divendres, 31 octubre de 2014

L'Associació Alba inicia el nou servei de neteja de làpides a cementiris de l'Urgell i la Segarra




Coincidint amb la proximitat de la festa de Tots Sants, que se celebra demà dissabte 1 de novembre, l'Associació Alba de Tàrrega, que atén a persones amb especials dificultats, ha posat en marxa un nou servei especialitzat en la neteja i manteniment de làpides, sepulcres i panteons de particulars a cementiris de l'Urgell i la Segarra. L'activitat s'ha iniciat aquesta setmana però el servei s'oferirà durant tot l'any. L'entitat ha format en els darrers mesos dos dels seus usuaris usuaris, el Ioan i  el Sisco, en tècniques de neteja específiques per pedra i marbre per poder realitzar aquesta activitat. 

Per un preu de 18 euros, el servei ofereix als clients la recollida de claus a domicili en cas de làpides amb protecció, la neteja, el manteniment de les mateixes, i l'enviament de fotografies per veure l'abans i el després de la feina. A més, s'ofereixen serveis complementaris de decoració com flors naturals i artificials, espelmes, marcs de fotos, entre d'altres. 

La coordinadora del Centre de Treball d'Alba, Antonia Rodríguez, explica que "en només una setmana cinc famílies ja han contractat el servei perquè netegem un total de 8 làpides del cementiri de Tàrrega durant aquesta setmana, a més d'altres s'han posat en contacte amb nosaltres per demanar informació"

Aquesta activitat s'està duent a terme en altres poblacions catalanes amb èxit i l'Associació Alba espera que també tingui bona acollida entre la població de l'Urgell i la Segarra. Els interessats en el servei poden contactar a través de correu electrònic: arodriguez@aalba.cat o per telèfon: 610 401 312 (Antonia).

L'Associació Alba va néixer fa 39 anys i atén 234 persones amb especials dificultats de les comarques de l'Urgell i la Segarra. Aquest nou servei s'ha creat davant la davallada d'altres feines i clients per l'actual context de crisi econòmica. 


Imatge extreta de http://www.aalba.cat/

Informació extreta de http://www.comarquesdeponent.com/urgell/tarrega/item/10627-l-associaci%C3%B3-alba-inicia-el-nou-servei-de-neteja-de-l%C3%A0pides-a-cementiris-de-l-urgell-i-la-segarra

La Segarra entre 1920 i 1938 · fotografies de FRANCESC BLASI: el poble de CONESA

 






En diversos lliuraments us estem oferim algunes imatges de la nostra comarca realitzades entre els anys 1920 i 1938 pel fotògraf vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, i que s'inclouen dins la seva col·lecció personal, dipositada a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Si vols saber més del poble de Conesa, clica aquí

Imatges extretes de l'Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)

dijous, 30 octubre de 2014

Adéu a ELS LAIETANS




El passat 19 d'octubre el grup de grallers Els Laietans va anunciar a través del seu Facebook una aturada indefinida.

Tot passa, però alguna cosa sempre queda. En el cas d'Els Laietans, fundat el 2006, queda el seu paper com a grans animadors i gran colla heterodoxa dins el panorama graller. Vinculats a la cultura festiva de Mataró, també es van donar a conèixer, en bona part a través de les xarxes socials, amb les seves versions gralleres de melodies d'èxit de tota mena: hits del pop de radiofórmula, sèries de dibuixos animats, Shakira, Doraemon, etc. El que feien no era nou, des de sempre els músics de tots els gèneres han adaptat a la pròpia tradició les modes i els repertoris més diversos, però el seu desvergonyiment i el seu dinamisme van fer possible que el so de la gralla arribés a nous públics.

L'any 2012, el grup va guanyar el V Concurs Sons de la Mediterrània. De resultes d'aquell premi van gravar el disc Festa major (EDR, 2013), plantejat com el transcurs d'una festa major a qualsevol poble català, amb tot el seguit de músiques i sons que l'animen. El disc va tenir a més la participació d'un munt de col·laboradors, provinents de tots els estils musicals.

El seu darrer concert serà aquest diumenge 2 de novembre, a les 6 de la tarda a Vic, al local dels Sagals d'Osona. L'acústic de Laietans posarà fi a aquest grup de grallers tan particular.


Imatge extreta de https://twitter.com/elslaietans

Informació extreta de http://www.enderrock.cat/sonsdelamediterrania/noticia/7603/tres/darrers/concerts/dels/laietans

Preciós homenatge de la Marieta, la nimfa de Sanaüja, al general Fabià




El passat és un país estrany (memòria d’un General) 

Al Fabià vaig escoltar-lo abans que veure’l. Això va ser al segle passat i en una de les trobades d’acordionistes d’Arsèguel. De repent i d’entre el públic que omplia la plaça va sentir-se un “Gora Euskadi!”, que aplaudia l’actuació d’uns acordionistes bascs. El Jordi em va fer notar que “l’espontani” era el fill del Miquel, aquell senyor que acabava de treure un llibre sobre les feines de pagès. Era encara a la prehistòria del meu contacte amb Cervera i ni coneixia llavors al Miquel Pont. Vindrien després les entranyables xerrades –les darreres sobre l’estraperlo- i les complicitats a l’entorn del Sant de la Brufaganya. Com aquell dia en que, després de caminar de matinada des de Santa Coloma fins a la capella de les Fonts, tothom s’hi agombolava per aconseguir-ne l’aigua, però jo no en tenia ni l’esma. Seria el Miquel qui me n’aconseguiria una garrafa, providencial per curar-me el mal de coll que extranyament havia contret amb virulència a mijans d’agost. El Sant Magí de la meva besàvia, el patronímic del meu padrí. Els ruquets i el boix… . 

Al Fabià el coneixia ben poc i potser ens havíem intercanviat més paraules en la ficció goliardesca de les titelles de l’Aquelarre –on ell era un Prometeu infiltrat en una mena “d’Odissea” i que es resistia amb dignitat als meus “encants” de nimfa Cal·lipso de pega- que les que ens havíem dit de veritat. Ens saludàvem, això sí, i darrerament jo sempre li preguntava pel seu pare. Segarrenca austeritat en les paraules però contundent presència impertorbable. 

Diuen que era “el General” del dijous gras de l’Aquelarre i no podia ser d’una altra manera. Jo el veia d’estirp cèltica o carolíngia, i me l’hauria pogut imaginar ben fàcilment com un dels nou “barons de la Fama” convocats per Otger Cataló al so de la banya de caça (o potser com a Otger Cataló mateix…). 

Aviat farà dos mesos que vam saber-ho amb l’olor de pòlvora del correfoc de Sanaüja, asseguts al pont per esperar l’inici dels focs d’artifici. I vaig evocar-lo llavors recorrent els carrers del poble amb l’estendart dels Carranquers, el dia de la festa de les colles de diables segarrenques que es va fer ja fa uns anys. O la visió des del balcó de cal Nuix, impertèrrit entre el foqueral. La solidesa del que és etern, el foc sagrat i el desafiament als déus… (Prometeu altre cop, que repta l’Olimp per dur el foc als homes). 

Hi he pensat algun cop, aquests dies de sol de setembre etern (ni que ja siguem ara a les acaballes d’octubre), quan al baixar del tren a Calaf he passat per davant del ja inexistent Cal Macarró, o quan he vingut a Cervera i he repetit el ritus d’habitud, de pujar a la plaça major per Estudi Vell, baixar fins a Sant Domènec i sortir de la ciutat murada per la placeta de Sant Magí. Tot plegat no res. Foteses que repetim amb la vana esperança que malgrat la convulsió dels temps, hi hagi quelcom que sempre romangui. Un espai, un paisatge; geografia íntima que et fa sentir, perquè així ho has triat, que allò també és una mica casa teva. “El passat és un país estrany”, diuen els anglosaxons. Potser Cervera és un país estrany. La Cervera pagesa del Montseré i Sant Magí. La Cervera que més m’agrada. La Segarra és un país estrany… La que es veu des de la plaça del fossar i es perd en els esbalandrats horitzons que no tenen més límits que els de l’ànima. 

Geografia física i humana. Referents de quelcom perenne i autèntic, en aquesta terra austera solcada de pedra i de memòria. 

Que la terra et sigui lleu, Fabià. 

Una abraçada ben forta, Miquel.


Autor de la fotografia: Joan Porredon Bernaus

Text i fotografia extrets de https://lafontdebiscarri.wordpress.com/

La carcassa de focs artificials més gran del món




Una carcassa pirotècnica de 464,826 kg d'explosius (1.024,76 lliures) detonada a principis d'octubre al Japó ha passat a formar part de la llista dels Rècords Guinness, establint el rècord mundial per a la major carcassa de focs artificials aeris.

Produït per Alps Fireworks Industry Co, Ltd, l'enorme petard va ser llançat durant la 13a Kônosu Festival de focs artificials organitzat per Kônosu Jove Cambra de Comerç, a la prefectura de Saitama (Japó), el passat 11 d'octubre.





L'artefacte pirotècnic va esclatar en una gran bola de llum de color taronja, amb una diàmetre estimat de més de 750 metres (2,500 peus), abans de finalitzar en una tonalitat verd brillant.

Us deixem, per acabar, amb aquest vídeo de la part final del castell de focs. Un espectacle únic!





Informació extreta de http://www.guinnessworldrecords.com/news/2014/10/boom-watch-the-worlds-largest-aerial-firework-shell-explode-during-japanese-festival-61376/

Notícia facilitada pel Jordi Rossell

Guissona aprova el seu POUM, que projecta una vila de 13.000 habitants




Amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya s’ha donat per aprovat el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Guissona que va iniciar-se l’any 2002 però que en diferents moments ha sofert algunes aturades i al que s’ha donat l’empenta definitiva aquesta darrera legislatura, encapçalada pel regidor d’Urbanisme Àngel Masanés.

Des de l’any 1986 l’instrument d’ordenació urbanística municipal de Guissona van ser les Normes subsidiàries de planejament. En el transcurs de vint-i-vuit anys de vigència de les Normes subsidiàries, les previsions de creixement (71 ha) que s’hi contemplaven inicialment s’han confirmat, i el nucli urbà de Guissona s’ha estès fins a doblar la superfície urbana i la seva població. La vila de Guissona que l’any 1986 ocupava 71 ha i tenia 2.666 habitants, l’any 2014 ocupa 133 ha i compta amb 6. 906 habitants.

Aquest important creixement urbanístic i demogràfic de Guissona, fins del marc general de desenvolupament de Catalunya, ha estat motivat en particular pel creixement industrial de l’empresa Corporació Alimentària de Guissona, amb l’expansió de les seves activitats i instal·lacions, el que ha impulsat el desenvolupament econòmic de Guissona, amb la creació de llocs de treball i amb la necessitat de nous habitatges i serveis per a la població.

Les Normes subsidiàries establien unes reserves de sòl per al creixement urbanístic residencial i industrial de Guissona molt escasses (10 ha), per això es veié la necessitat de plantejar l’extensió urbana de la vila mitjançant la revisió de les Normes subsidiàries, per fer possibles les expectatives de creixement residencial i industrial per als propers vint-i-cinc o trenta anys. Aquestes necessitats de nou sol urbanitzable es justifiquen, en el manteniment de les expectatives de desenvolupament industrial i de serveis del municipi.

Segons la nova legislació urbanística, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’instrument d’ordenació urbanística integral del municipi, per la qual la revisió de les normes subsidiàries s’ha complimentat amb la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, en el que es delimiten 10 sectors, 7 sectors residencials, 2 sectors industrials i un sector residencial-terciari.

Aquest Pla, que preveu un increment de població de fins a sis mil habitants, defineix un total de 3.325 habitatges nous, dels quals 3.311 corresponen al nucli de Guissona i 14 a Guarda-si-venes. Per tipus de sòl, 172 es plantegen en sòl urbà no consolidat, 2.791 en sòl urbanitzable delimitat, i 362 en sòl urbanitzable no delimitat. Quant als usos no residencials es preveuen concentrar al nucli urbà de Guissona 2 sectors d’usos industrials de sòl urbanitzable delimitat de 46,23 ha, 1 sector industrial de sòl urbanitzable no delimitat de 4,10 ha i 1 sector de sol residencial-terciari de sòl urbanitzable delimitat amb 1,68 ha destinades a usos terciaris.

En aquest POUM també es defineix el sòl no urbanitzable del qual se’n destaca el sòl de protecció especial inclòs en PEIN o Xarxa Natura 2000.

D’acord amb això, el nou POUM ordena els 18.302.489 m2 del terme de Guissona, definint-ne 1.438.569 de sòl urbà, 1.095.554 de sòl urbanitzable delimitat, 168.345 de sòl urbanitzable no delimitat i 15.600.021 de sòl no urbanitzable, dins els quals s’inclouen zones de protecció i sistemes viaris, d’equipaments, parcs i jardins públics, serveis tècnics i hidrogràfics.

El Ple de 26 de juny de 2008 va acordar publicar i sotmetre a informació pública l’avanç del POUM i s’hi van presentar 17 suggeriments, posteriorment en la seva aprovació inicial, el 24 de febrer de 2011 s’hi van presentar un total de 8 al•legacions. Suggeriments i al•legacions van ser admesos en gran majoria.

El POUM es va aprovar provisionalment el 6 de març de 2014 i es va trametre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida per la seva aprovació definitiva, que en data 23 de juliol de 2014 va aprovar definitivament el POUM, el qual en data 27 d'octubre de 2014 ha estat publicat al DOGC esdevenint així el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la vila.


Imatge extreta de https://giliet.wordpress.com/2010/12/31/la-por-guissonenca/olympus-digital-camera-99/

Informació extreta de http://www.guissona.net/la-vila/noticies/guissona-ha-aprovat-el-seu-poum

dimecres, 29 octubre de 2014

#9N Pintures urbanes




#9N
Pel dret dels pobles
Per qualitat democràtica
Pel futur de la llengua
Per la nostra cultura
Per un futur millor

'CALÇOTADA WARS', un nou joc de cartes a la recerca de micromecenatge




Calçotada Wars és un joc ràpid on guanya qui menja més calçots. Es proposa de fer un concurs que desencadena en una batalla per cruspir-se’ls abans que ningú. Així que vés en compte no et fotin! Roba cartes a l'adversari, cuina calçots i menja-te'ls abans que s'acabin els ingredients. Sempre t’han dit que amb el menjar no s’hi juga, però aquesta n’és l’excepció. Comença a jugar brut.




De 2 a 6 jugadors amb partides de 20-45 minuts

Tot consisteix en crear sèries de calçots, començant per la llenya, que convindrà que sigui de gran valor. Segueixes amb el foc fins a posar-hi una graella, calçots i salsa. Si mantens el valor alt fins al final, hauràs fet una bona cuina. Si has de baixar-lo perquè no t’arriba la carta justa, ho pots fer, però el què importa és el valor amb què acabes la sèrie. Perquè el secret és la salsa. 

Recursos i calendari

Per a tirar endavant aquest projecte es disposa, a part de recursos propis, del patrocini de l'empresa Conserves Ferrer que s'uneix a aquesta aventura. 

No obstant això, s'ha decidit engegar una campanya de micromecenatge a través la plataforma Verkami: http://www.verkami.com/projects/9993-calcotada-wars

Es compta que es podrà disposar del joc a mitjans de novembre, perquè pugui ser un excel·lent regal de nadal i que així també pugui ser present a les calçotades de l’any que vé.


Informació extreta de http://www.verkami.com/projects/9993-calcotada-wars

MAREA BLANCA convoca noves protestes contra el futur consorci sanitari de Lleida




La Marea Blanca de Ponent i Pirineus, la plataforma formada per usuaris i professionals de la sanitat pública, a més d'entitats cíviques, formacions polítiques i sindicats, han convocat per al 29 de novembre una gran manifestació pel centre de Lleida per demostrar el rebuig a la creació del consorci anomenat Sistema Integral de Salud (SIS) Lleida. Aquest nou ens agruparà i gestionarà tots els hospitals públics i els ambulatoris. 

La constitució d'aquest consorci s'ha gestat des de fa molts mesos i des d'un principi ha topat amb l'oposició de molts col·lectius que veuen en aquest ens el possible desmantellament de l'ICS i un primer pas cap a les privatització de serveis. El fet que el Servei Català de la Salut hagi aprovat fa pocs dies una norma perquè els hospitals públics puguin fer activitat privada ha acabat de convèncer la marea blanca de Lleida d'aquestes intencions, segons expliquen els seus promotors. 

D'aquesta manera, en les diferents assemblees públiques celebrades en els darrers dies es va acordar mantenir les protestes, convocar tancades als CAP per a mitjans de novembre i una gran manifestació el 29 del proper mes. 




Les raons de la protesta les han resumit en un manifest de quinze punts en què destaca que el consorci no preveu regir-se per la normativa de contractes públics, ni per a la llei sobre control i fiscalització de despeses o per la d'incompatibilitat d'alts càrrecs. Igualment consideren que obrir la porta a entitats privades sense ànim de lucre és una forma de permetre la privatització, que no hi haurà prou transparència en la despesa. Igualment, la marea blanca considera que s'ha imposat aquest sistema escapant del debat ciutadà i menystenint institucions, com el síndic de greuges, que havia reclamat informació. Igualment, aquest col·lectiu recorda que es van recollir 38.575 signatures en contra i que el nou ens precaritza la situació dels treballadors, sense donar-los garanties de futur i especialment als provinents de l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), que es dissoldrà, i que ara gestiona els hospitals de Santa Maria i el de Tremp.


Informació extreta de http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/789352-la-marea-blanca-de-lleida-convoca-protestes-contra-el-nou-consorci-sanitari.html?dema=1&cca=1&tmpl=component&print=1&page=

La llegenda de l'Escut de Cervera




Temps era temps quan només s'havia construït una part de les muralles de Cervera, el rei Pere III va manar acabar-les de bastir, ja que ell arribaria d'un moment a l'altre amb el seu exèrcit per lluitar contra els seus enemics.

En aquell temps al voltant dels murs hi havia una gran esplanada plena d'herba fresca i exhuberant i va ser allí on va acampar l'exèrcit del rei.

Conten que mentre els dos exèrcits es preparaven per entrar en batalla es passejava entre els soldats i les tendes una família de cérvols. El rei va ordenar que tothom la respectés, que li fes estada agradable entre aquells camps i no la molestés mentre pasturés.

Van anar passant els dies i la família de cérvols augmentava amb petits cervolets, mentrestant els dos exèrcits signaven una treva per poder-se preparar per la guerra.

Una nit en què tothom dormia tranquil·lament un soroll desconegut i reiteratiu, com si algú piqués a la tenda, va despertar el rei. Què és aquest soroll? D'on ve? Qui el produeix? El rei estava totalment desconcertat i alarmat, però per si de cas va fer llevar a tota la seva gent i els va posar en guàrdia.

L'alerta va escampar-se per tot el campament, cadascú va ocupar el seu lloc de vigilància, i dins el silenci més pregon només es va sentir un ssss-ssss misteriós. Cuita, de pressa, en guàrdia, ens ataquen! I talment era així, l'exèrcit enemic trencant la treva havia començat a envair el campament reial i estava disposat a llançar-se per sorpresa damunt seu.

Després del primer moment de confusió tothom va ocupar la seva posició i va començar a defensar la muralla. L'exèrcit de Pere III va lluitar molt aferrissadament i va poder refusar l'atac, en va sortir victoriós.

Un cop passat l'ensurt i després de reposar, el rei va voler saber qui l'havia avisat fent aquell soroll a mitjanit per tal de despertar-lo i posar-lo en guàrdia. La persona que hagués estat rebria una recompensa.

Sabeu qui havia estat el salvador del rei?

Doncs, vet aquí que la família de cérvols va intuir el perill que corrien aquells soldats que tan amables havien estat amb ells, va començar a picar amb les seves banyes la tenda on dormia el rei fins que van adonar-se que aquest es mobilitzava.

El rei, agradablement sorprès per aquella decisió, no sabia com premiar-los. Finalment va decidir incloure per sempre més la seva imatge en l'escut de la ciutat de Cervera, per tal que els ciutadans mai més oblidessin qui havien estat els seus salvadors.


Adaptació del llibre de Carme Garriga 'Les nostres llegendes', Barcelona, Juan García, 1984.


Fotografia de Carme Bonet, extreta de http://unamicadetotarreu.com/2013/07/03/13ena-edicio-cursa-ciutat-de-cervera-2/

Extret del dossier pedagògic 'Coneguem les muralles de Cervera. Visita didàctica a les muralles de Cervera', Centre de Recursos Pedagògics de la Segarra, 2006

dimarts, 28 octubre de 2014

Santa Úrsula vs Sant Narcís




Crònica castellera del programa de Televisió de Catalunya 'Quarts de N9u' emesa al Canal 324 el dia 26 d'octubre de 2014, diada de Santa Úrsula a Valls i diada de Sant Narcís a Girona.

Clica aquí per veure el programa especial dedicat a la diada de Santa Úrsula.

I per acabar, la cirereta: el vídeo de Lluís Rovira de l'impressionant 3d10fm dels Minyons de Terrassa a Girona.




Extret de http://www.tv3.cat/quartsdenou 

L'Arboç ja té la seva 'Rambla del Ball de Bastons'




Aquest passat dissabte 25 d'octubre de 2014 va tenir lloc a L'Arboç (el Baix Penedès) la inauguració de la Rambla del Ball de Bastons. Aquest acte, presidit per l'alcalde de l'Arboç va comptar amb la presència dels membres del consistori i del cap de colla del Ball de Bastons de l'Arboç, Francesc Robles.

En els parlaments l'alcalde de L'Arboç va destacar la importància d'aquest nou espai urbà multifuncional en la millora de la qualitat de vida de tots els arbocencs. Va remarcar, també, que el percentatge d'inversió de l'Ajuntament en aquesta obra ha estat només del 13 %, assumint la resta del cost a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya.

La Rambla del Ball de Bastons està situada davant del Centre Polivalent, al sector Mestral de L'Arboç. Aquest nou espai d'uns 5000 metres quadrats està estructurat a partir d'un passeig central bordejat de plataners, que inclou zones enjardinades, espais de repòs i un petit skatepark.

Els actes d'inauguració van concloure amb una exhibició folklòrica de la centenària colla del Ball de Bastons de l'Arboç i del Ball de Bastons Infantil de l'Arboç, en honor als quals s'ha batejat aquest nou espai urbà amb el nom de Rambla del Ball de Bastons.


Imatge extreta de http://www.diaribaixpenedes.cat/larboc-estrena-la-rambla-del-ball-de-bastons-un-espai-public-de-5-000-metres-quadrats/

Informació extreta de http://www.radiobaixpenedes.com/noticia/2831/C/0/la-rambla-del-ball-de-bastons-de-l-arboc-ja-es-inaugurada

L'Agrupament Escolta de Cervera arrenca el nou curs




El passat dissabte 18 d’octubre l’Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines va començar el cau. Aquest any l'eix del curs seran les llegendes! 

Com és tradició en aquest primer dia els infants i joves van conèixer quins seran els seus caps per aquest nou curs. Un bibliotecari ha obert per descuit un bagul i s’han escapat els personatges de les llegendes! Cada branca tenia un sobre, els nens i nenes havien de llegir la llegenda i buscar pel parc els seus personatges. Un cop trobats calia conèixer la branca tot fent jocs de coneixença. La jornada va acabar amb coca i xocolata.


Informació extreta de http://agrupamentcolldelessavines.blogspot.com.es/

El Fòrum l’Espitllera dóna suport a la continuïtat del Centre Municipal de Cultura de Cervera

 


L’Associació cultural Fòrum L’Espitllera, reunida en assemblea de socis a l’Astor (Pujalt) el dia 3 d’octubre de 2014, va deliberar sobre el cas del possible tancament o reconversió del Centre Municipal de Cultura de Cervera (CMC), i va decidir per unanimitat donar suport a aquest Centre per tal que pugui mantenir la seva actual configuració jurídica com a ens autònom de la Paeria de Cervera i, sobretot, la seva activitat en favor de la cultura des d’una absoluta independència de criteri i d’actuació.

L'entitat segarrenca considera, en particular, que a causa d’una decisió eminentment política –per molt que es vulgui cobrir d’aparença administrativa– no es pot posar fi a una trajectòria de gairebé un quart de segle plena de realitzacions i d’encerts

En conseqüència, insten als responsables de la Paeria de Cervera que actuïn precisament amb responsabilitat –històrica, social, cultural– i desisteixin de la temptació d’imposar unes pretensions que resultarien extemporànies i difícilment reversibles. Un possible canvi en l’estructura del CMC, encara que pogués ser recomanable i fins necessari, ha de passar sens dubte per un diàleg franc i no condicionat amb la gent que en forma part, i hauria de partir d’un debat obert que tingués lloc en el si del mateix centre cultural. 

Així, el Fòrum L'Espitllera expressa el seu suport a la direcció i als integrants del Centre Municipal de Cultura de Cervera per tal que perseverin en la seva defensa d’un model cultural obert i participatiu.


Imatge extreta de http://www.phoenixcmcsw.com/

Informació extreta de http://www.espitllera.cat/

dilluns, 27 octubre de 2014

Iniciació al teatre per a adults

 


L’Escola de teatre de Cervera “La Caserna”, ofereix durant aquest curs, classes regulars de teatre per a adults, en modalitat d’iniciació al teatre, per a totes aquelles persones que tenen inquietuds teatrals i els agrada el teatre, però que el volen experimentar de forma tranquil·la.

En aquest curs, sota la direcció d’Anna Llort, es treballaran les habilitats de com parlar en públic, l’expressió corporal, la dicció, dinàmiques de grup i lectures dramatitzades, entre altres activitats i exercicis que es practicaran durant el curs.

També és aposta del curs la iniciació de l’infant amb el teatre des d’edats molt promptes. Per aquest motiu s’ofereixen també classes de teatre per a infants d’Educació Infantil.

Per altra banda també s’està perfilant el taller de teatre per a mares/pares i nadons de 0 a 3 anys, on es pretendrà estrènyer encara més els vincles dels pares amb l’infant a través d’exercicis teatrals, la narració de contes i l’experimentació amb objectes i textures.

La caserna estrena curs escolar amb un ventall d’activitats per a totes les edats. Les inscripcions per als cursos regulars estan obertes i amb disponibilitat de places.


Informació facilitada per La Caserna, escola de teatre de Cervera

30 anys de LA FESTA DEL FLABIOL d’Arbúcies




Els dies 31 d’octubre i 1 i 2 de novembre, es celebra a Arbúcies la trentena edició de la Festa del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’un dels instruments més emblemàtics i populars catalans. 

Entre els diferents actes que formen part del programa, cal destacar: 
  1. La inauguració de l’exposició 30 anys de de flabiols a Arbúcies
  2. La presentació dels fons fonogràfics del Museu Etnològic del Montseny 
  3. XV Col·loquis del Flabiol: 
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Flabiols i flageolets 
  • Àngel Vallverdú: Flabiols i gegants a la plaça Nova de Barcelona 
  • Pau Plana: Flabiol i tambor. La imatge tramesa 
Podeu consultar el programa complet de la festa i obtenir més informació a la web del flabiol o bé al blog del flabiol



Informació extreta de http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/

Els diables han de ser intel·ligents




La sàtira ha de perdurar, però els diables que fan versos han des ser intel·ligents i actuar amb perspicàcia, mostrar-se generosos amb el feble i implacable amb el poderós i fugir dels personalismes, per evitar que la burla festiva esdevingui un insult. O aquesta és la conclusió a la que arribaren, el passat dissabte 18 d'octubre, els tres ponents de la jornada Sàtira Satànica organitzada per la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges

Raimon Gusi, regidor de Cultura de Vilafranca del Penedès, Jordi Bertran, gestor cultural i l’advocada Maria Carmen Sánchez no dubtaren en afirmar que la llibertat d’expressió no s’ha de fer mal amb el dret a l’honor de les persones, tot i admetre que un context festius admet més llicències. 

En aquest sentit, Jordi Bertran va palesar que la sàtira és un patrimoni de la cultura popular catalana, amb un a història documentada de més de 500 anys i va remarcar la necessitat de protegir aquest patrimoni, per part de l’Administració. També va considerar necessària la intervenció i intermediació de l’Administració, en cas de conflictes, procurant fer prevaldre que la sàtira té un ànim de burla festiva (“animus iocandi”), més que un ànim d’insult (“animus injuriandi”). Posant com a exemple les “chirigotas” de Cadiz, per la seva dimensió artística, va reivindicar la necessitat de la bona literatura en la confecció dels versots. Amb tot, va afirmar, és necessari que els diables surtin “derrotats” (simbòlicament) de plaça, amb la victòria del bé (l’àngel) i el retorn a la normalitat, deixant així més palesa l’excepcionalitat del context festiu.

Clica aquí per escoltar el debat, emès per Ràdio Maricel


Imatge extreta de http://www.radiomaricel.cat/2014/10/19/el-debat-sobre-la-satira-satanica/

Text extret de http://lecodesitges.cat/els-diables-han-de-ser-intelligents#.VEymN1fvT8k

Obre al Castell de Concabella el primer espai permanent sobre la vida i obra de l'escriptor Manuel de Pedrolo




Aquest diumenge ha obert la porta al Castell de Concabella (Segarra) l'Espai Pedrolo, el primer espai que exposa de manera permanent la vida, obra i pensament polític de l'escriptor segarrenc. Amb més de 300 metres quadrats, l'espai, que vol esdevenir "un centre de referència" sobre la figura de Manuel de Pedrolo, acull l'exposició permanent 'Pedrolo, més enllà dels límits', que abasta l'ampli univers pedrolià i presenta l'autor tant en la seva dimensió biogràfica com literària. A dels llibres, mostra manuscrits de Pedrolo i una recreació del seu despatx. L'Espai Pedrolo es complementa amb una sala d'exposicions temporals i aviat acollirà el fons documental de l'autor.

L'Espai Pedrolo, ubicat al segon pis del Castell de Concabella, disposa d'una sala de 150 metres quadrats amb quatre espais sobre el llegat i trajectòria de l'autor de la Segarra; d'una sala també de 150 metres quadrats destinada a exposicions temporals; així com amb un espai de 50 metres quadrats que en breu acollirà el fons documental de Manuel de Pedrolo, un espai que en aquest cas només estarà obert a estudiosos i investigadors i on es s'hi recollirà la correspondència, manuscrits, poemes visuals de l'autor així com documentació referida a Pedrolo.

Adelais de Pedrolo ha destacat que la inauguració de l'espai dedicat a la figura i obra del seu pare, 24 anys després de la seva mort, suposa "un merescut homenatge a una persona que  no només va escriure si no que va conrear tots els generes amb una actitud de servei als Països Catalans si no que va tenir un posicionament honest, defensor de la llengua i de la nació".         

L'Espai Pedrolo acull la primera mostra permanent sobre la trajectòria vital i literària de l'escriptor nascut a l'Aranyó (Segarra). La comissària de l'exposició, Anna Moreno, ha destacat que intenta ser un 'breu retrat' de l'escriptor de la Segarra "perquè el llegat de la vida i obra de Pedrolo és enorme". 'Pedrolo, més enllà dels límits' "explicita la relació de l'autor amb la paraula i en concret amb el terme llibertat", ha explicat Moreno. "Pedrolo és un autor molt prolífic amb grans temes, estils, formes i estructures però amb una unitat concreta, sempre va coler trencar els límits literaris i també ideològics", ha remarcat. Per això, el visitant "trobarà reixes que cal traspassar, el seu concepte vital i podrà explorar la condició humana més enllà de qualsevol límit".   

La comissaria de l'exposició assegura que a l'hora d'escriure Pedrolo "no es va encotillar en un tema concret i, ideològicament va estar al marge de la resta, parlava d'independetisme quan ningú en parlava". En aquest sentit, Moreno ha subratllar que Pedrolo "va ser l'autor de literatura catalana més censurat".     

L'Espai Pedrolo, que ha suposat una inversió de 320.000 euros, finançats a través del programa Leader de la UE, ha estat dissenyat per la directora del Museu Comarcal, Carme Bergés, i l'especialista en Pedrolo i comissària de l'exposició permanent, Anna Moreno. El projecte també ha comptat amb la participació de la Fundació Manuel de Pedrolo.

Cal recordar que, a més de l'Espai Pedrolo, el Castell de Concabella acull també el Centre d'interpretació dels castells del Sió, un museu amb les més modernes tecnologies visuals, auditives i didàctiques que permet al visitant fer una passejada en el temps, per comprendre on  s'edificaven i amb quina tècnica es van construir els castells de l'entorn.



Llums i ombres




Imatge: 24 de setembre de 2014

diumenge, 26 octubre de 2014

La Patum torna a Berga aquest novembre amb CLICKPatum!




Presentem ClickPatum, una original, divertida i exclusiva Patum, La Patum representada amb Playmobils.

ClickPatum és la primera exposició Playmobil 100% tematitzada amb La Patum de Berga, festa declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005.

Durant tot el mes de novembre de 2014 ClickPatum obre les portes per fer tornar així, La Patum a Berga!

10 diorames 

10 diorames conformen aquesta primera edició de ClickPatum. Cada diorama conté una escena característica de La Patum, formada per un seguit de customs que representen les comprases i els moments més destacats de la festa.




10 comparses 

Totes de les comparses de La Patum es poden veure a ClickPatum. S'han customitzat amb la màxima fidelitat possible el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans vells, els Gegants, els Nans nous, els Plens i els músics.

2.500 clicks 

Totes les figures de Playmobil que conformen l'exposició han estat customitzades segons les caractéristiques de La Patum.

Per a més informació: http://www.clickpatum.com