LO CARRANQUER

Tomàs Molina (Badalona, 1963) és un meteoròleg i presentador de televisió català. Llicenciat en física per la Universitat de Barcelona i periodista col·legiat. Actualment és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya. Se'l pot veure periòdicament a l'espai del temps, en els informatius de TV3. Des de l'any 2009 presenta i dirigeix el programa Espai Terra a la mateixa cadena, que tracta sobre la meteorologia, la natura i el medi ambient en general. En diverses ocasions, en aquest programa s'ha pogut veure reportatges o han participat en directe diferents elements de Bestiari Festiu. En Tomàs Molina serà nomenat Ambaixador del Bestiari Festiu 2017 durant el Festivitas Bestiarum , prenent el relleu a Rita Marzoa, Ambaixadora del Bestiari Festiu 2016 . Informació extreta de  http://festivitasbestiarum.cat/2016/10/participa-al-festivitas-bestiarum-2016/ Imatge extreta de  http://ib3tv.com/20160804_247930-al-dia-tomas-molina-cap-de-meteorologia-d

Imatges extretes de  https://www.facebook.com/BallDiablesEspl/

Reproduïm aquí, sota aquestes ratlles, el contingut del pregó de la passada Festa Major, pronunciat per la segarrenca Rosaura Esteve-Puig (Castellmeià, 1981), llicenciada en Biologia, doctora en Biomedicina i investigadora en el camp de la biologia molecular del càncer des del 2005. Rosaura ha contribuït a descobriments de nous mecanismes moleculars de la cèl·lula tumoral, que ha tingut impacte en l'oncologia mèdica. És autora de diverses publicacions científiques en l'àrea de la biologia, genètica i càncer. L'any 2012 es traslladà de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron, Barcelona, a la University of California San Francisco, als Estats Units, per continuar la recerca dels mecanismes moleculars tumorals i de resistència a fàrmacs diana, i així millorar les vides dels pacients amb càncer. Perseverant, seriosa en la feina, simpàtica, dolça en el discurs i en les formes, Rosaura és una persona molt propera que ha arribat molt lluny... Un magnífic

Informació facilitada per l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera,  https://www.facebook.com/AEiGColldelesSavines/

  Usat per a significar que cal procedir amb gran cautela en parlar de coses delicades, car hom pot ésser sentit de la manera menys sospitada. És també conegut universalment. Té origen en el cas succeït a Estateri, el gran polític romà que conspirava contra l'Estat. Uns amics del règim sentiren les seves paraules des del darrere d'una feble paret i el va delatar; fou pres i matat.  També es diu: Les parets hi senten. Imatge extreta de http://www.opticasalas.com/cat/novetats/228/per-que-tenim-dues-orelles Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la U... U. Urobor : Bèstia mitològica representada per una serp que es mossega la cua. Representa el pas del temps. El Ball de Diables de Vilafranca ha convertit aquesta bèstia en un drac alat que mossega una cua formada per un altre cap més petit i l'ha pintat a la capa de tots els diables. Imatge extreta de  http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-u/

S’aplica a un grup de persones poc harmònic físicament.  Recorda la cobla de ceguets que, seguida de manxols i d’altres esguerrats que formaven la confraria del Sant Esperit, concorria a la processó del Corpus de la ciutat. Els ceguets i espunyats, aquests darrers per haver estat presoners de guerra, als quals l'enemic havia tallat les mans perquè no poguessin batallar més, havien format una confraria sota l'advocació de sant Andreu apòstol. El 1339 la referen ajuntant-se amb els manxols i esguerrats; la posaren sota l'advocació de sant Martí i s'instal·laren a l'església de Santa Maria dels Reis o del Pi. Més tard els trobem establerts a la parròquia de Santa Maria junt amb els samaires i oracioners, que, com els cecs, vivien de la capta. El 1562, s'estableixen en una capella pròpia, sota l'advocació del Sant Esperit, patrocini propi dels cecs de quasi tot Europa. Des de molt antic els cecs havien format una cobla que en alguns moments fou

Guissona (La Segarra).- Després d’una llarga temporada, aquest cap de setmana passat els Margeners de Guissona han celebrat la seva desena diada, acabant d’aquesta manera actuant a casa. Els acompanyaven els Castellers de Badalona i els Castellers de Caldes de Montbui. L’actuació va començar a les 17:30 amb un cel tapat però que finalment va permetre a les colles poder actuar a la plaça Major, davant de l’església de la localitat, i no dins d’aquesta com estava previst fer-ho en cas de pluja. Així doncs, les tres colles van realitzar els pertinents pilars de benvinguda. Per part de la colla marró, van ser 3 pilars de quatre. La colla local va encetar les rondes de castells amb un 4d7, que era el número 100 descarregat de tota la història de la colla. No va ser fàcil i es va haver de treballar. Els castellers de Badalona van obrir la seva ronda amb un altre 4d7, força lleuger i que no va comportar cap problema per a descarregar-lo. Pel que fa als castellers d

Arran de la celebració del Congrés d’Imatgeria Festiva País Gegant, l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, ha iniciat un cens que per primera vegada recull la diversitat dels balls de gegants que hi ha a Catalunya.  El resultat ha estat un cens amb més de 450 balls de gegants, un fet ens demostra la gran vitalitat que té l’imaginari festiu de Catalunya. El ball és una peça clau pel nostre patrimoni festiu, que s’ha de valorar, mantenir i reivindicar ja que és el que dóna vida a les nostres figures i les dota de la rellevància i solemnitat que mereixen, fent-les dignes d’esdevenir representants de pobles i ciutats, festes i tradicions.  Clica aquí per accedir al   Cens de balls de gegants   El cens en cap cas està tancat, ja que ha nascut amb la voluntat d’estar en constant actualització, ja sigui per corregir errors, completar-lo o afegir nous balls. Per aquest motiu ens encomanem a vosaltres per tal de completar aquesta tasca que farà que els nostres b

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la T... T . Tabal : Nom amb què anomena alguna colla el timbal . Tabaler : Nomb amb què anomena alguna colla el timbaler . Tapeta: Peça de roba que serveix per tapar els botons d'un vestit. Tensor: Peça que uneix els dos cèrcols del timbal i que serveix per tensar el pedaç superior i inferior. En els timbals que segueixen una estètica més tradicio nal són de corda i hi ha unes peces de pell entre corda i corda que ajuden a tensar-los encara més. En els timbals d'estètica més moderna són metàl·lics i s'acostume n a tensar cargolant. Tiara: Barret pontifici que porta el Llucifer d'algunes colles. Timbal: Instrument de percussió que consisteix en una caixa de fusta o de metall cilíndrica, les bases de la qual són dues

És usat en dos sentits: per a indicar el pressentiment que un afer acabarà malament i per a significar que hom no veu clar un afer i que creu que hi ha misteri, engany, etc.  Té origen en els antics processos de bruixeria, que tots acabaven cremant les suposades bruixes. Fer, doncs, pudor de socarrim enclou la idea que en un afer intervé la bruixeria i també que acabarà de mala manera, com acabaven les pobres dones acusades de bruixes. Imatge extreta de http://eldesvansecreto.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989.

El passat 15 d'octubre, al Centre Obrer de Cervera, es va presentar el documental produït per la Gàrgola i realitzat per Startap.cat de Santa Coloma de Queralt. El documental pren forma a partir d'entrevistes amb el constructor, en Xavi Badia i membres de la comissió que es va encarregar de fer realitat el projecte, ens mostra tot el procès constructiu i també la  presentació del Capgròs que va tenir lloc el dia 23 de juny 2016, en el marc de la revetlla dels solstici d'estiu. El capgròs, inniciativa del Centre Obrer amb la col·laboració de Seny Major, fou possible gràcies a una campanya de micro-mecenatge  al a qual s'hi van sumar nombrosos particulars, empreses i entitats de la Segarra històrica. Per veure sencer el documental, feu clic a la imatge.

El poper dilluns 24 d’octubre al matí a la Sala Francesc Buireu de Cervera , se celebrarà la Jornada ‘Cultura Viva’ organitzada pel Museu Comarcal de Cervera, Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva , i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la S , una lletra recargolada ... S. Salt de Vilanova: És com s'anomena en l'entorn dels balls de diables el punt de dansa que fan els diables de Vilanova. Vegeu e spolsada . Saquer: Nom amb què anomenen algunes colles els personatges de la intendència. Seguici: Conjunt de balls populars d'una població que conformen les cercaviles i processons. Sortidor: Tub de cartró que porta una combinació de pólvora a dintre, amb una metxa en un extrem i un tro a l'altre, similar a la carretilla però d'unes dimensions més grans. Porta un tub més petit enganxat que permet col·locar-lo a la maça en sentit vertical perquè llanci espurnes cap amunt un cop encès. Els més coneguts són el francès i el portuguès . Imatge extreta d

Deixar, els infants, d’anar a escola. La frase té origen en aquell temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anava a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l'escola exercida pels capellans a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l'església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d'un home i no d'un infant, resultava pesada per a ell i constituïa un veritable càstig. En alguns indrets es diu fer rodó , al·ludint així mateix al rotllo de campanes. Imatge extreta de http://www.clarin.com/sociedad/dias-clase-feriados_0_1235276634.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Badalona serà la seu de la propera sessió del Congrés d’Imatgeria Festiva País Gegant el pròxim 22 d’octubre. La sessió, que porta per títol Quan els peus els donen vida. Balls de gegants i balls de l’àliga, abordarà la dansa de gegants i àligues i com els seus balladors i músics donen vida a les grans figures.  La ciutat serà una amfitriona excel·lent, ja que compta amb una gran tradició de ball, amb arrels d’esbart, que fa que les seves figures ballin solemnement i amb una gran delicadesa.  El ball és, sens dubte, una de les parts essencials de les nostres figures, el que els dóna vida i ànima: “Les figures desfilant pel carrer tenen vida pròpia, però ballant tenen ànima” .  País Gegant vol posar sobre la taula tot el que envolta el ball de gegants i de l’àliga: l’evolució i el procés que han seguit els balls de l’imaginari festiu, l’elaboració de coreografies, les melodies per fer ballar els gegants, el ball solemne de l’àliga, les tipologies i pràctiques de b

Trobar-se entre dos perills.  Al primer cop d'ull sembla que pot tenir origen en la vida militar i que es refereix a la situació d'un combatent entre dues línies de foc; però, segons Monsieur Ampère, en la seva 'Historie littéraire de la France' , aquest refrany és antiquíssim i ja estava en ús molt abans de la invenció de les armes de foc: per tant, deu ésser un altre origen. Creu que el pot tenir en els costums religiosos dels druides, que en immolar les víctimes les feien anar al sacrifici fent-les passar entre dues grosses fogueres. Imatge extreta de http://www.auva.cat/1714-entre-dos-focs-de-jordi-mata/ Extret de ‘Refranyer català’ , de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la R... R. Rotllana: És com anomenen a Torredembarra les enceses conjuntes dels diables. Imatge extreta de  http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-r/

Per a qualificar algú de molt borratxo. Té origen en el costum, avui ja un bon xic perdut, de posar vi calent a les sopes escaldades perquè donessin més escalfor al cos i fessin passar el fred. Estava en ús en llocs de muntanya abundants en neu, on el fred feia de mal combatre. Imatge extreta de http://www.descobrir.cat/ca/agenda/la-sopa-de-verges-155177.php Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Continua el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la P... P. Pas lliure: Punt de dansa consistent a caminar sense anar al compàs de la música. S'anomena també simplement caminar . Passacinta: Peça de roba que normalment volta una faldilla, una màniga, etc. a la qual s'ha afegit una c inta, normalment de color, que va entrant i sortint. Passeig: Punt de dansa consistent a caminar mantenint la pulsació. Pecat capital: Cadascun dels set pecats que la tradició eclesial considera origen d'altres vicis i pecats. Són: supèrbia, avaricia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa. A la majoria dels balls parlats (analitzats en aquest llibre) són representats per set diables. Pelegrí: Personatge que només apareix a la representació del ball parlat de Vilafranca del Penedès. Represent

No haver-hi remei o apel·lació. Al·ludeix a la tutia o atutia , medicament molt usat antigament per a curar les inflamacions de la vista, en el qual es tenia gran fe. Era compost a base de pega grega.  El sentit és, doncs, ben clar: el de no haver-hi remei. Imatge extreta de https://ugtcsdm.wordpress.com/category/tcai/ Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Amb la tardor i les primeres pluges, molts catalans esperen amb ànsia el moment de sortir a buscar els primers bolets als nostres boscos.  Aquesta tradició mil·lenària que ja practicaven els romans és ara molt popular i és celebrada en família, amb amics o fins i tot en solitari. Cal sortir a hora molt primerenca, si per quan s’arribi al bosc, es vol trobar alguna cosa, acompanyats per una cistella de vímet i una navalla. Com recompensa de la gran matinada cal cuinar-los juntament amb altres plats típics catalans i gaudir-los en bona companyia i un bon vi. Extret de www.magimo.net