LO CARRANQUER

L'Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l' any . Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre , o cap d'any . Segons Joan Amades , l'Home dels Nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos , una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrós representant l'Hom

L a Nit de Cap d'Any -altrament dita Nit de Sant Silvestre - és un moment d’especial trascendència. Com la nit de Nadal i fins i tot la de Reis, forma part del conjunt de celebracions del solstici d’hivern destinades a marcar el punt d’inflexió en el temps natural, marcat per la posició del Sol el 21 de desembre. E n algunes poblacions la gent es reuneix davant l’església per celebrar aquest fet l'any nou a l’aire lliure i comunitàriament, tot menjant-se els dotze raïms seguint el toc de les dotze campanades i encenent fogueres on es llencen els calendaris antics. Aquesta nit, els familiars es feliciten i es desitgen molt bon any, així com als amics i amigues més estimats, a qui es truca per telèfon o s’envia missatges electrònics amb l’objectiu de transmetre els bons desitjos. A Cervera, enguany, els cerverins i les cerverines es trobaran minuts abans de les 12 de la nit a la plaça Major, on podran gaudir de les tradicionals campanades de fi d'any -a càrrec dels Campaners

Reproduim un curiós article que podeu trobar a la web de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya . Segons Aureli Capmany, les arrels de l’actual Ball de Bastons, estarien estretament vincualdes a la prohibició del Ball d’Espases per les autoritats de l època, fet que derivà en la substitució de les espases per altres estris menys “violents” com els bastons . Un fet ben interessant és que la primera aparició documentada del Ball d’Espases al principat, es troba a la nostra ciutat, Cervera, l’any 1482. “ Tot fa creure que els orígens són molt reculats, però sembla que la noticia més antiga que s'ha trobat documentada és la del any ll50 a Barcelona, amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó, Ramir el Monjo. En aquest esdeveniment varen tenir lloc unes grans festes en les quals, segons la crònica, va actuar un ball de bastons. De totes formes, Aureli Capmany, que, com s'ha dit, sosté que el ball

Els Geganters de Cervera, ens han fet arribar aquest escrit que d'una manera emotiva recorda la Montserrat Puig Castellà. En aquestes dates de Nadal ens ha deixat la Montserrat Puig Castellà. Tots la podeu recordar com a impulsora de la creació del darrer mocador, fet amb punta de coixí, de la geganta Almodis, que va ser entregat en la Festa Major. Recordem quan la varem anar a veure en el seu taller. Estava amb totes les seves alumnes i ens va ensenyar el mocador que van confeccionar. El va desenrotllar d’un estoig i ens els va ensenyar amb gran delicadesa, com si fos un gran tresor. Explicava que en una festa major, veient els bonics vestits que portem, se li va ocórrer fer un mocador que estigues en consonància amb el vestit de l’Almodis. Ho va proposar a totes les integrants del taller i van començar a posar fil als boixets. S’emocionava explicant el procés que va seguir la seva realització, com es van documentar, com van escollir el model, com van fer el patró i els diferen

En aquests dies que corren, un sent el que duu a dins i es quant el teu entorn i la teva terra tira! Doncs res, abans d'anar al sopar, us vull deixar uns quants enllaços de pàgines de la nostra Segarra on es veuen imatges que valen molt la pena. Sovint tenim coses molt mes boniques al cantó de casa però no les anem a gaudir ni a gaudir-les, sovint es prefereix anar a l'altre cantó de món, que visitar la nostra oblidada Segarra i mireu que pedres no ens en falten! Sovint "perdem" les tardes al bar o anem al cimema per aborriment i no em baixat mai pel tobogant gegant de Biosca, ni em vist les tombes naturals a la pedra de Torà, ni em anat mai a Cabestany! En fi, que cada dia que passa em sento mes de la SEGARRA (terra seca, de pas, massa oblidada i sempre tenen de venir de fora a dir-nos el que em de fer) i mes m'estimo el que han conservat els meus padrins (cases, vestimenta, paisatge, costums, àpats etc..) i les nostres generacions sembla que hi vulguin renegar i

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS Sembla que no podrem entrar a la casa de la colla durant uns dies! Així ens ho ha comunicat el regidor d'urbanisme, junt amb l'arquitecte de l'ajuntament. Sembla que les obres del Carrer Major han afectat greument l'estructura de la Casa i l'ajuntament no es vol mullar un pèl hi han precintat la casa sense miraments. Demà els Caps de Colla tenim una reunió amb l'alcalde i el regidor d'urbanisme i el de Cultura per a veure com resolem el problema! Quan sapiguem quelcom ja us informarem!

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS L'any 2008 podria ser realitat la fusió del grup de percussió Els Bombollers i els Diables de Cervera "Carranquers". Amb l'objectiu de sumar esforços i diversificar les possibilitats d'actuacions, s'està plantejant la possibilitat que actuin de manera conjunta. Segons les últimes informacions, les converses avancen a bon ritme per fer d'aquesta utopia una realitat el pròxim febrer. L'aproximació entre les dues entitats, ha estat una realitat aquest 2007, després d'anys d'alt i baixos en les seves relacions, un exemple és que el dijous gras passat els homens i les dones de les dues entitats es van sentar en una mateixa taula a celebrar de manera conjunta l'anomenada "Pau Social" . Segons sembla la fusió es fruit de negociacions fetes en secret a la vila de Perpinyà. No ha estat fàcil però les dues entitats han arribat a un acord que esperen ratificar en les seves respectives

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS Després dels darrers assaigs a la plaça Major -a la imatge el d'ahir al matí, amb el campanar de santa Maria en restauració al fons- ja es pot afirmar amb tota seguretat que la Segarra disposarà l'any 2008 d'una segona colla castellera: Els Peixaters de Cervera . El nom, seguint la filosofia de la colla castellera de Guissona, prové de l'antic ofici que es feia a la ciutat de Cervera fa uns 300 anys, en què es traginava el peix de mar a la cort de Madrid i les pedres universitàries de Barcelona i Lleida a Cervera tot seguint els designis reials. Entre els seus impulsors, la nova colla ha comptat amb la inestimable col·laboració de persones estretament vinculades a les colles peixeteres de més renom, com els Pescadors de l'Escala i les peixateres del mercat de la Boqueria , entre d'altres. El color de la camisa serà el blau mariner, en la seva varietat escamarlà , altrament dit blau pansit , en reconeixeme

ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE COLLA dissabte 12 de gener de 2008 Sala Francesc Buireu (Casal de la Gent Gran) - Manel Ibarra, 3 1a convocatòria: 6 de la tarda - 2a convocatòria: 2/4 de 7 de la tarda ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’ordre del dia. 2. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea Extraordinària del dia 19 de maig de 2007. 3. Lectura i aprovació, si s’escau, de la Memòria de la Temporada 2006-2007 (àrees, comissions i grups de treball). 4. Exposició i aprovació, si s’escau, dels Comptes de la Temporada 2006-2007. 5. Exposició i aprovació, si s’escau, del Pressupost per a la temporada 2008. 5.1. Aprovació de la quota anual de la Colla Gran per a l’any 2008 6. Càrrecs de la Junta Ampliada. 6.1. Ratificació de càrrecs, prèvia presentació de projectes. 6.2. Elecció de nous càrrecs, prèvia presentació de projectes. 7. Revisió de l’edat dels membres de la Colla Infantil. 8. Comissions i Grups de Treball per a la temporada 2008. 9. Torn obert

Els habitants de Les, que ja fa temps que tenen calefacció i que han deixat d’utilitzar la soca per escalfar-se, van decidir donar continuïtat a aquest costum convertint-lo en una celebració popular que unís a tot el poble, tal i com antigament havia unit a tots els membres d’una mateixa família. Van treure al carrer l’antic costum familiar i van col·lectivitzar el ritu casolà. Així, cada dia 24 de desembre a la tarda es va a cercar la Soca més gran que es pugui trobar (algunes poden arribar a fer dues tones, dos metres cúbics de volum de fusta) i es situa a la plaça de l’Església. Allà, la darrera parella casada, la parella casada de l’any en curs o en el seu defecte, la parella més antiga, té l’honor d’encendre la Soca de Nadau. Una vegada encesa la Soca, la gent beu un vas de vi i menja un aperitiu i se’n va a casa a esperar l’inici de la Missa del Gall. Aleshores els nens, abillats amb motius nadalencs i cantant cançons típiques araneses o de moda, passen casa per casa recollint el

L es celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les saturnals romanes . E s tracta d’un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre festiu i l'inversió dels rols socials. Aquest dia de “món al revés” forma part de les anomenades “llibertats de desembre” que comencen per Sant Nicolau , el 6 de desembre i acabaven el 28 de desembre. A quests dies de disbauxa, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d’avorriment i impas que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. És durant aquest temps sense feina al camp que el jovent utilitza per esplaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el de

El drac que hi apareix és el Drac mascota de l'Agrupació del Bestiari . Font: http://bestiari.cat/

Avui al vespre o demà a migdia, molts infants faran cagar el tió , una de les tradicions més antigues de Nadal. El tió és un tronc que crema a la llar de foc, però per Nadal el tió caga regals i llaminadures. Els regals del tió han variat amb el temps, sobretot aquests últims anys: de primer eren dolços, neules, torrons, alguna peça de roba..., tot allò que es consumia o estrenava per Nadal, però avui també poden ser més coses. Aquests últims anys, el Santa Claus del món anglo-saxó (Papà Noël, en francès) ha guanyat terreny al tió, sobretot en l'àmbit comercial, on s'ha convertit en una de les icones d'aquestes festes. Un grup de defensors del tió de la comarca d'Osona va obrir fa anys una campanya per contrarestar la influència del barbut: Càgum el Pare Noel . Consisteix a organitzar tallers de tions, concursos de dibuix i activitats per a la quitxalla a les nostres poblacions durant els dies anteriors a les festes nadalenques. A la pàgina , s'hi detallen les

Associació de Puntaires Coll de les Savines de Cervera Imatge: http://www.tallerdefotografia.com/Imatges/Galeria/puntaires1.jpg

L'Ajuntament de Cervera ha aprovat el canvi de partida del Pla de Barris destinada a la compra de cal Moixó per cobrir l'increment de cost de les obres de rehabilitació del carrer Major, que han vist gairebé doblat el seu cost, passant dels 800.000 euros inicials als 1,5 milions finals. Segons l'alcalde Joan Valldaura els equipaments contemplats al Pla de Barris, destinats a cal Moixó -en concret es parlava de destinar-ho a "activitats socials del barri, centre cultural i administratiu de la Paeria de Cervera" -, tindran cabuda a l'edifici de l'antic conservatori de música -seu de la Colla-, que és de propietat municipal, i la partida destinada a la compra de la casa (613.000 euros) s'invertirà en rebaixar les contribucions especials que han de pagar els veïns del carrer Major pel cost de les obres de remodelació del carrer (un 30% del cost total de l'obra). Les obres del carrer Major van finalitzar el passat mes de novembre, amb més de 3 mesos

Q ui és el millor Satanàs de Catalunya? I la millor verge Maria ? El programa de TV3 Objectiu Pastorets , que s'està gravant aquests dies i que tindrà continuïtat durant el Nadal vinent, ho dirimirà. Els escollits tindran l'oportunitat d'escenificar un nou text dels Pastorets, que està creant l'escriptor Xavier Bru de Sala i que dirigirà Abel Folk, de manera que s'aproparà el món del teatre amateur i la cultura popular en general al gran mitjà de comunicació de masses que és la televisió. D urant el Nadal 2007, la productora teatral La Projectora està entrant en contacte amb 75 elencs teatrals que escenifiquen el naixement del nen Jesús i la seva adoració per part dels pastors . Tres equips de càmeres enregistren les anècdotes dels assajos, alguns fragments de les actuacions, el procés de maquillatge, el de confecció del vestuari, els peculiars efectes especials que s'utilitzen, la integració intergeneracional que hi té lloc... És a dir, no enregistren totes

Amb l'arribada de les vacances de Nadal, el campionat local de Futbol Sala es prèn un breu descans. L'Aprofitem per adelantar-vos el Calendari Gener - Febrer, perquè així amb temps no tindreu excusa per perdre-us el Futbol Salsa! Dimarts 8 de Gener - 21:30 CARRANQUERS - TAXI GONYALONS Dilluns 14 de Gener - 20:00 CARRANQUERS - MONCAM Dimarts 22 de Gener - 21:30 CARRANQUERS - CERVERA MOBILIARI Dilluns 28 de Gener - 22:00 CARRANQUERS - BAR CATALUNYA Dimarts 5 de Febrer - 21:30 CARRANQUERS - NEW PARK Dilluns 11 de Febrer - 22:00 CARRANQUERS - BAR CENTRE Dimarts 19 de Febrer - 21:30 CARRANQUERS - ASSEGURANCES GES El jogo bonito no s'atura!

En el número corresponent al mes de desembre de la revista "Segarra Actualitat" els Campaners de Cervera desgranen tota la problemàtica relacionada amb la presència de coloms i altres ocells -i, en especial, dels seus excrements- al campanar de la ciutat (brutícia per tot arreu, males olors, degradació de les cordes, mala imatge...), fet que fa que el campanar a dia d'avui disposi, en paraules dels propis campaners "... amb tots els elements més propis d'un corral que no d'un monument històric ..." . Després de descartar-ne la seva captura com a solució definitiva, els Campaners, havent visitat altres campanars amb problemàtiques semblants, fan pública la seva proposta: tancar-los el pas , ja sigui amb un reixat (segurament, des de la plaça Major, la seva presència passaria desapercebuda) o amb unes portes de fusta (que caldria obrir durant els tocs), que es podrien instal·lar, en ambdós casos, a la part exterior dels finestrals o bé a la part de dins

L'Emissari de Ses Majestats els Reis d'Orient , el patge Karim, un clàssic del Nadal cerverí, serà a la nostra ciutat el dia 29 de desembre a les 7 de la tarda al pavelló Polivalent, en el marc del Parc de Nadal . L'entrada al Parc de Nadal en aquesta jornada serà gratuïta des del moment de la seva arribada. En acabar, hi haurà coca i xocolata per a tota la mainada. Font: http://www.cerverapaeria.cat/ Imatge: http://www.delacasa.net/ricasfotos/images/396.jpg

Lo Carranquer us convida a participar en l'enquesta que decidirà qui és el jugador revelació de la temporada d'Hivern de l'equip de Futbol Sala dels Carranquers. El Trofeu treze, la carretilla de plata. L'entrega de premis es farà durant el sopar posterior a l'Assamblea dels Diables del proper Gener

Del cor del coll de les Savines sortirà un gran jugador que deleitarà la grada entre les parets del pavelló De la banda a porteria atacant i defensant la salsa de la Batedora tornarà a ressonar Torna, torna Batedora que la lliga ens pendran que ens arrencaran los punts i la màgia mos robaran Tristesa a l'equip perquè s'ha quedat sense el seu Bandoler brasiler. La salsa s'ha tallat: La Batedora lesionat! Com us avançavem en la última crònica un mal gest durant el partit va provocar que abandonés el camp abans d'hora i aquesta setmana els mals auguris s'han confirmat. Esperem que després de festes ens pugui tornar a enlluernar. L'equip et necessita! A més a més vam jugar al pitjor horari i dia possible, dilluns a les vuit. I amb el mal regust de boca i amb molt pocs efectius vam lluitar per aconseguir endur-nos alguna cosa més del que vam acabar rebent. Va ser un partit de sacrifici i amb un sol canvi. CARRANQUERS - 1 ALUMINIS SERGI - 8 Puntuals a les vuit i amb n

El proper dissabte dia 19 de gener de 2008, a les 5 de la tarda en primera convocatoria i a les 6 de la tarda en segona, al Casal d'Entitats de Sant Sadurní d'Anoia, tindrà lloc una ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, amb el següent ORDRE DEL DIA 1. Acreditació de les colles assistents. 2. Lectura i aprovació de l'Acta anterior. 3. Altes i Baixes. 4. Estat de comptes 2007. 5. Resum activitats realitzades durant el 2007. III Fira del món del foc Lleida 2007. Trobada de colles de la territorial Ebre de Pinell de Brai. Nova territorial del Gran Penedès: constitució i ratificació delegat. 6. Informe de les feines de legalització de les colles infantils. 7. Resum sinistralitat de l'assegurança de la Federació. 8. Proposta activitats 2008. 9. Precs i preguntes. Podeu consultar més informació a http://www.diablescat.org/

Catalunya és una de les comunitats que més diners destina a la loteria en el sorteig de Nadal, amb 74,7 euros de mitjana. Lleida és, amb gran diferència, la província que més gasta en loteria, amb una mitjana de 280,8 euros per habitant. La responsable és l’administració de La Bruixa d’Or de Sort, que ven dècims a tot Espanya i l’estranger. A Barcelona, la despesa mitjana és de 65,11 euros; a Girona, de 52,55 i a Tarragona, de 52,25. Durant el sorteig, que se celebrarà dissabte a partir de 2/4 de 9 del matí, es repartiran un total de 2.200 milions d’euros, entre els principals premis, la menudalla i els reintegraments. Els afortunats amb el premi més buscat, la Grossa , es veuran recompensats amb 15.000 euros per cada euro jugat. Per als qui encara hagin de comprar algun número, cal recordar que les terminacions en què més vegades ha caigut la Grossa han estat la 85, la 75, la 64 i la 95, mentre que mai ha acabat en 09, 10, 13, 21, 25, 31, 34, 41, 42, 43, 51, 54, 59, 67, 78 i 82. Les

AVUI LA NOTÍCIA SOU VOSALTRES 10.000 GRÀCIES A TOTS I A TOTES !

L'amic Pau Plana, feia uns dies que m'enviava un correu explicant el que feien a la Riera de Gaià la nit de "reixos". Per motius laborals no podia obsequiar-vos amb aquest fantàstic article, un cop mes tranquil, us apunto l'enllaç directe doncs la seva lectura no te desperdici, (i només pensar en la cagada del tió de Diumenge per part dels d'Alea Teatre, amb una mare noel i tots els altres animadors amb gorrets de p... pare noel, em van caure els co..... a terra, volia escriure una carta a la Veu però no puc fer-la, ja que no em surt sense faltar al respecte a ningú) em recorda a la festa del Barri de Sant Magí quan els veïns tiren l'espigol al terra perquè el barri faci aquella oloreta tant peculiar! En fi aquí teniu l'enllaç de la crema d'espigol de la Riera de Gaià, per part de la mainada la nit de reis, http://www.festes.org/arxius/espigolgaia.pdf Apa, Salut i encantat d'ajudar aquest poble a mantenir les tradicions! La foto es extreta de w

L a web de la Colla i els seus creadors no paren quiets, i continuen introduint dia rera dia millores i nous continguts a la nostra pàgina, http://www.diablescarranquers.cat/ , una, al meu parer, de les millors pàgines web pel que fa a colles de diables. L a primera novetat de la que us volíem advertir és a la pàgina d'inici, on ja fa unes setmanes podeu escollir si voleu escoltar durant la vostra visita a la web el romanç composat l'any 2004 per en Jaume Arnella en motiu del 10è aniversari de la Colla, i interpretat per ell mateix. T ambé des de fa pocs dies, en el menú principal podeu trobar nous apartats: el Ball Parlat , la Carretillada i el Foqueral . Aquesta nova informació ens aproxima als tres esdeveniments principals del calendari carranquer: la Festa de la Colla, la Festa Major i l'Aquelarre, respectivament. E ls propers dies també s'incorporaran nous vídeos i s'actualitzaran les dades corresponents a la temporada 2007. A ixò no s'atura!

La Parròquia de Cervera ha endegat una campanya per obtenir fons per cobrir una part de les despeses del projecte de restauració del campanar de l'església de santa Maria. Les obres, ja iniciades, i amb un cost total de 231.633 euros, consisteixen en una neteja general de les façanes, per la qual cosa es rejuntaran tots els paraments de pedra i es realitzarà un tractament consolidat en les parts on la pedra quedi al descobert. Finalment, es preveu la reposició de la pedra en aquells indrets on estigui més deteriorada. La Paeria de Cervera aporta el 50% del total; mentre que la Diputació de Lleida, a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), finançarà un 25%, i el Bisbat de Solsona i la Parróquia de Cervera aportaran el 25% restant (57.908 euros). Els donatius es poden fer a qualsevol de les esglésies de Cervera amb un sobre, tot posant-hi la paraula Campanar , o bé ingressant-los a la llibreta de la Parròquia a "La Caixa" (núm. 2100-0016-01-0102052190), fen

Aquest any per felicitar el Nadal a tots els diables i companys, al nostre Cap de colla se li va ocórrer de fer un pessebre diferent. A l'entrada del "corral", a la Casa dels Diables, es prepararia un pessebre d'allò més autèntic. Ajudat d'uns quants diables, mireu la fotografia de familia i veureu que no n'eren pocs. Poc a poc el pessebre va anar prenent forma mentre anaven arribant tots els figurants: La mare de Deu barbuda - com marca la recent encetada tradició. Un Sant Josep espontani, que passava per allà. Un arcàngel Sant Miquel que repetia com a figurant. I sobretot el nen Jesús, que de tan petit no s'havia on es ficava. Tot això envoltat pel Carranco - Bou i la Polla - Mula. Un pessebre ben especial, que va fer passar una bona estona a tots, diria que sobretot als que no surten a la fotografia i que va acabar com tot el que acaba bé, amb un bon vermut al Barbacana.

Des de 1970, any de la seva creació, són moltes les persones que han estat a la Coral Infantil "Nova Cervera " , com a cantaires, director/es o pares i mares, i d'una forma totalment desinteressada. Actualment hi ha uns vuitanta cantaires que es distribueixen per grups: els barrufets , els petits , els mitjans i els grans . Hi ha vuit directores que amb el seu treball altruista porten els assajos d'aquests grups, potenciant el treball de cada grup de cantaires, dins el seu nivell i possibilitats, seguint un bon progrés en l'aprenentatge musical de cant. Són nombroses les activitats on participa la Coral Infantil , com són: Caps de setmana de treball a l'inici del curs. Concert de Nadal. Cantades a les residències d'avis de Cervera. Trobades de corals anuals a diferents llocs de Catalunya. Trobades generals a Barcelona. Intercanvis amb corals. Caramelles. Concert de fi de curs. Col·laboracions amb algunes entitats (teatre, pastorets, ..

Josep M. Solà escrivia en el seu llibre "75 anys dels Pastorets de Calaf" (2000): A Calaf, ja fa gairebé un segle que es representen els Pastorets de Josep M. Folch i Torres. Això vol dir que s'ha creat una tradició ininterrompuda que va d'avis a pares i de pares a fills. Que aquesta tradició s'escaigui per Nadal significa que li és inherent tota una atmòsfera d'intimitat i de calidesa que no té cap altra època de l'any. Aquests dos factors, juntament amb el fet que els Pastorets siguin teatre popular -teatre del soroll, de l'alegria i del riure- han fet que aquest espectacle hagi entrat en els calafins pels llavis, per l'orella i pel cor. I s'hi hagi quedat. Aquesta temporada, els dies de representació són els següents: - desembre 2007: dimarts 25 a les 7 de la tarda, i diumenge 30 a 2/4 de 6 de la tarda - gener 2008: diumenge 6 , 13 , 20 i 27 , a 2/4 de 6 de la tarda Més informació al telèfon 669.410.100 Venda d'entrades al Tel·Entrad

Hi ha moments durs, que et deixen mal gust de boca i acidesa a l'estòmac, com quan et menges una llimona. Ahir la llimona s'ens va menjar a nosaltres. Poca recompensa per un partit en que l'equip es va saber sacrificar però va acabar claudicant davant "la Llimona mecànica" . Mentrestant seguim col·leccionant golejades.... i el Calo gairebé s'ens lesiona! CARRANQUERS - 2 FRANKFURT PASSADÍS - 10

Les joguines són un reflex dels que ens envolta, de la nostra societat. Són les eines amb les quals les nenes i els nens exploren, descobreixen i adquireixen comportaments que acabaran essent part del seu bagatge com a persones. L'Institut Català de les Dones i la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania difonen aquest mes de desembre la campanya "Juguem? Jugant s'aprèn a viure", amb l'objectiu de proposar algunes idees que afavoreixin un joc coeducatiu , que promogui una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe. La campanya es distribueix a botigues de joguines i grans superfícies comercials, i també s'encartarà a diversos diaris. Els materials de la campanya, un fulletó i un cartell , mostren els diferents àmbits: a créixer, a construir, a compartir, a cuidar, a ser lliure, pels quals és important reflexionar sobre que volem que els infants aprenguin abans de compra

Els Margeners de Guissona van descarregar ahir a l'Arboç, festa major de santa Llúcia, el primer castell de set de la seva curta història: el 4 de 7. El periodista casteller Guillermo Soler parla així de l'actuació: (...) Tot i això, el que tots volíem veure era l’anunciat primer intent de castell de set dels Margeners de Guissona, una colla que havia sortit a plaça per primer cop tot just feia tres mesos i que en aquest temps havia completat tota la gamma de sis sense patir, a més, cap caiguda –només un pilar de quatre-. Els de Guissona, als qui per primer cop podia veure amb la camisa, d’un marró més fosc que la dels Xiquets de Reus, van arrencar amb un quatre de sis amb l’agulla que pretenia asserenar els ànims. I és que els nervis es palpaven en el rotllo margener, tot i les bones garanties que havien donat els assajos previs. El quatre de set, en segon ronda, no va estar mancat d’èpica: amb acotxadora col·locada, l’enxaneta es va encallar a terços i, després, altre cop a d

Amb motiu dels incis de la campanya de Nadal, l’assossiació de defensa de les tradicions nadalenques catalanes d'Igualada reprèn els actes a favor de la promoció de personatges tan típics com el tió, els pastorets o el caganer. L’any passat l’activitat d’aquesta associació va tenir un gran ressó mediàtic, ja que mitjans d’abast nacional com l’Avui, TV3, El Punt, Catalunya Ràdio, Rac-1,... i d’altres com Televisió Espanyola o la cadena SER es van fer ressó de la campanya. Recordem que l’objectiu d’aquesta iniciativa era denunciar la presència massiva d’elements foranis en les celebracions de casa nostra, com ara el Parel Noel, i reivindicar la riquesa de les pròpies tradicions, com el tió, els reis i patges d’Orient, o els Pastorets. L’any passat, la campanya va tenir un notable suport ciutadà i foren moltes les persones que mostraren simpatia pel missatge i la iniciativa duta a terme. Enguany, es vol continuar amb la tasca iniciada l’any passat, tot introduint algunes novetats. Est

L es carasses antigament eren caps de moro, de cartró o de fusta, amb llargues barbes i cabells de pèl natural. Aquests caps estaven instal·lats sota els orgues barrocs d'algunes esglésies del Principat de Catalunya i, pel volt de Nadal, llançaven dolços a la quitxalla. Formaven part de l'ornamentació i de la decoració de l'instrument, i solien tenir moviment de boca i ulls que el mateix organista podia accionar. A Barcelona, i concretament a Ciutat Vella, tres esglésies tenien orgues amb carassa: Santa Maria del Mar, Sants Just i Pastor i la Catedral; la primera ha desaparegut però les altres dues es conserven a l'actualitat en perfecte estat. L a tradició ens diu que només funcionava un dia a l'any, i sempre dins el cicle nadalenc . El costum era que la carassa fes uns crits aterridors, tot movent els ulls i la mandíbula de manera inquietant i esglaiadora. La canalla, que es concentrava a l'església sota l'orgue, era alliçonada pels grans; tot seguit, men

Avui a la web cat.lleida.com es pot trobar la següent notícia: La Bruixa d'Or , de Sort, l'administració de loteria més coneguda a l'estat espanyol, tindrà el seu portal d'Internet en xinès. En l'actualitat, labruixador.es es pot llegir en català, castellà i anglès. Arribar a un nou mercat potencial de 150 milions d'usuaris d'Internet és una ocasió que, segons l'empresari dedicat a repartir la sort, Xavier Gabriel (vell conegut de la Colla) no es pot deixar escapar. Actualment, l'administració de loteries pallaresa té deu milions de clients, i la proximitat del sorteig de Nadal ha fet que registri importants cues durant aquest pont de la Puríssima. Quan he llegit això, no he pogut evitar pensar per uns moments en aquelles ara ja històriques excursions a Sort... Recordeu tot allò? Actuacions a ple sol, la sopa de pelotilles , algunes discussions sonades, el Rock Dur ... Com passa el temps... Ens fem grans... Font: http://cat.lleida.com/actualitat/no

Aquest dilluns dia 10 de desembre, Lleida (Segrià) celebra amb un acte protocolari al Saló de Plens de la Paeria per posar fi a la capitalitat de la cultura catalana que ha exercit durant tot l'any 2007 i durant el qual ha organitzat centenars d'actes, inclosos alguns de cultura tradicional. Ara, pren el relleu la ciutat de Perpinyà (Rosselló) que com a Capital de la Cultura Catalana 2008 realitzarà un seguit d’activitats en els àmbits dels col·loquis, exposicions, concerts i espectacles, festes tradicionals, etc. La capitalitat s’articularà al voltant de la pacificació, de la pau i del pacifisme a través de la figura tutelar de l’Abat Oliba , abat de Ripoll i de Cuixà (1008), creador de la “Pau i Treva” i figura cabdal per la seva ciència, ascetisme i talent diplomàtic. Al seu voltant s’esmentaran els personatges emblemàtics de la Catalunya del Nord que varen il·lustrar aquest concepte de recerca de la pacificació, com són Francesc Eiximenis, filòsof inventor de la pau socia