diumenge, 31 de juliol de 2016

El #glossari diabler de Ramon Vallverdú (3): la C de #Carretillada i de #Civader. @FocEnDansa




Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006).

Avui és el torn de la C...

C.

Caixa: Tipus de timbal petit amb molta ressonància, a causa dels bordons que porta, que pot ser tocat amb molta agilitat. No acostuma a ser un instrument que portin els balls de diables tradicionals, pel seu so metàl·lic, però el cap de colla dels timbalers del Ball de Diables de Sant Pere de Ribes el toca per fer variacions i ornamentacions dels tocs bàsics.

Calador: Nom amb el qual anomenen l'encenedor algunes colles.

Calçons: Pantalons blancs fins a sobre genoll amb puntes i passacintes a les vores que era utilitzat com a roba interior de les dones. Forma part del vestuari tradicional català.

Cap: 1. Part superior de la maça. En les maces originals era la part amb què es picava. En algunes colles té forma de bóta de vi, segurament per l'estreta relació que hi havia entre els gremis de boters i els diables. 2. Part superior del ceptrot. Si en els ceptres s'aprofitava el cap per decorar-lo amb aspectes relacionats amb qui el portava, els diables utilitzen el cap per representar-hi logotips que els identifiquen, bèsties diabòliques i símbols macabres.

Carretilla: Tub de cartró que porta una combinació de pólvora a dintre, amb una metxa en un extrem i un tro a l'altre. Aquest element porta una anella a la part central que permet col·locar-la a la maça del diable i que fa que en encendre's provoqui un moviment giratori i escampi les espurnes fent un paraigua de foc. Quan les espurnes baixen d'intensitat esclata el tro que porta al final.

Carretillada: 1. Encesa continuada de carretilles i altres elements pirotècnics tot evolucionant en cercle al voltant del Llucifer i/o la Diablessa, depenent dels llocs, i tot ballant al so dels timbals. La més coneguda és la de l'Arboç, on assisteixen diables d'arreu del país per gaudir d'aquest espectacle únic. 2. És com anomenen algunes colles l'encesa conjunta.

Carretiller: Nom amb què anomenen algunes colles els personatges de la intendència.

Casaca: És com anomena alguna colla la jaqueta que porten els diables.

Casquet: Part del barret que cobreix el cap.

Ceptrot: Estri que porta el Llucifer, i en algunes colles també la Diablessa, que simbolitza l'autoritat. Porta unes varetes de ferro per posar-hi carretilles o sortidors. Pot portar símbols dibuixats que identifiquen les colles, o bèsties diabòliques en forma de petites escultures.

Cercavila: Recorregut pels carrers del poble. Si és una cercavila de Festa Major, generalment es fa amb tot el seguici de balls populars. En algunes poblacions fan servir el terme cercavila de foc quan només hi participen colles i bèsties de foc.

Cèrcol: Peça que corona el timbal i que serveix per fixar el pedaç al cos del timbal. Cada timbal té un cèrcol superior i un altre d'inferior, i hi ha uns tensors que els uneixen.

Civader: 1. Nom amb què algunes colles anomenen els personatges de la intendència. 2. Nom amb què anomenen algunes colles la bossa on carreguen les carretilles. El nom li ve de l'estri que es feia servir per alimentar els animals.

Clau: Vareta prima de ferro, de forma cilíndrica, que surt del cap de la maça del diable en sentit vertical i que serveix per posar-hi les carretilles o sortidors. Les carretilles, un cop enceses, roden mantenint el clau com a eix. Els sortidors queden fixats al clau. Té una llargada variable, depenent de la colla. Algunes colles hi posen al capdamunt un passador o un tap de suro com a assegurança per evitar que les carretilles surtin.

Coda: Conjunt de compassos afegits al final d'una composició musical, en el cas que ens ocupa, d'un toc de timbals.

Completes: Última part de l'ofici. En algunes poblacions és el moment en què es canten els goigs del patró, i generalment hi assisteixen les autoritats.

Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya: Agrupació de balls de diables que tenen en comú el fet de ser centenaris i tenir parlaments o balls parlats. Va ser fundada l'any 1994 amb l'objectiu de vetllar pel manteniment de la tradició dels balls de diables dins la nostra cultura popular. Actualment la formen les següents nou colles: Ball de Diables de Sitges "Colla Vella", Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, Ball de Diables de Vilafranca del Penedès, Ball de Diables de l'Arboç, Ball de Diables del Vendrell, Ball de Diables de Torredembarra, Ball de Sant Miquel i diables de la Riera, i Ball de diables de Tarragona.

Correfoc: Nom amb què anomenen en algunes poblacions la cercavila de foc. En ocasions, la cercavila on només participen grups i bèsties de foc. Aquesta paraula es va començar a usar a les cercaviles de foc de les festes de la Mercè de Barcelona a finals dels anys setanta, on participaven el ball de diables de l'Arboç i el de Vilanova i la Geltrú, dues de les escasses colles que hi havia en aquell temps a Catalunya, junt amb un seguit de dracs. Amb els anys, a conseqüència de la gran proliferació de colles de foc a la zona metropolitana, aquestes dues colles hi van deixar de participar.

Imatge extreta de http://www.fromoldbooks.org/DelamotteOrnamentalAlphabets/pages/051-16th-Century-letter-c/

1 comentari:

diable ras ha dit...

Hi ha paraules que no havia sentit mai a la vida, però no està de més de saber-les. Cultureta diablera.