LO CARRANQUER

Informació facilitada per l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera, https://ca-es.facebook.com/AEiGColldelesSavines/

  Els estudiosos del pessebrisme i de les tradicions pròpies del cicle de Nadal tenen al seu abast una Nova font de consulta que aplega articles de premsa que van des de finals de segle XIX fins als anys 80 del segle XX.  Des d’aquest Nadal es podrà consultar online un important arxiu d’articles de premsa dedicats a l’art del pessebrisme. El Col·lectiu El Bou i la Mula , amb la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, ha digitalitzat indexat i posat en línia els gairebé 1200 documents de què consta l’Arxiu Catà.  Els articles, que majoritàriament provenen de la premsa, aborden el pessebrisme des de molts diversos angles. Autors com Joan Amades, Duran i Sampere, Josep M. Garrut, el P. Basili de Rubí, entre d’altres són algunes de les persones que firmen els documents d’aquest arxiu. El pessebrista Pere Catà (1935), durant molts anys, de forma pacient i ordenada, va desar tots els escrits que arribaven a les seves mans i que parlaven sobre el pessebre i les

"Sobretot, sigues l'heroïna de la teva vida, no la víctima"  Nora Ephron  Un nou novembre i 32 dones assassinades als Països Catalans. I això només és la punta de l’iceberg d’un violent sistema ideològic i d’organització social que menysprea i sotmet a les dones: el patriarcat. I com a conseqüència, una societat que conviu amb el masclisme d’una forma natural i malgrat les xifres siguin esfereïdores, combatre la violència contra les dones i les nenes no acostuma a ser prioritari.  Els feminicidis són la part visible, la que es deixa veure en algun que altre titular i que a final d’any es recullen en estadístiques. Però hi ha un entramat d’agressions quotidianes que són la base de la normalització de la violència masclista. Publicitat, pressió estètica, cànons de bellesa, llenguatge sexista i un llarg etcètera, també és violència masclista.  N’estem fartes de patir agressions quan no complim amb el que el patriarcat espera de nosaltres. Tenim dret a viure amb di

Sortir a passejar o a caminar a l’aire lliure sense motiu determinat ni objecte directe.  La dita recorda una pràctica de bruixeria avui perduda, emprada per a esvair la boira, per a la consecució de la qual els iniciats voltaven pels camps sense ruta ni terme fix, remugant uns conjurs i unes fórmules màgiques encaminades en aquest objecte. Imatge: Granyena entre la boira. Autor: Carles Tarsà. Extreta de http://desdelasegarra.blogspot.com.es/2012/12/granyena-entre-la-boira.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Per a indicar que una cosa no té apel·lació i que no hi ha més remei que admetre i acceptar les coses i els fets tal com es produeixen. Al·ludeix als antics costums jurídics i també als costums d'encant, en què s'encenia una candela en el primer cas i, generalment, tres en el segon. Podia declarar el preguntat durant el temps que durava la candela, sense poder dir res més un cop acabada, i en les subhastes s'admetien apostes mentre durava el nombre de candeles prèviament fixat; un cop acabada la darrera, ningú més no podia oferir i quedava concedida al darrer postor. Imatge extreta de http://eldesvansecreto.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Finalitzem avui el repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la V , la darrera lletra d'aquest recull de termes diablers ... V. Valona: Capa curta que generalment només tapa la part superior de l'esquena, les espatlles i el pit. Vareta: Peça prima de ferro, de forma cilíndrica, que surt del cap del ceptrot, en sentit vertical o amb certa divergència, i que serveix per posar-hi les carretilles o sortidors. Les carretilles, un cop enceses, roden mantenint el clau com a eix. Els sortidors queden fixats al clau. El nombre de varetes i la seva llargada varia en cada ceptrot. Versos: Nom amb què anomenen algunes colles els versots . Versots: Part del ball parlat formada per uns textos rimats satírics destinats a criticar la vida social i política del poble o del país, que en alg

S'aplica quan s'ha d'emprendre un afer dur i complicat. Té origen en els vells costums monacals. Els ordes religiosos, la regla dels quals els obliga a anar descalços, quan havien d'emprendre una llarga caminada, plovia o havien de travessar terrenys pedregosos o emboscats, es calçaven per evitar el lacerament dels peus. Així és corrent, en llegir les cròniques conventuals d'aquests ordes, en descriure processons o altres pelegrinatges, trobar la indicació calçats per a indicar que els confrares van trencar la regla davant d'una causa justificada. El fet de calçar-se enclou, doncs, sempre, una idea de dificultat i de duresa. Imatge extreta de http://www.lamega.com.co/noticia/el-borracho-que-lidia-por-ponerse-un-zapato-122445 Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

La Castanyada és una festa popular celebrada a Catalunya el dia de Tots Sants (l’1 de novembre) i ara també a la vigília, on és costum menjar en família o amb amics, castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.  És habitual per aquestes dates trobar pels carrers parades de venda de castanyes i moniatos torrats. Antigament aquest paper el representava la Castanyera, una dona vella, amb robes pobres, davantal i un mocador al cap. La vella cantava: “Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?” i els nens per fer-la enfadar contestaven: “Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes.”   Extret de www.magimo.net

Darrer mes de tardor: Novembre, Tots Sants el primer i Sant Andreu el darrer , i entre aquestes dues dates pot passar de tot. Comencem bé, amb dia festiu, i d'entrada ja tenim un gran ventall de possibilitats meteorològiques: tan aviat es diu Per Tots Sants, pluges i vents com Per Tots Sants, la neu pels alts. Tot això continuarà la resta del mes: Passat Tots Sants els dies són germans. I en el que s'espera que s'assemblin més els jorns és en les precipitacions: De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu. Les temperatures, però, aniran baixant i també ho farà la cota de neu: si Pet Tots Sants la neu pels alts, per Sant Andreu la neu al peu. Resumint, s'acosta l'hivern i les situacions meteorològiques s'allunyen dels patrons estivals. Aquest mes, però, continuarà sent inestable com els seus cosins tardorencs. Mostra de la variabilitat serà l'Estiuet de Sant Martí, que gairebé cada any ens porta alguns dies de caloreta envoltats de jorn