la boca de l’infern, dotant-la de moviment i més espectacularitat.


Les entrades ja es poden comprar, a través del blog oficial de la Passió Medieval http://passiomedievalcervera.blogspot.com.es amb els preus de 25€ o 15€, depenent de la visibilitat general que tindrà l’espectador.


Informació facilitada per la Núria Pulido, passiomedievalcervera@gmail.com