LO CARRANQUER

El riu Corb neix prop de Santa Coloma de Queralt , al nord de la Conca de Barberà, en una zona coneguda com la Baixa Segarra. Els pobles que esquitxen la vall i el territori que els envolta formen un conjunt unitari, tot i pertànyer a tres comarques. Es tracta d’un paisatge humanitzat, amb camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes, amb camins ancestrals plens de marges, cabanes i pous de pedra seca. Els pobles, generalment petits, han sabut conservar la seva fesomia medieval i guarden un patrimoni arquitectònic important. Amb la intenció de promocionar la zona, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha impulsat la creació de la ruta L’Alta vall del Corb , amb l’assessorament de l’Associació Vall del Corb i el Centre Excursionista Queralt . Es tracta d’una ruta circular i senyalitzada d’uns quaranta quilòmetres. Recentment s’ha remodelat tot el tram sud: del Molí de la Cadena a Santa Coloma de Queralt , la ruta que es proposa tot seguit. Retall de premsa extret del...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 8. El vidre. Sabem que, almenys des de mitjan segle XIV , hi havia vidriers establerts a Cervera. Una notícia de l'any 1377 encara és més explícita, ja que ens informa de l'activitat d'un mestre del forn del vidre anomenat Francesc Roger. Així, consta que aquest artesà havia subministrat vidre a un matrimoni que tenia una taula on es venia aquest producte. Les activitats del mestre de vidrieres Colí de Maraya, que durant el primer quart del segle XV féu diverses vidrieres per a l'església cerverina de Santa Maria, degueren propiciar la fabricació de vidre a la vila. No és, però, fins a la primera meitat del segle...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 7. El ferro. Sobre les poblacions des de les quals se subministrava ferro als veïns de Cervera , només tenim dues notícies. La primera és de l'any 1555 i fa referència a un pagament de filferro fet venir de Lleida que fou destinat a l'obra de l'església cerverina de Santa Maria . És problable que aquest ferro que es comprava a Lleida procedís de les fargues pirinenques. La segona notícia correspon al 1625 i indica un pagament efectuat aquell any per la compra a Barcelona del filferro necessari per al rellotge instal·lat al campanar de l'esmentada església. Veiem, doncs, que el ferro, segons aquests dos docum...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 6. La fusta. Si bé els boscos propers a Cervera devien proporcionar fusta per a obres menors, les bigues i les llates necessàries per a la construcció d'edificis eren portades d' Artesa de Segre o de Balaguer després de ser conduïdes pels raiers al llarg dels rius pirinencs. Sabem que, l'any 1487, fou satisfet a Joan Solanes, raier, d' Oliana , l'import de diverses bigues i llates que serviren per a l'obra de la sala de la paeria de Cervera . La patida de les bigues estava formada per vint trentens (bigues de trenta pams de llargària, o sigui, de sis metres) i vint vint-i-quatrens (bigues de vint-i-q...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 5. Les teules. Durant la segona meitat del segle XIV , resta documentada l'existència d'un forn de coure teules situat al barri cerverí de les Verges, anomenat així perquè en aquell indret hi havia l'hospital i l'església de les Onze Mil Verges. Aquest forn era de Pere de Puig-redon i, l'any 1388 , va ser afectat per un incendi provocat que ocasionà fortes pèrdues al propietari. Aquest mateix teuler devia treure aigua "per assaonar la terra de les teules" de la bassa del Capcorral, propera al barri de les Verges, actuació que ocasionà la prohibició que ho continués fent, atès que l'aigua de les...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 4. El guix. Als termes de Vergós de la Ribera i Sant Pere dels Arquells, a més de la calç, abundava el guix . Diversos pagesos de Vergós complementaven el seu treball amb l'extracció de guix. Un d'ells era Guillem Barrufet que, l'any 1486 , en subministrà deu mitgeres per a l'obra de l'església de Santa Maria de Cervera . Dos anys després, fou el guixaire Joan Vilaplana, del mas d'en Miquel, del terme de Timor, qui facilità guix per a una obra cerverina. També ho féu, aquell mateix any, Joan Miret, de Briansó. Durant el segle XVI , hi degué haver una forta demanda de guix de Vergós . Així ho fa creure...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 3. L'arena i el reble. Un altre material indispensable en la construcció era l'arena que, barrejada amb la calç, proporcionava el morter . L'any 1423, amb la finalitat que construís el pis de les campanes del campanar de l'església de Santa Maria de Cervera, el mestre d'obres Pere de Vall-llebrera fou autoritzat a agafar arena en qualsevol torrent o tros de terra del terme de la vila. També podria arrencar reble al raval del Capcorral. Sabem que en aquell mateix segle XV s'extreia arena al barri de Framenors, que era prop del riu. Imatge del campanar de Cervera del Xavi Martí, Festa Major 2011, extret...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 2 . La calç. El fet que hi hagués força calç dins els termes de poblacions molt properes a Cervera, com Vergós de la Ribera -que era considerada un carrer cerverí- o Sant Pere dels Arquells , entre altres, va fer que aquest material es trobés a l'abast dels constructors cerverins. Segons un document de l'any 1401 , la calç la coïen els teulers, encara que pocs anys després van ser construïts dos forns de calç dins el terme de Cervera, un als plans de Bonifaci i l'altre al Monjo. La calç podia ser en llosa -calç viva- o fosa -calç morta-. Diverses partides de calç en llosa van ser portades a Cervera procedents de...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular , entitat guardonada amb el premi Sikarra 2013. Durant segles, generalment fins a la revolució industrial del segle XIX , a Cervera -i a les poblacions veïnes- els principals materials usats en la construcció foren la pedra, la calç, l'arena i el reble, el guix, les teules, la fusta, el ferro i el vidre. L'extracció, l'elaboració, el transport i l'aplicació de tots aquests materials corrien a càrrec d'un gran nombre de mestres i obrers: picapedrers, paletes -anomenats mestres de cases o d'obres-, manobres, carreters, forners, guixaires, teulers, fusters, serradors, raiers, ferrers, manyans i vidriers, entre...

Els anys 50 i principis dels 60, a les zones de la Catalunya interior imperava el silenci que, imposat pel pes de la Guerra Civil, havia dividit fratricidament la societat. En conseqüència, els recels i la por, acompanyats de la duresa i la misèria de l'entorn, van forjar el caràcter de diverses generacions.  Recorrent tota la zona de la Vall del Corb, i amb Lluís Foix, es fa un retrat d'un temps i un lloc concret, d'un entorn de secà auster que obligava, per exemple, a portar de casa el tronquet de llenya per a l'estufa de l'escola. Impossible que tot plegat no marqui caràcter. I els testimonis d'aquesta zona es contraposen a un repertori de persones d'altres indrets de l'interior de Catalunya, per veure si hi ha coincidència o no de conceptes i records, i si es pot parlar d'una història comuna de totes les comarques rurals de Catalunya.  Aquest és un treball que mostra el paisatge humà i natural d'una Catalunya que tenia i enca...

La revista Pedra Seca ha editat un   Inventari de pous de gel, de neu i congestes . Es tracta d’un treball de Gener Aymamí, col·laborador de la revista. L’inventari dóna compte de l’emplaçament de 522 pous de gel, pous de neu i congestes de tot el territori de Catalunya.  És a disposició de tots els subscriptors i amics de la pedra seca al preu de 10 euros més despeses d’enviament.  Podeu demanar-ho al correu:   pedraseca@gmail.com Imatge del Pou de Gel de Canyamars, extreta de  http://www.xavierblancafort.net/montnegre.html#Canyamars Informació extreta de http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/

Data inici: 2015-08-03 Data fi: 2015-08-03 Localització: Cervera, Os de Balaguer, el Talladell, Hostafrancs i Tàrrega Organitzada per Amics de l'Arquitectura Popula Edat participants: A partir de 16 anys Preu: 75-80-90€ PROGRAMA  Dilluns, 3 d'agost - Paranimf de la Universitat - CERVERA 9.00 h - Inscripció 9.30 h - Presentació, programa i objectius del curs  10.00 h - Lliçó 1. La producció de metall a Cervera , a càrrec de Josep M. Llobet, historiador  11.00 h - Pausa  11.30 h - Lliçó 2. Metalls i aliatges, a càrrec de Carles Labèrnia, arquitecte tècnic  12.30 h - Lliçó 3. Forja artística, a càrrec d'Enric Pla Monferrer, artista de la forja  14.30 h - Dinar  16.30 h - Lliçó 4. La fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat de Tàrrega (1914-2004) , a càrrec de Jaume Espinagosa, director del Museu de Tàrrega i Museu Trepat. Visita al Museu Trepat de Tàrrega  Dimarts, 4 d'agost - Local social - OS DE BALAGUER 10.00 h - Ll...

Aquest esdeveniment forma part de les Trobades bianuals en defensa del patrimoni en pedra seca que te com a finalitat difondre i donar a conèixer l’immens patrimoni immoble que gaudeixen les terres de parla catalana. I cada vegada les Trobades es realitzen en diferents indrets, facilitant l’intercanvi, el coneixement i fent possible l’acostament geogràfic i cultural. Aquestes estan promogudes per la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca , un grup multidisciplinari sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanviar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca català. Aquesta VIII Trobada es durà a terme a Calaceit ( Matarranya ) es troba situat a la província de Terol, entre les confluències dels rius Matarranya i Algars. El seu conjunt urbà és un dels millors conservats de la comarca. En la seva bellesa arquitectònica es fonen el característic color daurat de la pedra i el...

La Wikipedra , el punt de trobada 2.0 de la pedra seca a Catalunya, ha superat les 10.000 barraques inventariades. Concretament, n'hi ha un total de 10.730 després de gairebé quatre anys de funcionament del web. La iniciativa, coordinada per l'Observatori del Paisatge, és possible gràcies a la tasca del Grup Drac Verd de Sitges i a la col·laboració de 132 voluntaris d'arreu del territori. El Bages i l'Alt Camp són les dues comarques amb més elements inventariats, amb 2.434 i 1.847, respectivament. La Wikipedra va entrar en funcionament l'abril del 2011. Es tracta d'un projecte col·laboratiu desenvolupat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya a partir d'una idea de la Fundació Catalunya-La Pedrera i amb la col·laboració del Grup Drac Verd de Sitges. El portal consisteix en una aplicació SIG interactiva 2.0 que, per una banda, possibilita a qualsevol persona que ho desitgi introduir-hi les barraques i les cabanes de pedra seca ...

L’ajuntament de Torrebesses, en col·laboració amb el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca, organitza el 7è concurs de fotografia de la pedra seca . La pedra com a element de l’arquitectura popular és el tema central de la convocatòria d’enguany. Les fotografies s’han de presentar a l’Ajuntament de Torrebesses o a qualsevol botiga de Fotollum i la data límit és el dia 8 d’abril del 2015. Informació facilitada per l'Arxiu Comarcal de la Segarra

1R CURS INTRODUCTORI CONSTRUCCIÓ TRADICIONAL EN PEDRA SECA ( Aprenem a fer un mur de contenció ) 8 i 9 de novembre de 2014 Cal Goberna, Sant Domí (Sant Guim de Freixenet) Professor: Roger Solé Coromina (La feixa pedra seca) Horari: 8.00-13.00 / 14.30-18.00h Preu: 50,00 € (Places limitades) Cal inscriure’s a: Agrobotiga/ Centre d’Interpretació de la Segarra SIKARRA NOSTRA Plaça de l’Estació s/n 25270 Sant Guim de Freixenet (Lleida) http://www.sikarranostra.cat telf. 973 29 44 38 / 666 866 220 agrobotiga@sikarranostra.cat

Entre els dies 28 de juliol i 1 d’agost es celebrarà el Curset d’Estiu d’Arquitectura Popular “Josep Mora” , dedicat enguany a la preparació i elaboració dels paviments. El curs es desenvoluparà a les poblacions de Cervera, Guissona, Manresa, Castellserà i Tàrrega. Programa Dilluns, dia 28 de juliol. Història. Cervera (La Segarra), al Paranimf de la Universitat.  9.00 h. Inscripció 9.30 h. Presentació, programa i objectius del Curs. 10.00 h. Lliçó 1. ELS PAVIMENTS A CERVERA. Josep M. Llobet, historiador. 11.00 h. Pausa. 11.30 h Lliçó 2. PAVIMENTS A L'ARQUITECTURA POPULAR i EN GAUDÍ. Salvador Tarrago, arquitecte, SOS Monuments. 12.30 h. Lliçó 3. ELS MOSAICS HIDRÀULICS DE LA CASA DURAN I SANPERE . Maribel Rossello i Nicolau, Departament de Composició Arquitectònica, UPC. 15.00 h. Dinar. 16.30 h. Visita guiada a la Casa museu Duran i Sanpere. Carme Bergés i Maribel Rosselló. 18.00 h. Visita guiada a la Farinera del Sindicat Agricola de Cervera. Carme Bergés, direc...

El proper 27 d’abril es celebra la Caminada Popular de Torà. Ja que la pluja no ens va permetre gaudir del paisatge de la nostra muntanya més emblemàtica, enguany repetim amb l'Aguda. Els que la vàreu fer malgrat les circumstàncies, la trobareu força diferent. La farem en direcció contrària i amb certes variacions que permetran un gaudi major d’aquest indret tan proper i sovint poc conegut. Iniciarem el recorregut a les 9 del matí a Torà, a la plaça de la Font. Ens endinsarem al nucli antic de la vila i deixarem Torà pel portal que toca a l’Ajuntament. A l’Aguda menjarem coca i xocolata per recuperar les forces deixades a la pujada que passa per la Creueta. Després del primer avituallament s'haurà de decidir si se segueix amb la caminada llarga o bé s'opta per la curta (de 8 km aproximadament). Per seguir amb la llarga, agafarem un camí entre cabanes de volta que ens portarà a les masies de l’Homenet, Cabirols i la Mesquita i quan estiguem a punt d’arriba...

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va inaugurar el passat dissabte 22 de març la rehabilitació del Celler Cooperatiu de Gandesa , a la Terra Alta, edifici declarat monument històric artístic des de l’any 2002 i del que n'és autor el polifacètic arquitecte vallenc César Martinell i Brunet (1888-1973), creador, entre d'altres obres, de l'edifici del Sindicat de Cervera . Durant la inauguració, Mascarell va afirmar que amb aquesta inauguració "Rerconeixem al sector del vi i al cooperativisme per tot el que representen per l'economia del nostre país i fem un homenatge a l'esforç col.lectiu que va fer la societat civil ara fa gaire bé 100 anys. Avui reconeixem també l'arquitectura del Celler de Cèsar Martinell, on forma i funció s'unifiquen." En aquest sentit, el conseller va remarcar que "posar en valor la riquesa del nostre patrimoni fa que la nostra visibilitat s'incrementi notablement. Fa que es desperti l'interès en...

Temàtica: La pedra en la seva vessant artística Data límit per presentar les fotografies: 25 d'abril de 2014 Informació extreta de https://www.facebook.com/agendatorrebesses?ref=stream