LO CARRANQUER

L ’Espai "El Corral" de Santa Coloma de Queralt ( http://www.espaielcorral.com/ ) és una entitat que promou actes culturals i d’oci. Imparteixen cursos relacionats amb l’art i l’artesania i treballen en la recuperació i decoració de mobles. P er això, l’exposició D-CALAIX vol ser una mostra de peces que responen a un nou concepte de recuperació de mobles lligat a la filosofia del reciclatge i la reutilització. Són mobles amb històries per explicar... Dates: del 5 al 15 de febrer de 2009 Horari: divendres, de 19 a 21 h; dissabtes, de 12 a 14 i de 18 a 20 h, i diumenges, de 12 a 14 h Lloc: església de sant Joan Degollat Organitza: Espai "El Corral" Col.labora: Paeria de Cervera Font: http://www.cerverapaeria.cat

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha acordat, en data 30 de gener, en una reunió amb representants de les diputacions i entitats associatives d’ens locals una resolució per intercedir davant del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per tal que adapti al patrimoni festiu català la directiva europea sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics. La reunió s’ha fet en el marc de la Comissió mixta entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació , les diputacions i entitats associatives d’ens locals. L’aprovació de la directiva europea sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics (Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig, del Parlament europeu i del Consell) dóna als estats de la Unió Europea un termini de tres anys per a la seva transposició, és a dir, per a la seva aplicació a cada territori. En conseqüència, abans del 4 de gener de 2010, els estats membres hauran d’adaptar i publicar les disposicions necessàries per donar-hi compliment. La directiva reg

Font: http://www.cerverapaeria.cat

A mb un dossier central sobre «El foc a la festa» , la revista de música i cultura popular 'Caramella' -editada per Carrutxa , Solc i Tramús- arriba al seu número 20. L a revista inclou articles sobre l'evolució del foc festiu als Països Catalans en el context mediterrani, les festes de Sant Antoni, la Patum, les falles de l'Alta Ribagorça, el bestiari festiu de foc..., incidint en la problemàtica actual que afecta aquestes manifestacions festives, amb articles com «Adéu a la cordà? Un paradigma de progressiva reglamentació» o «Amb la pólvora a l'espatlla» . La publicació vol contribuir, així, a un millor coneixement del valor patrimonial i la vigència de les festes –només uns quants exemples de les moltes que tenen lloc als Països Catalans– en les quals el foc és component indispensable. E n el sumari d'aquest número trobem també articles sobre músics com Carles Belda o Jaume Blanch lo Xato, o el festival Folk Sona, i sobre les ximbombades, l'alfàbrega i l

El Cau de Bruixes de Centelles neix a partir de la dita popular que diu: "De Centelles, bruixes totes elles" . El visitant pot gaudir d’un programa lúdic-cultural entorn a la tradició de bruixes i a l’esoterisme amb espectacles al carrer, un mercat esotèric, conferències, carrers temàtics, contes, begudes esotèriques... El Mercat Màgic situat al mig del poble, entre carrers ambientats a l’entorn de l’espai modernista del Passeig, envoltat de màgia i de bruixes. Es poden adquirir tot tipus de producte relacionat amb l’esoterisme: productes naturals, objectes artesanals, tècniques de salut alternatives, màgia, astrologia, amulets... Per a més informació: http://www.centelles.cat/caudebruixes/default.htm Font: http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1544-cat-cau_de_bruixes_a_centelles.htm

Un cop definit l'acte reivindicatiu que es farà a Berga el proper dissabte 7 de febrer, posem al vostre abast el Comunicat núm. 1 sobre aquest esdeveniment que ens ha tramès l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya . El món de la cultura del foc tradicional i de carrer, és a dir, el nostre món, està en perill i cal mobilitzar-nos! Que no ens apaguin el foc! El 7 de febrer, tots i totes cap a Berga! Clica aquí per conèixer les raons de tot plegat. Informació facilitada pel Sete Udina, presidencia@bestiari.cat

Aquest diumenge dia 1 de febrer, a les 6 de la tarda, els amics i amigues de La Xarxa t'esperen al teatre de la Passió de Cervera per veure amb ells l'espectacle "L'Aniversari de Numira", de la companyia Fanàtik Visual . L’aventura comença quan el dia del seu aniversari en Dídac rep un misteriós regal de la seva amiga Martina: un estrany llibre amb les pàgines en blanc, que s’escriuen amb la imaginació del propietari... Una fantàstica actuació teatral amb projecció digital. Una proposta de teatre multimèdia, per apropar els nens i les nenes a través de la interpretació a les noves tecnologies, per ensenyar que el teatre, la lectura i les imatges poden estar perfectament fusionats. Si vols conèixer més coses de l'espectacle, entra a la seva pàgina web: http://www.numira.net/ Ah! i no oblidis portar el teu carnet de soci/a i arribar ben d'hora per començar puntuals! Informació facilitada per La Xarxa - Cervera, laxarxa.cervera@gmail.com Font: http://www.bi

E ls dies de la festa major del Santíssim Misteri les columnes de l'església de santa Maria apareixen any rera any engalanades amb els tradicionals velluts vermells. E nguany, la seva col·locació es durà a terme aquest dissabte, 31 de gener, a les 4 de la tarda, i s'agraeix la col·laboració de voluntaris/es per a dur-la a terme. E ls darrers assaigs de les Completes es faran el proper diumenge 1 de febrer, a l'Auditori Municipal: a les 10 del matí, els músics; a les 12 del migdia, els cantaires. C liqueu aquí per accedir al programa de la festa Major del Santíssim Misteri 2009. Imatge: http://www.cerverapaeria.com/fmajor2006/fm2006_fitxers/image003.jpg Informació facilitada pel Ramon Armengol, rarmeng1@xtec.cat

Bones, us faig arribar una mica d'info de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya (FDDC) i un article del diari el Punt. ACTE UNITARI DE LES AGRUPACIONS I FEDERACIONS DEL MÓN DEL FOC, A BERGA EL 7 DE FEBRER !! US RECORDEM DE FER CIRCULAR EL MANIFEST PER TOTES LES ENTITATS I RETORNAR-LO FIRMAT! Fes córrer la informació per totes les associacions de cultura del tu poble i a tots els vostres associats i en la mesura possible, assistir l'acte de Berga, hi haurà aparcament per mes de 60 autocars. A L'ACTE DE BERGA S'ACONSELLA ANAR NOMES AMB EL VESTIT DE LA COLLA (ni maces ni piro) Salut, quelcom s'està movent a Catalunya.... Clica aquí per conèixer les raons de tot plegat. Informació facilitada pel Jordi Lloberes (FDDC), calamunda@gmail.com .

Aquest és un dels llibres més importants que s'han escrit sobre la festa del Corpus tal i com s'havia celebrat a Barcelona. Es tracta d'un estudi ordenat sobre la festa barcelonina, des dels seus orígens al segle XIV, a l'època moderna. Hi ha un apartat sobre el "Significat i origen de la festa" , un altre sobre "l'Estructura inicial de la processó" de l'any 1320, un altre sobre la "Processó al segle XV (Retaule Vivent)" , els segles XVI i XVII, etc També inclou capítols sencers a la "Custodia i Cadira del Rei Martí" , la "Bandera de Santa Eulàlia" , "L'àliga i altres animals" , els "Gegants" , la "Colació i els Rams" , així com un exhaustiu index bibliogràfic d'articles que tracten sobre el tema. Inclou una bona col·lecció de làmines amb fotografies i dibuixos de diferents aspectes de la celebració. AGUSTÍ DURAN i SANPERE ( Cervera , Segarra , 1887 - Barcelona , 1975 ) fo

Font: Associació Cultural Albopàs, a http://www.albopas.com/

El nord de la Segarra, entre Torà i Vallferosa, és un territori que estigué vinculat històricament al Solsonès. La Ruta de la Torre de Vallferosa discorre per aquest indret, on es troba un dels paisatges més agrestes de la comarca, sec i amb uns relleus trencats que dificulten els conreus i posen a prova les cames dels ciclistes. A més, un ric patrimoni històric ens recorda que aquesta contrada fou cap a l’any 1000 el territori més avançat de la frontera entre els feudals i al-Andalus. Torà és la població principal. El seu nucli antic, de planta semicircular entorn de l’església romànica i gòtica de Sant Gil, correspon a un poblament medieval, al qual s’afegí un raval al segle XVI. En el nucli antic la Casa de la Vila ocupa les dependències de l’antic Hospital dels Pobres i de la seva antiga capella fundats al s. XVI. Al raval es troba una creu situada en el punt on es diu que va caure la mula cega que duia el cos de Sant Ramon des de Cardona al Portell. A través del pont de les Meri

Recollim sota aquestes ratlles el contingut de la 'Pregunta al Govern sobre les gestions perquè la transposició a l'Estat espanyol de la directiva europea sobre articles pirotècnics reculli les tradicions i els costums de Catalunya (tram. 310-00266/08)' , formulada en el darrer Plenari del Parlament de Catalunya (sessió núm. 48, dimecres 21-01-2009), en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya , per la diputada gironina Maria Mercè Roca . La Sra. Roca i Perich Gràcies, senyor president. Honorable conseller de cultura, com vostè sap, el foc és a totes les cultures un element essencial, i a casa nostra i a tots els països catalans tampoc no entendríem la cultura popular i tradicional sense aquesta força de la natura que ha acompanyat sempre les manifestacions festives: des dels fanalets d’anar a esperar fins als dracs que vomiten flames. La presència del foc a les nostres festes ve de molt antic. La primera notícia escrita d’un ball de diables amb foc

C om és sabut, la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu amenaça seriosament el futur de la Cultura del Foc tan arrelada a la nostra cultura tradicional i popular i essència del bestiari festiu de foc i dels balls de diables dels Països Catalans. Una directiva que actualment es troba en fase de moratòria que acaba a principis de l'any vinent. És per això que ens hem de moure i, de fet, tant des de l'Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya com des de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya ens estem movem coordinament prop de la Generalitat, grups parlamentaris, etc. per aconseguir el reconeixement de l'excepcionalitat d'aquesta manifestació de la nostra Cultura del Foc. A ra, estrenat l'any 2009 i, per tant, a un any vista del fi de la moratòria, creiem que hem de donar un pas endavant: aconseguir la solidaritat d'ajuntaments, consells comarcals, universitats i tota mena d'institucions públiques, entitats culturals, federacions, etc. perquè sig

E l diumenge 25 de gener Valls acollirà la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA , una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que impregna els carrers i places de Valls d’un marcat tipisme i bullícia. La jornada comptarà amb un variat programa d’actes tradicionals, festius i concursos relacionats amb el calçot : cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots, degustacions, a banda d’altres actes com l’exposició nacional canina, etc. A Valls , ciutat d’origen de la calçotada, fa més de cent anys que fem calçotades. Des de finals del segle XIX , la tradició calçotaire ha anat passant de generació en generació; per això Valls és coneguda com la capital del calçot . La calçotada, un àpat basat en el calçot , la seva salsa i els seus complements, mou cada temporada riuades de gent entre els mesos de novembre a abril, i constata l’arrelament d’aquest fet gastronòmic tan típic i pop

El passat 12 de gener la Junta de Govern de la Paeria de Cervera acordava cedir la gestió de la barra de la Festa Major del Santíssim Misteri a qualsevol entitat sense ànim de lucre de Cervera que hi estigui interessada, que ho sol·liciti abans del 23 de gener, i que ... "... a canvi de la cessió de la gestió de la barra de la Festa Major del Santíssim Misteri, l'entitat que gestioni la barra s'haurà de fer càrrec del càtering (begudes) de l'orquestra del dia 6 de febrer i del grup de versions del dia 7 de febrer que actuaran al pavelló, del servei de seguretat del pavelló polivalent del dia 7 de febrer de 2009 i haurà d'aportar dues persones que el dia 5 de febrer faran de macers a les completes i el dia 6 de febrer faran de macers a l'ofici ". No tinc paraules... Imatge: Xavi Martí -arxiu Carranquers -, Anada a Ofici , diumenge de la Festa Major del sant Crist 2008

P er conèixer una mica més el significat del terme diabler 'punt de dansa' , reproduïm aquí l'explicació que en fa l'arbocenc Ramon Vallverdú a les pàgines 36 i 37 del seu llibre "Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona" , editat l'any 2006 per l'Ajuntament de l'Arboç , l'Esbart Català de Dansaires , i l'associació Carrutxa . S i l'apartat musical ha estat poc tractat en les publicacions de balls de diables, el tractament de la dansa és, fins ara, pràcticament inexistent. El diable, al llarg de les cercaviles de foc, i un cop se li ha encès la carretilla, fa unes evolucions amb un punt de dansa característic de la seva colla que la diferència de les altres. Tot i que hi ha coincidències entre balls de diables, cada un dóna a la dansa un aire concret que fa que es pugui identificar la colla a la qual pertany un diable per la seva manera de ballar. H i ha colles que fan servir més d'un pun

R eproduïm sota aquestes ratlles el capítol amb el mateix nom del llibre de Ramon Turull "Històries de Cervera, VI. Homes i fets, converses i anècdotes sobre campanes" , editat per Pagès Editors l'any 1993. - L a cosa va començar... -jo que enceto la conversa amb Antoni Xuclà Comas, jove advocat, primer tinent d'alcalde de l'actual Ajuntament, conseller de Cultura i campaner d'afició. - C ert diumenge d'agost de 1988, un equip de TV3 que s'havia assabentat del II Curset de Campanes que se celebrava a Cervera, es va presentar aquí per fer-ne un ampli reportatge amb entrevista i tot al campaner titular Jaume Font, i que, comprimit en 3 minuts, es va emetre en el programa "De vacances". - B é. Anem pel títol de l'article. - C om a conseqüència d'aquest reportatge de TV3, la primera cadena va decidir incorporar el tema de les campanes de Santa Maria a un concurs molt popular, "Tres per quatre" , que s'emetia de dilluns

Imatge: http://www.sibaritissimo.com/wp-content/uploads/2008/07/puro_habano.jpg

E ls Camps de Solidaritat de SETEM són una activitat que des de fa 19 anys acosten, cada estiu, la realitat dels països econòmicament empobrits del Sud a la nostra societat. Els Camps d’enguany es realitzen a 17 països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. L 'objectiu dels Camps és conèixer la realitat dels països del Sud des de la pròpia experiència, tot coneixent les persones que treballen en ONG del Sud, col·laborant en els seus projectes de desenvolupament i convivint amb la seva gent. Les organitzacions locals i els projectes en els que es participa inclouen des de projectes educatius a iniciatives camperoles per la defensa del dret a la terra i la sobirania alimentària, passant per projectes de Comerç Just o de desenvolupament d'infraestructures comunitàries. D ’aquesta manera SETEM pretén promoure transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just i solidari. "La meva experiència a l'Equador amb els Camps de Solidaritat de SETEM ha

Horari: els dijous de gener a març, a 2/4 de 8 del vespre Lloc: Arxiu Històric de Lleida (carrer Governador Montcada, 4, Lleida) Informació facilitada pels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat, acciocultural.lleida@gencat.cat

Vídeo: Comissió 15è Aniversari Diables de Cervera - Carranquers (1994-2009)

El Parlament Europeu va aprovar una directiva “sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics” que afecta a les colles de diables, tant les adultes com les infantils. Una directiva europea és una legislació comú a tots els estat però que aquests han de desenvolupar després atenent les seves particularitats. Segons diu aquesta mateixa normativa: “Els estats membres adoptaran i publicaran, com a molt tard el 4 de gener de 2010 les disposicions legals reglamentaries i administratives necessàries per al compliment d’aquesta normativa”, i “ Els estats membres aplicaran les disposicions a partir del 4 de juliol de 2010 per als articles pirotècnics de categoria I, II i III.” Les colles de diables utilitzem articles de categoria II i III. (Les carretilles i els sortidors serien categoria III). La categoria IV, que serien els focs aeris,(bateries, carcasses, candeles romanes etc) sense especificar el nivell de complexitat ni de potencia, queda exclusivament en mans de “professionals”. Pe

Per a més informació de les Festes de Sant Sebastià 2009 de Palma de Mallorca , cliqueu aquí . Font: http://www.palmademallorca.es/portalPalma2/home.jsp

L a Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya , entre d'altres entitats, han endegat una campanya en contra de la nova normativa europea de l'ús dels elements pirotècnics. Per aquest motiu, han elaborat el "Manifest per la defensa dels grups de cultura popular i tradicional catalana amb ús de materials pirotècnics" , al que poden adherir-se les entitats culturals que així ho desitgin. Informació facilitada pel Jordi Lloberes, calamunda@gmail.com

La web de la Federació Catalana dels Tres Tombs de Catalunya ofereix el calendari de trobades per al 2009: 11 de gener: Argentona , Cerdanyola del Vallès, L'Esquirol, Martorell, Polinyà, Roda de Ter, Sant Andreu del Palomar, Taradell , Valls . 17 de gener: Canovelles , Centelles, Sabadell - colla nova, Sabadell - colla vella, Vila-Seca, Vilanova i la Geltrú. 18 de gener: Caldes de Montbui, Igualada , Manlleu, Mataró, Ripollet , Sant Cugat del Vallès, Santpedor, Vallromanes, Vilafranca del Penedès. 24 de gener: Barcelona. 25 de gener: Calafell, Cambrils, Esparreguera, Lliçà d'Amunt, Santa Eugènia de Berga. 1 de febrer: Perafita, Rubi, Santa Oliva, Santa Perpètua de Mogoda. 8 de febrer: Badalona, Barberà del Vallès, Cabrera de Mar, El Vendrell, Vallirana, Vic. 15 de febrer: Albinyana, Balsareny , Folgueroles, La Roca del Vallès, Molins de Rei, Terrassa. 22 de febrer: Constantí, La Granada del Penedés, Mòra la Nova, Sant Feliu de Llobregat, Voltreganés. 1 de març: Castel

Font: http://www.cerverapaeria.cat/